Cocociència

Posted by

0

Cocociència

 

Cocociència és un nou blog de divulgació científica en català creat per un grup de joves d’entre 17 i 22 anys de diversos indrets de Catalunya.

Van crear el blog fa poc més d’un mes amb la intenció d’impulsar la divulgació de la ciència en català, i la iniciativa ja ha estat ben rebuda per part d’investigadors i apassionats de la ciència.

En aquest blog trobareu entrades sobre diverses categories: Astronomia, Biologia, Física, Informàtica, Matemàtiques, Medi ambient, Química, Salut i Tecnologia.

El tret distintitu d’aquest blog és la possibilitat de participar activament en la creació de continguts, ja que disposa d’un formulari on podeu enviar les vostres entrades per tal de ser publicades.

Així que ja sabeu, si voleu llegir sobre ciència en català aquest és el vostre blog!

 

Frederick Banting i la insulina

Posted by

0

El 27 de juliol de 1921 investigadors de la Universitat de Toronto, amb Frederick Banting al cap, van anunciar el descobriment de l’hormona insulina. Aquest descobriment va significar un gran avenç a la ciència i la medicina, ja que significava el primer pas per al tractament de la diabetis.

Frederick Banting va iniciar la seva recerca a la Universitat de Toronto, i sota la supervisió del professor John Macleod, l’ajuda de Charles Best i l’assessorament del químic James Collip, van aconseguir aïllar la secreció interna del pàncrees, el pas crucial per al tractament eficaç de la diabetis.

Per aquest descobriment, Banting i MacLeod, van ser guardonats l’any 1923 amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia.

La insulina és una hormona produïda pel pàncrees que regula el nivell de glucosa a la sang, tenint gran impacte sobre el nostre metabolisme. Quan ingerim aliments el nostre cos obté un sucre anomenat glucosa, el qual constitueix la principal font d’energia de l’organisme. Una vegada dins el cos, la glucosa necessita la insulina per aconseguir passar de la sang a les cèl·lules, on es crema i produeix energia.

Si el pàncrees no produeix prou insulina o el cos no la pot aprofitar, la glucosa no penetra a les cèl·lules i s’acumula a la sang. És el que es coneix com a diabetis, una malaltia crònica que pot sorgir en qualsevol edat i es caracteritza perquè hi ha un excés de glucosa a la sang.

La diabetis exigeix un gran control per part del pacient i si no es manté a ratlla pot arribar a causar problemes circulatoris i neurològics greus.

Es calcula que entre un 6 i un 10% de la població mundial pateix aquesta malaltia, però hi ha molta gent que encara no sap que la té, ja que no acostuma a donar símptomes fins que ja està avançada.

En aquests vídeos podeu saber-ne més sobre la diabetis:

Diabetis: quan el dolç amarga

Prevenir la diabetis i les seves complicacions

 

 

L’Olimpíada popular del 36

Posted by

0

El 21 de juliol de 1936 es va suspendre l’Olimpíada popular de Barcelona a causa de l’aixecament feixista espanyol i l’inici de la guerra civil espanyola.

L’Olimpíada popular de Barcelona, de caràcter antifeixista, havia de ser un esdeveniment esportiu alternatiu als Jocs Olímpics de Berlín de 1936 amb l’objectiu de reivindicar el veritable esperit olímpic i fomentar els valors de solidaritat i pau entre nacions, ja que els Jocs Olímpics de Berlín suposaven una apologia del nazisme i els seus valor racials i militars.

El 1931, en el moment de designar la ciutat que acolliria les Olimpíades, la convulsa situació política d’Espanya va fer que el Comitè Olímpic Internacional (COI) desestimés Barcelona, una de les favorites després del gran èxit que havia tingut l’Exposició Universal del 1929, en favor de Berlín, ja que en aquell moment Alemanya encara era un país democràtic.

Poc després, l’any 1933 van arribar els nazis al poder i van instaurar el Tercer Reich. Llavors, malgrat les moltes protestes a nivell mundial, el COI va mantenir la celebració dels Jocs Olímpics a Berlín, fet que va originar la idea de celebrar l’Olimpíada popular de Barcelona.

A Barcelona es va començar a treballar per organitzar aquest esdeveniment. Hi van venir esportistes de molts països, com França, els Estats Units o Anglaterra, i per primera vegada es trencava amb la idea de competir exclusivament per estats, obrint diverses formes de participació: nacional, regional i local. També van permetre participar a les dones, que en aquells moments tenien dificultats per accedir a l’esport.

