Rembrandt

El 15 de juliol de 1606 va néixer a Leiden (Països Baixos) el genial pintor neerlandès Rembrandt van Rijn (1606 – 1669).

Rembrandt és considerat un dels pintors i gravadors més importants de l’art europeu i el més important de la història holandesa. Va formar part de l’anomenada Edat d’Or Holandesa, essent mestre de gran part dels pintors més importants holandesos de la seva època.

Les seves obres més representatives són retrats dels seus contemporanis, autoretrats i il·lustracions d’escenes de la Bíblia.

La vida de Rembrandt es pot dividir en dues etapes: la pròspera i l’adversa, les quals es veuen reflectides a les seves obres i, molt especialment, en els autoretrats. Durant l’etapa pròspera els seus retrats són alegres i brillants, mentre que als darrers anys són molt més profunds, foscos i serens. Totes les seves obres són plenament barroques, i estan dominades per l’acció, el dramatisme i un realisme derivat de l’observació del món que l’envoltava.

La seva tècnica pictòrica es caracteritza sobretot per l’ús del clarobscur i el treball escènic de les llums i les ombres.

La col·lecció més important sobre la seva obra la trobem al Rijksmuseum d’Amsterdam, on hi ha entre altres, De Nachtwacht (La ronda de nit) i De Joodse bruid (La núvia jueva).

En el següent vídeo del programa Pinzellades d’art s’analitzen els detalls del quadre La ronda de nit.

Aquest quadre, en realitat, es diu “La companyia del capità Frans Banning Cocq i el seu lloctinent Willem van Ruytemburch“.

Es tracta d’un retrat de grup, un gènere habitual en el barroc holandès del segle XVII, que representa una companyia de milicians que es prepara per a l’acció. Al centre del quadre hi ha el capità i el lloctinent, i Rembrandt fa servir diversos detalls per marcar la jerarquia entre els dos militars.

Pinzellades d’art analitza els diferents personatges representats al quadre: els arcabussers, una nena o el mateix pintor.

 

Jan van Eyck

El  9 de juliol de 1441 va morir a Bruges el pintor flamenc Jan van Eyck, un dels màxims exponents de l’escola flamenca de pintura.

Jan van Eyck és considerat com un dels millors artistes del grup dels primitius flamencs per les seves innovacions en l’art del retrat i del paisatge. Va ser un dels primer pintors a representar de manera realista l’espai tridimensional i la profunditat aplicant les lleis de la perspectiva lineal. També va treballar amb detall la il·luminació.

El pintor flamenc va estar al servei del monarca Felip III el bo, duc de Borgonya i comte de Flandes, com a pintor de la cort i gentilhome de cambra, portant a terme des de tasques artístiques fins a missions diplomàtiques.

És l’autor de nombrosos retrats i peces de tipus religiós entre les que destaca L’adoració de l’Anyell Místic , un compendi enciclopèdic de la teologia cristiana desplegat en dotze panells que combinen el concepte de “la salvació” que s’inicia amb l’Anunciació, fins a la fi del món amb l’Apocalipsi.

Una de les seves obres més importants i per la qual més se’l recorda és el seu retrat d’El Matrimoni Arnolfini, un dels retrats més famosos de la història de l’art. El matrimoni Arnolfini és una pintura a l’oli que representa el casament de Giovanni Arnolfini, un ric mercader italià establert a Bruges, amb Giovanna Cenami. Al mur del fons de l’habitació hi apareix una inscripció que diu: “Jan van Eyck va ser aquí”. Un altre element d’interès és el mirall, que reflecteix els assistents a l’enllaç matrimonial i que està guarnit amb deu escenes de la passió i mort de Jesucrist.

En aquest capítol del programa Pinzellades d’art s’analitzen els detalls d’aquesta obra mestre de van Eyck, exposada a la National Gallery de Londres.