Publica les teves Experiències didàctiques al Portal Edu3.cat

Des del portal Edu3.cat convidem als centres educatius i al professorat a compartir les experiències didàctiques o propostes educatives relacionades amb els audiovisuals del portal de ràdio i TV educatives per Internet.

captura-4.png

Les Experiències que es publiquin al portal també es difondran des d’aquest bloc amb articles específics.Es recomanat la inclusió d’activitats col·laboratives, d’innovació en tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement o d’Educació en comunicació audiovisual per a tots els nivells educatius.

L’objectiu és difondre les pràctiques educatives, crear un xarxa de col·laboracions i compartir experiències didàctiques que mostrin la integració dels audiovisuals, les TIC i la innovació als centres docents per potenciar la innovació l professorat.

La publicació d’experiències és visible per a tots els usuaris del portal però només pot ser integrada per usuaris XTEC i modificada per el propi autor.

PAS A PAS:

Primer: Punxa aquest enllaç: Edu3.cat

Segon: Identifiqueu-vos(usuaris XTEC) a l’àrea professorat del portal.

Si encara no us heu donat d’alta a la XTEC podeu fer-ho des d’aquest enllaç: Alta XTEC

Tercer: Escolliu l’audiovisual que us interessi o sobre el qual heu treballat a les aules, als centres o plataformes virtuals. Enllaceu les vostres pràctiques docents i afegiu algunes dades.Punxeu la pestanya Experiències

captura-3.png

Quart: Escolliu el botó Desar experiència

Si voleu modificar-la o actualitzar-la, com autors, podeu gestionar els canvis en línia.

Cinquè: Finalment vegeu la vostra experiència publicada al portal i compartiu-la

exp.jpg

Animeu-vos a compartir les vostres propostes didàctiques i crear xarxa!

Equip Edu3.cat

L’inici del cinema a Catalunya.

Des de l’Edu3.cat us convidem a fer recerca sobre els orígens del cinema a Catalunya i proposar Experiències innovadores relacionades amb els audiovisuals del portal.

Us animem a compartir WQ (Webquest) amb propostes o Idees d’AULA per treballar aquesta proposta amb projectes col·laboratius(Wikis, Blocs, Moodles). Esperem les vostres propostes!

Us proposem encetar la recerca i tenir present aquest interessant capítol de la sèrie “En Guardia” de Catalunya Ràdio:

Download link

Aquest capítol del programa radiofònic “En guardia” presenta els origens del cinema i l’impacte social que va representar aquest invent.

La periodista Dolors Genovés, professora de la Universitat Ramon LLull, ens ofereix la seva mirada especialitzada sobre aquest període intens.

El dia dels Sants Innocents de l’any 1895 es va presentar a París per primera vegada al públic, un invent que revolucionaria els costums de milions de persones: el cinema.Un any després el desembre de 1896 el cinema arribava a Catalunya.

L’any 1891 Thomas A. Edison havia presentat un projector d’imatges: el kinetoscopi.Tot i que va patentar l’invent als EUA no ho va patentar a Europa.

L’any 1895 els germans Lumière van projectar per primera vegada una filmació en públic. Els Lumière provinents d’una família burgesa de Lió van començar amb filmacions familiars.Louis i Auguste Lumière han estat considerats els inventors del cinematògraf.

En Guàrdia! tractarà durant una hora setmanal aquells fets de la Història de Catalunya més lligats amb l’aventura, amb l’acció, amb l’emoció.

Conduït per Enric Calpena i en companyia del professor d’Història Contemporània de la UAB, Oriol Junqueras, En Guàrdia! convidarà cada setmana un coneixedor de la matèria que es tracti, ja sigui des d’una vessant històrica o bé des d’un punt de vista més lúdic i aventurer.

+info

IA:Idea d’AULA

L’impacte de les noves tecnologies en el món audiovisual ens aporta una oportunitat única per a les aules i per el món educatiu.Una manera d’afavorir la innovació a les aules és potenciar experiències didàctiques amb nous dispositius.

Els mòbils i nous dispositius ens ofereixen una manera interessant d’oferir innovació a les aules.Ara ja podeu escoltar els audios de Catalunya Ràdio adaptats per a mòbils compatibles amb serveis WAP.

Esperem les vostres experiències innovadores realitzades als centres docents, per compartir amb la comunitat educativa les bones pràctiques, les propostes creatives de les escoles catalanes.

Al portal Edu3.cat trobareu la pestanya Experiències associada a cada audiovisual, una vegad identificats com a usuaris XTEC tindreu accés a un senzill formulari que us permet enllaçar la vostra experiencia i compartir-la amb la comunitat educativa.

En aquest bloc anirem publicant articles sobre les Experiències didàctiques relacionades amb els audiovisuals del portal que us animem a incloure per avançar amb la Innovació en el món educatiu.

Equip Edu3

Josep Benet i Morell

Avui fa un any que va morir en Josep Benet i Morell (Cervera, 1920Sant Cugat del Vallès, 2008) un polític i personatge modèlic de l’etapa democràtica més recent.

