Els alumnes de quart de l’ESO de llatí han fet aquesta videofelicitació plurilingüe per a tots els filadors i filadors i per a tots els aràcnids i han volgut publicar-la a El Fil de les Clàssiques perquè encara creuen que publicar aquí té més honor que al premiat Aracne Fila i Fila. Els he concedit aquest desig, tot i que no és cert el que pensen; però és Nadal!
“What’s This?” Nightmare Before Christmas in Latin! “Quid Est?
Dies Natalis Solis Invicti
Avui El Fil de les Clàssiques, qui ho diria, fa tres anyets a la xarxa i la Valèria ens ha regalat aquest dibuix per celebrar-ho, amb l’esperança de tirar aquest magnífic projecte endavant. A mi m’omple d’orgull que sigui precisament ella qui ho vulgui celebrar perquè El Fil li ha tret moltes hores d’estar juntes, però també l’ha viscut de molt a prop, tot mirant de reüll què escrivia, què contestava als comentaris, com es feia gran… i així al cap d’un any, després del reconeixement exterior i els premis, va veure com naixia el bloc dels estudiants de l‘institut Cristòfol Ferrer, Aracne fila i fila, obert a la col·laboració d’altres alumnes, professors i estudiosos del món clàssic de fora del centre on sovint hi participa, també ha vist com al cap de dos anys més naixia aquesta tardor L’emprenta d’Orfeu, el treball de recerca del Deka en web 2.0, a la recerca dels referents clàssics en la música actual, com presentat el treball l’ha obert a tots i a totes que el vulguem editar (i els companys de classe de segon ara per ara han acollit molt bé aquesta oportunitat.) Tres anys donen per molt, tres anys en què El Fil de les Clàssiques, malgrat tot, continua essent un bloc d’aula, així va néixer i així continuarà. Tot i que la taula de comandament no és El Fil de les Clàssiques sinó el Fil Moodle en tots els cursos de clàssiques, on es donen les ordres, es fan les activitats més d’aprenentatge, més interactives, on es fa tota l’avaluació… També som al Facebook! … El Fil de les Clàssiques, però, continua essent amb milers de comentaris per a tots i totes el punt de referència, si voleu sentimental, d’aquest projecte digital que durarà fins que vosaltres, alumnes, vulgueu i fins que ens sigui útil per compartir i saber més d’aquest meravellós món de les clàssiques.
No tinc paraules per continuar, sols dir-vos emocionada: moltes gràcies i per molts anys!
Tot amatent a la meva crida a través del Facebook, Pepita Castellví de seguida va trobar en el laberint de la seva vida els mots que jo necessitava per no perdre’m Per laberints.
Aquest és el seu poema i a sota teniu el meu muntatge visual, n’espero d’altres (poemes i muntatges) perquè cada mot, cada vers és un laberint d’imatges i moltes em vàrem captar a l’exposició Per laberints.
LABERINT
M’he perdut baixant per carrerons estrets,
confonent places i rius.
Busco l’antic trajecte
per sortir del cor del laberint.
Torno a perdre’m
per camins intricats,
inacabables viaranys semblats.
De vegades retrobo un vell amic,
un arbre, un banc,
inalterables, indiferents
al meu caminar
I giro i torno a girar,
enlluernada per mil reflexos,
per contrallums brillants.
Com la vida, que corre i corre
per trobar el seu destí
Com la vida, que es perd
i retorna al lloc que es va aturar.
Com la vida, que un capvespre,
o just a l’alba,
en la màgia d’un moment,
s’endinsa pels camins de sempre,
que parlen de records,
d’imatges, de paraules,
fins a trobar-se fora del laberint.
Pepita Castellví
Amat a la Fundació Miró el dia de la presentació del llibre
Frederic Amat ha il·lustrat, bé ha interpret visualment com li agrada de dir, una Odissea de Carles Riba per a bibliòfils d’Enciclopèdia Catalana. Sis cents són els exemplars que han sortit a la venda en una edició de luxe i cinquanta per a col·lecionistes, tots ells firmats i enumerats, inclouen quaranta il·lustracions d’Amat i un plat de ceràmic creat pel pintor i realitzat per Antoni Cumella, una peça que “evoca el remolí de Caribdis i el Mediterrani, el gran escenari de L’Odissea“.
L’encàrrec d’il·lustrar L’Odissea li va arribar fa un any i va ser un «regal» per a un «entusiasta» del llibre com és ell. Defensa tant el clàssic que té fins i tot un decàleg amb els motius pels quals s’hauria de llegir, entre ells figuren el fet de ser «el primer llibre de viatges i aventures d’Occident» i el de generar «magnetisme amb el mosaic de violència, sensualitat, erotisme, quimeres, monstres i tragèdies que presenta».
Amat confessa haver-se llegit la història que narra el retorn d’Ulisses a Ítaca després de la guerra de Troia tres vegades. L’última, ara, mentre ha estat treballant en les imatges per il·lustrar el llibre. L’experiència va ser tan grata, que mentre omplia llibretes amb dibuixos i notes, explicava les aventures de l’heroi grec al seu fill, que va acabar abandonant Batman per adoptar Ulisses, «una mostra més de la vigència del poema», afirma Amat.
