Mes: desembre 2010

El nen invisible i la nena voladora

Posted by

0

Avui és el dia dels Sants Innocents, un dia on es fan moltes bromes, és per això que us proposem el següent conte d’ “Una mà de contes” que dibuixa amb llapis de colors les aventures d’“El nen invisible i la nena voladora”.

Hi havia una vegada un nen que sempre somiava ser invisible per fer bromes als seus amics. Un dia, mentre jugava al parc, va aparèixer una goma d’esborrar gegant i va esborrar completament el nen, com si fos un dibuix.El nen es va posar molt content perquè era invisible i perquè el seu desig s’havia fet realitat.

L’endemà, quan el nen va arribar a l’escola i va entrar a classe sense que ningú el veiés, disposat a fer les bromes més increïbles, va adonar-se que la mestra estava passant llista i que si no el veia el posaria un falta. Però, just en aquell moment, la goma d’esborrar va aparèixer de nou i va esborrar la invisibilitat del nen.

Un dia, al parc, el nen va veure una nena que volava amb una capa vermella. De seguida va pensar que una nena voladora i un nen invisible podrien fer moltes bromes a la gent. El nen va cridar la nena voladora, però la nena no es va aturar perquè tenia molta pressa. Li va demanar que l’acompanyés perquè uns marcians estaven atacant uns avis.

La nena va actuar amb rapidesa i va fer caure en un parany els extraterrestres. Llavors, els marcians van intentar fugir, però el nen invisible els va barrar el pas. La nena els va preguntar per què molestaven els avis i un d’ells va explicar que en veure els avis amb els bastons s’havien espantat. Aleshores, els nens van explicar als marcians que els bastons no eren armes.

Després d’aclarir-ho tot, els avis van convidar els marcians i els nens a jugar una partida de cartes.

Edu3.cat

logo Edu3
Equip Edu3.cat

El Nadal i la publicitat

Posted by

0

Ens trobem en plena època de Nadal, un període de l’any especialment propíci per a la publicitat i per al consum, que ens mostra com és el pas d’una societat confessional a una de laica. La sèrie “La rentadora” repassa alguns dels anuncis de televisió més rellevants de l’època nadalenca.

Per Nadal, joguines, torrons, cava o loteria són molt presents a la televisió a través dels anuncis. En aquest capítol es fa memòria i es recorden experiències relacionades amb aquesta època de l’any. Es tracta d’Helena Garcia Melero, Salvador Alsius i Albert Om, periodistes; Lluís Llongueras, perruquer; Marc Parrot, músic; Teresa Gimpera, exmodel i empresària; Santi Santamaria, cuiner; Llucià Ferrer, locutor de ràdio; Jordi Évole, guionista; Víctor Curto, publicitari i professor d’universitat; Lluís Bassat i Leopoldo Pomés, publicitaris; Josep Ferrer, president d’honor de Freixenet; Magda Oranich, advocada; Carlos Chamarro, actor; Verónica Blume, model, i Mario Herreros, publicitari i catedràtic d’universitat.

Pel que fa als anuncis, alguns dels que apareixen en aquest capítol són: Famosa, Loteria de Nadal, Scalextric, Freixenet, Codorníu, Rondel, El Lobo, El Almendro, 1880, La Fama, Suchard, Comansi, Payà, BH, Madelman, Playmobil, Barbie, CinExin, Borràs o Gey.

Edu3.cat

Què seria del Nadal sense la publicitat???

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Nit de Nadal

Posted by

0

Avui celebrem la nit de Nadal durant la qual en una part del món se celebra el naixement de Jesús. Però, és veritat que Jesús va néixer l’any zero? Els astres ens suggereixen una resposta.

Sobre la data exacta del naixement, no se’n sap res. La data del 25 de desembre va ser adoptada al segle IV. En aquell temps el calendari que es feia servir l’havia establert Juli Cèsar, i és la base del calendari actual. En aquest calendari, els anys començaven a comptar a partir de la data de la fundació de Roma. Com que aquest procediment no satisfeia els cristians, l’any 525, el Papa va encarregar al seu arxiver que calculés l’any exacte del naixement de Jesús, per fer-lo servir com a any d’inici de la nostra era. Després de molts càlculs, l’arxiver va arribar a la conclusió que Jesús va néixer l’any 754 de la fundació de Roma. Aquest és l’any que nosaltres, actualment, en diem zero. Però l’arxiver es va equivocar.

Se sap que Cèsar August va manar fer un cens de la població, i que Josep i Maria van viatjar a Betlem per a enregistrar-s’hi justament quan va néixer Jesús. Aquest cens es va realitzar entre els anys 6 i 8 abans de Crist. Per tant, en la data de naixement de Jesús hi ha un error d’entre 6 i 8 anys.

