Anar als museus és molt divertit!És una gran idea per sortir amb els amics, per acompanyar als pares i mares, als avis o les àvies i conversar davant dels quadres.
Potser els voleu portar a un museu? Podeu clicar la imatge i sortir volant per als espais virtuals sense escales, directes a Nova York O tastar un “Mousse de Museus”
El Museu de la Joguina
[flv]
[/flv]
I si ho desitgeu viatgem, al MOMA:
Picasso per a infants
Dalí amb uills d’infant al MOMA
Endavant les atxes,
Equip Edu3
Hi ha primaveres mítiques, moment de la nostra història on els fets socials són rellevants, on la força del clam popular té un sentit per capgirar el món, transformar la societat amb models d’equitat i justícia.
La veu dels estudiants es va sentir un maig del 68, Paris tenia la força d’un ideals que van fer possible un món més equitatiu, on la protesta estudiantil va esdevenir un moviment i va fer trontollar el món.
Què va passar aquella primavera perquè uns estudiants sortissin al carrer, actuessin amb tant ressò i repercusió a nivell mundial?El símbol de la revolta però alhora un aprenentatge en un moment de l’Europa rebel!
Destaquem:
[flv]
[/flv]
París, maig del 1968. Una data mítica i l’inici d’un canvi important a la societat. “L’Europa rebel” recorda aquestes protestes i conversa amb alguns dels seus protagonistes. Per als estudiants de tot Europa, l’any 1968 va marcar tota una època. Els titulars dels diaris parlaven de manifestacions violentes i de batalles als carrers entre els estudiants i la policia. Però què va ser exactament el que va fer que els joves europeus prenguessin els carrers la primavera del 1968? Al documental, alguns dels líders d’aquella època visiten els llocs on va passar tot i recorden la importància d’aquelles revoltes.
Un moment per reflexionar en la nostra pròpia història.
Enllaç recomanat:
Si voleu conèixer més de prop el maig del 68 de la mà dels propis protagonistes, de pensadors rellevant us recomanem visitar aquest enllaç de”l’Institut national de l’audiovisuel” francès amb un fons històric prestigiós,
en obert i amb més de 100.000 audiovisuals.
recherche?search=mai+68&vue=Video
INA
[consulta activa: 22 de maig de 2012]
Benvinguts a l’Edu3.cat!
Aquest maig duu tempestes, ahir els paisatges de Catalunya van tenir tempestes, però com hem de conduir amb pluja?Perquè es formen les tempestes?O com actuar quan hi ha una emergència?
Destaquem:
[flv]
[/flv]
Aquest capítol del programa “Méteo K” repassa diferents aspectes relacionats amb la pluja: d’on surt, on va a parar quan cau, com es calcula la quantitat de pluja… Marcos Amores, meteoròleg, explica que la pluja es forma a partir de l’aigua que s’evapora del mar. Un cop s’ha evaporat, l’aigua puja a l’atmosfera i es condensa. Quan s’ha condensat forma els núvols. Dins els núvols, les gotes microscòpiques d’aigua s’ajunten fins que tenen prou pes per caure i formar la pluja. La pluja és una part important del cicle de l’aigua. El lloc del món on més plou és una muntanya de l’illa de Hawaii, amb 350 dies de pluja a l’any. L’indret amb menys pluges de la Terra és el desert d’Atacama, a Xile. Quan plou, si les gotes d’aigua cauen a terra, per exemple en un bosc, són drenades fins a un riu. Després, el riu les porta fins al mar. Les gotes d’aigua també poden caure sota terra, en embassaments subterranis que es diuen aqüífers. Si plou sobre el mar, l’aigua no es perd, ja que entrarà de nou dins el cicle i es tornarà a evaporar per formar més pluja. La pluja és bona per als conreus, omple els embassaments i apaga els incendis. Però la pluja també pot ser dolenta, ja que pot provocar inundacions i és perillosa per a la conducció. Per mesurar la quantitat de pluja caiguda es fan servir uns aparells anomenats pluviòmetres.
