Com cada any, he rebut per Cap d’Any una capsa de figues seques des de les illes (bé, ja en coneixeu el simbolisme!) on encara se sequen seguint un procediment tradicional des del temps dels romans:
– Se col·loquen les figues sobre canyissos i se deixen dos o tres dies al sol fins l’horabaixa.
– S’aplanen col·locant-se de dues en dues, amb el capoll a la part de fora, i es deixen uns dies més al sol fins que estiguin ben seques.
-S’escalden una mica i es deixen degotar.
-Se col·loquen en capses formant sostres de fiques, a continuació brots de fonoll, llavoretes d’anís i fulles de llimonera.
– Amb el temps, es van confitant.
Les figues seques van agradar moltíssim a grecs i a romans. Els grecs les anomenaren íscades i els romans figues de Cària perquè se n’hi feien moltes. Es guardaven en gerres ben untades de pega, però a Ebusus es conservaven en caixes perquè eren més conegudes i més selectes.
“Es posen a secar les més preuades per la seva exquisidesa, i es guarden en caixes. A l’illa d’Ebusus es troben les millors i més grosses.” Plini XVII cap.18, 30, 2
Les figues seques eren unes postres extraordinàries i, quan les collites eren ben abundoses, un bon aliment per als pagesos. També les feien servir com a condiment, com les pomes o les peres pansides. Col·lumela XII 15 ens dóna a conèixer la manera i la forma de secar-les i conservar-les. Pels textos antics sabem de les diverses castes i les de millor procedència: Plini elogia les ebusitanes i Cató les saguntines. No sé com devien ser les dels temps dels romans, però les que he rebut des Raiguer de Mallorca són realment boníssimes. Plurimas gratias vobis ago!
Si voleu saber més coses interessants sobre la figuera, les figues i les seves propietats en temps dels grecs i dels romans, no us perdeu l’interessant post de Charo Marco a De re coquinaria.