“He donat resposta a un llibre etern des de l’expressivitat contemporània». D’aquí els «ideogrames o mandales homèrics i que «fan visible la poètica des de la força de la tinta. Una tinta que em surt de les entranyes». I el negre, «el color majestàtic que aixopluga tots els altres».
Encara que hi ha tres làmines en què Amat trenca amb el discurs del traç cal·ligràfic i fosc amb una explosió de color: verd, groc i vermell. «Són el mar, el sol i la sang» que el pintor veu a les tres parts principals en què es divideix el poema, perquè si bé L’Odissea «és molt tràgica, també és molt lluminosa». En aquests «ideogrames», Amat confessa que hi ha molt de l’experiència japonesa que va absorbir aquest estiu durant el muntatge de l’escenografia de Ki. «A Catalunya sempre hi ha hagut una mirada a Orient per la capacitat de síntesi que té la seva cal·ligrafia. Miró, Tàpies, Gaudí i Artigas en són un exemple».
El viatge d'Ulisses, segons Amat
El llibre electrònic, sens dubte, no podrà acabar amb el de paper, perquè l’Odissea il·lustrada per Amat esdevé tota una obra d’art dins una obra d’art, la d’un artista reconegut i polifacètic, tot i que no estigui a l’abast de totes les butxaques perquè l’edició per a bibliòfils val 2.400 euros i la de luxe 4.500 euros. L’olor de tinta, la fusta de cirerer i la pell d’ovella temptaran a qui s’ho pugui permetre i ho sàpiga valorar.
Acabo de sentir la notícia al Telenotícies Cap de setmana de TV3 i no m’he pogut resistir a compartir-la:
Divendres vàrem visitar l’exposició del CCCB Per laberints i després vàrem participar en el taller de creació audiovisual Construint laberints, ara és el moment de conèixer el making off de tot plegat.
Comencem per veure com vàrem gestionar les pel·lícules i després com es va muntar l’exposició:
Els alumnes de grec de l’institut Cristòfol Ferrer ahir, tal com ja s’havia anunciat, varen visitar l’exposició del CCCB Per laberints , la varen fotografiar amb mirada grega i varen participar en Construint laberints. Jutgeu vosaltres mateixos perquè jo no m’he pogut esperar a compartir-la fins després del pont quan apareixerà publicada a la pàgina del CCCB!
Moltes gràcies, alumnes, per respondre tan bé una vegada més a les meves iniciatives i per anar adquirint la tan preuada competència audiovisual! Molt bon pont!
Tot arriba i demà és el dia en què els alumnes de grec de primer de batxillerat entraran a l’exposició Per laberints al CCCB de Barcelona, amb el suport de Bancaja i, per això, també es podrà visitar l’any vinent a València. Quan en ple estiu es va inaugurar, ja ho vàrem anunciar amb un apunt a Aracne fila i fila. Per laberints segueix el guió de Ramon Espelt, a qui tinc el goig de conèixer, amb el disseny de l’arquitecte Òscar Tusquets. Entrarem finalment al laberint; a la primera part, trobarem laberints unicursals i, a la segona, multicursals de diferents autors, formats i èpoques i reflexionarem sobre la seva vigència. Després ho posarem en comú i ho plasmarem en un muntatge àudiovisual en el taller Construint laberints. N’estic segura, no sortireu indiferents. Experimentareu vivències i emocions del passat en el present. Jo procuro trobar-me sempre en el laberint, més que perdre’m, perquè el laberint és la vida, el laberint són les cruïlles de la nostra existència i el repte de prendre en cada ocasió la decisió encertada.
No recordo des quan em fascinen els laberints, potser fins i tot quan encara estava a les entranyes de la meva mare. Em vaig criar en una casa laberíntica, vaig créixer en un poble laberíntic, vaig anar a escoles i universitats laberíntiques, treballo en un institut laberíntic, m’agrada la xarxa, el laberint més laberíntic de tots, però sort que tinc El Fil perquè entrar al laberint és molt fàcil, el difícil és sortir-ne… El laberint sempre m’ha fascinat; fins i tot, l’he convertit en gimcana (Gimcana al Laberint d’Horta) i demà en una experiència de treball de camp a Per laberints i Construint laberints comprovareu si també us entusiasmen . Espero que us agradi i que no em perdi ni us perdi demà en el laberint!
Per anar fent boca, aneu localitzant laberints en aquest Google Maps i ja veureu que els trobareu arreu i si us perdeu consulteu Geografia dels laberints:
Veure Laberints arreu! en un mapa més gran
Lluís Inclán, editor del bloc Doceo et disco i professor de llatí jubilat (tot un model a seguir, per això li diem a Chiron magister!), va presentar Chiron en el VI Fòrum Auriga aquest cap de setmana a Badalona:
No hi ha dia que els meus alumnes, malgrat totes les dificultats, no em deixen de sorprendre. Fa una pila d’anys que quan arribem a la unitat 3 Mitologia grega encarrego un treball per a exposar a classe sobre els déus, i mireu enguany amb què m’he trobat:
Increïble, veritat? Les noves tecnologies i l’actualització dels mites en aquesta exposició oral a classe que la Cristina i la Sílvia amablement em van deixar enregistrar sense saber ben bé què en faria jo del seu Noticiari. Moltes gràcies i continueu així!
Si us hi fixeu bé, déus, deesses, herois i monstres de la mitologia grecoromana s’amaguen al darrere de molts indrets geogràfics. Els localitzem entre tots?