[flv]
[/flv]
Recollir l’aigua de pluja, que es pot destinar al reg o a les cisternes dels vàters, comporta un gran estalvi. “El medi ambient” mostra com funcionen els dipòsits de captació d’aigua instal·lats en diferents habitatges. Cinc grans dipòsits instal·lats en una casa de Sant Andreu de Llavaneres, al Maresme, s’han de soterrar. La seva funció és acumular aigua de pluja per reduir la despesa en aigua de xarxa. L’empresa Aiguadepluja Innovacions és una de les poques que, a Catalunya, es dediquen a aquests sistemes de captació. Cada un dels dipòsits té una capacitat de vuit mil litres. Una bomba impulsarà el líquid, que serà utilitzat per regar el jardí, les cisternes dels vàters i la rentadora. La teulada té dos-cents metres quadrats de superfície, i això permetrà aprofitar bona part dels cinc-cents litres per metre quadrat anuals que cauen, de mitjana, en aquesta zona. En aquest cas, els dipòsits estaven inclosos en el disseny inicial, però també es poden instal·lar en cases ja acabades. Un exemple el tenim en una casa de Santa Coloma de Farners, a la Selva. Aquí, la superfície de captació és una quarta part de l’anterior, però la precipitació és una mica superior. Josep Solà es va fer instal·lar un parell de dipòsits al garatge. Cada un té dos mil litres de capacitat i la seva forma ha permès aprofitar l’espai i encabir-hi també el sistema de filtratge. L’objectiu dels dipòsits d’aigua de pluja és evitar l’ús de la xarxa quan no es necessita aigua potable. En Josep en recollirà prou quantitat per regar el jardí i per al petit hort que vol fer-s’hi. També rega el seu hort amb aigua de pluja Joan Carulla. Però ho fa en un entorn en què hi ha una gran demanda d’aigua: Barcelona. Aquí, els dipòsits comportarien un estalvi important, tot i que el seu rendiment depèn de la densitat i del tipus d’edificis de la zona. Els càlculs de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona indiquen que, als barris més favorables, la recollida d’aigua de pluja, sumada a mesures d’estalvi a les llars, podria arribar a satisfer fins a un 40 % de les necessitats totals d’aigua no potable.
+programes
Benvinguts a l’Edu3.cat!
[flv][/flv]
Les noves tecnologies han entrat a l’escola sense picar a la porta, han vingut per quedar-s’hi i encara no és clar quin paper tindran en l’aprenentatge. Els alumnes ja han nascut amb un teclat a la mà, i molts mestres han hagut de fer un esforç per adaptar-s’hi. Per a un adult aliè a l’escola, les aules d’ara poden ser irreconeixibles: pissarres electròniques, pantalles digitals, ordinadors portàtils, internet, xarxes socials… Integrar la societat de la informació a l’escola és un dels grans reptes d’ara mateix, sobretot, quan els nens i nenes dominen molt més el mitjà que la majoria dels educadors. Hem demanat als mestres com s’ho fan, com fan servir les noves tecnologies i com ensenyen els alumnes a gestionar críticament tota la informació a què poden tenir accés. Ens preguntem quines són les possibilitats que obre la tecnologia a l’aula, i també quines són les seves limitacions, quins problemes porten i, sobretot, com es resolen en el dia a dia. Per descobrir-ho, hem visitat l’Institut-Escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d’Anoia , un centre modèlic on mestres i alumnes creen junts els materials d’aprenentatge i on miren d’aprofitar al màxim les oportunitats que ofereix la tecnologia. També hem acompanyat en un rodatge els nens i nenes de l’escola de Bordils, al Gironès: petits cineastes que aprenen a llegir les imatges al mateix temps que les lletres, engrescats per un equip de mestres que han optat per un projecte innovador i s’hi han format a consciència. En aquest capítol, la protagonista és una de les escoles més tecnològiques de Catalunya i, alhora, una de les més minúscules: a la premiada escola rural d’Alfés, al Segrià, una vintena de nens i tres mestres apliquen les metodologies més modernes a l’aprenentatge de Primària, alhora que cuiden l’hort i descobreixen sobre el terreny la realitat de l’entorn. Aquesta setmana, Raquel Sans, periodista i conductora del “Telenotícies Vespre” de TV3, és el personatge destacat que ens presenta el mestre que recorda més perquè la va marcar en el seu moment: Mr. Mutur Mor. Raquel Sans ens porta a l’English School de Barcelona, a Vallcarca, una petita escola familiar on va estudiar la Primària, i recorda amb Mr. Mor les classes d’anglès, en què el llavors jove professor utilitzava la música moderna i el teatre per estimular els alumnes en l’aprenentatge. La Raquel, juntament amb el seu exmestre, fa una classe als actuals alumnes de sisè de l’escola, utilitzant el mateix sistema. El grafisme d’aquest capítol ha tingut la participació dels alumnes de l’Institut Joan d’Àustria de Barcelona.
Equip Edu3
L’Andrea és una cantant i instrumentista catalana amb molt futur per davant i un present brillant, com molts nois i noies la seva passió és la música.Per això l’Andrea es va proposar als 10 anys dedicar-s’hi apassionadament.L’Andrea s’ha convertit en una estrella del Jazz català.
El seu professor, en Joan Chamorro la presenta i l’acompanya en aquesta aventura musical.El seu grup de músics són un equip de primera.
