Tag Archives: Aenigma

Artis aenigma III

El curs passat ja us vaig proposar algun enigma mitològic (Artis aenigma i Aenigma II), inspirada pels famosos enigmes del company chironià Lluís Inclan. Enguany continuarem perquè crec que estimulen l’interès i la curiositat i ajuden a adquirir la competència comunicativa. Us fan pensar i interrelacionar el que estudíeu. Jo crec que part del fracàs escolar és perquè s’estudia fragmentàriament i es col·loca el coneixement en compartiments, en calaixos, com els de la Venus de Dalí de l’aenigma II (tot al seu lloc!); però precisament la bellesa de la Venus no és un calaix, sinó tota l’obra, ara bé també seria imperfecta si li faltés només que fos el pom d’un dels calaixos.

Dit això, l’enigma d’art d’avui és aquest:

Caserta. Wiquimèdia

Caserta. Wiquimèdia

Si heu visitat Caserta a Itàlia potser heu pogut contemplar aquest curiós grup escultòric de temàtica mitològica. A quin mite pertany? Ens el podeu explicar sense faltes d’ortografia i amb bona expressió, tot citant el nom de l’escriptor llatí que ens el preserva i a on vosaltres l’heu llegit.  M’agradaria conèixer també la vostra opinió personal (us ha agradat, a què us recorda,…) i tot el que us vingui de gust sobre aquest enigma.

Us dono una pista, tot i que no sé si us serà de massa ajut, Jean-Paul Sartre en la seva obra filosòfica L’être et le néant 1943 l’utilitzà per donar nom a un complex, a una perversió d’ordre psicosexual en què la mirada curiosa i lasciva desencadena la búsqueda.

Latine aenigma XV

Qui l’encertarà avui? És tan famosa que no li calen presentacions, aquests dies la trobem arreu i més entre els enamorats! A mi m’agraden molt i en tinc cura a casa, tot i que de vegades en porto les mans marcades! Quid est?

Purpura sum terrae, pulchro perfusa colore;
saeptaque, ne uioler, telis defendor acutis;
o felix, longo si possim uiuere fato!

Latine aenigma XIII

Avui fem l’endevinalla que fa tretze i per ajudar-vos a encertar-la m’han vingut al cap el mots en què el poeta de l’Escola Mallorquina, Llorenç Riber, fill predilecte del meu poble natal (Campanet) i gran llatinista (va traduir l’Eneida, Les Geòrgiques i Les Bucòliques de Virgili), el descriu en el seu llibre La minyonia d’un infant orat:

“I a mà esquerra, per un freu que fan les muntanyes, el somrís nacrat de la mar llunyana. No vull dir el nom de mon poble nadiu. Si opac, prou que l’aclarirà la tafanera posteritat. Només vos diré que el seu nom és alegre i festós com el so argentí d’una…”

 

Aere rigens curvo patulum conponor in orbem;
mobilis est intus linguae crepitantis imago;
non resono positus, motus quoque saepe resulto.