D’aquesta presentació sobre Déus i herois en la literatura grega, m’heu de comentar quins déus i quins herois heu reconegut en les imatges i per què; per què diem que la literatura grega és sobretot mitogràfica? Per què la mitologia grega encara avui ens agrada tant?…
Recordeu que heu de clicar damunt per anar desplegant les descripcions associades, a més d’anar seguint les fletxes indicadores.
Que la mitologia us acompanyi!
Ahir, a Igualada, vaig tenir la sort de participar en el Projecte Neptú i el professor Salvador Oliva (membre del CECI i principal impulsor del projecte) em va descobrir Roma del disc Els millors professors europeus (Discmedi) del grup barceloní Manel:
Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
no faria olor a xampú el teu cabell daurat,
oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats
i ens despertaria un carro pujant per l’empedrat.
I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar,
són les coses bones de passar a l’eternitat,
i una guia els ensenya el mosaic del menjador,
es retraten i passegen per la nostra habitació.
I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu
el braçalet de maragdes que t’embolicava el peu
i un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats,
són les coses bones de passar a l’eternitat.
Què uns ha semblat aquesta cançó de Manel sobre la seva translació a l’antiga Roma?
Us atreviu a cantar-la?
P.D. Curs 2018/2020
Neus Gili, alumna de l’institut Premià de Mar versiona “Roma” de Manel:
Alumnes de segon de batxillerat, tot arriba i ara ja teniu activat el Posa’t a prova per anar aplanant el camí envers les proves de la Selectivitat. No espereu l’últim moment, aleshores tot es bloqueja!
Llegiu amb atenció els fragments següents, en els quals s’expressen tres dels temes o tòpics més comuns de la poesia d’Horaci: el del carpe diem, el del beatus ille i el de l’aurea mediocritas. Què en sabeu d’Horaci? Què expressen aquests tòpics? Quin tòpic reflecteix cada fragment i què us ho ha fet pensar. Si coneixeu altres fragments que els expressin, no dubteu a compartir-los! Recordeu aquest altre apunt?
1.
Pues si tan breve se nombra,
de nuestra vida gocemos
el rato que la tenemos:
dios a nuestro vientre hagamos;
comamos hoy y bebamos,
que mañana moriremos.
CALDERÓN DE LA BARCA, El gran teatro del mundo
2.
[…] coged de vuestra alegre primavera
el dulce fruto, antes que el tiempo airado
cubra de nieve la hermosa cumbre […].
GARCILASO DE LA VEGA, Soneto XXIII
3.
¡Qué descansada vida
la del que huye el mundanal ruïdo
y sigue la escondida
senda por donde han ido
los pocos sabios que en el mundo han sido!
FRAY LUÍS DE LEÓN, Vida retirada
4.
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
de tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,
i allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,
no serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.
F.HÖLDERLIN, Stuttgart 96-100 (trad. de J. Llovet)
5.
Prou té per viure qui en modesta taula
posa amb nou llustre lo
saber dels avis:
mai li dissipen una son lleugera
sòrdides ànsies.
Què tants d’esforços per tan curta vida?
Per què dins terres que altre sol fecunda
viure voldríem? Qui, deixant la pàtria,
fuig de si propi?
M. COSTA I LLOBERA, Horacianes IV estrofes 4-5
6.
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
places i temples i edificis grans,
delícies, tresors, que són germans
de mil pensaments durs, de mil dolors.
Un verd pradell ben ple de belles flors,
un riu que banyi l’herba pels voltants,
un ocellet que d’amor vessi els plants
aquieta millor els nostres ardors.
LORENZO DE MÈDICI, Sonet, estrofes 1-2 (Trad. de N. Comadira)
7.
Feliç l’home el desig i cura del qual
és limitat per alguns pocs acres paterns,
i s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
en son terreny.
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
i els seus ramats proporcionen abillament,
a qui, a l’estiu, donen ombra els seus arbres,
foc a l’hivern.
Beneït qui pot, despreocupat, veure com hores,
dies i anys s’esmunyen suaument,
amb salut de cos i pau mental,
tranquil de dia,
ben adormit de nits.
A.POPE, Oda sobre la solitud, fragment (Trad. de F. Parcerisas)
La pel·lícula Poderosa Afrodita de Woody Allen (1995) acaba amb un deus ex machina. És un llatinisme prescrit per les PAU. Què vol dir aquest llatinisme i quina funció té en la pel·lícula? Quin tràgic grec acabava les seves tragèdies tot emprant aquest recurs?
Si no heu vist aquesta pel·lícula nord-americana, dirigida i protagonitzada per Woody Allen, us la recomano; és molt divertida i té una pila de referents clàssics. Es tracta d’una comèdia amb l’estructura d’una tragèdia grega (pròleg, pàrode, episodis, estàsims i èxode). Hi apareix de manera intermitent un cor, caracteritzat amb roba i màscares, i la figura del corifeu, una mena de director del cor, s’adreça sovint als personatges.
La trama de Poderosa Afrodita (Mighty Aphrodite) tracta, en clau d’humor, d’un matrimoni sense fills que adopta un nadó i de l’obsessió del pare adoptiu per conèixer la mare biològica de la criatura, atesa la seva desenvolupada intel·ligència. Decideix buscar-la i la troba, però no és una intel·lectual sinó una prostituta. Aleshores intentarà reintegrar-la en una societat que l’ha rebutjada.
Augustus publica opera plurima exstruxit, e quibus praecipua fuerunt: forum cum aede Martis, templum Apollonis in Palatio, aedes Iouis in Capitolio. Quaedam opera sub nomine alieno etiam fecit: porticum basilicamque Gai et Lucii, porticus Liuiae et Octauiae theatrumque Marcelli. Alueum Tiberis laxauit ac repurgauit. Aedes sacras uetustate collapsas refecit.
SUETONI, Vida d’August, 29-30
Si ens ajudeu a traduir aquest text de Suetoni, podrem adonar-nos que l’emperador August va ser un gran constructor i promotor d’obra pública.
August va pal·liar la crisi, després de l’annexió d’Egipte, amb obra pública, mesura que ara apliquen tant Zapatero com Obama. Aquests romans ja se les van empescar totes! Què n’opineu?
Què sabeu d’August? De la seva forma de govern imperial en comparació del govern republicà anterior?
Què sabeu de la forma i la funció que tenien els edificis públics esmentats per Suetoni?
Quins edificis o àmbits actuals en podrien ser, tot i les diferències, la continuació ja sigui per la forma o per la funció?