L’escriptura alfabètica és la més evolucionada, ja que amb pocs signes, fàcils d’aprendre, es poden escriure innombrables paraules. Podríem dir que és el sistema d’escriptura més econòmic, senzill i perfecte per a la comunicació per escrit.
L’alfabet és un sistema d’escriptura en què, generalment, hi ha un signe per a cada so o fonema, i la seva descoberta s’atribueix als fenicis. Els mateixos grecs n’eren conscients i consideraven Cadme, vingut de fenícia a la recerca d’Europa raptada per Zeus, l’introductor de l’alfabet. Els fenicis van introduir l’alfabet a Grècia pels volts del segle IX aC, segurament en una zona de la mar Egea d’estretes relacions comercials. Els grecs no sols van adoptar l’alfabet fenici, sinó que el van adaptar a la seva llengua; la representació de les vocals amb signes propis va ser un dels canvis més característics i va suposar un perfeccionament de l’alfabet fenici. Els signes vocàlics es van crear a partir dels símbols de consonants que no es corresponien amb cap dels sons que empraven els grecs. Tret de les consonants dobles (ζ, ξ, ψ), els grecs van tenir una lletra per a cada so. Dels fenicis van adaptar la forma de les lletres i, fins i tot, la seva orientació, encara que el fenici s’escriu de dreta a esquerra i el grec clàssic a l’inrevés; però abans del segle VI aC alternaven l’escriptura d’esquera a dreta i de dreta a esquerra (estil bustrofèdic, ja que recorda una parella de bous quan llaura la terra). També van respectar l’ordre dels signes i el nom de les lletres.
Aquest primer alfabet només constava de majúscules, les minúscules són d’època bizantina (segles IV-V). La primera inscripció conservada és del segle VIII aC en un vas àtic d’estil de Dípilon (Atenes).
L’alfabet grec és el primer alfabet europeu. El nostre alfabet, anomenat alfabet llatí, abecedari o abecé, és una variant de l’alfabet grec, importada a Itàlia pels etruscos (segle VI aC), que en van modificar algunes lletres. De l’alfabet grec, deriven tots els alfabets que ara s’utilitzen a Europa, bé sigui indirectament a través del llatí, bé s¡gui directament, com en el cas de l’eslau. Els eslaus van adoptar els signes grecs en ser evangelitzats en el segle IX per Ciril i Metodi, que van traduir l’Evangeli a l’antic búlgar; l’alfabet que en va resultar es diu ciríl·lic o eslau, que té més signes que el grec i continua vigent als països de l’est d’Europa, com Rússia, Bugària i Sèrbia, i a les àrees d’influència cultural russa.
La professora de llatí ja jubilada, però completamenent en actiu Mercè Otero m’ha enviat aquesta fotografia, feta aquest estiu a Croàcia, en alfabet glagolític croata. Hi veiueu alguna semblança amb l’alfabet grec. Per què es diu glagolític? Quin ètim grec que prové de λίθος hi reconeixeu?
