A classe de grec de segon de batxillerat, hem traduït un fragment de l’Anàbasi de Xenofont en què Cir passa revista a l’exèrcit grec (Grec II, Teide pàg. 38). Ara es tracta d’identificar les imatges (Wikimedia Commons) següents de guerrers amb el nom corresponent i argumentar-ho. Ja sabeu: una imatge val més que mil paraules, però les paraules també són importants!
2.
3.
4.
A veure si sabeu quin mot prové del vers llatí caro data uernibus?
Ho traduïu? En acabar, en podeu buscar més a internet i em passeu l’enllaç i la traducció. Ben aviat, ja sereu vosaltres a la Universitat, per tant, cal entendre els seus lemes escrits en llatí. Per què en llatí? Són encara actuals? bla, bla, bla
Divendres El fil de les clàssiques va rebre el premi al millor bloc d’educació en català. Amb aquest guardó també s’ha premiat la formació en llengües clàssiques i la seva actualització en noves tecnologies; el meu discurs d’agraïment, improvisat però sentit, crec que va suposar una reivindicació de les humanitats i el millor premi seria una revitalització.
Sovint em presenten com a professora de llengües mortes, qui és mort ja no hi és!, i qui ho fa és com si em clavés un punyal al cor. El llatí no només és una llengua viva per la seva enorme petjada en la societat actual sinó que, com a llengua, continua adaptant-se a la nova realitat i encara s’encunyen mots per a paraules abans inexistents.
Jo era una bona alumna de ciències i volia estudiar genètica, el llatí em va seduir i els professors (tret de les professores de clàssiques, és clar!), es van enfadar amb mi i amb varen dir que em moriria de fam (ja ho veieu!). Enguany tinc altre cop una alumna que estudia clàssiques (per pròpia decisió) i li desitjo les mateixes satisfaccions (que són innombrables) que el llatí i el grec m’han donat a mi. Molt bona sort Joana!
Hic et nunc, però, començaré a donar raons per a les quals cal estudiar encara llatí (és el tema que toca a classe, però qui diu llatí diu grec). Jo crec que no cal justificar res, però avui tot s’ha de justificar i els de clàssiques, que ens adaptem a tot, fins i tot som pioners en aplicacions didàctiques amb noves tecnologies, també ho farem. M’agradaria que vosaltres n’esmentéssiu altres en els comentaris ja que n’hi ha tantes que a mi ara, en un escriure ràpid, segur que em passaren per alt. Compto amb la vostra col·laboració i moltes gràcies per endavant.
ESTUDIAR LLATÍ SERVEIX PER:
entendre millor la nostra pròpia llengua
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/sYMt0e5r6Ug" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
poder comunicar-nos amb gent de tot el món: En el llibre La tregua de Primo Levi, aquest relata el seu llarg viatge des d’Auschwitz fins a Itàlia, una vegada alliberat. Al començament, enmig del caos té gana i fred i no parla polac, el llatí el salvarà per trobar el menjador de pobres. Veu un capellà i li pregunta: Pater optime, ubi est mensa pauperorum?
facilitar als alemanys aprendre llengües romàniques (a la Mallorca natal feia classes de català a alemanys, tot utilitzant el llatí; ells n’estudien molt, els filandesos també!)
entendre els cultismes i neologismes de la majoria de les llengües etc.
tenir capacitat de síntesi: ipso facto en dret etc
copsar el llenguatge científic: taxonomia botànica, elements químics, noms dels núvols, etc
ampliar el nostre vocabulari per entendre millor el nostre món
reforçar les estructures gramaticals de qualsevol llengua
unificar ja que és una llengua universal: l’himne d’Europa
no fer el ridícul per ignorància i culpabilitzar el llatí injustificadament
esdevenir persones cultes
trobar l’eterna inspiració: en la literatura, art, cinema…
fer campanya electoral: amabo Obama
impregnar-se de valors inherents a l’ésser humà
navegar per internet: llegir webs ( la del Vaticà, la de Chiron…); servidors meteorològics; biblioteca de textos llatins; versions de la wikipedia i del Google; fòrums; podcats; recull de frases; títols de blocs com el millor bloc de societat dels Premis blocs Catalunya Gazophylacium de Joan Puig; ràdio digital (Latin lover, Nuntii Latini…)
escoltar i entendre cançons
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/-sQYJPw-wSw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
ser moderns: tant de bo, aquí que ho copiem tot ens contagiem d’aquesta moda americana d’aprendre llatí perquè, segons ens escrivia Sebastià Giralt des d’Amèrica del nord, el llatí is cool.
Viuit lingua latina! Per molts anys!
Premis Blocs Catalunya 2008
Aquesta nit s’han lliurat els Premis Bloc Catalunya, en la seva primera edició a l’auditori de Girona i El fil de les clàssiques ha rebut el guardó per al millor bloc d’educació. Estic tan contenta i emocionada que demà ja us ho acabaré d’explicar. Mireu les notícies i vídeos del que n’ha dit la premsa. L’acte es va transmetre en directe per la televisió digital sies.tv, i aquí podeu veure el moment de la proclamació i el lliurament del premi al nostre bloc.
P.D.:
També podeu veure aquest vídeo amb les entrevistes als guanyadors:
L’entrevista als premiats de la Karma Peiró a 3cat24.cat: educació.