[flv]<object classid=”clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000″ width=”640″ height=”398″ id=”EVP3872050IE”><param name=”movie” value=”http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf”/><param name=”scale” value=”noscale”/><param name=”align” value=”tl”/><param name=”swliveconnect” value=”true”/><param name=”menu” value=”true”/><param name=”allowFullScreen” value=”true”/><param name=”allowScriptAccess” value=”always”/><param name=”wmode” value=”transparent”/><param name=”FlashVars” value=”themepath=themes/evp_advanced.swf&autostart=false&minimal=false&videoid=3872050&instancename=playerEVP_0_3872050&refreshlock=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&backgroundColor=#ffffff&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true”/><embed width=”640″ height=”398″ type=”application/x-shockwave-flash” src=”http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf” id=”EVP3872050″ scale=”noscale” name=”EVP3872050″ salign=”tl” swliveconnect=”true” menu=”true” allowfullscreen=”true” allowscriptaccess=”always” wmode=”transparent” FlashVars=”themepath=themes/evp_advanced.swf&autostart=false&minimal=false&videoid=3872050&instancename=playerEVP_0_3872050&refreshlock=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&backgroundColor=#ffffff&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true”></embed></object>[/flv]
Escolteu-la i gaudiu-ne…
I si us agrada el Jazz us convidem a veure aquest magnífic capítol del programa “Atrapa-sons”
Improvisadors
[flv]
[/flv]
En aquest capítol, el programa “Atrapa-sons” mostra les diferències entre “compondre” i “improvisar” a l’hora de fer música. També parla dels orígens del jazz. L’Atrapa-sons és al pavelló Mies van der Rohe, a Barcelona. Allà conversa amb els músics Xavier Maristany i Martí Serra, que li mostren com es pot fer música improvisant. Improvisar és tocar les notes i els ritmes, és a dir, la música, en el mateix moment en què passa pel cap. També es pot dir que és compondre instantàniament. Un músic pot improvisar sol o amb més gent. En aquest darrer cas hi ha d’haver unes normes mínimes, com el tipus de compàs o el tipus de notes que cal tocar. També cal saber escoltar la resta d’intèrprets. Al pavelló Mies van de Rohe, Xavier Maristany, Martí Serra i el grup “La bandÈria” fan una improvisació ben original. El jazz ha fet de la improvisació un dels seus elements fonamentals i ha donat grans improvisadors com ara Miles Davis, John Coltrane i Louis Armstrong. Precisament, al “Concert amfibi”, l’Atrapamosques interpreta el tema de jazz “Make It Up”. I el jazz també és protagonista de la secció “El relat animat”. Com a artefacte musical, l’Atrapa-sons proposa construir un trompòfon d’embut amb una mànega i un embut. Un cop fet, ell hi interpreta el “Ball de cascavells”, una dansa de festa major.
Per molts anys Andrea!
Equip Edu3
Els protagonistes de Cinema en Curs són els mateixos nens i nenes que despleguen la creativitat cinematogràfica amb el saber d’un grans professionals.
El setè Art ofereix als estudiants una manera de viure i aprendre del cinema, fent cinema i visquent els entrellats del rodatge.
L’Associació A BAO A QU amb el suport del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya duu a terme aquest projecte amb 14 centres i 250 alumnes des de fa set anys.
El portal de ràdio i TV educatives EDU3.cat us ofereix els curtmetratges d’aquesta innovadora oferta educativa que es pionera a l’estat espanyol.
Film de cloenda: un any de cinema en curs
Aquest és el film de colenda de “Cinema en curs”, un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya que consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d’una qüestió cinematogràfica diferent. L’any acadèmic 2010-2011 s’ha dedicat a la filmació del personatge.
El projecte
Cinema en curs és un projecte de pedagogia del cinema a escoles i instituts públics de Catalunya iniciat el 2005. Des d’aleshores apropa els joves a l’art cinematogràfic a través de la intervenció als centres educatius de professionals del cinema (realitzadors, directors de fotografia, guionistes, muntadors…). Durant aquests anys de trajectòria, han participat als tallers de Cinema en curs més de 1500 alumnes, gairebé 80 mestres i professors, i 20 professionals del cinema.
El projecte es desenvolupa en tres eixos fonamentals:
– Els tallers. Els imparteixen conjuntament un professional del cinema i un equip de docents. Es duen a terme amb alumnes d’entre 9 i 18 anys de contextos culturals i socioeconòmics diversos.
– Laboratori d’experimentació i recerca, i web de recursos www.fentcinema.org per treballar el cinema a l’àmbit educatiu.
– Formació als mestres i professors.
Sigueu molt benvingudes i benvinguts al màgic món del Cinema en aquest curs!
Equip Edu3
