Regalar joguines als infants per Nadal, ben lluny del consumisme i materialisme actual, respon a un seguit d’imaginaris forjats a Occident des de fa més de dos mil cinc-cents anys. Sempre ha resultat ser meravellosament fascinant que, per sobre del poder dels pares, personatges (que podríem titllar de sobrenaturals) portin  joguines a la canalla.

La història de la joguina va de bracet de la història de la infància. La joguina com a regale donum dels nens i de les nenes forma part de la vida quotidiana de les grans civilitzacions indoeuropees. Regalar una joguina, en un moment d’escassetat d’objectes, esdevenia tot un gest ben transcendent: implicava un esforç material en pro de la felicitat del nen (esforç que sovint encara representen avui els regals de Nadal!)   i una manera també d’admetre que jugant se n’aprèn (ludere et discere). Oferir una joguina  s’embolcalla així d’un valor espiritual i s’ acompanya de tot un ritual.

Estela àtica en què s’ofereix una nina a una nena. Museu Calvet, Avinyó

Els nens grecs també jugaven i les seves joguines no eren res de l’altre món en comparació amb la sofisticació de les joguines actuals, però feien la seva funció. Al bressol ja se’ls regalava un sonall, el soroll del qual creien que posseïa la virtut de conjurar influències malèfiques i alhora tenia una significació màgica. De seguida, rebien bestioletes de joguina, una roda per caminar, carretons amb llança que es conserven en els pitxerets en miniatura per a nens, que no passen dels 5-10 cm d’alçada i que s’empraven en la festa de les Antestèries, celebrades els dies 11 a 13 del mes d’Anthesterion, el vuitè mes del calendari àtic, corresponent al nostre  mes de febrer, en honor de Dionís en què els ciutadans atenesos feien concursos de beguda i tastaven el vi novell. En el decurs d’aquesta festa, els nens de tres anys rebien el seu propi pitxeret  (οἰνοχόη) i feien l’entrada en la comunitat religiosa. Les representacions pictòriques d’aquestes gerretes ens forneixen molta informació sobre les joguines gregues i sobre escenes exclusivament de nens jugant amb animals o amb diverses joguines, ja que les nenes no eren considerades com a ciutadans de debò. Segur, però, que les nenes també jugaven de valent en els gineceus i en els patis de les cases amb aquests carretons de joguina! Les nines, fetes de tota mena de materials, eren les joguines típicament femenines, amb els seus vestidets de drap i mobles en miniatura de fusta, plom o terracota. Els infants que morien prematurament eren enterrats amb els seus ninots i pitxerets, per això se n’han conservats tant i tants.

Enòcoe Anthesteria Louvre L71

A la segona meitat del mes d’Anthestèrion, cap al 14 de març, també se celebrava el festival atenès de les Diàsia (Διάσια) en honor de Zeus en el decurs del qual hi havia una fira de gran renom en què hi havia un comerç de joguines segurament en concomitància amb la mitologia, ja que devia ser en honor de Zeus infant que s’oferien regals als més petits.

“Estrepsíades:  Quan eres una criatura balbucejant de sis anys et vaig fer cas: amb el primer       òbol a la mà que vaig guanyar com a jurat et vaig comprar un carret a les Diàsia.” Aristòfanes, Els Núvols 861-864.

 Una tercera font pagana la trobem a Roma, en la celebració de l’Any Nou romà. En el ritual de les Saturnàlia, que tenien lloc entre el 17 i el 23 de desembre, el déu agrari Saturn s’insereix en l’imaginari del nen diví que regeix l’Edat d’Or, un període mític de pau i riqueses, un període de renovació. Eren set dies de banquets, de xerinola  i d’intercanvi de regals en ocasió del solstici d’hivern, en què la llum vencia la foscor,  i del canvi d’any per tal d’afavorir la bona sort.

El primer dia de les Saturnàlia que rebia el nom de Sigillària, es dedicava, segons Macrobi, exclusivament als nens ja que es creia que encarnaven els poders salvífics del jove Saturn. Els familiars els regalaven els sigillae, petites figuretes de cera o de terracota, sovint articulades. El barri de Roma on es fabricaven va rebre el nom de Sigillaria.

Durant les Saturnàlia, s’escollia el rei i manava els altres a partir d’uns jocs d’astràgals, en què es cantava: Rex erit qui recte faciet, qui non faciet non erit. En sabeu la traducció? No us recorda la festa de l’Epifania en què es menja el tortell de Reis i qui troba la fava esdevé el rei? o la tradició medieval del bisbetó de Montserrat  que comença a celebrar-se el dia de Sant Nicolau, patró dels escolans, que n’elegeixen un que els farà de bisbe (bisbetó) i que comença el seu govern la nit dels Sants Innocents, del 27 al 28 de desembre, i disfressat de bisbe beneeix el poble des del tron episcopal i fa un sermó? i el tió que caga regals a bastonades vora la llar de foc, no us recorda l’antic origen solsticial del Nadal?…

Grècia i Roma aplanen el camí envers l’acceptació d’un fet miraculós, en què tres savis d’Orient  seguint el gran estel arriben fins als afores de Betlem i en una cova adoren l’infant  i li ofereixen or, encens i mirra. La nit de Nadal s’estableix al calendari el 25 de desembre a la fi del regnat de Constantí, entre el 325 i el 363.  És als Evangelis armenis de la infància, segles VI-VII, que els savis esdeven reis mags i reben el nom de Melcior, Gaspar i Baltasar. Ja a les pintures paleocristianes de la catacumba de Priscil·la i en un sarcòfag del 343 se’ls representa junts i amb molts regals.

Reis Mags. Catacumba de Priscil·la

A la península Ibèrica, l’Epifania ha sobreviscut des de la superposició als cultes grecoromans dels segles III-IV fins a l’actualitat, tot i que no són els únics personatges donadors de regals, per exemple a Cantàbria  Anjana  portava regals als nens el dia de Reis, i  a les llars basques és el carboner mitològic l’Olentzero qui  els fa regals el dia de Nadal. En els països nòrdics el significat de l’Epifania va anar minvant i s’instaurà un nou imaginari situat a la vigília de Nadal, el pare Noel, dit també Santa Claus. El nen amb “Deixeu que els infants vinguin a mi…” adquireix un paper central i alguns sants, protectors dels infants, es converteixen en portadors de regals, com sant Nicolau que anota en un llibre vermell les bones i males accions de la canalla i damunt un ase porta a les llars  dolços i regals que deixa a les portes i finestres decorades amb sabates, cartes i dibuixos. Aquest costum ben arrelat des de la primera meitat del segle XVI, es mantindrà en els països calvinistes mentre els protestants el substituiran pel nen Jesús. A Itàlia repartiran les joguines la nit de l’Epifania  santa Llúcia, portadora de llum, i la bruixa Befana, capaç de convertir les parets en massapà.

Sigui com sigui, són dies de canvi i de renovació en què els nens i les nenes, reis i reines de les llars, reben la seva joguina i l’alegria que els suposa alegra a qui s’ha sacrificat financerament per adquirir-la, perquè donar és més important que rebre.

“Els Reis ja vénen…”?  Els heu deixat menjar, i aigua  per als camells?  i les sabates enllustrades al balcó?…

Que tingueu uns bons Reis!