Reprenem Quae fabula est? amb aquesta pintura d’un mite ovidià. De quin mite es tracta? Quina és la transformació? De qui és aquesta pintura? On es troba actualment?
Per acabar, intenta fer un diàleg entre els dos personatges principals i si pot ser en llatí. T’hi atreveixes?
El divendres 10 de maig el jurat del IX Premi Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat (curs 2011-2012) ha fet públic el seu veredicte en un solemne acte celebrat a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró el dia de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort.
El jurat l’han format dos membres del Grup d’Història del Casal (Jaume Vellvehí i Maria Salicrú-Maltas), la catedràtica de l’IES Thos i Codina Núria Nogueras, Mercè Colomer -en representació d’Òmnium Cultural- i el Degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats, Julio Naveira.
El premi el convoquen des de fa nou anys l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró amb el copatrocini de la família Cobo descendents de Terenci Thos i Codina.
VALORACIÓ DELS TREBALLS DE RECERCA DE BATXILLERAT DEL IX PREMI THOS I CODINA (divendres 10 de maig de 2013 per Mercè Colomer com a membre del jurat en representació d’Omnium Cultural de Mataró) corresponents al curs 2011-2012:
L’any passat va guanyar el VIII Premi Thos i Codina el treball titulat Història de Can Rogent, una recerca que il·lustrava la història d’una família de Sant Andreu de Llavaneres des del segle XV fins a l’actualitat. Enguany tres treballs finalistes opten al IX Premi Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat, que són:
En primer lloc, el treball Un jaciment romà excepcional, Can Farrerons, finalista amb el pseudònim de Gladius és una recerca exhaustiva que destaca perquè a partir del coneixement teòric d’unes restes romanes conservades a Premià de Mar, analitza la planta octogonal del jaciment de Can Farrerons i fa aportacions singulars inèdites. L’alumne ha realitzat un important esforç de documentació –també gràfica- així com entrevistes de gran valor a especialistes que constitueixen gairebé l’essència del treball. La recerca compleix el requisit d’elaboració d’una tesi, un mèrit en un treball de recerca de batxillerat. Cal reconèixer també l’evolució i entusiasme de l’alumne des de l’inici del treball fins al seu acabament on assumeix la seva implicació en la defensa i valoració del patrimoni.
En segon lloc, el treball La República de Weimar (1919-1933) i els orígens del III Reich. Una visió mataronina contemporània, finalista amb el pseudònim en blanc, es tracta d’una investigació original que ressegueix les notícies publicades al Diari de Mataró sobre la República alemanya de Weimar. La recerca demostra la implicació de la ciutat amb allò que passava fora de les nostres fronteres entre 1919 i 1933. L’alumne ressegueix l’actualitat alemanya vista des de la premsa mataronina i la compara amb la realitat espanyola. Cal destacar l’important esforç d’interpretació de la política alemanya i de contextualització a nivell català, així com el fet que ha hagut de ser una recerca llarga amb resultat minsos. És interessant també la valoració final d’on es desprèn una visió del passat des del present com a antídot davant les circumstàncies actuals. Acaba demostrant la vocació de mantenir vincles des de Mataró amb l’exterior.
I en tercer lloc, el treball Armats de Mataró, finalista amb el pseudònim de “Manaia”, és una recerca exhaustiva que incideix en tots els aspectes relacionats amb el món dels Armats de Mataró. L’autor o autora del treball ha recollit una àmplia documentació sobre el món dels armats i s’ha entretingut en tota mena de descripcions (la indumentària, els passos, els moviments, la història, el paper de l’entitat a la ciutat, el paper dels personatges, la terminologia…). Aquesta recerca aporta un gran volum d’informació entre la que hem de destacar la documentació gràfica, que resulta molt interessant, rica i descriptiva. A més a més, les fonts que l’alumne ha utilitzat per nodrir-se són molt variades: a part de la recerca en diversos arxius, ha realitzat entrevistes als protagonistes. “
El premi va quedar malauradament desert davant la sorpresa de l’auditori i la desil·lusió dels finalistes, especialment d’en Rubén. L’accésit va ser per a La República de Weimar (1919-1933) i els orígens del III Reich. Una visió mataronina contemporània de l’alumne Jean Luc Mendes de l’Institut Obert de Catalunya. L’Enhorabona!
