La justícia és cega, això és una frase que tots hem sentit alguna vegada, però realment la fem servir amb el sentit amb el qual originàriament es va començar a emprar? És cert que últimament aquesta tan verídica frase és utilitzada de manera pejorativa i del que no s’adona la gent és que això mateix és una hipèrbole de la seva màxima expressió.

Se li ha començat a donar aquest sentit pejoratiu donant a entendre que la justícia és cega practicant la justícia, però aquest no és el significat que realment correspon a aquesta frase. Diem que la justícia és cega perquè realment la justícia busca ser cega i no veure les persones sinó els fets.

Per aquest motiu, la justícia es representa amb una dona que porta els ulls embenats, una balança a la mà i a l’altre una espasa. Tots aquests símbols tenen un motiu i significat. Porta els ulls tapats perquè a l’hora de fer justícia ningú no pot ser afavorit, ha de ser imparcial. El símbol de la balança és el més evident, aquesta fa una funció al·legòrica en l’acte de jutjar, dividir, tallar o posar fi a un conflicte. Tracta d’establir l’equivalència entre les dues parts. L’espasa significa que a vegades la justícia ha de ser acompanyada per la força.

Aquesta personificació de la justícia equilibrant la balança de la veritat i de la justícia es remunta a la deessa Maat. Maat era la deessa de la veritat i de la justícia i a l’Inframón donava la ploma de la veritat, que era una ploma d’estruç que s’utilitzava per mesurar si l’ànima del difunt era mereixedora del cel. Es pesava la ploma d’estruç amb el cor del difunt (que era la representació de la seva ànima) i si era més lleuger que la ploma anava al paradís. Si el cor pesava més a causa dels seus pecats, era devorat per Ammit i Babi. Aquest procés per jutjar les ànimes es diu Psicòstasi. Més endavant Isis a l’Antic Egipte i més posteriorment les deïtats hel·lèniques Temis i Dike van ser també deesses de la justícia.