Cocociència

Cocociència

 

Cocociència és un nou blog de divulgació científica en català creat per un grup de joves d’entre 17 i 22 anys de diversos indrets de Catalunya.

Van crear el blog fa poc més d’un mes amb la intenció d’impulsar la divulgació de la ciència en català, i la iniciativa ja ha estat ben rebuda per part d’investigadors i apassionats de la ciència.

En aquest blog trobareu entrades sobre diverses categories: Astronomia, Biologia, Física, Informàtica, Matemàtiques, Medi ambient, Química, Salut i Tecnologia.

El tret distintitu d’aquest blog és la possibilitat de participar activament en la creació de continguts, ja que disposa d’un formulari on podeu enviar les vostres entrades per tal de ser publicades.

Així que ja sabeu, si voleu llegir sobre ciència en català aquest és el vostre blog!

 

Frederick Banting i la insulina

El 27 de juliol de 1921 investigadors de la Universitat de Toronto, amb Frederick Banting al cap, van anunciar el descobriment de l’hormona insulina. Aquest descobriment va significar un gran avenç a la ciència i la medicina, ja que significava el primer pas per al tractament de la diabetis.

Frederick Banting va iniciar la seva recerca a la Universitat de Toronto, i sota la supervisió del professor John Macleod, l’ajuda de Charles Best i l’assessorament del químic James Collip, van aconseguir aïllar la secreció interna del pàncrees, el pas crucial per al tractament eficaç de la diabetis.

Per aquest descobriment, Banting i MacLeod, van ser guardonats l’any 1923 amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia.

La insulina és una hormona produïda pel pàncrees que regula el nivell de glucosa a la sang, tenint gran impacte sobre el nostre metabolisme. Quan ingerim aliments el nostre cos obté un sucre anomenat glucosa, el qual constitueix la principal font d’energia de l’organisme. Una vegada dins el cos, la glucosa necessita la insulina per aconseguir passar de la sang a les cèl·lules, on es crema i produeix energia.

Si el pàncrees no produeix prou insulina o el cos no la pot aprofitar, la glucosa no penetra a les cèl·lules i s’acumula a la sang. És el que es coneix com a diabetis, una malaltia crònica que pot sorgir en qualsevol edat i es caracteritza perquè hi ha un excés de glucosa a la sang.

La diabetis exigeix un gran control per part del pacient i si no es manté a ratlla pot arribar a causar problemes circulatoris i neurològics greus.

Es calcula que entre un 6 i un 10% de la població mundial pateix aquesta malaltia, però hi ha molta gent que encara no sap que la té, ja que no acostuma a donar símptomes fins que ja està avançada.

En aquests vídeos podeu saber-ne més sobre la diabetis:

Diabetis: quan el dolç amarga

Prevenir la diabetis i les seves complicacions

 

 

L’Olimpíada popular del 36

El 21 de juliol de 1936 es va suspendre l’Olimpíada popular de Barcelona a causa de l’aixecament feixista espanyol i l’inici de la guerra civil espanyola.

L’Olimpíada popular de Barcelona, de caràcter antifeixista, havia de ser un esdeveniment esportiu alternatiu als Jocs Olímpics de Berlín de 1936 amb l’objectiu de reivindicar el veritable esperit olímpic i fomentar els valors de solidaritat i pau entre nacions, ja que els Jocs Olímpics de Berlín suposaven una apologia del nazisme i els seus valor racials i militars.

El 1931, en el moment de designar la ciutat que acolliria les Olimpíades, la convulsa situació política d’Espanya va fer que el Comitè Olímpic Internacional (COI) desestimés Barcelona, una de les favorites després del gran èxit que havia tingut l’Exposició Universal del 1929, en favor de Berlín, ja que en aquell moment Alemanya encara era un país democràtic.

Poc després, l’any 1933 van arribar els nazis al poder i van instaurar el Tercer Reich. Llavors, malgrat les moltes protestes a nivell mundial, el COI va mantenir la celebració dels Jocs Olímpics a Berlín, fet que va originar la idea de celebrar l’Olimpíada popular de Barcelona.

A Barcelona es va començar a treballar per organitzar aquest esdeveniment. Hi van venir esportistes de molts països, com França, els Estats Units o Anglaterra, i per primera vegada es trencava amb la idea de competir exclusivament per estats, obrint diverses formes de participació: nacional, regional i local. També van permetre participar a les dones, que en aquells moments tenien dificultats per accedir a l’esport.

