Aracne fila i fila

El bloc dels estudiants de clàssiques de l’IES Cristòfol Ferrer, Aracne fila i filanascut aquest curs escolar, és, juntament amb El fil de les clàssiques, el nostre bloc d’aula, un dels més actius entre els gairebé tretze mil blocs de la XTEC. Amb uns mesos de vida ja té 68 articles publicats pels alumnes, 460 comentaris i 1696 visites. Feliciter, dicipuli et discipulae!

Al setembre vàrem començar curs i us vaig fer un regal: “…un bloc per a vosaltres: Aracne fila i fila perquè sigui vostre, el gestioneu vosaltres, hi convideu altres alumnes d’arreu i hi plantegeu enigmes, hi pujeu vídeos i música, etc. L’única condició és que els temes han de ser de cultura i civilització grecollatina i la seva pervivència al llarg del temps fins a arribar a l’actualitat. La música, el cinema, els jocs us permetran fer una recerca de referents clàssics arreu. Ja filaveu tant o més que la mestra per tant ja podeu filar sols. Alguns no heu filat mai perquè per primera vegada arribeu a les meves classes. No patiu n’aprendreu aviat, a més amb la nova llei cal aconseguir les competències digital, audiovisual, etc. A la xarxa hi ha molts recursos i molts blocs d’estudiants, començarem per Chiron, una blogosfera del món clàssic amb moltes aracnografies. Bonam fortunam habeatis!”

Heu estat molt agraïts i heu acceptat el meu regal amb molt d’entusiasme. A més, heu aconseguit, potser el més difícil, compartir-lo tal com jo volia. Des d’aquí vull agrair públicament la participació, en Aracne fila i fila, dels alumnes de llatí de quart d’ESO de l’IES Isaac Albéniz de Badalona amb els seus articles i comentaris, instigats per la seva professora de Grec i de Llatí i coordinadora pedagògica, Teresa Devesa, que acaba de publicar un article, Classicae linguae hic et nunc (Les llengües clàssiques en l’ensenyament: una història de supervivència)  al monogràfic del número 455 de la revista Escola catalana, on per cert deixa molt bé El fil de les clàssiques i Chiron, el grup col·laboratiu de clàssiques al qual pertanyo:

“En conseqüència, ¿hem de veure un futur ennuvolat per al món clàssic? De cap manera. Estic plenament convençuda que les nostres disciplines sobreviuran, com fins ara, per motius molt contundents. Per una banda, el valor intrínsec del llegat grecollatí com a base del nostre món occidental, indubtable i innegable, les continua fent indispensables per interpretar les nostres circumstàncies actuals. Per l’altra, gran part del professorat ha sabut aprofitar les infinites possibilitats de les noves tecnologies a l’aula i cada dia s’endeguen nous projectes per apropar-se a l’alumnat a través de l’infinit aparador de la xarxa. Un bon exemple n’és el grup de treball col·laboratiu de professorat de clàssiques Chiron , nascut per posar en comú materials accessibles des d’internet, al qual estan associats blocs educatius tan fructífers com El fil de les clàssiques de Margalida Capellà, recentment guardonat amb el Premi Didascàlia d’experiències docents en l’ensenyament secundari dels territoris de parla catalana.” pàg. 23

Fins ara, des de l’IES Isaac Albéniz ens han arribat, a més d’interessants comentaris, els articles següents:

  1. Sara Cañizares des de l’Isaac Albéniz de Badalona

  2. Extremoduro versiona Ciceró

  3. La serp en la mitologia i la medicina, per Aítor Auñón 

  4. Horaci a Àmsterdam 

  5. Habeas corpus

  6. Expresions llatines en la música i en la publicitat

  7. Ja ho deien els nostres avis

  8. Vandalisme arqueològic

Esperem més aportacions i més intercanvi d’opinions i de coneixements, així com incorporacions d’alumnes d’altres centres. Ara mateix, Montse Dalmau m’ho acaba de demanar des de l’IES Vil·la Romana de La Garriga, on amb la Majka Llibre tenen el bloc Clàssics a la romana, que us convido a visitar si encara no el coneixeu. Benvinguts a tots i a totes en aquest espai virtual que comença a prometre. Ja us ho vaig dir: Aracne teixeix millor que Minerva! Bona fortuna per a Aracne fila i fila! Moltes gràcies a tots i a totes!