En motiu del primer aniversari de la seva mort, us convidem a veure l’entrevista realitzada per la periodista Mònica Terribas al programa (S)avis:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/savis/967062.rm" width="352" height="288"/]

En aquesta edició del programa “(S)avis”, la periodista Mònica Terribas entrevista l’historiador, advocat i polític Josep Benet.

L’historiador, advocat i polític Josep Benet parla, als seus 87 anys i amb total sinceritat, de tots aquells aspectes que han marcat la seva vida: des de la seva estreta relació amb l’abadia de Montserrat i l’abat Escarré, passant per la política en la clandestinitat, l’antagonisme manifest amb Josep Tarradellas o l’admiració per Lluís Companys i els estudis historiogràfics que en va fer. Josep Benet no es mossega la llengua a l’hora de criticar obertament la situació actual de Catalunya i els seus politics.

Dividida en tres blocs, l’entrevista s’inicia fent un repàs de la militància política del convidat, des de la dècada del 1940 fins que va ser el senador més votat en les eleccions del 1979. Continua amb un seguiment de la seva tasca d’historiador i acaba amb una dissecció de la situació política actual de Catalunya.

L’entrevista es va enregistrar en tres localitzacions diferents: l’abadia de Montserrat, el mític menjador de casa del convidat (per on va passar la immensa majoria dels líders de l’antifranquisme) i l’esplèndida biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.

Algunes de les intervencions de Josep Benet són aquestes:

“Els meus sentiments són els mateixos que fa seixanta anys.”

“Abans teníem uns objectius molt clars. Ara es treballa com si Catalunya fos un país normal i no ho és.”

“Algú creu realment que els que hem patit la guerra i la gana podem tenir amnèsia?”

“El problema és que els polítics actuals no coneixen la història del país, ja que estan formats durant el franquisme.”

“La memòria històrica democràtica és un disbarat! És el mateix que feien a l’URSS i els feixistes italians: feien una història democràtica a la seva mida.”

“És vergonyós que no tinguem ni un sol llibre bo de la Guerra Civil.”

Web del programa

Equip Edu3

Vicenç Ferrer

Aquest cap de setmana ens ha colpit la notícia de la malaltia d’en Vicenç Ferrer que es troba ingressat en un Hospital de la Índia.

Des de l’Edu3.cat volem retre un homenatge al nostre (S)avi personatge i desitjar la seva recuperaci.

El programa (S)avis presenta:

Vicenç Ferrer:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/savis/974857.rm" width="352" height="288"/]

El protagonista d’aquesta edició de “(S)avis” és l’exjesuïta Vicenç Ferrer, que és entrevistat a l’Índia per la periodista Núria Solé.

Vicenç Ferrer és un dels catalans més internacionals. Aquest exjesuïta de 88 anys continua al peu del canó en la seva intensa lluita contra la pobresa extrema i la marginació dels intocables, els més pobres dels pobres de l’Índia. En una apassionant entrevista, Ferrer explica els motors de la seva vitalitat i la capacitat transformadora tant del seu discurs com de la seva obra.

Conegut a l’Índia com el “Sant Blanc”, Vicenç Ferrer ensenya la feina que la seva fundació fa a la zona d’Anantapur, la més pobra del país, on els seus projectes beneficien prop de dos milions i mig de persones. Proposat dues vegades per al Nobel, Ferrer continua mesclant humor, saviesa i intel·ligència quan parla.

Algunes de les seves declaracions al llarg de la conversa són:

“La pobresa no cal entendre-la, cal combatre-la.”

“Déu no és responsable de la pobresa. Ell ens va deixar un univers riquíssim en herència i som nosaltres, els humans, els qui no hem sabut repartir-la.”

“Jo no crec en Déu. Jo el sento, el veig, hi parlo, però Ell, a vegades, no m’escolta.”

“Si tens l’acció bona al cor, que és la pràctica del bé, ja t’has alliberat, ets lliure.”

“Jo mai no he estat revolucionari. He estat un home d’esperit. Si això és ser revolucionari, tots els sants que hi ha hagut ho són.”

“Una nit, durant la batalla de l’Ebre, vaig veure una llum, era Ell, que lluitava contra el mal, contra la foscor més rotunda.”

“Vaig marxar dels jesuïtes quan vaig veure que havia evolucionat més que ells, la meva persona sabia massa coses.”

“El Vaticà que faci el que vulgui, però si jo fos el Papa potser seria diferent.”

“Guanyar el Premi Nobel seria un suplici: dóna molt pocs diners i et condemna a concedir entrevistes tot el dia.”

Web del programa

+info

Equip Edu3.cat,

La Primavera de Praga

Hi ha esdeveniments que han marcat la història i han capgirat el rumb dels temps.Ara fa 40 anys que a Praga va néixer l’esperança.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/europa/1085000.rm" width="352" height="288"/]

“L’Europa rebel” dedica el capítol a la Primavera de Praga i als canvis viscuts a Txecoslovàquia l’any 1968. Aquesta va ser una època d’esperances, tot i que van ser ràpidament truncades.

