Vulpes et ciconia

Download link

Vulpes et ciconia

Nulli nocendum: si quis vero laeserit,fedro7.jpg
multandum simili iure fabella admonet.
Vulpes ad cenam dicitur ciconiam
prior invitasse et illi in patina liquidam
posuisse sorbitionem, quam nullo modo
gustare esuriens potuerit ciconia.
Quae vulpem cum revocasset, intrito cibo
plenam lagonam posuit: huic rostrum inserens
satiatur ipsa et torquet convivam fame.
Quae cum lagonae collum frustra lamberet,
peregrinam sic locutam volucrem accepimus:
«Sua quisque exempla debet aequo animo pati».

FEDRE I 26

Què t’ha semblat aquesta audició de la faula La guineu i la cigonya de Fedre? Nosaltres, a classe, pronunciem així el llatí?

Per als alumnes que tot just comenceu amb el llatí, teniu a continuació la traducció d’Ignasi Mascaró a Faules de Fedre, La Magrana 1995: 

La guineu i la cigonya

Aquesta faula adverteix que no hem de perjudicar ningú, però que, si algú fa mal, cal que ho pagui amb la mateixa moneda.

Conten que una guineu va convidar primer a sopar una cigonya, i li va oferir brou damunt una peça llisa de marbre, de tal faiçó que la cigonya afamada no el va poder tastar de cap manera. Quan la cigonya li va tornar la convidada li va oferir menjar capolat dins una ampolla. Mentre l’ocell s’assadollava tot ficant el bec, matà de fam el convidat. I així, mentre llepava debades el coll de l’ampolla, conten que l’au de pas va dir: “Cadascú ha de patir serenament segons l’exemple que ha donat”.

Ara segur que recordeu aquesta faula que ens varen explicar de petits i, fins i tot, potser encara guardeu el conte a casa! Quin valor ens ensenya? Què n’opineu?

D’Isop a l’actualitat, la faula de la guineu i la cigonya ha tingut una llarga pervivència: en són un exemple, El renard i la cigonya, de La Fontaine:

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/loHXTJU-Lzg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 La zorra y la cigüeña , de Félix María Samaniego i el vídeo amb llenguatge de signes, Biblioteca de signes , per a gent amb problemes d’audició.

Els alumnes de 4t. de llatí i de 1er. de batxillerat no us oblideu de fer aquest qüestionari relacionat amb la faula anterior de Fedre:

L’eterna inspiració clàssica

La prestigiosa fotògrafa Annie Leibovitz acaba de presentar la seva darrera obra, les fotografies del calendari del 2009 que li ha encarregat la coneguda empresa de cafè italiana Lavazza. Contempleu-ne alguna de les fotografies i gaudiu de les recreacions mitològiques del segle XXI amb un rerafons de visions de Roma i amb una tassa de cafè. Què us ve al cap?

 

annieleibovitz.jpg

leibovitz2.jpg

Els cinèfils no us perdeu el fragment següent de la pel·lícula de Federico Fellini, Dolce vita (1960), amb Marcello Mastroianni i Anita Ekberg a la Fontana di Trevi a Roma:

Quin nom reben aquests guerrers?

A classe de grec de segon de batxillerat, hem traduït un fragment de l’Anàbasi de Xenofont en què Cir passa revista a l’exèrcit grec (Grec II, Teide pàg. 38). Ara es tracta d’identificar les imatges (Wikimedia Commons) següents de guerrers amb el nom corresponent i argumentar-ho. Ja sabeu: una imatge val més que mil paraules, però les paraules també són importants!

escita.jpg

2.

exercit.jpg

3.

600px-rider_bm_b1.jpg

4.

800px-hop2.jpg

Traduïm el llatí dels lemes de les universitats, acadèmies…

yaleuniversity.jpg

  • Universitat de Barcelona (UB): Libertas perfundet omnia luce.
  • Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED): Omnibus mobilibus mobilior sapientia.
  • Universitat Autònoma de Madrid (UAM): Quid Ultra Faciam?
  • Universitat d’Oxford: Dominus illuminatio mea.
  • Acadèmia Adams: Labor omnia vincit. 
  • Escola d’Alta Direcció i Administració (EADA): Qui habet aures audiendi audiat.
  •  Societat d’estudis llatins (SElat): Post nubila clarior.
  • Institut Sèneca: De constantia sapientis.