A Barcelona va arribar molta gent de tot arreu i es respirava un ambient festiu marcat pels valors olímpics i republicans, però l’esclat de la guerra el mateix dia va obligar a suspendre l’Olimpíada popular. Llavors, molts esportistes que havien arribat d’altres països per participar en aquest esdeveniment, es van allistar a les milícies republicanes, convertint-se així en els primers voluntaris estrangers, que posteriorment donarien pas a les Brigades Internacionals.

Per saber-ne més sobre l’Olimpíada popular del 36 podeu escoltar aquest capítol del programa de Catalunya Ràdio En guàrdia.

 

 

Àngel Guimerà

El 18 de juliol de 1924 va morir a Barcelona el dramaturg i poeta Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 – Barcelona, 1924).

L’extensa obra de Guimerà, que unia elements del realisme a una aparença romàntica, el va convertir en un dels autors més importants de la Renaixença o “ressorgiment” de les lletres catalanes a finals del segle XIX.

Va començar la seva carrera literària amb la poesia, però el gènere que més va treballar va ser el teatre. La seva obra va ser decisiva per a la dignificació del teatre català.

L’any 1877 va ser proclamat Mestre en Gai Saber.

La seva primera tragèdia en vers, Gal·la Placídia (1879), se situa dins la tradició del romanticisme històric. Amb Mar i cel (1888) obté un èxit sense precedents: l’obra és traduïda a vuit idiomes, i inicia la projecció internacional de l’autor. S’inaugura, doncs, l’etapa de plenitud de Guimerà, que s’estén fins al 1900, i durant la qual estrena les seves obres més representatives: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), repetidament portades al cinema, i que recullen amb trets realistes la vida de la Catalunya coetània.

El 1889 és elegit president de la Lliga de Catalunya i presideix els Jocs Florals de Barcelona; els seus discursos polítics, pronunciats arreu del país, són recollits en el volum Cants a la pàtria (1906). El 1909, rep un multitudinari homenatge popular. Va ser membre numerari (1911) de l’Institut d’Estudis Catalans.

El següent vídeo fa un repàs a la biografia i obra de Guimerà. Descriu les característiques més destacades de la seva obra poètica i teatral, es mostren breus fragments de diverses representacions i es situa l’autor en el seu context social i literari.

Rembrandt

El 15 de juliol de 1606 va néixer a Leiden (Països Baixos) el genial pintor neerlandès Rembrandt van Rijn (1606 – 1669).

Rembrandt és considerat un dels pintors i gravadors més importants de l’art europeu i el més important de la història holandesa. Va formar part de l’anomenada Edat d’Or Holandesa, essent mestre de gran part dels pintors més importants holandesos de la seva època.

Les seves obres més representatives són retrats dels seus contemporanis, autoretrats i il·lustracions d’escenes de la Bíblia.

La vida de Rembrandt es pot dividir en dues etapes: la pròspera i l’adversa, les quals es veuen reflectides a les seves obres i, molt especialment, en els autoretrats. Durant l’etapa pròspera els seus retrats són alegres i brillants, mentre que als darrers anys són molt més profunds, foscos i serens. Totes les seves obres són plenament barroques, i estan dominades per l’acció, el dramatisme i un realisme derivat de l’observació del món que l’envoltava.

La seva tècnica pictòrica es caracteritza sobretot per l’ús del clarobscur i el treball escènic de les llums i les ombres.

La col·lecció més important sobre la seva obra la trobem al Rijksmuseum d’Amsterdam, on hi ha entre altres, De Nachtwacht (La ronda de nit) i De Joodse bruid (La núvia jueva).

En el següent vídeo del programa Pinzellades d’art s’analitzen els detalls del quadre La ronda de nit.

Aquest quadre, en realitat, es diu “La companyia del capità Frans Banning Cocq i el seu lloctinent Willem van Ruytemburch“.

Es tracta d’un retrat de grup, un gènere habitual en el barroc holandès del segle XVII, que representa una companyia de milicians que es prepara per a l’acció. Al centre del quadre hi ha el capità i el lloctinent, i Rembrandt fa servir diversos detalls per marcar la jerarquia entre els dos militars.

Pinzellades d’art analitza els diferents personatges representats al quadre: els arcabussers, una nena o el mateix pintor.