A Barcelona va arribar molta gent de tot arreu i es respirava un ambient festiu marcat pels valors olímpics i republicans, però l’esclat de la guerra el mateix dia va obligar a suspendre l’Olimpíada popular. Llavors, molts esportistes que havien arribat d’altres països per participar en aquest esdeveniment, es van allistar a les milícies republicanes, convertint-se així en els primers voluntaris estrangers, que posteriorment donarien pas a les Brigades Internacionals.

Per saber-ne més sobre l’Olimpíada popular del 36 podeu escoltar aquest capítol del programa de Catalunya Ràdio En guàrdia.

 

 

Àngel Guimerà

Posted by

0

El 18 de juliol de 1924 va morir a Barcelona el dramaturg i poeta Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 – Barcelona, 1924).

L’extensa obra de Guimerà, que unia elements del realisme a una aparença romàntica, el va convertir en un dels autors més importants de la Renaixença o “ressorgiment” de les lletres catalanes a finals del segle XIX.

Va començar la seva carrera literària amb la poesia, però el gènere que més va treballar va ser el teatre. La seva obra va ser decisiva per a la dignificació del teatre català.

L’any 1877 va ser proclamat Mestre en Gai Saber.

La seva primera tragèdia en vers, Gal·la Placídia (1879), se situa dins la tradició del romanticisme històric. Amb Mar i cel (1888) obté un èxit sense precedents: l’obra és traduïda a vuit idiomes, i inicia la projecció internacional de l’autor. S’inaugura, doncs, l’etapa de plenitud de Guimerà, que s’estén fins al 1900, i durant la qual estrena les seves obres més representatives: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), repetidament portades al cinema, i que recullen amb trets realistes la vida de la Catalunya coetània.

El 1889 és elegit president de la Lliga de Catalunya i presideix els Jocs Florals de Barcelona; els seus discursos polítics, pronunciats arreu del país, són recollits en el volum Cants a la pàtria (1906). El 1909, rep un multitudinari homenatge popular. Va ser membre numerari (1911) de l’Institut d’Estudis Catalans.

El següent vídeo fa un repàs a la biografia i obra de Guimerà. Descriu les característiques més destacades de la seva obra poètica i teatral, es mostren breus fragments de diverses representacions i es situa l’autor en el seu context social i literari.

Rembrandt

Posted by

0

El 15 de juliol de 1606 va néixer a Leiden (Països Baixos) el genial pintor neerlandès Rembrandt van Rijn (1606 – 1669).

Rembrandt és considerat un dels pintors i gravadors més importants de l’art europeu i el més important de la història holandesa. Va formar part de l’anomenada Edat d’Or Holandesa, essent mestre de gran part dels pintors més importants holandesos de la seva època.

Les seves obres més representatives són retrats dels seus contemporanis, autoretrats i il·lustracions d’escenes de la Bíblia.

La vida de Rembrandt es pot dividir en dues etapes: la pròspera i l’adversa, les quals es veuen reflectides a les seves obres i, molt especialment, en els autoretrats. Durant l’etapa pròspera els seus retrats són alegres i brillants, mentre que als darrers anys són molt més profunds, foscos i serens. Totes les seves obres són plenament barroques, i estan dominades per l’acció, el dramatisme i un realisme derivat de l’observació del món que l’envoltava.

La seva tècnica pictòrica es caracteritza sobretot per l’ús del clarobscur i el treball escènic de les llums i les ombres.

La col·lecció més important sobre la seva obra la trobem al Rijksmuseum d’Amsterdam, on hi ha entre altres, De Nachtwacht (La ronda de nit) i De Joodse bruid (La núvia jueva).

En el següent vídeo del programa Pinzellades d’art s’analitzen els detalls del quadre La ronda de nit.

Aquest quadre, en realitat, es diu “La companyia del capità Frans Banning Cocq i el seu lloctinent Willem van Ruytemburch“.

Es tracta d’un retrat de grup, un gènere habitual en el barroc holandès del segle XVII, que representa una companyia de milicians que es prepara per a l’acció. Al centre del quadre hi ha el capità i el lloctinent, i Rembrandt fa servir diversos detalls per marcar la jerarquia entre els dos militars.

Pinzellades d’art analitza els diferents personatges representats al quadre: els arcabussers, una nena o el mateix pintor.