Ho traduïu? En acabar, en podeu buscar més a internet i em passeu l’enllaç i la traducció. Ben aviat, ja  sereu vosaltres a la Universitat, per tant, cal entendre els seus lemes escrits en llatí. Per què en llatí? Són encara actuals? bla, bla, bla

Per a què serveix avui estudiar llatí?

Divendres El fil de les clàssiques va rebre el premi al millor bloc d’educació en català. Amb aquest guardó també s’ha premiat la formació en llengües clàssiques i la seva actualització en noves tecnologies; el meu discurs d’agraïment, improvisat però sentit, crec que va suposar  una reivindicació de les humanitats i el millor premi seria una revitalització.

Sovint em presenten com a professora de llengües mortes, qui és mort ja no hi és!, i qui ho fa és com si em clavés un punyal al cor. El llatí no només és una llengua viva per la seva enorme petjada en la societat actual sinó que, com a llengua, continua adaptant-se a la nova realitat i encara s’encunyen mots per a paraules abans inexistents.

Jo era una bona alumna de ciències i volia estudiar genètica, el llatí em va seduir i els professors (tret de les professores de clàssiques, és clar!), es van enfadar amb mi i amb varen dir que em moriria de fam (ja ho veieu!). Enguany tinc altre cop una alumna que estudia clàssiques (per pròpia decisió) i li desitjo les mateixes satisfaccions (que són innombrables) que el llatí i el grec m’han donat a mi. Molt bona sort Joana!

Hic et nunc, però, començaré a donar raons per a les quals cal estudiar encara llatí (és el tema que toca a classe, però qui diu llatí diu grec). Jo crec que no cal justificar res, però avui tot s’ha de justificar i els de clàssiques, que ens adaptem a tot, fins i tot som pioners en aplicacions didàctiques amb noves tecnologies, també ho farem. M’agradaria que vosaltres n’esmentéssiu altres en els comentaris ja que n’hi ha tantes que a mi ara, en un escriure ràpid, segur que em passaren per alt. Compto amb la vostra col·laboració i moltes gràcies per endavant.

ESTUDIAR LLATÍ SERVEIX PER:

  • entendre millor la nostra pròpia llengua

  • facilitar l’aprenentatge d’altres llengües romàniques (francès, italià, portuguès…)
  • entendre vocabulari anglès:

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/sYMt0e5r6Ug" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

  • poder comunicar-nos amb gent de tot el món: En el llibre La tregua de Primo Levi, aquest relata el seu llarg viatge des d’Auschwitz fins a Itàlia, una vegada alliberat. Al començament, enmig del caos té gana i fred i no parla polac, el llatí el salvarà per trobar el menjador de pobres. Veu un capellà i li pregunta: Pater optime, ubi est mensa pauperorum?

  • arribar l’església als fidels de tot el món
  • facilitar als alemanys aprendre llengües romàniques (a la Mallorca natal feia classes de català a alemanys, tot utilitzant el llatí; ells n’estudien molt, els filandesos també!) 

  • entendre els cultismes i neologismes de la majoria de les llengües etc.

  • tenir capacitat de síntesi: ipso facto en dret etc

  • copsar el llenguatge científic: taxonomia botànica, elements químics, noms dels núvols, etc

  • ampliar el nostre vocabulari per entendre millor el nostre món

  • reforçar les estructures gramaticals de qualsevol llengua

  • unificar ja que és una llengua universal: l’himne d’Europa 

  • no fer el ridícul per ignorància i culpabilitzar el llatí injustificadament  

  • esdevenir  persones cultes

  • trobar l’eterna inspiració: en la literatura, art, cinema…

  • posar nom a un producte o establiment comercial: Albal, Duralex…
  • fer campanya electoral: amabo Obama

  • impregnar-se de valors inherents a l’ésser humà

  • navegar per internet: llegir webs ( la del Vaticà, la de Chiron…); servidors meteorològics; biblioteca de textos llatins; versions de la wikipedia i del  Google; fòrums; podcats; recull de frases; títols de blocs com el millor bloc de societat dels Premis blocs Catalunya Gazophylacium de Joan Puig; ràdio digital (Latin lover, Nuntii Latini…)

  • escoltar i entendre cançons

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/-sQYJPw-wSw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Viuit lingua latina! Per molts anys!