Que la successió de Fibonacci i el nombre auri són a gairebé tot arreu de la natura ja no resulta cap novetat. El que sí que és fascinant un cop més és com aquesta realitat matemàtica s’adapta i ens proporciona solucions a problemes actuals.
En aquest cas, un jove de 13 anys nortamericà, Aidan Dwyer, ha descobert que la disposició de les fulles en les branques dels arbres –que ho fan seguint alguns termes de la successió, això no és nou- tenen la funció de recollir més quantitat i durant més hores la llum solar i així ser més eficients en la seva alimentació.
Aquesta propietat aplicada als nostres panells solars, poden millorar el seu rendiment en un 20% de mitjana segons els seus estudis.
Us deixo l’enllaç del seu assaig per a que el llegiu (està en anglès, però paga la pena).
Visca les matemàtiques!
És molt interessant i demostra un cop més que tots els secrets per a l’home es troben en la natura. Aquest nano, “chapeau”. M’ha interessat molt.
Sí noia, la realitat supera la ficció. Quan veiem segons quines pel·lícules de Hollywood on es veuen jovenets fent de tot i que saben de tot, pensem: -això no pot ser!-.
Doncs sembla ser que si, que n’existeixen…
A banda, les matemàtiques són una passada!
Absolutament fascinant
Caram, és espectacular!
Realment hi ha persones que són especials, com aquest xaval.
Efectivament, la natura ens ho ensenya gairebé tot, i les “mates” hi són presents.
Déu n’hi dó!
IO