Rembrandt

El 15 de juliol de 1606 va néixer a Leiden (Països Baixos) el genial pintor neerlandès Rembrandt van Rijn (1606 – 1669).

Rembrandt és considerat un dels pintors i gravadors més importants de l’art europeu i el més important de la història holandesa. Va formar part de l’anomenada Edat d’Or Holandesa, essent mestre de gran part dels pintors més importants holandesos de la seva època.

Les seves obres més representatives són retrats dels seus contemporanis, autoretrats i il·lustracions d’escenes de la Bíblia.

La vida de Rembrandt es pot dividir en dues etapes: la pròspera i l’adversa, les quals es veuen reflectides a les seves obres i, molt especialment, en els autoretrats. Durant l’etapa pròspera els seus retrats són alegres i brillants, mentre que als darrers anys són molt més profunds, foscos i serens. Totes les seves obres són plenament barroques, i estan dominades per l’acció, el dramatisme i un realisme derivat de l’observació del món que l’envoltava.

La seva tècnica pictòrica es caracteritza sobretot per l’ús del clarobscur i el treball escènic de les llums i les ombres.

La col·lecció més important sobre la seva obra la trobem al Rijksmuseum d’Amsterdam, on hi ha entre altres, De Nachtwacht (La ronda de nit) i De Joodse bruid (La núvia jueva).

En el següent vídeo del programa Pinzellades d’art s’analitzen els detalls del quadre La ronda de nit.

Aquest quadre, en realitat, es diu “La companyia del capità Frans Banning Cocq i el seu lloctinent Willem van Ruytemburch“.

Es tracta d’un retrat de grup, un gènere habitual en el barroc holandès del segle XVII, que representa una companyia de milicians que es prepara per a l’acció. Al centre del quadre hi ha el capità i el lloctinent, i Rembrandt fa servir diversos detalls per marcar la jerarquia entre els dos militars.

Pinzellades d’art analitza els diferents personatges representats al quadre: els arcabussers, una nena o el mateix pintor.

 

Jan van Eyck

El  9 de juliol de 1441 va morir a Bruges el pintor flamenc Jan van Eyck, un dels màxims exponents de l’escola flamenca de pintura.

Jan van Eyck és considerat com un dels millors artistes del grup dels primitius flamencs per les seves innovacions en l’art del retrat i del paisatge. Va ser un dels primer pintors a representar de manera realista l’espai tridimensional i la profunditat aplicant les lleis de la perspectiva lineal. També va treballar amb detall la il·luminació.

El pintor flamenc va estar al servei del monarca Felip III el bo, duc de Borgonya i comte de Flandes, com a pintor de la cort i gentilhome de cambra, portant a terme des de tasques artístiques fins a missions diplomàtiques.

És l’autor de nombrosos retrats i peces de tipus religiós entre les que destaca L’adoració de l’Anyell Místic , un compendi enciclopèdic de la teologia cristiana desplegat en dotze panells que combinen el concepte de “la salvació” que s’inicia amb l’Anunciació, fins a la fi del món amb l’Apocalipsi.

Una de les seves obres més importants i per la qual més se’l recorda és el seu retrat d’El Matrimoni Arnolfini, un dels retrats més famosos de la història de l’art. El matrimoni Arnolfini és una pintura a l’oli que representa el casament de Giovanni Arnolfini, un ric mercader italià establert a Bruges, amb Giovanna Cenami. Al mur del fons de l’habitació hi apareix una inscripció que diu: “Jan van Eyck va ser aquí”. Un altre element d’interès és el mirall, que reflecteix els assistents a l’enllaç matrimonial i que està guarnit amb deu escenes de la passió i mort de Jesucrist.

En aquest capítol del programa Pinzellades d’art s’analitzen els detalls d’aquesta obra mestre de van Eyck, exposada a la National Gallery de Londres.

 

Ull, canvi i acció


 

 

 

Ull, canvi i acció és un projecte educatiu que es realitza a l’Institut La Garrotxa d’Olot (Girona) des de fa 7 anys amb l’objectiu d’aprofundir el coneixement sobre els diversos orígens de l’alumnat del centre que ha vingut d’altres països i elaborar un documental per part dels alumnes que participen en el projecte.

El tema central és el descobriment d’altres realitats socials, personals o culturals a altres llocs del món guiats per alumnes procedents dels països que es visiten.

En aquests set anys s’ha viatjat al Marroc (tres vegades), a Cuba, al Punjab (Índia), a Gàmbia i a la Xina.

Aquest projecte es financia principalment a través de les aportacions econòmiques familiars, la venda de samarretes i subvencions. La resta de diners provenen del crowdfunding o micromecenatge, és a dir, d’aportacions individuals directes. En aquest cas s’ha fet servir Verkami, una plataforma de crowdfunding per a projectes educatius.

Aquest any un grup d’estudiants de tercer d’ESO han viatjat a la Xina per enregistrar un documental sobre el retrobament d’una companya de classe, la Zhihui, amb la seva avia a Wenzhou. El fil argumental del documental és el retorn de la Zhihui a la Xina després d’emigrar a Olot ja fa quatre anys.

