Category Archives: Llatí

Qui ho reconeix?

“És un arbre que s’està canviant en noia o és una noia que s’està transformant en arbre? La darrera és -tal vegada no caldria dir-ho- la suposició correcta, i no ens en podem alegrar ni entristir. Assistim, només com a espectadors desinteressats, a la metamorfosi. Al seu començament hi ha una superbiosa i agra disputa, dos dards d’efectes contraris, l’un d’or, de punta molt afilada, l’altre de plom, de punta roma, però tots dos eficaços. Segueixen curses i súpliques d’amor, que són desateses. La noia, quan es veu molt de prop perseguida, demana, potser perquè la fatiga la venç, que la deixin reposar en una arrelada, oculta, estranya, inquietadora bellesa d’arbre. El prec és escoltat. La fugitiva és ja llorer. Uns braços decebuts, en cenyir-lo, senten palpitar encara, ben endins de l’escorça, els últims batecs d’un cor molt cansat. Després, el silenci, la solitud, una quieta pau que l’aire acariciarà. Si de tant en tant la violència del vent tempestuós hi arriba, arrossega sempre amb ell l’aigua de la pluja. Just la que cal per al manteniment esvelt de la nova vida.”

Trobem aquests dies part de la Bernat Metge al quiosc (ara bé no arriba a les illes!), l’excel·lència en la traducció segons l’Avui, la revista Auriga ha publicat en el seu número 52 un interessant monogràfic sobre la nissaga dels clàssics catalans i, Escola catalana dedica tot el número 455 (desembre de 2008) a El món clàssic (quin luxe! i El fil de les clàssiques en surt molt ben parat),  el col·legi de llicenciats ofereix el proper febrer un curs de formació sobre Grècia i Roma en el Noucentisme, celebrem, com deia Montserrat Tudela, en felicitar l’any nou, per Sant Jordi el desè aniversari de la mort de Maria Àngels Anglada i el 12 de juliol el cinquantè aniversari del traspàs de Carles Riba, a l’octubre el centenari de la descoberta de l’estàtua d’Esculapi en les restes d’Empúries…. Enguany Grècia i Catalunya s’agermanen de nou i els que encara no coneixeu els clàssics, arrels profundes i sòlides de la nostra cultura, us hi heu d’apropar i els que ja els coneixeu, almenys d’oïda, cal fer-ne una nova descoberta, segur que no us defraudaran.

De fet, l’article és una excusa, un pretext per ajudar-vos, per donar-vos la mà, per estendre-us el fil amb el qual heu de començar a resseguir la petjada dels clàssics a casa nostra i d’aquí espero que en surtin moltes lectures, moltes idees i molts articles a Aracne fila i fila i, fins i tot, algun treball de recerca al batxillerat. Posats a ser sincers, m’agradaria abans d’acabar recomanar-vos un llibre apassionant El somni de Grècia, La recepció catalana de la cultura clàssica (L’Albí/Idees 2006) de Josep Maria Solà amb qui comparteixo la fascinació pel passat grecollatí, l’emmirallament present i l’alçaprem cap al futur.

No en va, entre tots els escriptors catalans, he seleccionat aquesta narració d’un bell mite de transformació amb el dibuix que la va generar. Qui reconeix l’antic mite? Qui en sap l’autor?   l’obra? Qui en coneix el dibuix que va inspirar la narració? Comenceu que ja us ajudaré a estirar del fil i després continueu llegint els clàssics i els moderns que s’hi inspiren!

L’horari d’un romà amb Marcial

“La primera hora és la dels clients, i també la segona,

la tercera fa treballar els roncs advocats,martialis.jpg

Roma allarga fins la cinquena activitats molt diverses,

entre la sisena i la setena trobaran repòs els cansats,

 les palestres lluents en faran prou de la vuitena a la novena,

la novena ens fa lleure als llits llestos per sopar:

l’hora dels meus llibres, Eufem, és la desena,

quan prepares amb cura els àpats ambrosíacs

i el bon Cèsar es relaxa amb el nèctar eteri

i sosté en la seva gran mà un got mig buit.

Admet llavors les bromes: ¿pot caminar amb pas ferm,

la nostra Talia, vers Júpiter de bon matí?