Rubén Florencio amb els seus pares, finalista 9è Premi Thos i Codina
En Rubén Florencio amb la seva tutora de TR
Rubén Florencio i la seva tutora de TR
L’ENHORABONA, Rubén Florencio per aquest últim guardó de finalista al IX Premi Thos i Codina, després d’haver guanyat el Premi Hèracles i un Premi de recerca jove, més és impossible!
El proper 30 de maig finalitza el termini per al lliurament d’originals de la convocatòria del X Premi (treballs de batxillerat del curs 2012-2013) que s’atorgarà el proper any. Podeu consultar les bases aquí.
Tothom sap qui va ser Juli Cèsar, el conqueridor assassinat; però qui coneix la seva mare, filla del cònsol Lucius Aurelius Cotta?
Per no perdre la tradició (Mater, matercula!; Els fills les millors joies…) i alhora honorar les mares -què seríem sense elles?- en un dia com a avui reivindiquem, doncs, el paper d’Aurèlia Cotta en la vida de Juli Cèsar tot recuperant aquesta intervenció de Bernardo Souvirón a El día menos pensado de RNE:
Enguany Ars amatoria d’Ovidi és una de les lectures prescriptives de les PAU de llatí a Catalunya. El seu estudi ens ha portat a detectar, a més de la seva actualitat en l’art de lligar, la influència ovidiana en el Cançoner de Ripoll o Carmina Rivipullensia precisament en l’any que Ripoll és Capital de la Cultura Catalana. El Cançoner de Ripoll és un corpus poètic breu d’influència goliardesca que es troba dins del manuscrit 74 de la biblioteca del monestir de Santa Maria de Ripoll, actualment ubicat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Al monestir de Ripoll, anys abans dels preats Carmina Burana, un estudiant enamorat o un monjo amb un gran coneixement de la mètrica clàssica -un coetani dels destacats trobadors catalans Guillem de Berguedà (1130-1196), Guillem de Cabestany (?-1212) i el rei Alfons I (1154-1196)- va escriure d’amagat uns poemes eròtics, en llatí, no gaire coneguts i que encara reclamen un estudi a fons. El seu descobridor, Lluís Nicolau d’Olwer, el va anomenar l’Anònim Enamorat. Jaume Arnella (Barcelona, 1942) va rescatar de l’oblit part del poemari, traduït per Joan Soler i Amigó (Badalona, 1941), i va enregistrar el CD Eròtica Monàstica l’any 1994. L’editorial Adesiara va publicar el 2010 El cançoner de Ripoll amb traducció de Jordi Raventós i amb la introducció de Pere Quetglas.
A partir de la versió catalana de Ramon Sargatal (Carmina Rivipullensia. El cançoner eròtic de Ripoll (1995) del poema medieval ripollès, els alumnes de segon de batxillerat de llatí, Cristina Álvarez i Ricard Martínez, n’han fet la seva versió barrejant llatí i català i ens han cantat amb el tòpic de l’amor com a milícia (Militia Amoris) aquesta balada Quare Cupidini militaverim, acompanyats de la guitarra amb la música “I Don’t Want to Miss a Thing” d’Aerosmith:
Greu nafra d’amor,
que porta molt dolor!
És font de gran furor
i comporta molt terror.
Tement el seu furor,
jo vaig buscar l’amor.
I així, sense terror,
evito el seu dolor.
Quem dum sequor, apricam
sum adeptus amicam.
Fa temps que me’n delia
i amb casta ment venia.
El front i el coll
et papilla sat dura
quia sunt sine ruga,
candent plus nie pura.
Blanques té les dents.
I els ulls ben relluents.
Mans, peus i cames
com lluna són de blanques.
Hac me Venus donauit,
qua me nimis ditauit
M’hi hauria menys tornat
si or m’hagués donat.
Val més que no pas l’or
i més que cap tresor (que cap tresor)
Em plau molt més que l’or,
que venç tots els tresors.
Aquesta estimaré!
Sols a ella serviré!
Deprecor Cithaream
mihi quod seruet eam.
Aquesta estimaré!
Sols a ella serviré!
Aquest cap de setmana la pluja intensa i constant ha remullat la novena edició del festival de recreació històrica de Badalona, la Magna Celebratio; però no l’ha aigualit ja que en comptes dels carrers els soldats i els artesans dels diferents oficis s’han apoderat de les termes, del decumanus, del Jardí de Quint Licini i de la domus dels dofins i allí han fet les seves demostracions i tallers. Tot seguit en teniu un tastet, dedicat especialment als aràcnides de Badalona i als tripulants de El vaixell d’Odisseu:
Vid. Fotografies