Amb quin personatge de la mitologia identificaries la protagonista de la mítica copla Tatuaje, interpretada en aquesta ocasió per Ana Belén?
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/NJNX9MTfgxQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
“La primera hora és la dels clients, i també la segona,
la tercera fa treballar els roncs advocats,
Roma allarga fins la cinquena activitats molt diverses,
entre la sisena i la setena trobaran repòs els cansats,
les palestres lluents en faran prou de la vuitena a la novena,
la novena ens fa lleure als llits llestos per sopar:
l’hora dels meus llibres, Eufem, és la desena,
quan prepares amb cura els àpats ambrosíacs
i el bon Cèsar es relaxa amb el nèctar eteri
i sosté en la seva gran mà un got mig buit.
Admet llavors les bromes: ¿pot caminar amb pas ferm,
la nostra Talia, vers Júpiter de bon matí?
Marcial IV 8 (trad. Antoni Cobos)
En quantes hores es dividia el dia en temps de Marcial? Quina era l’hora del prandium? i què es feia en la novena? A més d’escriptor, què era Marcial? De què es queixa?
Aquest migdia a Caixafòrum Barcelona, dins la seva programació d’activitats familiars, el grup de reconstrucció històrica Projecte Phoenix-Legio VII Gemina de Tarragona ha presentat Rosaliae signorum. Me’l vaig perdre quan el van representar en l’última edició de Tàrraco viva i per poc avui. Sort del correu de la revista Auriga, la gran difusora del món clàssic a casa nostra i la millor revista com fa uns dies vaig llegir al diari Avui en un article d’opinió de l’escriptor Ignasi Riera. 
A Rosaliae signorum hi ha hagut una projecció amb imatges arqueològiques i comentaris fonamentats en fonts històriques i documents arqueològics sobre el culte i la vida quotidiana a les antigues legions romanes de fa dos mil anys. S’ha pogut veure de prop una domus signorum (capella de les insígnies, on també es guardaven els estalvis dels legionaris), un tabularium legionis (oficina on es registraven tots els permisos i les feines dels soldats i un papilio (tenda dels legionaris) amb figurants i amb testimonis reals com és el cas d’una carta d’un soldat egipci que de Karanis escriu en grec a la seva família, o la d’una dona des de la soletat de la caserna de Vindolanda a Britània, prop del mur d’Adrià, que és una invitació per celebrar el seu aniversari en companyia. També s’ha parlat de la duresa de la vida dels legionaris a Dura

Europos a l’actual Líbia, de la caserna amb les tendes dels legionaris, del praetorium, dels vici amb les termes, de les mansiones, de la vida quotidiana, del menjar (pa, cansalada, formatge i vi aigualit) i de les tasques diàries (neteja de latrines, de banys públics, de botes, patrullar camins, fer guàrdia, anar a comprar aliments i queviures, escorta oficial, extracció de pedres de la pedrera… i dels més privilegiats curar i fer dur una dieta sana als legionaris, i entre els immunes hi havia el librarius, el tabularium, el cornicularius, el beneficiarius, el culte religiós … Rosaliae signorum és el nom d’una de les festes que celebraven les legions romanes arreu de l’imperi durant el mes de maig. Consistien en una ofrena de roses, amb vessament de perfum, a les insígnies militars (
signa militaria) custodiades a la domus signorum: aquila, imago, signum, vexillum… Al centre, hi havia una reconstrucció d’una ara que es troba a Sant Pere de Galligants a Girona amb la dedicació a Júpiter en motiu de la celebració de la fundació de la Legio VII Gemina. Per altres fonts sabem que va tenir lloc el 10 de juny del 68 i que no van perdre l’àguila, per tant va existir fins al final de l’imperi romà.
A veure si saps com es diu en llatí el portador de l’àguila, el més important dels portaestendards en l’exèrcit romà? i com es deien els altres portaestards? Què passava quan una legió perdia l’àguila? Quan tenien lloc les festes anomenades Rosaliae signorum i en què consistien?