Hi ha un altre camí per precisar-ne la data. Ens el donen els astres. Està documentat que Herodes va morir poc després d’un eclipsi de Lluna i poc abans de la Pasqua jueva. Com que els jueus utilitzaven un calendari lunar, la Pasqua jueva començava 10 dies després de la primera Lluna nova després del dia de l’equinocci de primavera.

Un eclipsi de Lluna només podia tenir lloc 14 dies abans de la Lluna nova, quan la Lluna era plena. Analitzant tots els eclipsis de Lluna de la història i les dates de la Pasqua jueva, els astrònoms han arribat a la conclusió que només podia ser l’eclipsi de Lluna del 13 de març de l’any 4 abans de Crist. Va ser un eclipsi parcial.

Avui podem reproduir, amb tota exactitud, aquell eclipsi que va cridar tant l’atenció dels jueus que en van deixar constància escrita. Així el devien veure… Al capvespre, la penombra de la Terra va començar a cobrir la superfície de la Lluna. A dos quarts de dotze va iniciar-se l’eclipsi parcial, que és quan es projecta sobre el disc lunar l’ombra del nostre planeta. L’eclipsi va arribar al màxim cinc minuts abans de tres quarts d’una: cobria un 36 per cent de la Lluna. L’eclipsi penombral es va acabar poc després de tres quarts de dues.

Se sap que, en el seu intent d’eliminar l’infant Jesús, Herodes va fer matar tots els nens mascles de menys de dos anys. Per tant, el naixement de Jesús es devia produir entre l’any 4, l’any d’aquest eclipsi de Lluna, i de la mort d’Herodes, i l’any 6 de la nostra era. En definitiva, Jesús no va néixer l’any zero sinó de 4 a 8 anys abans.
Edu3.cat

Descobreix l’astronomia i la història amb l’Edu3!!!

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Bones festes a tothom

Posted by

0

L’equip del portal Edu3.cat us desitja un Bon Nadal i un feliç any 2011

L’Equip de l’Edu3 us desitja unes bones festes i un feliç i pròsper any nou!!!

A mode de felicitació us proposem el següent capítol del programa radiofònic “Eduqueu les criatures” dedicat als versos i les cançons de Nadal. Per aquesta ocasió el programa compta amb la col·laboració de diferents corals i nens, així com es presenta la coral del programa.

Edu3.cat

Disfruteu del Nadal amb l’Edu3 i continueu atents a aquest bloc doncs l’activitat no s’atura aquests dies!!!

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Nadal arreu d’Europa

Posted by

0

Com ja us varem mostrar fa pocs dies, el Nadal es viu de diverses maneres a tot el món. Avui tornem a recuperar els estudiants d’Erasmus que ens expliquen el Nadal a les diferents ciutats europees. En aquesta ocasió, Pare Noel, Santa Claus i Sant Nicolau són els noms que rep el personatge que reparteix joguines als infants la nit de Nadal. “Blog Europa”, gràcies als vídeos de diferents estudiants repartits per Europa, mostra com es viu el Nadal a ciutats com Amsterdam, Brussel·les, París o Londres.

Haarlem. Paula Jiménez

El Pare Noel no el va inventar la Coca Cola, sinó els holandesos. La llegenda americana de Santa Claus no és més que l’adaptació de la forma holandesa “Sinterklaas”. Però el més curiós és que l’home de vermell, originàriament, és espanyol. A Amsterdam, Paula Jiménez assisteix a una cercavila del Sinterklaas i dels seus ajudants.

Brussel·les. Maria Diumaró

A Bèlgica, la nit del 5 al 6 de desembre és la més màgica de l’any, ja que és quan Sant Nicolau i el seu ajudant volten per tot el país repartint regals. Maria Diumaró parla d’aquesta tradició i explica que Sant Nicolau és un senyor gran, que vesteix com un bisbe i que sempre va acompanyat pel seu ajudant, Zuarte Piet.

Lugano. Marta Vives

Per Nadal, el paisatge de Suïssa pot semblar l’escenari ideal per celebrar aquestes festes. Però Marta Vives constata que, en contra del que es pugui pensar, a Lugano no hi ha cap tradició nadalenca pròpia.

París. Marta Sábado

La família Ferron explica a Marta Sábado com passen el dia de Nadal. Primer, cal anar a comprar el menjar: formatges, foie gras, pollastre, vi… A casa dels Ferron, el plat principal és el capó farcit de castanyes, però també hi són presents el foie gras i el salmó. I per postres: un tronc de xocolata.

