Una foto de M.Celis....

Li vaig preguntar per un fet i em va comptar tot l’incident. Li vaig preguntar per un lloc i em va explicar tot el viatge. Li vaig preguntar per la seva germana i em va parlar de tota la família.

Jo solament volia saber el que havia fet el subjecte, abans de començar les empentes. Jo solament volia saber si ell havia visitat el museu de la guerra, quan va fer aquell viatge. Jo solament volia informació sobre la seva germana.(…).

La conversa em va marcar. En va marcar i em va fer pensar!. Em va fer pensar en els alumnes que tenen inquietuds concretes i en els professors que desenvolupen tot el tema. (…).

Em va fer pensar en el que diu Jaume Funes, en el número 31, de la revista ÂMBITS, on ens parla de l’educació. On ens parla dels professors que segueixen el llibre, i que ni tenen en compte les preguntes o inquietuds dels seus alumnes, ni les notícies que impregnen quasi totes les converses.(..).

Us imagineu un professor de ciències naturals, o de física, o de química seguint el llibre, mentre al Japó, i al món sencer pateixen i reflexionen sobre les conseqüències del terratrèmol. Té això, sentit?