 

Catàleg de Messier

Tal dia com avui de l’any 1764, l’astrònom francès Charles Messier va descobrir la primera nebulosa i la va inscriure al seu catàleg amb el nom M27 o l’Halteri.

Però fins arribar a aquest moment hem de ser conscients de la feina d’altres astrònoms temps enrere. Dos mil anys abans de Crist, els astrònoms mesopotàmics ja tenien el cel dividit en constel·lacions; tenien mapes de tot el firmament, i van arribar a identificar 36 estrelles de referència.

Els grecs van continuar representant el cel des de punts de vista i suports variats. En particular, van estudiar amb molta precisió la geometria dels moviments dels astres.

Més endavant, a l’Edat Mitjana, els àrabs van relacionar i classificar les principals estrelles. Els àrabs van ser, sobretot, grans estudiosos de l’aspecte del firmament.

Després de la invenció del telescopi, molts astrònoms van dedicar-se a fer atles del cel, i catàlegs dels principals astres que hi veien. Però cap catàleg ha arribat a tenir el ressò i a ser tan perdurable com el que va fer el francès Charles Messier, al segle XVIII.

Charles Messier treballava en un petit observatori que hi havia sobre un palauet de Cluny, a París. Messier no era gens aficionat a les matemàtiques, gairebé imprescindibles per treballar en l’astronomia de l’època, per això es va dedicar a l’observació dels astres més que a fer càlculs sobre els seus moviments. Messier prenia nota de les posicions dels astres que tenien un aspecte difós i en feia la descripció de cadascun. Així va anar creant, nit rere nit, la més important de les seves obres: el primer catàleg de cúmuls i nebuloses.

El primer catàleg de Messier, amb 45 nebuloses, va ser publicat el 1771, i les seves descripcions encara són perfectament vàlides avui dia. El seu segon catàleg, amb 103 objectes, és usat pels astrònoms de tot el món. I el número d’ordre amb el que Messier els va identificar ha passat a ser un codi oficial.

A Messier, amb el seu rudimentari telescopi, tot li semblaven nebuloses. Ara sabem que uns quants dels objectes que va anotar són galàxies o nebuloses d’estrelles moribundes o cúmuls oberts d’estrelles. Degut a les reduïdes dimensions del telescopi que tenia Messier, tots els astres que apareixen en el seu catàleg són els astres nebulosos més brillants del cel. Per això ha perdurat la seva obra, i per això és famosa entre molts aficionats a l’astronomia amb telescopis petits.

Aquest vídeo del programa Nostranau tracta sobre el catàleg de Messier.

 

Jan van Eyck

El  9 de juliol de 1441 va morir a Bruges el pintor flamenc Jan van Eyck, un dels màxims exponents de l’escola flamenca de pintura.

Jan van Eyck és considerat com un dels millors artistes del grup dels primitius flamencs per les seves innovacions en l’art del retrat i del paisatge. Va ser un dels primer pintors a representar de manera realista l’espai tridimensional i la profunditat aplicant les lleis de la perspectiva lineal. També va treballar amb detall la il·luminació.

El pintor flamenc va estar al servei del monarca Felip III el bo, duc de Borgonya i comte de Flandes, com a pintor de la cort i gentilhome de cambra, portant a terme des de tasques artístiques fins a missions diplomàtiques.

És l’autor de nombrosos retrats i peces de tipus religiós entre les que destaca L’adoració de l’Anyell Místic , un compendi enciclopèdic de la teologia cristiana desplegat en dotze panells que combinen el concepte de “la salvació” que s’inicia amb l’Anunciació, fins a la fi del món amb l’Apocalipsi.

Una de les seves obres més importants i per la qual més se’l recorda és el seu retrat d’El Matrimoni Arnolfini, un dels retrats més famosos de la història de l’art. El matrimoni Arnolfini és una pintura a l’oli que representa el casament de Giovanni Arnolfini, un ric mercader italià establert a Bruges, amb Giovanna Cenami. Al mur del fons de l’habitació hi apareix una inscripció que diu: “Jan van Eyck va ser aquí”. Un altre element d’interès és el mirall, que reflecteix els assistents a l’enllaç matrimonial i que està guarnit amb deu escenes de la passió i mort de Jesucrist.

En aquest capítol del programa Pinzellades d’art s’analitzen els detalls d’aquesta obra mestre de van Eyck, exposada a la National Gallery de Londres.