Londres. Maria Padró

Al Regne Unit, el 26 de desembre és el “Boxing Day”. Aquesta tradició ve de l’edat mitjana, quan l’endemà del dia de Nadal els més rics donaven capses amb menjar als més pobres.

Edu3.cat

Viu el Nadal amb l’Edu3!!!
logo Edu3
Equip Edu3.cat

Els cometes del Nadal

Posted by

0

Avui aprendrem a través del següent vídeo perquè gairebé totes les representacions del Nadal inclouen una espectacular estrella amb cua que, diuen, va guiar els reis mags d’Orient cap a Betlem. Però, què van veure, en realitat, els reis mags? Què en diuen els astrònoms?

De fet, només hi ha una menció escrita sobre la suposada estrella. És a l‘evangeli de Mateu, basat en la tradició oral, i escrit setanta anys després. A més de poc fiable, el text és ambigu. Diu: “Arribaren a Jerusalem uns mags d’Orient preguntant: on és el rei dels jueus que ha nascut perquè hem vist la seva estrella a l’Orient i hem vingut a adorar-lo”.

Si el text fos més concret, es podria identificar el fenomen astronòmic i saber la data. Però com que no és així, només es poden fer conjectures. Per exemple, l’estrella de Betlem podia ser una estrella nova o una supernova. En aquest cas, s’hauria vist l’explosió d’una estrella augmentant milers o milions de vegades la seva llum durant una temporada, per després decréixer suaument.

Tot i així, no hi ha cap registre d’un esdeveniment d’aquesta mena. A més, aquests fenòmens no tenien, en aquella època, cap connotació astrològica. Potser va ser… un cometa? Aquesta és la hipòtesi més antiga i més popular. La va suggerir Orígens, l’any 250. Però en l’època del naixement de Jesús els cometes tenien un significat astrològic negatiu: eren presagis de mal auguri. Per tant, difícilment haurien estimulat a fer el viatge als reis mags.

La hipòtesi del cometa va guanyar popularitat, sobretot, a partir de l’any 1305, quan el pintor italià Giotto va crear un mural amb l’escena del naixement. Abans de pintar-lo, Giotto havia vist el cometa Halley… i se li va ocórrer incloure’l sobre la cabana. La tradició de l’estrella amb cua nadalenca ve, justament, d’aquesta pintura.

L’únic fenomen astronòmic que podríem associar amb l’estrella de Betlem és una conjunció entre planetes. Aquesta és la hipòtesi formulada per l’astrònom alemany Johann Kepler, l’any 1614. Les conjuncions són aproximacions de dos o més planetes. A diferència dels cometes, les conjuncions tenien significats positius pels astrònoms-astròlegs mesopotàmics, com segurament eren els mags. És més, una tauleta babilònica trobada a Siphar dóna les efemèrides d’una conjunció que coincideix amb la calculada per Kepler. Sabem que l’any 7 abans de Crist -possible any real del naixement, com dèiem ahir- Júpiter i Saturn van estar en conjunció tres vegades: el maig, el juliol i el desembre. A més, el febrer de l’any següent s’hi va afegir Mart.

Així que l’estrella de Betlem podria ser, en realitat, una conjunció planetària. Però posats a representar el Nadal, certament llueix molt més una estrella amb cua, un cometa com el de Giotto.

Edu3.cat

Aprèn sempre amb l’Edu3!!!
logo Edu3
Equip Edu3.cat

El Nadal, com es viu a Europa?

Posted by

0

El Nadal no es viu de la mateixa manera a tot arreu. Cinc estudiants catalans mostren, a “Blog Europa”, com són les festes nadalenques a les ciutats on fan l’Erasmus.

Praga. Sibila Estruch

Carpes vives, mercats al carrer, dolços, vi calent… Sibilia Estruch repassa, amb la seva professora, el vocabulari gastronòmic nadalenc txec. I també descobreix alguns costums curiosos del Nadal a Praga.

Copenhaguen. Cristina Oliver

Per Nadal, a Copenhaguen fa molt fred, però els danesos saben com gaudir d’aquesta època i fer que això no tingui tanta importància. Cristina Oliver copsa com combaten aquest fet meteorològic a base de “glögg” i uns bons tiberis. La neu fa la seva aparició, a la ciutat hi ha més vida que mai i el Tívoli és una festa.

Lodz. Yaiza Santonja

Els nens i nenes de l’orfenat de Lodz van rebre la visita d’una associació local amb motiu de les festes nadalenques. Malauradament, no són trobades a què estiguin acostumats habitualment i sempre s’ha d’esperar aquests dies perquè aquest tipus d’actes tinguin lloc. En el seu reportatge, Yaiza Santonja mostra que fàcil i important que és fer feliç un nen.

