Després de mesos de recerca, entrevistes, xerrades, enquestes, debats i tot el procés constructiu del meu treball, finalment puc demostrar que la hipòtesi que vaig plantejar-me fa uns mesos enrere, s’acompleix gairebé en la seva totalitat.

Aquesta hipòtesi: ‘El dret actual recrea el dret romà?’ ha estat demostrada de manera específica tractant sobre temes variats i comparant alguns aspectes del dret actual amb el romà fins al punt que es pot afirmar que el dret romà ha contribuït a formar el codi civil Espanyol vigent en la jurisprudència actual.

Per tant, com a principal conclusió del meu treball afirmo que el dret actual recrea el dret romà encara que ho fa amb certes modificacions i actualitzacions que s’han dut a terme per mitjà del pas dels segles i la convivència amb d’altres cultures. Això ho he pogut demostrar gràcies a la col·laboració dels advocats que han aportat la seva petjada romana a la meva feina i en els temes de la meva recerca bibliogràfica i de camp he pogut adonar-me d’aquesta semblança. Per exemple, pel que fa a la propietat, i a la successió hereditària, afirmo que són una completa imitació del dret romà; però amb petites diferències que demostren el pas d’altres civilitzacions fins a arribar a la nostra actualitat i ambdues estan basades en el codi civil espanyol, que aquest recau totalment en el dret romà. Per tant, es completament evident la forta petjada que els romans han deixat en la nostra justícia. Altre aspecte, en investigar sobre el bloc de família, vaig poder adonar-me que alguns conceptes com el de ciutadà o família, no són gaire encertats avui. La societat dels nostres dies s’ha modernitzat, i la figura de la dona ha assolit un paper preponderant en la societat, de manera que aquests dos conceptes havien pogut ser similiars entre l’època romana i la societat dels anys 60; però avui dia afortunadament han quedat superats. Encara i tot, els altres aspectes del bloc, són una calca del dret romà.

Pel que fa als llatinismes jurídics, he pogut demostrar que, els advocats fan poc ús d’ells, encara que s’usen de vegades com a símbol de prestigi i admiració sobre una llengua culta i que així es mantindran in saecula saeculorum.

Ergo, el dret romà continua ben vigent, tot i que adaptat als temps actuals, en el nostre dret contemporari, sobretot en el dret civil i en l’ús dels aforismes perquè el llatí és una llengua, universal i absoluta, molt sintètica que no porta a error, ja que facilita de manera clara i concisa la comprensió de les bases fonamentals del dret,  i, a més, legitimitza el que diu un jurista perquè els seus mots no canvien mai de sentit, en cap època ni en cap llengua.