Category Archives: Llatí

Pervivència dels tòpics horacians

Llegiu amb atenció els fragments següents, en els quals s’expressen tres dels temes o tòpics més comuns de la poesia d’Horaci: el del carpe diem, el del beatus ille i el de l’aurea mediocritas. Què en sabeu d’Horaci? Què expressen aquests tòpics? Quin tòpic reflecteix cada fragment i què us ho ha fet pensar. Si coneixeu altres fragments que els expressin, no dubteu a compartir-los!  Recordeu aquest altre apunt?

 1.

Pues si tan breve se nombra,

de nuestra vida gocemos

el rato que la tenemos:

dios a nuestro vientre hagamos;

comamos hoy y bebamos,

que mañana moriremos.

CALDERÓN DE LA BARCA, El gran teatro del mundo

2.

[…] coged de vuestra alegre primavera

el dulce fruto, antes que el tiempo airado

cubra de nieve la hermosa cumbre […].

GARCILASO DE LA VEGA, Soneto XXIII

3. 

¡Qué descansada vida
la del que huye el mundanal ruïdo
y sigue la escondida
senda por donde han ido
los pocos sabios que en el mundo han sido!  

FRAY LUÍS DE LEÓN, Vida retirada

4.

Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer

de tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,

i allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,

no serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.

F.HÖLDERLIN, Stuttgart 96-100 (trad. de J. Llovet)

5.

Prou té per viure qui en modesta taula

posa amb nou llustre lo

saber dels avis:

mai li dissipen una son lleugera

sòrdides ànsies.

Què tants d’esforços per tan curta vida?

Per què dins terres que altre sol fecunda

viure voldríem? Qui, deixant la pàtria,

fuig de si propi?

M. COSTA I LLOBERA, Horacianes IV estrofes 4-5

 6.

Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,

places i temples i edificis grans,

delícies, tresors, que són germans

de mil pensaments durs, de mil dolors.

Un verd pradell ben ple de belles flors,

un riu que banyi l’herba pels voltants,

un ocellet que d’amor vessi els plants

aquieta millor els nostres ardors.

LORENZO DE MÈDICI, Sonet, estrofes 1-2 (Trad. de N. Comadira)

7.

 Feliç l’home el desig i cura del qual

és limitat per alguns pocs acres paterns,

i s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,

en son terreny.

A qui la vacada dóna llet, i pa els camps

i els seus ramats proporcionen abillament,

a qui, a l’estiu, donen ombra els seus arbres,

foc a l’hivern.

Beneït qui pot, despreocupat, veure com hores,

dies i anys s’esmunyen suaument,

amb salut de cos i pau mental,

tranquil de dia,

ben adormit de nits.

A.POPE, Oda sobre la solitud, fragment  (Trad. de F. Parcerisas)

Deus ex machina a Mighty Aphrodite

La pel·lícula Poderosa Afrodita de Woody Allen (1995) acaba amb un deus ex machina. És un llatinisme prescrit per les PAU. Què vol dir aquest llatinisme i quina funció té en la pel·lícula? Quin tràgic grec acabava les seves tragèdies tot emprant aquest recurs?

 Si no heu vist aquesta pel·lícula nord-americana, dirigida i protagonitzada per Woody Allen, us la recomano; és molt divertida i té una pila de referents clàssics. Es tracta d’una comèdia amb l’estructura d’una tragèdia grega (pròleg, pàrode, episodis, estàsims i èxode). Hi apareix de manera intermitent un cor, caracteritzat amb roba i màscares, i la figura del corifeu, una mena de director del cor, s’adreça sovint als personatges.

La trama de Poderosa Afrodita (Mighty Aphrodite) tracta, en clau d’humor, d’un matrimoni sense fills que adopta un nadó i de l’obsessió del pare adoptiu per conèixer la mare biològica de la criatura, atesa la seva desenvolupada intel·ligència. Decideix buscar-la i la troba, però no és una intel·lectual sinó una prostituta. Aleshores intentarà reintegrar-la en una societat que l’ha rebutjada.

Contra la crisi, obra pública

Augustus publica opera plurima exstruxit, e quibus praecipua fuerunt: forum cum aede Martis, templum Apollonis in Palatio, aedes Iouis in Capitolio. Quaedam opera sub nomine alieno etiam fecit: porticum basilicamque Gai et Lucii, porticus Liuiae et Octauiae theatrumque Marcelli. Alueum Tiberis laxauit ac repurgauit. Aedes sacras uetustate collapsas refecit.

                                                                                              SUETONI, Vida d’August, 29-30

  • Si ens ajudeu a traduir aquest text de Suetoni, podrem adonar-nos que l’emperador August va ser un gran constructor i promotor d’obra pública.

  • August va pal·liar  la crisi, després de l’annexió d’Egipte, amb obra pública, mesura que ara apliquen tant Zapatero com Obama. Aquests romans ja se les van empescar totes! Què n’opineu?

  • Què sabeu d’August? De la seva forma de govern imperial en comparació del govern republicà anterior?

  • Què sabeu de la forma i la funció que tenien els edificis públics esmentats per Suetoni?

  • Quins edificis o àmbits actuals en podrien ser, tot i les diferències, la continuació ja sigui per la forma o per la funció?

S’acosta la Magna Celebratio 2009!

Durant els dies 24, 25 i 26 d’abril tornarem a gaudir de la Magna Celebratio a Badalona. No us perdeu aquesta gran festa romana! Aquí teniu tota la informació per no perdre cap reconstrucció històrica. Per començar a fer boca, reviviu amb els vídeos següents alguns moments de la Magna Celebratio de l’any passat a El Fil de les Clàssiques:

Allí ens veiem!

