Comparació de propietat

Pel que fa aquest bloc, he volgut establir unes similituds i unes diferències que uneixin ambdues èpoques. Afirmo que, aquest apartat presenta moltes més similituds que no pas diferències amb l’època romana.

El propi concepte de propietat, de bon principi reflectia l’apropiament de persones (esclaus, dona, fills…), encara que amb el pas de les diferents èpoques romanes (monarquia, república, imperi…) va anar adaptant-se a l’adquisició d’objectes materials, i d’aquesta manera similar en l’actualitat. Així doncs, el terme propietat va anar ajustant-se per arribar a formar completa similitud entre ambdues èpoques.

Una de les maneres més conegudes d’adquirir la propietat i que realment presenten una estructura molt similar en l’actualitat és l’usucapio. Podríem dir que és un dels aspectes dels que he analitzat al treball que més semblança presenta amb l’època actual.  Basat en el codi de les XII Taules i actualment en el Codi Civil Espanyol.

Per últim, la pèrdua de la propietat, presenta també una estructura molt similar. La forma més habitual de perdre la propietat era i és de manera involuntària, de manera que descuides o deixes de gestionar la teva propietat o per propi oblit, aquesta propietat passa a ser administrada per l’estat a no recórrer a cap propietari. De la mateixa manera que, de manera voluntària, repudies la propietat i per tant, la perds. Totalment similar a l’època romana però establint algunes diferències en quant a la modernització de realitzar els processos.

Valoració personal

Un cop finalitzada la recerca, és hora de posar sobre la taula una avaluació personal de la realització del treball i el resultat d’aquest.

En primer lloc, puc afirmar que ha estat un treball que m’ha aportat una base molt àmplia de coneixement i de cultura ja que, tractant sobre un tema que m’agrada m’he endinsat a llegir molts llibres, pàgines web i articles que han ampliat el meu coneixement sobre el tema. Penso que, a part de aportar-me nous continguts, també m’ha aportat una trajectòria personal molt àmplia en haver de redactar, escriure i presentar un treball d’aquestes característiques sense gairebé preparació prèvia i que per tant, no ha estat gens fàcil realitzar-lo, m’he equivocat molts cops i he hagut de refer la feina per millorar-ho. Tot junt ha estat una maduració personal i professional enorme, aprendre a redactar en condicions, a extreure aquella informació més necessària, a sintetitzar, a treure conclusions… tot en general ha estat un complet estudi durant aquests mesos que he realitzat el treball de recerca.

Doncs, un cop finalitzat el treball, n’estic molt orgullosa del treball que he realitzat i del seu resultat, penso que realment ha estat una experiència positiva per trobar-te a tu mateix davant un paper i buscar la teva pròpia inspiració, els teus propis interessos i plasmar-los en el treball de manera que amb només una lectura s’entengui perfectament el que vols reflectir. Tots aquests punts que ara semblen tan fàcils, han passat per moltes correccions, per estones de desesperació i pessimisme, fins a no saber per on agafar el treball, però amb esforç i dedicació tot s’aconsegueix i sobretot intentant millorar cada dia.

Ara em complau molt haver-lo realitzat i m’anima saber que quedarà a la xarxa i podrà ser útil a qui el busqui o bé el trobi per atzar i el pugui consultar. En català sobre el dret no hi ha encara massa material a Internet.

Valoració de les xerrades

Aquesta oportunitat de poder dur a terme xerrades amb estudiants de Dret, va ser una experiència maquíssima per a poder acabar de reflectir el resultat de la meva hipòtesi. Noves generacions, que no pensen que el llatí sigui una llengua morta sinó una llengua clàssica actual ja que forma part dels nostres dies i claríssimament mostrat al llarg del meu treball, forma part d’aquesta magnífica carrera, del Dret.

A més, per mitjà de whatsapp va ser una manera ràpida, fàcil i còmoda de rebre opinions sense haver de requerir una cita prèvia.

En general, molt contenta del resultat que han aportat al meu treball perquè han servit per corroborar la meva hipòtesi.

Valoració del treball de camp

Com a part pràctica del treball, vaig decidir portar a terme entrevistes amb professionals del dret, una enquesta per a conèixer el pensament de la població; debats, per a desenvolupar l’oratòria com a bon jurista i també explicacions i jocs didàctics a classe de Llatí per tal de mobilitzar la joventut cap a aquest tema. Tota la part pràctica, m’ha servit per a demostrar d’altres maneres allò que durant molts mesos he estat treballant en la part teòrica i que després mitjançant l’òratòria he pogut posar amb comú amb altres persones.

Penso que la part pràctica ha estat la part que més m’ha aportat com a persona durant la realització del treball. El conviure amb d’altra gent, discutir sobre els conceptes esmentats, conèixer diferents visions d’un mateix assumpte, percebre el coneixement de la població i poder interpretar-lo basant-me en la teoria, parlar amb professionals del sector… Tota aquesta recerca de camp, en general, és la part que més m’ha inspirat  i marcat del meu treball a conseqüència que m’ha aportat un coneixement molt més ampli que el que només basant-me en la part teòrica em pogués haver aportat.

Per tant, sens dubte, ha estat la part del treball que més he gaudit per poder tractar amb persones sobre un mateix contingut i que aquestes els agradi el Dret de la mateixa manera que a mi. Ho repetiria moltes vegades més.

Valoració de les enquestes

Mentre desenvolupava el treball, vaig pensar que una bona manera de complementar-lo seria fent una enquesta. Aquesta va produir un efecte positiu als resultats de les meves expectatives del treball i em va permetre conèixer el pensament de la població sobre aquest àmbit. Molta gent, en preguntar pels llatinismes jurídics particularment, els desconeixia, però en canvi, era conscient de la utilització d’altres llatinismes més quotidians, afegits al nostre propi vocabulari, i altres persones, que sense saber que aquella expressió era un llatinisme l’utilitzaven amb tota la naturalitat possible.

Per tant, vaig poder adonar-me que conèixer l’opinió de la societat en la que vivim, podia donar-me un punt de vista més ampli en el meu treball i reflexionar sobre per quina raó la societat no coneixia de l’existència d’aquests llatinismes. De tal manera que, per contribuir a pal·liar aquesta ignorància vaig decidir continuar la wiki de llatinismes, per poder posar a disposició de qui ho busqui els llatinismes jurídics en català.

Va ser, sens dubte, una bona experiència comprendre altres persones, encara que, vaig optar per proporcionar una altra eina al meu bloc per tal de no quedar-se només amb el desconeixement del tema, sinó que poguessin aprofitar al màxim el desig d’aprendre.