10 | desembre | 2016 | El dret romà i el llatí en l'àmbit jurídic actual

El passat divendres 9 de desembre, vaig poder realitzar finalment una de les entrevistes que més ha marcat el meu treball gràcies a la col·laboració del Sr. Francesc i les seves àmplies aportacions i confirmacions de la meva recerca prèvia tant en l’àmbit del dret romà com en els llatinismes jurídics.

En principi, la finalitat de la xerrada era conèixer en profunditat altres aspectes del dret romà, que prèviament hagués treballat en la part teòrica i comprendre el pensament professional sobre els llatinismes jurídics en l’actualitat.

Aquestes van ser les preguntes que vaig realitzar i la seva pertinent resposta (més generosament explicada per ell mateix en el vídeo-reportatge de l’entrevista).

–Què aporta la carrera de dret i concretament l’estudi de dret romà a la societat dels nostres dies? Aquest primer dret, organitza i institualitza totes les relacions humanes de manera que ens permet conviure i no matar-nos per mitjà d’unes lleis que han anat passant i actualitzant-se depenent de l’època en què es produís.

– Què ha marcat el dret romà en el dret canònic i civil actual? Ho aporten tot. Estan considerats com a dret romà actualitzat però seguint la mateixa jerarquització. En època de Justinià, per exemple, es reprodueix el primer codi important, el de les XII taules, que posteriorment aquest formarà amb el pas del segles i per mitjà de modificacions el codi civil que actualment encara legisla.

-És possible seguir exercint dret provinent del dret romà? En quins aspectes del dret actual els romans continuen deixant empremta? En quins aspectes, el dret actual s’allunya més del dret romà? Exercim, sense dubte, el dret provinent del dret romà. En el dret públic, és el dret que menys influències romanes segueix ja que està basat en política, i aquesta és canviant i els nous drets, no pertanyen a cap vessant clàssic sinó que han anat sorgint de manera voluntària amb el pas de les èpoques.

– Podem afirmar que el dret anglosaxó, encara que està basat en una altra manera d’exercir la justícia, manté molts més vocables de l’antic dret romà. Per què creu que és això? El dret romà ha tingut, també influència en altres sistemes? El dret anglosaxó està basat en una altra manera d’exercir la llei. Mitjançant el Common Law, els jutges decideixen, sense cap llei, la resolució del cas. Si que conté alguns vocables romans, però està basat en una altra manera de fer justícia.

– Per què el llatí i el dret van units de la mà fins a l’actualitat? Per tradició, per costum, per les característiques de la llengua llatina…? Encara que el dret romà ha influït moltíssim en el dret actual i, fins i tot a dia d’avui, segueix prenent part, els llatinismes amb el pas del temps acabaran desapareixent ja que gairebé no s’utilitzen a l’hora de redactar demandes.

-La XVIII conferència iberoamericana va aprovar l’eliminació de les expressions llatines perquè els ciutadans poguessin comprendre i accedir a les resolucions judicials. Què opina d’això? És una mesura encertada o errònia? L’aforisme com a tal està despareixent. En aquest cas, no es necessari l’obligació d’eliminar tots els llatinismes en un moment concret. La seva poca utilització portarà a la seva supressió absoluta i al seu desús.

– Creu vostè que a casa nostra el llatí del dret també ha de ser eliminat per fer així més comprensible el diàleg entre el professional i el client en un moment que fins i tot la gramàtica catalana tendeix a la simplificació de contingut? El client no ha de mantenir un contacte amb el jutge, sinó que ha de ser l’advocat capaç de transmetre el missatge al client, utilitzant o no aquests aforismes. L’advocat actua com a intermediador entre la persona que efectuarà la decisió i les dues parts i és aquest en tot cas que ha d’utilitzar llatinismes en sala judicial com per exemple, iuris novit curia, que vol dir, els jutjes coneixen el dret.

– Els llatinismes jurídics són considerats termes universals. És possible prescindir d’ells? Per què són tan importants? Quines conseqüències podria comportar no fer-los servir a nivell mundial? Per què no es poden suplir els llatinismes del dret? Cada aforisme conté la seva pròpia història i la seva pròpia significació. Els llatinismes es poden suplir de manera que siguin explicats amb altres paraules sense fer servir la terminologia jurídica concreta.

– A la seva pàgina a l’apartat de dret romà té: Libertas est potestas faciendi id quo facere iure licet. Per què? No té gaire transcendència, diu. Simplement, al iniciar la pàgina web, va inspirar-se a posar alguna frase que representés el món judicial i doncs, en un dels apartats hi va posar la tan certa expressió: “Facultat de fer el que la llei et permet”.

-Avui hi ha gent que es vol casar segons el dret romà? Quina validesa tenen aquestes cerimònies? No tenen cap validesa, simplement és el gust de representar el casament en època romana i tenir present aquelles semblances i diferències que ens fan equivalents.

Ell mateix, va realitzar la representació d’un casament romà, juntament amb un divorci. Aquest és el vídeo d’aquest espectacle.

. Per acabar, com podria definir la petjada romana en el dret actual?Per què encara es porta toga? Quina relació hi ha entre els col·legis d’advocats i els romans? Per què encara avui és tan important el poder de la paraula, l’eloqüència romana? En quins altres aspectes els romans encara són vigents en el dret actual? El dret romà ens ha marcat en tots els aspectes. La toga és un símbol de distinció entre les persones que hi ha en sala judicial i de tradició romana encara persistent. El poder de la paraula ajuda a defensar-te, formar uns bons arguments i justificacions per tal de persuadir amb la paraula i l’oratòria. Els romans estan vigents en gairebé tot el dret actual i sense dubte, diu: ‘ sóm romans’.

I aquí el video-reportatge complet de l’entrevista amb en Francesc Sánchez. Durant l’entrevista van sorgir altres preguntes, ben esmentades en el vídeo i sense gran rellevància per ser exposades per escrit.