En aquest enllaç accedireu al blog on trobareu tota la informació sobre aquest projecte i els diferents viatges que s’han realitzat fins al moment.

Recentment ha guanyat el segon premi a la categoria de professorat dels premis EL CAC A L’ESCOLA, organitzats pel Consell Audiovisual de Catalunya (CAC). L’objectiu d’aquests premis és fomentar experiències de comunicació en educació a l’escola i el CAC ha reconegut aquest projecte per l’ús dels mitjans audiovisuals a l’hora de treballar la immigració.

161è aniversari del naixement d’Antoni Gaudí

Tal dia com avui de l’any 1852, Antoni Gaudí i Cornet va néixer a Reus. Avui fa 161 anys del naixement del genial arquitecte català que va revolucionar el panorama arquitectònic mundial a través de les seves originals creacions.

Gaudí és reconegut internacionalment sobretot per les seves obres a la ciutat de Barcelona, on destaquen el Temple de la Sagrada Família, la Casa Milà, el Parc Güell o la Casa Batlló entre d’altres. però també va deixar la seva empremta a altres llocs com Sitges, Astorga, Mataró, Comillas, Lleó, La Pobla de Lillet,  Monistrol de Montserrat o Santa Coloma de Gramenet.

L’admiració cap a l’entorn natural i l’aprenentatge dels secrets de l’ofici familiar de calderers van ser determinants en l’obra d’Antoni Gaudí. El seu geni constructiu projectà formes arquitectòniques innovadores inspirades en la natura. Les tècniques constructives es basaven en les emprades a pagès i la seva col·laboració amb diversos artesans va donar com a resultat una obra compartida. El ferro, la fusta, el vidre, el mobiliari… elements que conformaven els edificis en tota la seva globalitat, des de la complicada estructura fins al més petit detall, modelen l’esclat creatiu que és l’obra de Gaudí.

La seva contribució a l’arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del Modernisme.

En aquest vídeo podeu conèixer millor la figura de Gaudí i la seva obra:

 

Tomàs Mallol mor als 89 anys

Avui ha mort el cineasta gironí Tomàs Mallol i Deulofeu als 89 anys d’edat.

Tomàs Mallol va néixer l’any 1923 a Sant Pere Pescador i des de ben jove va començar la seva passió pel món del cinema.

L’any 1956 va realitzar la seva primera pel·lícula amateur, El pastor de Can Sopa. Aquell mateix any va participar com a director de fotografia en una coproducció italoespanyola, Su propio destino.

Va fundar la Unió de Cineastes Amateaurs (UCA), amb sede a Barcelona.

Va deixar el cinema professional i va continuar la seva carrera com a cineasta amateur realitzant diversos curtmetratges. Entre 1956 i 1977 va realitzar 31 curtmetratges, alguns dels quals van guanyar premis internacionals.

Als anys 60 va començar a col·leccionar objectes dels primers anys del cinema, els quals es poden veure al Museu del Cinema de Girona, que porta el seu nom com a fundador i president de la Fundación Museu del Cinema-Col.lecció Tomàs Mallol, creada el 1994.

Podeu fer una visita audiovisual al seu museu a través d’aquest vídeo:

 

 

 

40 anys sense Picasso

Recordem la figura del pintor Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 25 d’octubre de 1881 – Mogins, 8 d’abril de 1973) en el 40è aniversari de la seva mort.

Picasso ha estat un dels pintors més importants del s.XX. La seva obra encara continua vigent avui en dia influenciant l’art contemporani.

La seva vida va estar marcada per un frenesí creatiu que el va portar a produir milers d’obres i per les seves passions amoroses.

Picasso va començar a pintar als 14 anys, quan va entrar a estudiar a l’Escola d’Arts de Barcelona, on el seu pare ensenyava dibuix. Durant aquests anys a Barcelona es va relacionar amb artistes catalans que s’aplegaven al voltant del bar modernista Els Quatre Gats.

Més tard va estudiar a l’escola de Madrid, on va començar a destacar.

A principis del segle XX es va traslladar al bohemi barri de Montmartre, a París, on va començar a pintar obres dominades per la gama cromàtica del blau (període blau, 1901-1904) i posteriorment va seguir el període rosa (1905-1907), on va pintar saltimbanquis, artistes del circ, gitanos i marginats, entre d’altres. Durant aquests anys va travar amistat amb Max Jacob i Henri Matisse, entre d’altres.

Una de les seves obres més importants que el van consagrar com a artista va ser Les Senyoretes d’Avinyó (1907), una obra influenciada per l’art africà amb la qual va trencar amb el Realisme per catapultar el Cubisme.

També destaca el Guernica (1937), icona artística del segle XX inspirada en el brutal bombardeig sobre la localitat de Guernica durant la Guerra Civil Espanyola. Aquesta obra suposa una síntesi entre Cubisme, Expressionisme i Surrealisme.