El saber astronòmic a Grècia en l’any internacional de l’astronomia

El 2009, com ja sabeu, és l’any internacional de l’astronomia .

L’astronomia és la més antiga de les ciències de la naturalesa. A la Grècia del segle VI aC, es va començar a desenvolupar a partir d’una concepció racionalista del món. El filòsof Anaximandre va dir que la Terra és un cos celeste, de forma cilíndrica, aïllat en l’espai i rodejat d’un cel amb forma d’esfera completa. Parmènides, al segle V aC, va proclamar que la Terra és esfèrica. Al segle IV aC, Plató va defensar l’esfericitat de la Terra i va suposar que la perfecció dels cels implicava que els cossos havien de seguir moviments circulars; Eudoxos va formular un sistema geocèntric; Heraclides del Pontos va anunciar, per primera vegada, el moviment de rotació de la Terra i va afirmar que Venus gira al voltant del Sol, cosa que el fa un precedent del sistema heliocèntric d’Aristarc de Samos (segle IIIaC); però, fins a Copèrnic en el segle XVI, va prevaldre la teoria geocèntrica de la Gran Sintaxi Matemàtica de Ptolomeu del segle II, que va ser traduïda a l’àrab amb el títol d’Almagest. Ptolomeu s’havia beneficiat de les observacions d’Hiparc (segle II aC), entre les quals cal destacar el càlcul de l’any solar en 365 dies i 6 hores i la redacció d’un catàleg d’estels. Eratòstenes en el segle III aC ja havia mesurat amb notable precisió el meridià terrestre. Si voleu saber com va demostrar l’esfericitat de la Terra no us perdeu aquest vídeo presentat per Carl Sagan. Per cert, com ho va demostrar?:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QrDSfFvbYtI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Tampoc us perdeu aquest fragment d’un altre vídeo de Carl Sagan En la orilla del Océano Cósmico 5 en què hi ha una meravellosa recreació de la biblioteca d’Alexandria, de la qual va ser bibliotecària l’astrònoma, matemàtica i filòsofa Hipàtia d’Alexandria:

[youtube]https://youtu.be/tRm06LEN71k[/youtube]

La terminologia astronòmica és, d’una manera predominant, d’arrel clàssica: geocèntric, heliocèntric, eclipse, hemisferi, boreal, asteroide, astre, planeta, cometa, etc. Qui de vosaltres aporta més noms de terminologia astronòmica d’origen grecollatí, tot i que aquí no podem escriure en grec? Recordeu que els antics ja van batejar els planetes i constel·lacions amb noms mitològics! Per cert, quin nom rebia la musa de l’astronomia?

Solum semel

A veure si reconeixeu aquest conegut bolero del mexicà Agustín Lara en traducció llatina d’Arturo Escorza:

Solum Semel

Solum semel
amavi in vitam.
solum semel
non ultra.
Semel et non ultra in meum hortum
spes fulguravit
spes illa qua splendet viam
meae solitudinis.
Semel et non ultra
animam dedat
cum dulcis et totalis
renuntiatio.
Quando miraculum ille facit
prodigium se amandi
sunt campanae festi
quae in corde cantant.
Semel et non ultra
animam dedat
cum dulcis et totalis
renuntiatio.
Quando miraculum ille facit
prodigium se amandi
sunt campanae festi
quae in corde cantant.

Qui el sap dir?

En Marc ens ha mostrat la seva perícia amb els embarbussaments. També eren del gust dels grecs i dels romans i els utilitzaven com nosaltres amb finalitats educatives.

O Tite tute Tati, tibi tanta, tyranne, tulisti!

Qui és capaç de dir-lo i amb bona pronúncia? Què vol dir? Qui recorda qui va ser Titus Taci? Qui l’identifica en aquesta pintura de Jacques-Louis David?