Marcial IV 8 (trad. Antoni Cobos)

En quantes hores es dividia el dia en temps de Marcial? Quina era l’hora del prandium? i què es feia en la novena? A més d’escriptor, què era Marcial? De què es queixa?

Rosaliae signorum

proyecto-phoenix.jpgAquest migdia a Caixafòrum Barcelona, dins la seva programació d’activitats familiars,  el grup de reconstrucció històrica Projecte Phoenix-Legio VII Gemina de Tarragona  ha presentat Rosaliae signorum. Me’l vaig perdre quan el van representar en l’última edició de Tàrraco viva i per poc avui. Sort del correu de la revista Auriga, la gran difusora del món clàssic a casa nostra i la millor revista com fa uns dies vaig llegir al diari Avui en un article d’opinió de l’escriptor Ignasi Riera. legionari-art.jpg

 

A Rosaliae signorum hi ha hagut una projecció amb imatges arqueològiques i comentaris fonamentats en fonts històriques i documents arqueològics  sobre el culte i la vida quotidiana a les antigues legions romanes de fa dos mil anys. S’ha pogut veure de prop una domus signorum (capella de les insígnies, on també es guardaven els estalvis dels legionaris), un tabularium legionis (oficina on es registraven tots els permisos i les feines dels soldats i un papilio (tenda dels legionaris) amb figurants  i amb testimonis reals com és el cas d’una carta d’un soldat egipci que de Karanis escriu en grec a la seva família, o la d’una dona des de la soletat de la caserna de Vindolanda a Britània, prop del mur d’Adrià, que és una invitació per celebrar el seu aniversari en companyia. També s’ha parlat de la duresa de la vida dels legionaris a Dura

 

 Europos a l’actual Líbia, de la caserna amb les tendes dels legionaris, del praetorium, dels vici amb les termes, de les mansiones, de la vida quotidiana, del menjar (pa, cansalada, formatge i vi aigualit) i de les tasques diàries (neteja de latrines, de banys públics, de botes, patrullar camins, fer guàrdia, anar a comprar aliments i queviures, escorta oficial, extracció de pedres de la pedrera… i dels més privilegiats curar i fer dur una dieta sana als legionaris, i entre els immunes hi havia el librarius, el tabularium, el cornicularius, el beneficiarius, el culte religiós … Rosaliae signorum és el nom d’una de les festes que celebraven les legions romanes arreu de l’imperi durant el mes de maig. Consistien en una ofrena de roses, amb vessament de perfum, a les insígnies militars (  signa militaria) custodiades a la domus signorum: aquila, imago, signum, vexillum… Al centre, hi havia una reconstrucció d’una ara que es troba a Sant Pere de Galligants a Girona amb la dedicació a Júpiter en motiu de la celebració de la fundació de la Legio VII Gemina. Per altres fonts sabem que va tenir lloc el 10 de juny del 68 i que no van perdre l’àguila, per tant va existir fins al final de l’imperi romà.

A veure si saps com es diu en llatí el portador de l’àguila, el més important dels portaestendards en l’exèrcit romà? i com es deien els altres portaestards? Què passava quan una legió perdia l’àguila? Quan tenien lloc les festes anomenades Rosaliae signorum i en què consistien?

Inuenit patella operculum

triclinium2.jpg

Els romans utilitzaven en la seva parla diària i literària expressions relacionades amb el menjar, algunes de les quals han arribat fins als nostres dies, iguals o derivades en dites catalanes similars. Us he preparat uns hot potatoes amb aquestes expressions llatines. Primer caldrà saber què diuen i després trobar-ne l’equivalent en català. Caldrà posar la  cobertoreta a la seva olleta: Inuenit patella operculum. Bon profit! Prosit! 

Els alumnes de llatí de batxillerat també hi podeu accedir a través del vostre Fil Moodle i així en quedarà constància. Recordeu que queda la nota registrada a l’avaluador així com els intents que heu fet i on us heu equivocat.

El meu cistell amb aliments consumits pels romans

[kml_flashembed movie="http://blocs.xtec.cat/tutorials/files/2010/12/cistells.swf" width="460" height="380"/]

Vaig poder comprar tantes coses en la nostra sortida de romans a la Boqueria que un altre dia uns ensenyaré la resta de la compra. Aquí ja no m’hi cap res més.

