Deucalió i Pirra

Qui ens explica el mite grec de Deucalió i Pirra? Si no el recordeu, abans de traduir el text grec d’Apol·lodor (compte amb els participis!), aquest muntatge de ben segur us el refrescarà:

Ἐπεὶ δὲ ἀφανίσαι Ζεὺς τὸ χαλκοῦν ἠθέλησε γένος, ὑποθεμένου Προμηθέως, Δευκαλίων τεκτηνάμενος λάρνακα, καὶ τὰ ἐπιτήδεια ἐνθέμενος, εἰς ταύτην μετὰ Πύρρας εἰσέβη. Ζεὺς δὲ πολὺν ὑετὸν ἀπ᾽ οὐρανοῦ χέας τὰ πλεῖστα μέρη τῆς Ἑλλάδος κατέκλυσεν, ὥστε διαφθαρῆναι πάντας ἀνθρώπους, ὀλίγων χωρὶς οἳ συνέφυγον εἰς τὰ πλησίον ὑψηλὰ ὄρη. τότε δὲ καὶ τὰ κατὰ Θεσσαλίαν ὄρη διέστη, καὶ τὰ ἐκτὸς Ἰσθμοῦ καὶ Πελοποννήσου συνεχέθη πάντα. Δευκαλίων δὲ ἐν τῇ λάρνακι διὰ τῆς θαλάσσης φερόμενος ἐφ᾽ ἡμέρας ἐννέα καὶ νύκτας τὰς ἴσας τῷ Παρνασῷ προσίσχει, κἀκεῖ τῶν ὄμβρων παῦλαν λαβόντων ἐκβὰς θύει Διὶ φυξίῳ.

Gustave Doré, El diluvi

Ζεὺς δὲ πέμψας Ἑρμῆν πρὸς αὐτὸν ἐπέτρεψεν αἱρεῖσθαι ὅ τι βούλεται: ὁ δὲ αἱρεῖται ἀνθρώπους αὐτῷ γενέσθαι. καὶ Διὸς εἰπόντος ὑπὲρ κεφαλῆς ἔβαλλεν αἴρων λίθους, καὶ οὓς μὲν ἔβαλε Δευκαλίων, ἄνδρες ἐγένοντο, οὓς δὲ Πύρρα, γυναῖκες. ὅθεν καὶ λαοὶ μεταφορικῶς ὠνομάσθησαν ἀπὸ τοῦ λᾶας ὁ λίθος.

Apol·lodor, Biblioteca de relats mitològics I 7, 2

Ara Pacis Augustae

August va erigir al Camp de Mart de Roma l’Ara Pacis, un altar que el Senat li va dedicar l’any 13 aC per haver pacificat Hispània i la Gàl·lia i que va inaugurar solemnement l’any 9 aC. Fou dedicat a la dea de la Pau (Pax que ja portava un branquilló d’olivera), precisament un 30 de gener (avui celebrem com cada any el DENIP, Dia Escolar de la No violencia i la Pau) tot coincidint amb l’aniversari de la seva tercera esposa Lívia.

L’Ara Pacis és un altar envoltat per un paral·lelepípede de marbre de Carrara i decorat amb un fris en relleu amb la família imperial i el seu seguici i al·legories a la fundació de Roma. En l’actualitat es pot visitar dins l’edifici dissenyat per l’arquitecte Richard Meier & Partners Architects en el Museo dell’Ara Pacis. Per saber-ne més i poder donar una opinió més exacta i aprofundida en comentari, visita la pàgina del Museu, però també llegeix De lo visible a lo virtual: una metodología del análisis artístico de Frederic Chordá.

Creus que la família imperial romana mantenia unes normes de protocol en la representació de la processó que es va organitzar el dia de la inauguració? La família reial espanyola segueix alguna norma a l’hora de fer-se una fotografia oficial? i els membres del govern? i la teva família en fotografies més o menys oficials, com poden ser casaments, dia de Nadal…?

Quins personatges de la família imperial reconeixes en aquestes fotografies del fris del costat oest de l’Ara Pacis? Has localitzat August? Els flamines encarregats del culte de Júpiter, de Mart i de Quirí? El flamen encarregat del culte de Juli Cèsar? El lictor? Agripa? Gai Cèsar…

Fris costat oest

Fris costat oest

Si encara tens dubtes o en vols saber més, consulta l’interessant article d’Hortus Hesperidum Pax et Ara Pacis.

El magazín dels sentiments amb referents

Fa temps vaig fer un curs de ràdio educativa. Aquí en teniu la prova.

Aquests dies que els companys seran de viatge a Alemanya, els de primer, i a Madrid, els d’Història d’art, m’agradaria reprendre aquest projecte amb els alumnes que quedeu. Us proposo d’agafar un sentiment i fer-ne un magazín de referents clàssics en l’actualitat com el meu programa de ràdio (cliqueu el play!). Què n’opineu? Us hi animeu?

Forum Romanum 3D

In foro Romano multa monumenta exstant: templa, arcus triumphales, basilicae, curiae, rostra publica… Ibi oratores et candidati orationes habebant. Populus leges ferebat. De re publica disputabat.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=q-yUaLqsbuw#t=335[/youtube]

Un matí a la Universitat

Com l’any passat i l’altre i …, els alumnes de segon de batxillerat de llatí i de grec hem tingut el plaer d’assistir a les Conferències organitzades per la secció catalana de la SEEC i hem parlat amb la Dra Esperança Borrell i amb els conferenciants. Per primera vegada, hi hem anat el matí i hem aprofitat el temps per fer un passeig pels llocs emblemàtics de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, la meva alma mater.

10:00-11:00

Conferència de Llatí: La representació dels orígens de Roma a la història de l’art
A càrrec del dr. Xavier ESPLUGA CORBALAN, professor de Filologia Llatina (UB).

11:00-12:00

Conferència de Grec: Formes de govern al món grec antic: literatura i poder
A càrrec del dr. Jesús CARRUESCO GARCÍA, professor de Filologia Grega (URV).

Després del migdia hem passejat pels jardins i hem posat en comú les dues xerrades i hem començat a estirar el fil als temes per començar a posar fil a l’agulla. Després hem visitat la biblioteca de llatí, de camí a la de grec dins la Biblioteca de lletres hem tingut la sort de `parlar amb la Dra. Francesca Mestre, coordinadora de les proves de les PAU de grec i amb la Dra. Pilar Gómez, coordinadora general de les PAU Catalunya així com el Dr. Carles Garriga i el becari Cristián que fa pocs dies vaig tenir el plaer de compartir una sessió del Màster de secundària. Després hem visitat l’hemeroteca, la Biblioteca fins al final.

M’ha agradat compartir amb tots vosaltres, alumnes de segon de batxillerat, el meu amor per la Universitat. Espero i desitjo que el curs vinent també hi trobeu en algun lloc del món la vostra alma mater. Bona sort!