Category Archives: General

Poetes catalans evocant…?

Sens dubte, l’Odissea d’Homer ha gaudit d’una llarga tradició literària. En aquesta ocasió, us repto a endevinar de qui parlen aquests tres poetes catalans:

1. Només desitjo

el redós de la casa,

l’esposa dolça i als ulls del fill els somnis

de tots els meus viatges.

Rosa Leveroni (1910-1985)

 

2. Greu, enfosquida, lluny,

entotsolada en el teu somni

difícil, els grans ulls oberts

així, tan plens

de contemplació,

segueix teixint,

amb fil de no dites paraules

la túnica infinita…

Joan Vinyoli (1914-1984)

 

3.¿És possible que, després de vint anys,

la casa, i el pare, i la dona

encara l’esperin o el planyin per mort?…

Francesc Parcerisas (1944)

Fem cuina romana a la Boqueria

Dia 17 de desembre, el primer dia de les Saturnàlia romanes, vàrem anar a fer de romans al mercat de la Boqueria de Barcelona i, després vàrem pujar a l’Aula de cuina de la Boqueria de la qual n’és directora la cuinera Eulàlia Fargas. Primer ens va parlar de la cuina romana i de les seves excel·lències i pervivències i, tot seguit, vàrem fer aquest taller de cuina romana:

Records de les Saturnalia i demà sant tornem-hi!

És ben cert: Tempus fugit! L’endemà de la nostra sortida romana a la Boqueria, de dues a tres vàrem celebrar unes saturnàlies per acomiadar l’any i l’últim dia de classe.  Demà reprendrem les classes, renovats i amb empenta!

Per fer-vos venir ganes de tornar a veure’ns, us deixo aquí les fotografies del nostre ritual de la bona sort amb fruits secs i monedes  (en aquest cas, de xocolata tot i que encara no es coneixia, però en temps de crisi la butxaca no dóna per a més!), amb els vostres deliciosos plats cuinats a casa, amb la lectura de la Camila del seu  conte guanyador, Petita ona, en la mostra literària del Maresme 2008 i amb els acords de la nostra flautista, Carla. Prosit!

Figues seques a la romana!

 

Com cada any, he rebut per Cap d’Any una capsa de figues seques des de les illes (bé, ja en coneixeu el simbolisme!) on encara se sequen seguint  un procediment tradicional des del temps dels romans:

– Se col·loquen les figues sobre canyissos i se deixen dos o tres dies al sol fins l’horabaixa.

– S’aplanen col·locant-se de dues en dues, amb el capoll a la part de fora, i es deixen uns dies més al sol fins que estiguin ben seques.

-S’escalden una mica i es deixen degotar.

-Se col·loquen en capses formant sostres de fiques, a continuació brots de fonoll, llavoretes d’anís i fulles de llimonera.

– Amb el temps, es van confitant.

 Les figues seques van agradar moltíssim a grecs i a romans. Els grecs les anomenaren íscades i els romans figues de Cària perquè se n’hi feien moltes. Es guardaven en gerres ben untades de pega, però a Ebusus es conservaven en caixes perquè eren més conegudes i més selectes.

“Es posen a secar les més preuades per la seva exquisidesa, i es guarden en caixes. A l’illa d’Ebusus es troben les millors i més grosses.” Plini XVII cap.18, 30, 2

 Les figues seques eren unes postres extraordinàries i, quan les collites eren ben abundoses, un bon aliment per als pagesos. També les feien servir com a condiment, com les pomes o les peres pansides. Col·lumela XII 15 ens dóna a conèixer la manera i la forma de secar-les i conservar-les. Pels textos antics sabem de les diverses castes i les de millor procedència: Plini elogia les ebusitanes i Cató les saguntines. No sé com devien ser les dels temps dels romans, però les que he rebut des Raiguer de Mallorca són realment boníssimes. Plurimas gratias vobis ago!

Si voleu saber més coses interessants sobre la figuera, les figues i les seves propietats en temps dels grecs i dels romans, no us perdeu l’interessant post de Charo Marco a De re coquinaria.

Re-creant el mite de Bacus: Velázquez i Cruz y Raya

Abans de veure l’esquetx de Cruz y Raya, caldria saber qui era Bacus i quin simbolisme té el quadre mitològic del pintor espanyol Diego de Velázquez La festa de Bacus“, conegut popularment com “Els borratxos”.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/adfGDiSv_Wk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

El cant de la Sibil·la

Bells records de la meva infantesa a Mallorca em vénen a la ment amb la nit de matines i el bell cant de la sibil·la. He pensat que, ja que la sibil·la de Cumes l’heu trobada acompanyant Eneas en la seva baixada als Inferns, els podria compartir amb tots vosaltres.

Molts coneixereu el cant de la sibil·la per la Maria del Mar Bonet, però també us deixo la versió mallorquina i la de Dead Can Dance. Bona nit de Nadal!

Nativitas from Javier García on Vimeo.

A Santa Maria del Mar de Barcelona fa pocs anys que s’ha recuperat el cant de la Sibil·la prohibit pel Consell de Trento i que sols es va mantenir a Mallorca i l’Alguer.

Els mots d’origen grec a Rodamots

L’amiga Pura Soler em va enviar un e-mail la setmana passada donant-me a conèixer Rodamots. Si voleu ampliar el vocabulari en català i conèixer el significat i origen de mots i expressions de la nostra llengua, us recomano, tal com he fet jo, de subscriure-vos de franc a Rodamots i cada dia, per correu electrònic, rebreu un mot.

Aquí us vull presentar l’apartat que la Pura, molt amablement, em donava a conèixer, perquè els mots eren aleshores cada dia d’origen grec.

Ara que ve Nadal, us explicaré un secret: quan era petita, intentava aprendre cada dia almenys un mot nou i el seu significat i, de mica en mica, ja sabeu… Després, quan ja era com vosaltres, vaig fer el mateix amb el llatí, amb el grec, etc.

Gaudiu amb el tresor que són les paraules! Rodamots us hi ajudarà!

P.D.: Si no voleu perdre el fil dels mots del 2008 aquí els trobareu tots, fins i tot els dels anys anteriors.

El Canto del Loco i els petons!

Dia vint-i-tres de desembre actuarà en el Palau Sant Jordi de Barcelona El canto del Loco. Per anar fent boca, visioneu aquest videoclip pertanyent al seu disc Zapatillas del 2005-06, titulat Besos i després comenteu a quin poeta romà li passava el mateix i tenia necessitat en el seu amor incontrolat dels incomptables petons de la seva estimada? Si no ho recordeu o no en teniu ni idea, visiteu aquest post de Sant Jordi en El Fil de les clàssiques.  Bon concert de Nadal!