Entrevista a Ràdio Premià de Mar:
Espai internet al Telenotícies TV3 Cap de setmana:
Escolteu aquest interessant capítol de l’espai En Guàrdia!, de Catalunya Ràdio, dedicat als ibers i presentat pel periodista Enric Calpena.
I si us interessa la cuina, no us perdeu La cuina dels ibers:
Gràcies a tots i a totes que amb els vostres vots, que deven ésser molts!, heu aconseguit que El fil de les clàssiques hagi arribat, per votació popular, a ser un dels cinc blocs finalistes en educació. Divendres hi haurà el veredicte final a Girona; però nosaltres ja hem arribat a l’Olimp figurant entre els cinc finalistes. Moltíssimes gràcies!
Ha estat un plaer per a mi fer la introducció i la guia de lectura a una fidel i necessària adaptació de les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes: El viatge dels argonautes, d’Antoni Garcia Llorca, publicat a Biblioteca Teide, 2008 amb la clara intenció d’introduir el jove lector modern en una poesia narrativa mitològica i heroica, tan abundosament conreada durant l’època hel·lenística.
Apol·loni explica, en quatre llibres i en uns sis mil versos, la llegenda de Jàson i els argonautes a la recerca del velló d’or i recull un bon nombre de temes narratius comuns a mites, llegendes i contes populars de tot el món. No és un poema popular, pensat per a la recitació com l’Odissea d’Homer, sinó una obra culta destinada a la lectura, seguint el gust de l’època hel·lenística. Tot i la gran quantitat de dades geogràfiques, antropològiques i mitològiques, les Argonàutiques no són una simple acumulació de dades, sinó un poema de gran categoria literària amb detalls novel·lescos fascinants, moments d’intriga, notes humorístiques i passatges tràgics punyents. Apol·loni deixa de banda els antecedents, tractats a bastament pels seus predecessors, tot i que en farà al·lusions en molts moments del seu poema. S’ha proposat explicar un viatge, el naixement d’una passió amorosa i les seves conseqüències: la superació d’unes proves heroiques i el robatori del velló d’or; finalment, la fugida i el retorn dels expedicionaris amb Medea a Iolcos. Tanca el seu poema amb un final feliç, tot deixant de banda la terrible venjança de Medea quan Jàson es vol casar amb la princesa de Corint, així com la tràgica mort de l’heroi Jàson.
Com a colofó de l’adaptació i la guia de lectura (també hi ha la versió en castellà i les respectives guies didàctiques) de l’editorial Teide, El viatge dels argonautes d’Antoni Garcia Llorca, us presento Jàson i Medea, un Quadern virtual (ja sabeu que s’adapten molt bé al Moodle amb el Mozilla), recentment publicat a la Biblioteca de QV, que no acaba amb les Argonàutiques sinó que ressegueix el mite en la tragèdia Medea d’Eurípides fins a l’actualitat:
P.D. Acabo de trobar una presentació amb molta marxa de Xavi Villaplana i no m’he pogut resistir d’afegir-la aquí perquè segur que us agradarà!
[slideshare id=351213&doc=m-e-d-e-a-pptminimizer-1208125925723485-8&w=425]
Avui 5 d’octubre és el Dia Mundial del Docent des de 1993 en què la UNESCO va establir-lo per revitalitzar la nostra feina perquè, abans del 2015, encara falten divuit milions de mestres per impartir educació primària en tot el món.
Docent, professora, mestra, educadora? Què sóc o què m’agradaria ser? Jo ho tinc clar i uns col·legues-amics també i així ens ho han donat a conèixer en un llibre que vull recomanar a tothom (mestres, professors, educadors, docents, pares, polítics… ) i, fins i tot a vosaltres, estimats alumnes (el llibre acaba amb una carta a un alumne fictici, però que podria ser qualsevol de vosaltres):
AMB E D’EDUCAR, Diccionari no autoritzat de l’educació
Germán Alemany, Carles Cervelló i Jordi Rincón. Ed. Témenos, 2007. 
Si ens fixem en l’etimologia dels mots Amb E d’educar, potser ens serà més fàcil triar:
Ensenyo perquè m’agrada. Aprenc per ensenyar i ensenyar m’enriqueix, m’humanitza. No entenc moltes coses que, en aquests moments, passen en educació. No entenc l’intrusisme, ni el professor especialista, posem per cas en laringals; no entenc l’educació sense un sentit integral del terme; tampoc entenc el professor de llatí o de grec que, fins i tot avui, s’entesta només en fer memoritzar declinacions, conjugacions i traduir textos bèl·lics a la recerca de l’ablatiu absolut…
No em sento sola, afortunadament no sóc l’única, tot i que el que transcendeix de l’educació als mitjans de comunicació és una visió totalment contraposada i pessimista. Hi ha molts professionals de l’educació que lluitem per actualitzar les clàssiques al segle XXI i per educar, sense anar més lluny, els companys de Chiron, o entre altres els autors d’aquest llibre que us acabo de recomanar: Amb e d’educar. No està tot perdut, cal lluitar per les clàssiques i per una educació de qualitat: Sapientia, quae sola libertas est.
Una educadora vocacional