La inspiració romana de Peter Zumthor

L’arquitecte suís Peter Zumthor, de seixanta-sis anys, ha estat guardonat amb el premi Pritzker, el més prestigiós dins de la professió, ja que és considerat el premi Nobel d’arquitectura, i dotat amb 75.000 euros. El jurat l’ha considerat un artista de les formes i ha valorat la seva capacitat per crear espais i ser respectuós amb l’entorn. El premi es lliurarà el 29 de maig a Buenos Aires. Zumthor ha desenvolupat la major part de la seva obra a Suïssa, però també ha treballat a Alemanya, a Àustria i a Espanya. El seu projecte més conegut, i alhora l’obra considerada mestra pel jurat, són unes termes a Vals, a Suïssa, la infraestructura de les quals, d’inspiració romana, ja li van valer rebre el Premi d’Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe el 1998.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ojtXdNgNQcY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Les termes a Vals són un hotel spa. Què vol dir, per cert, spa i d’on prové? Què en sabem de les termes romanes? Quines semblances i diferències hi ha amb les actuals? Per què encara nosaltres, com els romans, sentim plaer per l’aigua?

Nemini parco

Entre els actes de celebració de la Setmana Santa, en la processó de Dijous Sant a Verges (Girona), considerada festa d’interès nacional, es balla una macabre Dansa de la mort que es conserva des de l’Edat Mitjana i que es va desenvolupar en tota la literatura europea i ha gaudit d’una remarcable influència literària en la literatura espanyola. A Verges, cinc esquelets ballen al so del tabal una dansa senzilla i alhora impressionant: un porta una dalla, un altre un estàndard, un altre un rellotge sense busques i dos esquelets d’infants amb un plat de cendra. Els referents clàssics són ben presents en tota la processó juntament amb el llatí i els romans, els manages.

dansamort.jpg

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=FLqmHHxRhp4[/youtube]

Si heu escoltat bé, sabreu què vol dir Nemini parco? Coneixíeu la dansa de la mort de Verges? Què us ha semblat? Amb quina expressió llatina podríem resumir el final del vídeo? Aquests dies no us perdeu tampoc l’article  La passió sobre La passió de Crist de Mel Gibson (2004) i a veure si l’acabeu de resoldre.

Latine aenigma XIII

Avui fem l’endevinalla que fa tretze i per ajudar-vos a encertar-la m’han vingut al cap el mots en què el poeta de l’Escola Mallorquina, Llorenç Riber, fill predilecte del meu poble natal (Campanet) i gran llatinista (va traduir l’Eneida, Les Geòrgiques i Les Bucòliques de Virgili), el descriu en el seu llibre La minyonia d’un infant orat:

“I a mà esquerra, per un freu que fan les muntanyes, el somrís nacrat de la mar llunyana. No vull dir el nom de mon poble nadiu. Si opac, prou que l’aclarirà la tafanera posteritat. Només vos diré que el seu nom és alegre i festós com el so argentí d’una…”

 

Aere rigens curvo patulum conponor in orbem;
mobilis est intus linguae crepitantis imago;
non resono positus, motus quoque saepe resulto.

Barcelona recupera part de la seva muralla romana

murallaromana.jpg 

Acabo de llegir amb alegria a El País  d’avui (29 de març de 2009, edició Catalunya) que  Barcelona (que en llatí era Colonia Iulia Augusta Fauentia Paterna Barcino) recuperarà cinquanta metres de la seva muralla romana de 1270 metres i seran visibles ben aviat gairebé la meitat de les setanta vuit torres que tenia en el segle IV gràcies a l’expropiació d’una finca i a la reforma del palau. Es tracta del palau  menor d’Elionor de Sicília (1325-1375), reina de Catalunya i Aragó, esposa de Pere el Cerimoniós i mare de Martí l’ humà. Aquest palau va anar passant per diferents mans fins arribar a la Comtessa de Sobrediel, famosa dama catalana del segle XIX. Actualment només se’n conserva la Capella de la Reina.

palau_reina_little01.jpg

palau_reina_little02.jpg

Imatges enviades per Mercè Otero.

En mans de l’arquitecte Rafael Moneo, el palau acabarà sent un hotel de luxe de cinc estrelles.  No sols els clients de l’hotel podran gaudir de la muralla i d’una de les seves torres amb una porta d’accés, ja que la muralla és des del 1931 Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i per tant de domini públic.

Hi haurà també un parc paral·lel a la Via Laietana que permetrà passejar pel sector oriental de la muralla romana i es podran contemplar una trentena de torres de la muralla romana. Ja m’hi veig contemplant la muralla i fent un vídeo!

 Ara per ara, he trobat al YouTube aquest de la muralla romana de Bàrcino:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QVWNc7GCLpE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La muralla de Bàrcino va ser construïda al segle I i reforçada entre els segles IV i V donant més amplada als murs i bastint un conjunt de torres. Tenia quatre portes d’accés coincidint amb els dos carrers principals, el cardo maximus i el decumanus maximus. En època medieval va ser aprofitada per costruir-hi cases i palaus. Avui es conserva bona part d’aquesta muralla romana i amb les dues reordenacions urbanístiques encara serà més visible.

Passeu-vos pel laberint de Sebastià Giralt on trobareu informació molt vàlida per anar preparant l’examen de les PAU.

Quin sector de la muralla d’aquest plànol de Bàrcino (Atles d’història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1995)  serà visible amb la reforma?

 plantabcn.jpg