Els romans utilitzaven en la seva parla diària i literària expressions relacionades amb el menjar, algunes de les quals han arribat fins als nostres dies, iguals o derivades en dites catalanes similars. Us he preparat uns hot potatoes amb aquestes expressions llatines. Primer caldrà saber què diuen i després trobar-ne l’equivalent en català. Caldrà posar la cobertoreta a la seva olleta: Inuenit patella operculum. Bon profit! Prosit!
Els alumnes de llatí de batxillerat també hi podeu accedir a través del vostre Fil Moodle i així en quedarà constància. Recordeu que queda la nota registrada a l’avaluador així com els intents que heu fet i on us heu equivocat.
Des d’avui ja podem gaudir des de casa de Les tres Gràcies de Rubens en Gigapixel. El Museu del Prado ha estat el primer museu del món en apropar l’art al ciutadà d’arreu. Això sí necessitareu baixar-vos el Google Earth. Quin insecte heu observat en Les tres Gràcies? Quina altra pintura mitològica també es pot veure de ben a prop?
Per animar-vos a entrar, mireu com s’ha fet la digitalització de les obres mestres del Museu del Prado:
Qui no coneix l’astut Ulisses i la seva odissea! La música també l’ha volgut immortalitzar, en són un bon exemple l’òpera El retorn d’Ulisses a la pàtria (1641) del compositor italià Claudio Monteverdi i Ulisses i Cresos (1711) del compositor alemany Reinhardt Keiser ; també fou exaltat pel compositor i violoncel·lista hongarès Mátyás Gyorgy Seiber (1905-1960) en la cantata Ulisses (1947), basada en la novel·la homònima de Joyce. Tal és la seva pervivència que fins i tot la música actual continua fent-ne ressò. En un altre article, es va tracta Viatge a Ítaca de Lluís Llach a partir d’un poema del grec Kavafis, però ara emprendrem el nostre periple per altres mars i mireu què he trobat (segur que en coneixeu d’altres, com Ulisses de Vendaval, doncs aporteu ancoratges!):
La prudent Penèlope, esposa fidel del divinal Ulisses, també ha gaudit d’una llarga pervivència en la música: Carlo Pallavicini li va dedicar l’òpera Penèlope la casta (Venècia, 1685); el francès Gabriel Fauré va compondre l’òpera Penèlope (Monte Carlo, 1913); també es titula Penèlope (Salzburg, 1954) l’òpera del compositor suís Rolf Liebermann.
Què voldrà dir ser una Penèlope? i per què continua tenint tanta pervivència en la música actual?
Joan Manuel Serrat, Penélope. Lletra
Diego Torres, Penélope. Lletra
Robi Draco Rosa, Penélope. Lletra
Quines altres referències mitològiques hi trobeu?:
[kml_flashembed movie="http://blocs.xtec.cat/tutorials/files/2010/12/cistells.swf" width="460" height="380"/]
Vaig poder comprar tantes coses en la nostra sortida de romans a la Boqueria que un altre dia uns ensenyaré la resta de la compra. Aquí ja no m’hi cap res més.
Amb les fotografies que vaig fer ad hoc en el mercat de la Boqueria, podeu comentar si aquestes imatges recents demostren que encara comprem, tot i que alguns amb un procés d’elaboració i empaquetatge diferent, aliments que fa més de dos mil anys ja es consumien. Vaig trobar productes sorprenents: cap i peus de porc, vísceres i cervells, conills i llebres amb pèl, faisans i tòrtores a mig plomar, entre altres; en canvi, no podré fer algun plat (afortudament) perquè no vaig trobar…
Vosaltres també vàreu comprar i la Lina, la Coty i la Irena ja ens varen presentar ahir a classe la seva compra de fruites i verdures. (No m’estranya gens! Les imatges de la carn que vàrem veure eren per fer-nos vegetarians!).

Mosaic romà, Museu de Trípoli, Líbia
Ja hem vist com el peix, tant el de mar com el de riu, era un aliment molt estès entre els romans. També tenien vivers (uiuaria). Se sap que ja coneixien unes cent cinquanta espècies. Del Mediterrani extreien, si fa no fa, els mateixos peixos que nosaltres i d’una manera força similar: sardina, anxova, orada, sard, roger, cavalla, llenguado, déntol, mújol, tonyina, rap, palaia, llamprea, escórpora, verat, etc. També del mar, extreien mol·lucs (com l’ostra, l’escopinya, el calamar, la sípia, els pops i els musclos) i crustacis (com la llagosta, el llagostí, l’escamarlà, la galera i la gamba).
En reconeixes algun? Quins has provat? Quins t’agraden?

No et perdis aquest espai de TV3 El medi ambient que tracta de què i com pescaven els romans: