Arxiu de la categoria: Entrevistes

Entrevista a Esther Sánchez Casero, advocada

El divendres 15 de juliol vaig apropar-me a Vilassar de Dalt, lloc on es situa el despatx de l’advocada Esther Sánchez Casero per realitzar una de les entrevistes. En aquesta ocasió, l’objectiu que tenia era saber el seu punt de vista envers els llatinismes jurídics.

Per començar, vaig sol·licitar que m’expliqués si creia important la utilització d’aquests llatinismes. La seva resposta va ser que havíem de renovar-nos i que el ciutadà havia d’entendre a la perfecció el concepte. Com que no tothom coneix llatinismes jurídics, és millor obviar-los per tal de facilitar la comprensió.

Les següents preguntes tractaven sobre quins eren aquells llatinismes que actualment i durant la carrera de dret s’havien utilitzat més. Em va argumentar, que durant la formació s’estudien multitud de llatinismes jurídics, però que ella, actualment, sens dubte, utilitza més sovint l’expressió conditio sine qua non. Posteriorment, vam parlar sobre quin llatinisme escolliria pel seu contingut. Va comentar que habeas corpus seria el que representa la defensa del ciutadà i és de pes suficient per valorar-lo.

Per últim, però no menys important, vam parlar sobre la vigència del dret romà en el dret actual. El seu punt de vista va ser que segueix altament present en els nostres dies i ínfimament relacionat amb el dret civil actual.

Aquí us deixo l’entrevista completa:

Finalment, agrair a l’Esther el temps que em va dedicar i l’amabilitat i dedicació envers el treball.

Entrevista a Margarita López

La professora de F.O.L (formació i orientació laboral) de l’ Institut Josep Puig i Cadafalch, Margarita López ens va fer l’honor de concedir-nos l’entrevista, ja que ella abans d’estar en l’àmbit educatiu va estudiar Dret.

Margarita López es va graduar l’any 1986 a l’ Universitat de Barcelona (UB), encara i que els seus dos primers anys de carrera els va cursar en l’Universitat de Lleó.

Durant l’entrevista ens va explicar que les lleis no eren les mateixes en tots els Estats, i això implicava que no fossin universals i per aquest motiu hi ha moltes variacions, ja que tot depèn del sistema polític que té cada Estat. La major influència de les lleis que va estudiar van ser del Dret romà.

En la seva carrera universitària va estudiar tant llatinismes jurídics com dret romà i ens va comentar que el dret romà tenia una gran influència en les lleis civils però que en la constitució actual no hi havia gaire influència.

Ens va dir que durant els estudis van estudiar molts llatinismes jurídics i avui dia encara que és professora utilitza uns quants, com per exemple: in dubio pro operario, in dubio pro reo, també pacta sum servanda. No només coneix aquests llatinismes, va recordar d’altres com: ni cum eo pacit Tali esto,  ius in re aliena, salva rerum subtantia… 

En el dret l’oratòria té gran importància, tant antigament com avui dia i els grans autors que van destacar en l’oratòria van ser: Ciceró Demòstenes, entre altres.

La seva opinió sobre perquè el dret romà segueix vigent en el dret actual és perquè el dret romà era molt racional i solucionava molts problemes del dia a dia i que encara avui dia són presents.

Finalment per curiositat li vam preguntar que perquè no va treballar en l’àmbit jurídic, i ens va dir que ella tenia una gran passió per l’ensenyament i sempre havia volgut ser professora però per altra part volia estudiar dret.

IMG_3207[1]

Entrevista a Julia Roll

Fa uns mesos, l’institut va organitzar un intercanvi amb un institut alemany. Jo, Xènia, vaig fer molt bona amistat amb la meva companya d’intercanvi i un dia va sorgir el tema del nostre Treball de Recerca. Ella va  dir que tenia una amiga que havia començat la carrera aquest any i vaig demanar-li com a favor que me la presentés i que li comentés el tema de fer-li una entrevista. La seva amiga Julia va accedir encantada i la meva companya Laura va fer d’intermediari. L’entrevista es va fer a través del Gmail el 27 de novembre i en un temps rècord, les preguntes es van enviar a les 19.42 i les respostes ens varen arribar a les 20.57.

entrev

Julia Roll és una estudiant alemanya de Dret, ens va donar l’oportunitat de concedir-nos aquesta entrevista, ja que volem saber si hi ha gaire diferència entre les lleis en els diferents estats.

Encara està estudiant dret, és el seu primer any en la carrera i actualment està a finals del primer semestre, en la Universitat de Bremen . Va decidir estudiar Dret, perquè ho troba molt interessant i troba que el Dret alemany és la base de la seva democràcia i també perquè el Dret és fonamental en les nostres  vides, ja que ens acompanya en el nostre dia a dia. I en escollir la carrera de Dret es pot tenir més sortides laborals que escollint altra opció.

Les lleis entre diferents estats són semblants ja que amb la fundació de la Unió Europea va implicar també la creació del dret internacional europeu. Ens va fer entendre que es van dissenyar un conjunt de normes i aquestes van servir de model entre diferents països. Amb aquest sistema hi ha més facilitat en el comerç i trànsit entre nacions. Les constitucions dels països de la Unió Europea són molt semblants, tot i que es mantenen les diferencies pròpies de cada Estat.

Alemanya és un país democràtic i té separació de poders, els diferents òrgans exerceixen una gran influència en la República Alemanya.
El poder Legislatiu prové del Tribunal Federal suprem i de la Càmara alta. Els dos organismes es troben a Berlín i són responsables de tot el sistema legislatiu. Per altre costat trobem el poder Judicatiu que prové del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional. Aquest dos Tribunals Superiors tenen la seu a Karlsruhe.

El Dret romà és la base del Dret europeu i en part també del Dret civil. El Dret romà es fonamental en tots els estudis de Dret.

El Dret romà va influir molt en el Dret alemany, ja que la primera república va ser romana i actualment la República Federal d’Alemanya és una democràcia. Dins del Dret alemany hi ha diferents articles que deriven del Dret romà, per exemple: article 3 (igualtat davant la llei), article 5 (llibertat d’expressió), article 8 (llibertat d’associació), article 11 (llibertat de residència)…

En aquest període que porta estudiant Dret ja han tractat diferents llatinismes jurídics, com per exemple: alea iacta est (els daus ja s’han jugat), conditio sine qua non (condició indispensable, perquè algun fet es consideri que ha ocorregut), Nulla poena sine lege (no hi ha sentència sense llei).

Tot i no estudiar Llatí en el Dret a Alemanya, utilitzen alguns conceptes llatins per donar informació addicional: poena (pena, sentència), causa (causa, motiu), iudex (jutge), lex (llei).

Segons el seu punt de vista, el Dret romà va ser bàsic per a totes les democràcies posteriors i per a unions polítiques internacionals, com ara la Unió Europea o les Nacions Unides. Avui en dia també hi trobem trets del Dret romà en la constitució i en els estatuts autonòmics. Les teories democràtiques derivades del Dret romà i de la filosofia grega, determinen la nostra moral i el nostre sentit de justícia. Encara i que el Dret romà no estigui en vigor, no es pot pensar en la història del Dret sense tenir-lo en compte.

Va ser una entrevista molt enriquidora, ens va sorprendre molt com una persona molt jove, s’expressés tan bé i que a l’hora de redactar semblés una persona gran.

IMG-20141209-WA0007-2

Entrevista a Rich Scadding, director de l’escola d’idiomes Aprendiom!

Aquest passat divendres, Rich Scadding director de l’Escola D’idiomes Aprendiom de Premià de Mar em va concedir una entrevista que va resultar molt interessant i molt enriquidora.

Rich Scadding es va graduar en Empresarials l’any 1996 a Bournemouth, una petita ciutat ubicada al sud d’Anglaterra, Regne Unit. Té nocions de dret perquè formava part de la carrera d’empresarials.

Les lleis britàniques que acullen els camps dels delictes i lleis en general ell creu que són el mateix, només podem trobar diferents variacions entre les lleis d’Anglaterra i Escòcia en l’àmbit de la construcció.

Tenen influència del llatí, però la influència més gran que han rebut les lleis del seu Estat provenen del francès, ja que els francesos van formar la seva Casa de Parlament, va ser cap al 1066 que es comencen a prendre les seves lleis.

També va estudiar la Carta Magna, utilitzada pel rei Joan I d’Anglaterra o més conegut com a Joan sense Terra. La Magna carta té el seu origen a Anglaterra on va ser més coneguda com a Magna charta libertatum. Una carta elaborada després de llargues i tenses reunions i en la qual el rei es disposava a renunciar a certs drets, acceptava que estava sotmès a la llei i en la qual prometia respectar certs procediments legals. Amb aquesta carta els drets dels súbdits es trobaven protegits.

Scadding recorda haver estudiat llatinismes jurídics a la universitat, alguns amb una història molt interessant, com ara el de Quid pro quo que significa alguna cosa per alguna cosa i que en argot dels diners es sol fer servir per substituir la paraula lliura. Com per exemple: -Donem dos quid. Això ens porta a pensar que la pervivència del llati i dels llatinismes jurídics és molt forta i fins i tot a calat en el llenguatge dels britànics.

Un altre llatinisme que recorda haver utilitzat és el d’Ad quod damnum que significa: d’acord amb el dany, en paraules més bastes és el famós “ull per ull”, però no en un sentit tan violent com a primera vista pot semblar, sinó que és una expressió que diu que tal mal, tal remei, intenta aproximar-se el màxim possible a la compensació pel mal fet. Aquesta expressió forma part de la llei d’agravi, utilitzada en els jutjats civils.

 L’entrevista va ser realitzada en castellà i tot i que Rich Scadding va fer la carrera en anglès va explicar d’una manera molt clara i concisa tots els termes jurídics, a més va posar un seguit d’exemples que van ajudar a fer més entenedores les explicacions dels conceptes. Estic molt agraïda al senyor Scadding per haver-me rebut tan ràpidament i per haver-me concedit l’entrevista, cal dir que s’ha notat molt que es dedica a l’ensenyament, les  seves explicacions eren molt clares i tenia molta facilitat per explicar-se i fer-se entendre.

 10834049_689905707789609_393300794_n