 

Ull, canvi i acció


 

 

 

Ull, canvi i acció és un projecte educatiu que es realitza a l’Institut La Garrotxa d’Olot (Girona) des de fa 7 anys amb l’objectiu d’aprofundir el coneixement sobre els diversos orígens de l’alumnat del centre que ha vingut d’altres països i elaborar un documental per part dels alumnes que participen en el projecte.

El tema central és el descobriment d’altres realitats socials, personals o culturals a altres llocs del món guiats per alumnes procedents dels països que es visiten.

En aquests set anys s’ha viatjat al Marroc (tres vegades), a Cuba, al Punjab (Índia), a Gàmbia i a la Xina.

Aquest projecte es financia principalment a través de les aportacions econòmiques familiars, la venda de samarretes i subvencions. La resta de diners provenen del crowdfunding o micromecenatge, és a dir, d’aportacions individuals directes. En aquest cas s’ha fet servir Verkami, una plataforma de crowdfunding per a projectes educatius.

Aquest any un grup d’estudiants de tercer d’ESO han viatjat a la Xina per enregistrar un documental sobre el retrobament d’una companya de classe, la Zhihui, amb la seva avia a Wenzhou. El fil argumental del documental és el retorn de la Zhihui a la Xina després d’emigrar a Olot ja fa quatre anys.

En aquest enllaç accedireu al blog on trobareu tota la informació sobre aquest projecte i els diferents viatges que s’han realitzat fins al moment.

Recentment ha guanyat el segon premi a la categoria de professorat dels premis EL CAC A L’ESCOLA, organitzats pel Consell Audiovisual de Catalunya (CAC). L’objectiu d’aquests premis és fomentar experiències de comunicació en educació a l’escola i el CAC ha reconegut aquest projecte per l’ús dels mitjans audiovisuals a l’hora de treballar la immigració.

161è aniversari del naixement d’Antoni Gaudí

Tal dia com avui de l’any 1852, Antoni Gaudí i Cornet va néixer a Reus. Avui fa 161 anys del naixement del genial arquitecte català que va revolucionar el panorama arquitectònic mundial a través de les seves originals creacions.

Gaudí és reconegut internacionalment sobretot per les seves obres a la ciutat de Barcelona, on destaquen el Temple de la Sagrada Família, la Casa Milà, el Parc Güell o la Casa Batlló entre d’altres. però també va deixar la seva empremta a altres llocs com Sitges, Astorga, Mataró, Comillas, Lleó, La Pobla de Lillet,  Monistrol de Montserrat o Santa Coloma de Gramenet.

L’admiració cap a l’entorn natural i l’aprenentatge dels secrets de l’ofici familiar de calderers van ser determinants en l’obra d’Antoni Gaudí. El seu geni constructiu projectà formes arquitectòniques innovadores inspirades en la natura. Les tècniques constructives es basaven en les emprades a pagès i la seva col·laboració amb diversos artesans va donar com a resultat una obra compartida. El ferro, la fusta, el vidre, el mobiliari… elements que conformaven els edificis en tota la seva globalitat, des de la complicada estructura fins al més petit detall, modelen l’esclat creatiu que és l’obra de Gaudí.

La seva contribució a l’arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del Modernisme.

En aquest vídeo podeu conèixer millor la figura de Gaudí i la seva obra:

 

Tomàs Mallol mor als 89 anys

Avui ha mort el cineasta gironí Tomàs Mallol i Deulofeu als 89 anys d’edat.

Tomàs Mallol va néixer l’any 1923 a Sant Pere Pescador i des de ben jove va començar la seva passió pel món del cinema.

L’any 1956 va realitzar la seva primera pel·lícula amateur, El pastor de Can Sopa. Aquell mateix any va participar com a director de fotografia en una coproducció italoespanyola, Su propio destino.

Va fundar la Unió de Cineastes Amateaurs (UCA), amb sede a Barcelona.

Va deixar el cinema professional i va continuar la seva carrera com a cineasta amateur realitzant diversos curtmetratges. Entre 1956 i 1977 va realitzar 31 curtmetratges, alguns dels quals van guanyar premis internacionals.

Als anys 60 va començar a col·leccionar objectes dels primers anys del cinema, els quals es poden veure al Museu del Cinema de Girona, que porta el seu nom com a fundador i president de la Fundación Museu del Cinema-Col.lecció Tomàs Mallol, creada el 1994.

Podeu fer una visita audiovisual al seu museu a través d’aquest vídeo: