[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/4By_tU5nfuU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Les cases ateneses de l’època clàssica tenien, generalment, un pati interior al voltant del qual es distribuïen les habitacions i que els proporcionava llum i aire; la claror també s’aconseguia a través de finestres i lluernes sense vidres. Les estances per a les dones rebien el nom de gineceu i les estances per als homes andron, on es rebien les visites. A Atenes, també hi havia cases de lloguer molt modestes.

En contraposició amb els edificis públics, les cases no eren gaire còmodes ni agradables. S’arrengleraven a l’atzar, aprofitant el pendent dels turons; tenien les parets tan fràgils que els lladres eren anomenats “foradaparets”.

Amb els canvis sociopolítics del segle IV aC, la gent es va estar més temps a casa i no va participar tant en la vida política; van augmentar els luxes i les comoditats, fins que, a l’època hel·lenística, les cases dels rics eren cada cop més sumptuoses i es diferenciaven més de les dels pobres.

 [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/kineRz4nrzE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Si vols més informació clica aquí i consulta la informació i les fotografies que ofereix Sebastià Giralt, i si vols comparar la casa grega amb la romana vés a aquest article.