A Txecoslovàquia, els anys 60 van representar una onada d’obertura política de l’estat comunista, un procés que es va conèixer amb el nom de “socialisme de rostre humà”. La gent es va sentir lliure per primer cop des del final de la guerra i de manera espontània va donar suport al nou lideratge, simbolitzat per Alexander Dubcek.

El 21 d’agost de 1968, la invasió de l’exèrcit del Pacte de Varsòvia va ser un cop duríssim a totes les esperances, i va marcar l’inici d’un període de frustració i de retorn a la normalitat totalitària. Els resultats van ser terribles: més de cent mil persones capaces de dur a terme feines qualificades van abandonar el país. Els que s’hi van quedar van perdre qualsevol motivació per fer una vida activa i van deixar de confiar en els líders del país. Aquella confiança frustrada, de fet, ja no es tornaria a recuperar fins a l’any 1989.

Web del programa

+info

Maltractament familiar i violència de gènere

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/dies_digitals/001_65573.rm" width="352" height="288"/]

En aquest capítol es tracta la qüestió dels maltractaments familiars i la violència de gènere.

La Salima, l’Adama, la Kholoud i la Salima viuen a Salt (Gironès). Tenen entre 14 i 16 anys, i coneixen de prop el que és el maltractament familiar i la violència de gènere. És per això que han escollit aquest tema per al vídeo que han fet al taller de “Dies digitals”.

En el programa, a més del seu vídeo, les veiem durant tot el procés de fer-lo i coneixem les seves reflexions sobre la violència de gènere i sobre com protegir-se.

Web del programa 

Equip Edu3

Agroturisme: ecologia a pagès

Per aquest cap de setmana us proposem:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/de_vacances/001_719861.rm" width="352" height="288"/]

L’espai “De vacances” visita una casa de pagès i parla, entre altres coses, de la procedència geogràfica de les hortalisses que s’hi conreen, de l’aprofitament de la palla o els fems i de la tasca dels animals.

En aquest reportatge, el naturalista mexicà d’arrels catalanes Cristian Ruiz Altaba visita una masia del Berguedà, cal Bep Vell, i ens mostra com hi conviuen diverses espècies animals: ànecs muts, xais, porcs, galls i gallines, eugues, un llop domesticat…

També ens ensenya com s’exploten els boscos o com s’aprofiten els conreus de cereals.

Web programa 

Equip Edu3

Què m’has dit?

Avui us convidem a practicar el Català amb el programa Què m’has dit? un assortit de propostes per a tots els gustos.

El vocabulari de la cuina

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/quemasdit/001_793346.rm" width="352" height="288"/]

En aquesta ocasió, l’espai “Què m’has dit!” repassa el nom d’alguns estris de cuina i parla de la frase feta “ser can Seixanta”.

En Sergi, cuiner de “L’hostal del senglar”, a l’Espluga de Francolí, repassa el nom d’alguns elements de la cuina, com ara “cassola”, “cassó”, “fogó”, un derivat de “foc”, i “forn”, que prové del llatí “furnus”.

També fa servir la “graella”, que serveix per fer “graellades”, l'”escumadora” i el “cullerot” o “culler”.

La frase feta “ser can Seixanta” es fa servir per referir-se a un lloc on tot és un desgavell i on tothom fa el que vol.

Us convidem a visitar el Web de programa

Equip Edu3

La dona

 Des de l’Edu3.cat us proposem:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/histories_cat/001_69491.rm" width="352" height="288"/]

La història, escrita sempre per homes, ha deixat de banda el paper de les dones, tot i que elles han estat les que han donat la vida, han educat els infants, han dirigit i administrat la vida domèstica, han curat els malalts i han cuidat els més desvalguts. Aquest capítol d'”Històries de Catalunya” explica aquesta presència silenciada.

Les dones dels almogàvers
Al Senat de Madrid hi ha un quadre gegantí que mostra l’entrada de Roger de Flor a Constantinoble, al segle XIV. Si ens hi fixem bé, veurem que en la pintura només hi ha homes. Què passa? És que potser no hi havia dones en les expedicions dels almogàvers?

Guineguilda de Cervera
Cervera, 1026. Guineguilda i els seus tres fills arriben a aquestes terres de repoblació amb un títol de propietat atorgat per la comtessa Ermessenda i l’encàrrec de repoblar la zona.

El testament d’Arsenda
Àger, la Noguera, 1047. Mitjançant el testament de la comtessa Arsenda de Pallars podem veure el seu paper com a administradora i repobladora de les terres de què és copropietària amb el seu marit.

El gremi contra la teixidora
Barcelona, 1465. Mor un mestre teixidor. La seva viuda voldria continuar treballant, però el gremi ha prohibit expressament que cap dona viuda de teixidor sense fill mascle major de dotze anys pugui continuar el negoci.

Els drets de les dones
Entre els segles XIX i XX, la història canvia per a les dones. Irene Rocas, mestressa de casa; Dolors Aleu, metgessa, i Aurora Díaz-Plaja, bibliotecària, seran protagonistes d’aquest canvi.

Web del programa

Gràcies per visitar l’Edu3.cat

Equip Edu3.cat