[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/7CcDdmrfMWg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/YuYEIY_F1Yc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Podeu consultar la pàg. 97 de Grec 1, editorial Teide.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/4By_tU5nfuU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Les cases ateneses de l’època clàssica tenien, generalment, un pati interior al voltant del qual es distribuïen les habitacions i que els proporcionava llum i aire; la claror també s’aconseguia a través de finestres i lluernes sense vidres. Les estances per a les dones rebien el nom de gineceu i les estances per als homes andron, on es rebien les visites. A Atenes, també hi havia cases de lloguer molt modestes.
En contraposició amb els edificis públics, les cases no eren gaire còmodes ni agradables. S’arrengleraven a l’atzar, aprofitant el pendent dels turons; tenien les parets tan fràgils que els lladres eren anomenats “foradaparets”.
Amb els canvis sociopolítics del segle IV aC, la gent es va estar més temps a casa i no va participar tant en la vida política; van augmentar els luxes i les comoditats, fins que, a l’època hel·lenística, les cases dels rics eren cada cop més sumptuoses i es diferenciaven més de les dels pobres.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/kineRz4nrzE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Si vols més informació clica aquí i consulta la informació i les fotografies que ofereix Sebastià Giralt, i si vols comparar la casa grega amb la romana vés a aquest article.
Per poder resoldre millor els exercicis del tema del teatre (unitat 9, Grec 1 ed. Teide), us recomano que consulteu les informacions i els enllaços que ofereix Sebastià Giralt o el vídeo següent:
A més del vídeo del YouTube Del teatre grec al teatre romà:
Gineceu. Grec 2 (M. Capellà), pàg. 16 ed. Teide 2005
Les dones gregues s’estaven sempre a casa, al gineceu. Tenien la responsabilitat de dirigir totes les activitats domèstiques: manaven les esclaves, preparaven els aliments, pastaven el pa, feien conserves, filaven la llana i teixien la roba, educaven els fills, etc.
El filòsof Plató ja plantejava a les Lleis (805 e) si era millor que les dones tinguessin cura de les tasques domèstiques o era preferible que fessin activitats productives. Què n’opines? (vid. Grec 1, pàg. 127)
A classe, hem treballat l’esport a Grècia i a Roma. Enguany és any olímpic: Beijing 2008. Ara ha arribat el moment que comenteu les diferències i les semblances entre Grècia, Roma i l’actualitat. Primer, visioneu aquest vídeo sobre una exposició que es va fer al MAC de Catalunya i que ha anat itinerant per diferents llocs (Tarragona, València). Reflexos d’Apol·lo és una exposició excepcional que mostra els nombrosos testimonis conservats que il·lustren la pràctica de l’esport i l’esperit esportiu a la Grècia i Roma antigues.
Aquí teniu les meravelloses fotografies que Ana Ovando va fer de l’exposició Reflexos d’Apol·lo al MNAT de Tarragona.No us les perdeu!
L’any passat l’organització de la Capital de la Cultura Catalana va proposar de buscar les set meravelles de Catalunya. Aquest any per Perpinyà 2008 ha proposat, amb la col·laboració de Catalunya Ràdio, els set savis catalans, tot seguint també l’exemple grec. Quins seran els set savis de Catalunya? Els set savis de Grècia, segons la tradició recollida per Plató en el Protàgoras (343a) eren: Tales de Milet, Pítac de Mitilene, Bias de Priene, Soló d’Atenes, Cleobul de Lindos, Misó de Quenea i Quiló de Lacedemònia. Llistes posteriors canvien alguns dels noms i n’afegeixen de nous, com Periandre de Corint. Els set savis us volen donar als alumnes de grec un cop de mà sintàctic amb les seves sentències gràcies al treball del professor Francesc Parreu. Ja em direu com us ha anat i comenteu-me per cortesia les traduccions. Per a tots, però especialment per als alumnes de matemàtiques us recomano aquest conte matemàtic del Centro virtual de Divulgación de las matemáticas: “Los siete sabios de Grecia“.
Quins creus què haurien de ser els set savis de Catalunya? Bé espero que, en aquesta llista de Perpinya 2008, també hi figuri alguna sàvia? El procés d’elecció ja ha començat. Què n’opines?
L’any passat en el marc de Lleida 2007, Capital de la Cultura Catalana, es van triar les set meravelles de Catalunya, tot seguint l’exemple grec. Per ordre cronològic d’elecció van ser: la Seu Vella de Lleida, el conjunt arqueològic de Tàrraco, el monestir de Sant Miquel de Cuixà, la Sagrada Familia de Barcelona, el Celler Cooperatiu de Gandesa, el centre històric de Vic i la catedral de Girona. Ara bé, les set meravelles de Catalunya declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO són: l’art rupestre, Tàrraco, la vall de Boí, el Monestir de Poblet, l’obra de Gaudí, el Palau de la Música/ Hospital de Sant Pau i la Patum de Berga.
Les set meravelles del món antic eren: el temple d’Àrtemis d’Efes, els jardins de Semíramis de Babilònia, el colós de Rodes, les piràmides d’Egipte, l’estàtua criselefantina de Zeus d’Olímpia, el far d’Alexandria i el sepulcre del rei Mausol d’Halicarnàs. Arran d’una iniciativa privada, el juliol de 2007, també van ser escollides com a set meravelles del món actual: la Gran muralla de Xina, la ciutat de Petra a Jordània, el Crist Redemptor del Brasil, el Machu Picchu del Perú, la piràmide de Chichén Itzá a Mèxic, el Colosseu de Roma i el Taj Mahal de l’Índia.
Gaudiu d’aquesta excel·lent animació de les set meravelles del món antic amb música de Carl Orff.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/DWndgxOmpRU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Si voleu també podeu visionar aquest vídeo amb les set meravelles del món actual. Personalment, m’alegro que hi figuri el Colosseu de Roma; però hi trobo a faltar l’acròpoli d’Atenes. Quina llàstima que d’Àfrica no hi hagi res! Què en penseu?
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/vVAFfR-Ojiw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Els alumnes de primer de batxillerat heu de fer un treball sobre una obra escultòrica, pictòrica o arquitectònica de l’època grega antiga (vegeu pàgines 177-180 Grec 1 ed. Teide). Per engrescar-vos aquí teniu una animació feta amb pintura i amb música grega:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/schZLzAc2kg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
No podem anar ara a Creta, però podem visionar aquest fabulós vídeo sobre el museu d’Heràclion:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/1kWvfmUkB7U" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Per tal de treballar amb TIC la unitat 7 del llibre Grec 1 de l’editorial Teide, teniu aquí uns interessants exercicis interactius que proposa Marià Betriu a Euphorvia:
També us serà d’un gran ajut per poder fer l’exercici 6 de la pàg. 157 els vídeo El Partenón como modelo arquitectónico de ArteHistoria:
Caldria consultar el treball i els enllaços de Sebastià Giralt dins Labyrinthus L’expansió colonial grega: Empúries i visionar els vídeos que us proposo: