He trobat una notícia a Wilaweb que ens va com l’anell al dit sobre expressions i dites llatines. Els enllaços també són molt interessants.
També m’ha caigut a les mans aquesta fotografia i he pensat que li podríem posar un llatinisme com a títol. Quin us ve al cap? A veure si coincidim!
Diògenes Laerci a Vides de filòsofs il·lustres, I, 32 ens dona a conèixer els tres motius (ben misogins!) pels quals el filòsof Tales de Milet (segle VII aC) estava agraït a la dea Fortuna:
Φασὶ Θάλετα τριῶν τούτω ἓνεκα χάριν ἓχειν τῇ Τύχῆ. πρῶτον μἐν ὄτι ἄνθρωπος ὲγενόμην καὶ οὐ θηρίον, εἰτα ὄτι ἀνὴρ καὶ οὐ γυνὴ, τρίτον ὄτι ῞Ελλην καὶ οὐ Βάρβαρος.
Els traduïu (pàg. 201 ex. 9 Grec 2 ed. Teide, 2005) i després els compareu amb dues rèpliques femenines:
. La gran poetessa catalana i activista feminista del segle XX, Maria Mercè Marçal (Ivars d’Urgell 1952-Barcelona 1998), llicenciada en filologia clàssica, va voler començar la seva obra poètica Cau de llunes (1973-1976) tot proclamant aquesta divisa, que va prodigar al llarg de la seva curta vida:
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i de nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Podeu veure al canal YouTube de la Fundació Maria-Mercè Marçal un vídeo de la ‘Divisa’ de “Cau de llunes” llegida per Maria-Mercè Marçal.
Mirna Vilasís canta DIVISA (Maria-Mercè Marçal/Xavi Múrcia):
. Montserrat Tudela, llicenciada en filologia clàssica, subdirectora de la revista Auriga, activista cultural i treballadora infatigable, es presenta en el seu bloc Recordant Kazansakis així: “Cada dia quan m’aixeco miro el cel, i em reconec afavorida per ser en un lloc del món on es viu en llibertat. Sóc dona, de clàssiques, d’un país sense estat i parlo una llengua “sense papers”. Això, i més, m’ha fet caparruda de mena!”. Per molts anys, Montserrat!
P.S. També em rebel·lo contra el pensament desafortunat de Tales home, tan intel·ligent i no va ser capaç de passar per alt la pressió cultural de la seva època; tanmateix, sento una profunda admiració per Tales de Milet: el primer en passar del pensament mitològic al filosòfic, considerat un dels set savis i conegut pel seu pensament matemàtic. Si no recordeu el seu teorema, amb aquest vídeo amb música dels Luthiers en fareu memòria:
Us atreviu a escriure (i si pot ser en grec) els vostres tres agraïments a la vida?
P.D.: 6 de març de 2018
#VagaFeminista8M
Maria Mercè Marsal versus Tales de Milet #VagaFeminista8M #Reus #dona #feminisme
Divisa https://t.co/bIGpV5T8T7— Meritxell Blay (@txellblay) 5 de març de 2018
Marina Mascarell ret homenatge al vers de Maria Mercè Marçal i ens parla sobre la desigualtat de gènere a ‘Three Times Rebel’.
De mans hàbils és aquesta pintura. Bon Prometeu,
hi ha també homes iguals a tu en talent.
Aquesta noia, qui l’ha pintada, si li hagués donat veu,
de ben cert, que seria, de cap a cap, Agatarquis.
Erinna de Telos, Antologia Palatina VI 352
(trad. M.Capellà, Poetes gregues antigues PAM 2004)
En aquest breu epigrama, la poetessa grega Erinna de Telos, precursora de la poesia hel·lenística, descriu un retrat d’Agatarquis. Comença lloant la tendresa de la mà del pintor que l’ha fet. Tot seguit, invoca Prometeu, el famós tità, model dels artistes plàstics i creador dels humans, i iguala a ells els dotats amb sapiència artística. No tenim el retrat d’Agatarquis, però podem homenatjar el Dia Internacional de la Dona Treballadora amb aquest vídeo sobre la dona en l’art:
Heu reconegut algun rostre femení? Quin? Per què són belles?
Gineceu. Grec 2 (M. Capellà), pàg. 16 ed. Teide 2005
Les dones gregues s’estaven sempre a casa, al gineceu. Tenien la responsabilitat de dirigir totes les activitats domèstiques: manaven les esclaves, preparaven els aliments, pastaven el pa, feien conserves, filaven la llana i teixien la roba, educaven els fills, etc.
El filòsof Plató ja plantejava a les Lleis (805 e) si era millor que les dones tinguessin cura de les tasques domèstiques o era preferible que fessin activitats productives. Què n’opines? (vid. Grec 1, pàg. 127)
Avui 8 de març se celebra el dia internacional de la dona treballadora. Si no saps el perquè visiona aquest vídeo, te’l recomana una dona treballadora que concilia la seva vida laboral amb la familiar. Per molts anys!
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/O-kqbwNLSLA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Us recomano una exposició digna de veure a Caixaforum Barcelona sobre els etruscos, concretament Prínceps etruscos, entre Orient i Occident. Aprofiteu aquests dies de vacances de Setmana Santa per visitar-la; tanmateix teniu temps fins al 4 de maig. Fugit irreparabile tempus!
Imagineu-vos si eren d’avançats els etruscos que les dones de classe alta, almenys, ja havien aconseguit la paritat. El filòsof Aristòtil fa escarafalls quan diu que els etruscos mengen acompanyats de les seves dones, que jeuen amb ells com iguals. N’hi que fos un sacrilegi! Com menjaven les dones gregues?
L’historiador grec Heròdot afirmava que el poble etrusc havia emigrat a Itàlia, condretament a la Toscana, des d’Àsia Menor. Per contra, Dionís d’Halicarnàs en l’època d’August deia que era un poble auctòcton. Sigui com sigui, la civilització etrusca a causa de les seves pecularitats etnogràfiques i lingüístiques, però també religioses, polítiques i culturals, va ser diferent de la resta de pobles de la Itàlia antiga. L’exposició aplega una selecció de cent setanta obres procedents del Louvre de París i dels principals museus arqueològics d’Itàlia. No us la perdeu! A més és de franc.
P.D.: Enllaceu amb Sebastià Giralt que ofereix una miniexposició fotogràfica amb enigma a Els Dies de Dèdal.
Saps qui sóc?, qui em va pintar? en quin quadre? etc.
En el llibre Narracions mitològiques de mites clàssics, editorial Teide 2007 (pàgs. 95- 98), hi podreu llegir una adaptació del mite de Dafne extret de les Metamorfosis d’Ovidi. A continuació, heu de buscar una obra d’art de qualsevol època que s’hi hagi inspirat i n’heu de fer un comentari. Camila Pérez López s’ha avançat i ha fet un comentari d’ Apol·lo i Dafne de Bernini; També el podeu comentar, ampliar o precisar. Si voleu saber qui era Bernini, visioneu també aquest vídeo:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/l0ghYhIEC50" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Saps qui sóc? Qui em va pintar? On em pots veure?…
Sóc molt antiga. Ja saps qui sóc i on hauràs d’anar per trobar-me?