150gr. de farina
4 ous
1 got de llet
50gr. de mantega
50gr. de sucre
1 cull. petita de conyac
1/2 got d’aigua
llevat
sal
ratlladures de llimona
sucre glass
oli
canyella
Preparació:
Posem la mantega en una cassola petita, afegiu-hi el sucre, la llet, el conyac, sal, les ratlladures de llimona, l’aigua i una branca de canyella a bullir. Tireu-hi la farina de cop i remeneu-ho fins que quedi una barreja fina. Feu-ho coure fins que la pasta es desprengui de la cassola i formi una bola consistent. Retireu-ho del foc i, quan estigui a temperatura tèbia, afegiu-hi els ous d’un en un i remenant fins que quedi una barreja homogènia. Fregiu la pasta a culleradetes amb oli ben calent, i poques cada vegada perquè puguin surar amb facilitat. Gireu els bunyols perquè s’enrosseixin per les dues bandes. Feu-los escórrer en paper absorbent. Espolseu per sobre la canyella en pols i el sucre.
Bàrcino va ser fundada al denominat Mons Taber, una petita elevació vora el mar amb molt bona defensa i ben comunicada per la via Augusta, un bon emplaçament per a una ciutat en temps de pau.
L’Inici de la vida a la ciutat se situa entre els anys 15 i 10 aC. com a conseqüència de les reformes territorials i administratives ordenades per August. El nom complet d’aquesta ciutat va ser: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino i els seus habitants eren coneguts com “barcelonins o faventins”.
L’estat jurídic de la ciutat va ser el de colònia. Així que Barcelona té més de 2.000 anys d’història.
Les ciutats romanes estaven molt ben planificades i la seva construcció havia d’obeir uns plànols detallats i precissos.
A les vies d’entrada es trobaven els espais funeraris constituïts per monuments de diferents mesures i tipus, alineats paral·lelament al camí.
L’aigua és canalitzava a partir de fonts o rius situats a la vora de la ciutat, mitjançant una construcció que ajudava a salvar els desnivells, l’aqüeducte. Aquest permetia que l’aigua arribés a la ciutat i s’emmagatzemés o es distribuís per les fonts públiques, les indústries i les cases particulars.
En el cas de Barcelona coneixem l’existència de dos aqüeductes que són visibles en la base de la muralla que es troba més propera a la Catedral. Un d’ells es canalitzava pel carrer dels Arcs i l’altre s’ha trobat part del seu recorregut al carrer Duran i Basa a la part posterior de l’edifici.
La ciutat
La configuració interna de la ciutat estava determinada pel traçat de dos carrers principals: Decumanus maximus, que anava orientat en direcció est-oest, i el Cardo Maximus de nord a sud. En els extrems d’aquests carrers, es trobarien les portes principals. La resta dels carrers s’articulen a partir de traçar paral·leles a les dues principals, i es coneixen com Decumani i Cardines.
Les muralles
Envoltaven una superfície superior a les 10 hectàries, i tenien una forma octogonal no regular, molt més de llargada que d’amplada, i que s’adaptava al relleu del turó. Tenia dos recintes amurallats, el primer dels quals està datat en el moment de la fundació de la ciutat, i el segon és el que actualment podem veure. Són de finals del segle III i es van adossar a la cara externa de les anteriors. Van arribar a tenir una amplada màxima de 8 metres. Van utilitzar tot tipus de materials per construir-les, tan arquitectònics (que procedien de diversos edificis de la ciutat) com també escultures o inscripcions. La forma era la mateixa, amb un apèndix quadrat situat al centre de la façana del costat del mar. Constava de 76 torres, de les quals 10 no eren quadrades, i aquestes estaven situades en els angles i en les portes.
El fòrum i el Temple d’August
Era l’espai central de la ciutat, on es creuaven els dos carrers principals. Allà es concentraven els espais i les construccions destinades al comerç, la justícia o les reunions de les autoritats de la ciutat, amb edificis com la Cúria o la Basílica, que delimitaven una àrea rectangular. Actualment la forma i la situació de totes les construccions que la formarien no es coneixen realment.
El conjunt del fòrum estava presidit per un o més temples. En el nostre cas, coneixem l’existència d’un, situat en el punt més alt del Mons Taber . Solament es conserven en la seva posició original tres columnes amb els seus respectius capitells d’ordre compost i part de l’arquitrau, que actualment podem veure en el nº10 del carrer Del Paradís. Sabem que era un temple hexàstil i perípter, de 35 metres de llarg i 17,5 d’ample, dedicat a l’emperador August.
Aqüeducte
Dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat. Situats a la muralla al costat de la porta de l’actual Plaça Nova, on se n’han conservat restes que han permès una reconstrucció d’una arcada d’un d’ells. Al carrer Duran i Bas se n’han descobert un tram de quatre arcades.
L’aigua que subministraven els aqüeductes provindria l’un de Collserola i l’altre del Besòs.
Després de visionar el programa El camí del temps de Karakia sobre la comunitat grega a Catalunya (el teniu a Els grecs a casa nostra) i de mirar a l’enllaç proposat (web de tv3) les receptes de cuina grega, l’alumna Sara Pérez de 1r de batxillerat de grec ens ha sorprès amb l’elaboració d’una deliciosa tirópita (empanada de formatge feta). Felicitats, Sara!
A Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humamístic s’ha de fer una enquesta sobre el grau d’assoliment del lèxic d’arrel clàssica i s’ha d’exposar a classe abans de finalitzar la segona avaluació. Camila Pérez de 4rt ESOB ja ens ha fet l’exposició oral a classe. Aquí en teniu una mostra:
Aquesta és la presentació simplificada del treball de mitologia de Sara Ochoa. Si us animeu i feu més presentacions dignes de compartir, també les podrem penjar. Apa, poseu fil a l’agulla!
En el Crèdit Variable de Mitologia Grecoromana vàrem anar el set de novembre al museu d’arqueologia de Catalunya. Després del viatge amb tren i metro, vam pujar uns quants carrers per arribar al museu. Un cop allà vam esmorzar mentre la Margalida estava agafant les entrades i la informació.
En entrar ens va explicar que faríem una gimcana que va començar a la sala de cultura postalaiòtica balear, on vam haver de fer la primera prova que consistia en completar un text sobre alguns déus. A les darreres sales vam haver de completar una sèrie d’exercicis semblants a aquest. En acabar les proves vàrem fer una visita al temple del déu Asclepi (Esculapi), on ens vam estar asseguts al terra durant una estona per descansar una mica. En sortir del temple vam signar al llibre de visites i comentaris, on dèiem què ens havia semblat.
El que més ens va impressionar d’aquesta sortida va ser un crani amb un clau incrustat al costat esquerra, a part del ben conservades que estan totes les escultures, eines, i altres objectes com ara penjolls, braçalets i el mirall del judici de Paris.
Per finalitzar la sortida vam pujar al segon pis a veure els sarcòfags, on hi havia esculpit escenes de la mitologia.
Autors: Oriol Moreno i Sara Ochoa (alumnes de mitologia, 4t ESO)