Tag Archives: Música

A la recerca del tòpic literari

17 Replies

Pareu molta atenció a la lletra d’aquest tango, Barrio de tango (1942) d’Aníbal Troilo  i Homero Manzi, cantat per Adriana Nano,  i esbrineu quin tòpic literari (i llatinisme prescrit per les PAU) de llarga tradició literària i de nom llatí li podríem aplicar:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZSOVtT_tt_E" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Pistes:

1. El tango sovint planteja preguntes sense resposta que destil·len melangia i nostàlgia per allò que el temps s’endugué.

2. Aquest tòpic el podem relacionar amb el del Tempus fugit i Mors aequalis.

3. Jorge Manrique el va renovar i ha estat ben recreat per la literatura posterior.

4. El trobem a l’himne universitari Gaudeamus igitur.

Mil petons i cent més després!

64 Replies

rosa1.jpg

Viuamus mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum seueriorum
omnes unius aestimemus assis!
Soles occidere et redire possunt;
nobis cum semel occidit breuis lux,
nox est perpetua una dormienda.
Da mi basia mille, deinde centum
Dein mille altera dein secunda centum
Deinde usque altera mille deinde centum!
Dein, cum milia multa fecerimus
Conturbabimus illa ne sciamus,
Aut ne quis malus invidere possit
Cum tantum sciat esse basiorum.

Catul V

Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,

i el xiu-xiu dels vells massa seriosos

considerem-lo del valor d’un as.

El sol pot pondre’s i tornar a sortir:

a nosaltres, quan la breu llum s’apagui,

ens tocarà dormir una nit perpètua.

Fes-me mil petons i cent més després ,

després mil més, després els cent segons,

després fins a mil més i després cent.

Després, quan molts milers ens n’haurem fet,

els embolcallarem per no saber-los,

no fos que un malastruc pugui envejar-nos

en saber que hi ha hagut tants de petons.

(trad. J.I. Ciruelo i J. Juan Edhasa,1982)

Què us ha semblat aquest poema de Catul? Quin sentiment descriu? És un bon regal per Sant Jordi?

En quin temps i mode estan les formes verbals següents: uiuamus, amemus, aestimemus, sciamus, possit, sciat?

Us atreviu a recitar-lo o bé a cantar-lo?

Basia d’Eléonor:

Morgan Freeman llegeix en Catul V, “Vivamus mea Lesbia atque amemus”, in Latin

Hi ha amors que maten!

38 Replies

Alguns us vàreu queixar (amb raó) que el vídeo que vaig penjar del YouTube a Amor més enllà de la mort no seguia fil per randa la història d’Orfeu i Eurídice. A veure, què us sembla la meva versió del mite? He posat música de Monteverdi i de Gluck que van tractar aquest mite i ho he guarnit amb obres d’art de totes les èpoques i estils.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/fJt44Q5XUHI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Quin càstig van rebre les mènades? (Si no ho recordeu, podeu rellegir Narracions de mites clàssics pàgs. 124-126). La música amanseix les feres!

Fins i tot El Chiki chiki en llatí!

26 Replies

L’amic i company de clàssiques, l’Ignasi Parra, ha tingut la genial idea de traduir al llatí la cançó del Chiki chiki i fer-la arribar a l’Andreu Buenafuente.Moltes gràcies Ignasi i un petó per contribuir a difondre l’ensenyament dels clàssics i a demostrar que el llatí no és una llengua morta. Viuit lingua latina! Feliciter!

Viatge a Ítaca: de Kavafis al Cristòfol Ferrer

28 Replies

Llegiu el poema Ítaca de Kostandinos Kavafis i així sabreu què volen dir les Ítaques. Després escolteu la cançó Viatge cap a Itaca de Lluís Llach:

A la pel·lícula Kavafis (1996) de Iannis Smaragdis, el podem sentir recitat en grec modern:

Sir Sean Connery recita en anglès el poema de Kavafis amb música de Vangelis i amb escenes de la pel·lícula Baraka de Ron Fricke.

No us perdeu l’animació poètica de la Marta Carbó a Llegir molt i escriure bé. L’enhorabona i que tinguis, Marta, un bon viatge cap a Ítaca!