Contra la crisi, obra pública

Augustus publica opera plurima exstruxit, e quibus praecipua fuerunt: forum cum aede Martis, templum Apollonis in Palatio, aedes Iouis in Capitolio. Quaedam opera sub nomine alieno etiam fecit: porticum basilicamque Gai et Lucii, porticus Liuiae et Octauiae theatrumque Marcelli. Alueum Tiberis laxauit ac repurgauit. Aedes sacras uetustate collapsas refecit.

                                                                                              SUETONI, Vida d’August, 29-30

  • Si ens ajudeu a traduir aquest text de Suetoni, podrem adonar-nos que l’emperador August va ser un gran constructor i promotor d’obra pública.

  • August va pal·liar  la crisi, després de l’annexió d’Egipte, amb obra pública, mesura que ara apliquen tant Zapatero com Obama. Aquests romans ja se les van empescar totes! Què n’opineu?

  • Què sabeu d’August? De la seva forma de govern imperial en comparació del govern republicà anterior?

  • Què sabeu de la forma i la funció que tenien els edificis públics esmentats per Suetoni?

  • Quins edificis o àmbits actuals en podrien ser, tot i les diferències, la continuació ja sigui per la forma o per la funció?

S’acosta la Magna Celebratio 2009!

Durant els dies 24, 25 i 26 d’abril tornarem a gaudir de la Magna Celebratio a Badalona. No us perdeu aquesta gran festa romana! Aquí teniu tota la informació per no perdre cap reconstrucció històrica. Per començar a fer boca, reviviu amb els vídeos següents alguns moments de la Magna Celebratio de l’any passat a El Fil de les Clàssiques:

Allí ens veiem!

La inspiració romana de Peter Zumthor

L’arquitecte suís Peter Zumthor, de seixanta-sis anys, ha estat guardonat amb el premi Pritzker, el més prestigiós dins de la professió, ja que és considerat el premi Nobel d’arquitectura, i dotat amb 75.000 euros. El jurat l’ha considerat un artista de les formes i ha valorat la seva capacitat per crear espais i ser respectuós amb l’entorn. El premi es lliurarà el 29 de maig a Buenos Aires. Zumthor ha desenvolupat la major part de la seva obra a Suïssa, però també ha treballat a Alemanya, a Àustria i a Espanya. El seu projecte més conegut, i alhora l’obra considerada mestra pel jurat, són unes termes a Vals, a Suïssa, la infraestructura de les quals, d’inspiració romana, ja li van valer rebre el Premi d’Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe el 1998.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ojtXdNgNQcY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Les termes a Vals són un hotel spa. Què vol dir, per cert, spa i d’on prové? Què en sabem de les termes romanes? Quines semblances i diferències hi ha amb les actuals? Per què encara nosaltres, com els romans, sentim plaer per l’aigua?

La mona de Pasqua i la xocolata escultural

Ricardo Gómez, Flickr “Benhur

Ja els romans es regalaven, com a prova d’amistat, ous durs amb una pasta de pa que es deien munda o monus. Els àrabs també regalaven cistells d’ous decorats, anomenats munna, als seus superiors. A Catalunya hi ha el costum ancestral, des del temps dels romans, que el padrí regali la mona al seu fillol el dia de Pasqua i que l’endemà es vagi al camp a menjar-se-la, tot aprofitant el bon temps i el renéixer de la natura. Avui les antigues mones fetes amb ous (era l’època de la gran posta de les gallines!) han passat a ser autèntiques escultures de xocolata (com podien viure els antics sense la xocolata!). Recordeu aquesta de l’any passat!

Quina mida diríeu que té aquesta escultura de xocolata de Ben-hur del Museu de la xocolata de Barcelona? No us ho podeu ni imaginar! Aneu-hi i quedareu impressionats amb totes les figures de xocolata!

Bon dia de la mona!