Que la successió de Fibonacci i el nombre auri són a gairebé tot arreu de la natura ja no resulta cap novetat. El que sí que és fascinant un cop més és com aquesta realitat matemàtica s’adapta i ens proporciona solucions a problemes actuals.
En aquest cas, un jove de 13 anys nortamericà, Aidan Dwyer, ha descobert que la disposició de les fulles en les branques dels arbres –que ho fan seguint alguns termes de la successió, això no és nou- tenen la funció de recollir més quantitat i durant més hores la llum solar i així ser més eficients en la seva alimentació.
Aquesta propietat aplicada als nostres panells solars, poden millorar el seu rendiment en un 20% de mitjana segons els seus estudis.
Us deixo l’enllaç del seu assaig per a que el llegiu (està en anglès, però paga la pena).
Visca les matemàtiques!
destaca per la seva característica principal que és tenir una dimensió fraccionària (d’aquí el seu nom), és a dir, que les corbes fractals tenen dimensió entre 1 i 2 (en comptes d’1), les figures planes també entre 1 i 2 (en comptes de 2), i els volums fractals la tenen entre 2 i 3 ( en comptes de 3), podent posar com exemples les costes marítimes observades a qualsevol escala, les branques dels arbres, l’aparell circulatori humà, l’estructura de les falgures i un llarguíssim etcètera.