Milà. Gerard Àrias

El Nadal arriba a Milà i tota la ciutat s’engalana i es transforma en un gran centre comercial. Pels carrers només es veuen bosses de regals amunt i avall, però aquí, en lloc dels tres Reis d’Orient, tenen la Befana. Gerard Àrias recorre els carrers de Milà amb la seva càmera per viure el Nadal de prop.

París. Mireia Chavarria

Quan arriba el mes de desembre, la gran ciutat de les llums es transforma en la ciutat de les il·lusions: pistes de gel, joguines, cavallets… Un món fet a la mida dels més somiadors. Mireia Chavarria explica un conte per il·lustrar com és el Nadal a París.

Edu3.cat


Viu el Nadal amb l’Edu3!!!

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Descobrint a Doris Lessing

Posted by

0

Avui us proposem un capítol de la sèrie “Aleph”, dedicat a Doris Lessing, l’autora britànica nascuda a l’antiga Pèrsia l’any 1919. A l’escriptora, que va viure la seva infantesa i joventut a l’antiga Rodhèsia del Sud, l’actual Zimbabwe, la va marcar profundament el drama de les dues guerres mundials, i ha mantingut al llarg de la seva vida una ideologia progressista i una actitud compromesa amb causes com l’antimilitarisme i la segregació racial.

La seva obra és un clar reflex d’aquest posicionament social i, una mica a contracor, la seva novel·la “Quadern daurat” ha esdevingut l’ideari del moviment feminista per a més d’una generació. Doris Lessing és membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Lletres i de l’Institut Nacional d’Arts i Lletres dels Estats Units. Entre d’altres, ha rebut el premi Somerset Maugham, el premi de l’Estat d’Àustria per la Literatura Europea, el premi de literatura David Cohen, el Premi Internacional Catalunya i el premi Príncep d’Astúries de les Lletres, i el Premi Nobel de Literatura de l’any 2007.

Edu3.cat

Descobriu aquesta escriptora amb l’Edu3!!!

logo Edu3
Equip Edu3.cat

La Carolina i el tió

Posted by

0

Avui us presentem el conte de La Carolina i el tió, un dels contes de la sèrie “Una mà de contes” on  una artista fa un muntatge amb tota mena d’objectes per il·lustrar el conte.

A la Carolina li agradava molt el Nadal, era la seva època preferida i amb els seus pares va col·locar el tió que havien comprat a la Fira de Santa Llúcia, tapat amb una manta al costat de la llar de foc.

A la nit, la Carolina va destapar el tió i hi va entrar a dins per conèixer el misteri dels regals. L’interior del tió era molt fosc i va començar a caminar. Hi va veure moltes joguines: un osset, nines, llapis de colors, una bicicleta… Un conillet molt enfadat la va renyar i li va dir que estava prohibit entrar dins el tió.

Les joguines van decidir tancar la Carolina al magatzem de les llaminadures. Allà, la Carolina va conèixer l’Ot, un ogre que en comptes d’espantar feia riure.

De sobte, el tió va començar a trontollar. Eren els pares de la Carolina, que hi donaven garrotades i cantaven una cançó. Aleshores, la Carolina i l’Ot en van sortir disparats fins a anar a parar sota els peus dels seus pares.
Edu3.cat

I tu, ja has col·locat el tió a casa teva???

Web del programa

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Les Tres Bessones i Santa Claus

Posted by

0

Avui us presentem el següent conte en anglès, en què les protagonistes són Les Tres Bessones. En aquesta ocasió les tres germanes visiten el poble de Santa Claus, d’on surten els regals que omplen les cases dels nens cada Nadal.

Santa Claus llegeix les cartes dels nens i nenes, i, cada Nadal, els porta els regals que han demanat. Fa, però, una excepció: no els du mai armes de joguina o jocs de guerra. Mister Bang no hi està d’acord i vol que tothom tingui armes el dia de Nadal, però les Tres Bessones i Santa Claus aconsegueixen aturar-lo.

Al llarg d’aquest episodi, els protagonistes fan servir expressions i paraules en anglès com ara: “Christmas“, “village”, “to prepare”, “presents”, “children”, “helper”, “delivery”, “trucks”, “toys”, “assistant”, “wharehouse”, “to read“, “letter“, “bicycle”, “videogame”, “toy gun”, “to stop”, “war game”, “to approve”, “to find”, “gasoline”, “computer”, “magic road”, “to confuse”, “to disappear”, “all over the world” o “list”.

Edu3.cat

Practica l’anglès amb l’Edu3!!!

+info