Amb les fotografies que vaig fer ad hoc en el mercat de la Boqueria, podeu comentar si aquestes imatges recents demostren que encara comprem, tot i que alguns amb un procés d’elaboració i empaquetatge diferent, aliments que fa més de dos mil anys ja es consumien. Vaig trobar productes sorprenents: cap i peus de porc, vísceres i cervells, conills i llebres amb pèl, faisans i tòrtores a mig plomar, entre altres; en canvi, no podré fer algun plat (afortudament) perquè no vaig trobar… 

Vosaltres també vàreu comprar i la Lina, la Coty i la Irena ja ens varen presentar ahir a classe  la seva compra de fruites i verdures. (No m’estranya gens! Les imatges de la carn que vàrem veure eren per fer-nos vegetarians!).

Què i com pescaven els romans?

 

Mosaic romà, Museu de Trípoli, Líbia

Ja hem vist com el peix, tant el de mar com el de riu, era un aliment molt estès entre els romans. També tenien vivers (uiuaria). Se sap que ja coneixien unes cent cinquanta espècies. Del Mediterrani extreien, si fa no fa, els mateixos peixos que nosaltres i d’una manera força similar: sardina, anxova, orada, sard, roger, cavalla, llenguado, déntol, mújol, tonyina, rap, palaia, llamprea, escórpora, verat, etc. També del mar, extreien mol·lucs (com l’ostra, l’escopinya, el calamar, la sípia, els pops i els musclos) i crustacis (com la llagosta, el llagostí, l’escamarlà, la galera i la gamba).

En reconeixes algun? Quins has provat? Quins t’agraden?

No et perdis aquest espai de TV3 El medi ambient que tracta de què i com pescaven els romans:

Edu3.cat

Reconeixent la fauna marina mediterrània dels romans

 

Observa aquest mosaic romà trobat a la vil·la romana de Pineda a Vila-seca ( Museu Arqueològic nacional de Tarragona). És un document important en què els romans ens aporten la informació que tenien sobre la fauna marina mediterrània i a nosaltres també ens servirà per posar a prova els notres coneixements. Després d’observar amb deteniment el mosaic, intenta identificar les espècies marines que coneixes (hi ha peixos, cefalòpodes, crustacis i mamífers) i fes servir els números de la segona imatge per comentar-ho. N’hi ha que es repeteixen. Quin és el peix més representat i quantes vegades?

Quins has provat? T’agraden? Qué n’és de deliciós el peix acabat de baixar de les barques del nostre Mediterrani! Imagina’t com devia de ser en temps dels romans sense contaminació de les aigües!

Per saber-ne més sobre el peix i la pesca dels romans visiteu DOCUMARE.

A sopar amb Marcial!

 

Després d’escoltar aquest tall radiofònic del programa  de Catalunya ràdio En guàrdia,  què us sembla el sopar que serveix el poeta Marcial als seus set convidats? En què consisteix? És un bon amfitrió?

Com creus que era Marcial, considerat avui un dels darrers clàssics de la literatura llatina?

“Em diuen que  Valeri Marcial ha mort i em sap molt greu. Era un home enginyós, agut, mordaç, i, que, quan escrivia, tenia molta sal i molta fel, però no menys tendresa” (Plini el Jove, Epístules III 21).

Amb gairebé deu mil versos, va escriure més de mil cinc-cents epigrames en quinze llibres.  Entre els Xenia, etiquetes escrites en dístics elegíacs que acompanyaven els regals que els romans s’intercanviaven en les Saturnals al mes de desembre (com nosaltres per Nadal i Reis), n’hi ha un que m’ha cridat l’atenció per dos motius:  encara ara portem vi quan ens conviden o ens el regalem per Nadal, i l’altre perquè apareix una dada interessant: a partir del consolat ( i ara ve la pregunteta, quan s’instaura aquest?), les collites dels vins es designaven pel nom del cònsol que governava aquell any. Si Marcial viu en el segle I, què vol dir això? És possible que un vi de Falern per molt famós i vell que sigui ho pugui ser tant?:

De les premses de Sinuessa han arribat vins Màssics:

collits sota quin cònsol, preguntes? Encara no n’hi havia.

Marcial XIII 111 (trad. Antoni Cobos)