Nemini parco

Entre els actes de celebració de la Setmana Santa, en la processó de Dijous Sant a Verges (Girona), considerada festa d’interès nacional, es balla una macabre Dansa de la mort que es conserva des de l’Edat Mitjana i que es va desenvolupar en tota la literatura europea i ha gaudit d’una remarcable influència literària en la literatura espanyola. A Verges, cinc esquelets ballen al so del tabal una dansa senzilla i alhora impressionant: un porta una dalla, un altre un estàndard, un altre un rellotge sense busques i dos esquelets d’infants amb un plat de cendra. Els referents clàssics són ben presents en tota la processó juntament amb el llatí i els romans, els manages.

dansamort.jpg

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=FLqmHHxRhp4[/youtube]

Si heu escoltat bé, sabreu què vol dir Nemini parco? Coneixíeu la dansa de la mort de Verges? Què us ha semblat? Amb quina expressió llatina podríem resumir el final del vídeo? Aquests dies no us perdeu tampoc l’article  La passió sobre La passió de Crist de Mel Gibson (2004) i a veure si l’acabeu de resoldre.

Latine aenigma XIII

Avui fem l’endevinalla que fa tretze i per ajudar-vos a encertar-la m’han vingut al cap el mots en què el poeta de l’Escola Mallorquina, Llorenç Riber, fill predilecte del meu poble natal (Campanet) i gran llatinista (va traduir l’Eneida, Les Geòrgiques i Les Bucòliques de Virgili), el descriu en el seu llibre La minyonia d’un infant orat:

“I a mà esquerra, per un freu que fan les muntanyes, el somrís nacrat de la mar llunyana. No vull dir el nom de mon poble nadiu. Si opac, prou que l’aclarirà la tafanera posteritat. Només vos diré que el seu nom és alegre i festós com el so argentí d’una…”

 

Aere rigens curvo patulum conponor in orbem;
mobilis est intus linguae crepitantis imago;
non resono positus, motus quoque saepe resulto.