Durant la seva prolífica vida artística, Picasso va treballar altres disciplines com la ceràmica, l’escultura amb bronze i el collage.

A continuació us recomanem veure aquest vídeo que fa un recorregut als seus inicis en el món de la pintura a través de les seves passes per la ciutat de Barcelona.

 

Toyo Ito

L’arquitecte japonès Toyo Ito ha estat guardonat amb el Premi Pritzker d’arquitectura 2013 per una obra que “combina innovació conceptual amb edificis superbament executats”, per una arquitectura “excepcional” i per “la dimensió espiritual i poètica que transcendeix de totes les seves obres“, segons ha declarat el jurat.

Aquest guardó és considerat un dels premis més importants del món de l’arquitectura, comparable al premi Nobel.

Toyo Ito (Seül, 1 de juny de 1941), és conegut pels seus treballs en arquitectura conceptual, on cerca l’expressió simultània del món físic i el món virtual. És un dels màxims exponents de l’arquitectura que cerca la noció contemporània de la “ciutat simulada”, i és considerat un dels arquitectes més innovadors i influents del món.

Alguns l’han arribat a considerar com el nou Antoni Gaudí, ja que té diverses obres a Barcelona: les Torres Porta Fira i l’edifici Suites Avenue; aquesta última, davant de la Pedrera, és un modern homenatge a Gaudí.

Amb motiu d’aquest guardó, aprofitem per conèixer millor la figura i obra del genial arquitecte japonès de la mà del també arquitecte català Juli Capella, qui al programa Arquitectures comenta els detalls de la Mediateca de Sendai, obra de Toyo Ito.

Juli Capella explica que coneix l’obra de Toyo Ito i que ha visitat alguna de les seves construccions a Tòquio. Capella pensa que l’avantguarda de l’arquitectura en aquest inici del segle XXI mira cap al Japó.

També comenta que l’arquitectura de Toyo Ito té tots els ingredients necessaris: es desfà de l’ordre, té accés lliure i és flexible. També pensa que la Mediateca de Sendai, al Japó, és el paradigma de la desaparició: la columna no existeix, sinó que explota, i la paret com a estructura queda descartada.

 

 

Consells per enregistrar amb el telèfon mòbil

Abans de començar a enregistrar un vídeo amb un telèfon mòbil heu de tenir en compte una sèrie d’aspectes molt importants que us ajudaran a obtenir un millor resultat pel que fa a la qualitat del vídeo.

1. El telèfon mòbil ha d’estar situat sobre una superfície plana, evitant possibles moviments o vibracions. Per això, és recomanable fer servir un trípode, el qual proporcionarà estabilitat a la imatge. Avui en dia hi ha un extens mercat d’accessoris per al telèfon mòbil, i un trípode pot ser de gran utilitat per aconseguir una imatge estable i de qualitat.

2. Enregistrar horitzontalment. Un error molt comú és enregistrar en vertical perquè és la posició natural del telèfon mòbil, però si ho fem així, ens trobarem que el format vertical del vídeo no és agraït de visualitzar degut a que és una imatge estreta amb barres negres laterals que es mengen casi tota la imatge.

3. Un dels punts més febles de l’enregistrament amb el telèfon mòbil és la baixa qualitat de l’àudio. Per això és recomanable, si és possible, evitar enregistrar diàlegs i centrar-se només la imatge amb el so ambient. D’aquesta manera aconseguirem no trobar-nos amb que no se senten correctament els diàlegs o que costa molt entendre els protagonistes, problemes que poden fer que el nostre vídeo perdi qualitat i interès.

Si, tot i això, volem que el nostre vídeo tingui diàlegs, és recomanable evitar enregistrar a exteriors; si ho fem en habitacions tancades es reduiran les interferències o sorolls del carrer.

De totes formes, alguns telèfons mòbils d’alta gamma disposen d’entrada d’àudio per afegir-hi un micròfon.

4. La llum és un aspecte força important. La llum és un factor determinant per a la qualitat d’un vídeo. És recomanable enregistrar a favor de la llum, és a dir, tenir el focus de llum (ja sigui natural o artificial) a l’esquena del telèfon mòbil de forma que ens il·lumini allò que estem enregistrant. En cas contrari, si tenim el focus de llum davant del telèfon mòbil, les imatges quedaran “cremades” per la llum i els objectes enregistrats quedaran molt foscos.

5. És recomanable evitar el zoom digital, ja què redueix la qualitat de la imatge. És més fàcil que ens apropem a l’objecte pel nostre propi peu.

6. Enregistrar amb la màxima qualitat que permeti el telèfon mòbil. La major part dels darrers telèfons mòbils que han sortit al mercat permeten enregistrar en alta definició, per això és preferible enregistrar amb la màxima definició possible per tal d’aconseguir una imatge de gran qualitat. Sempre tindrem la possibilitat de reduir la resolució i el pes del vídeo a posteriori amb qualsevol programa d’edició de vídeo o de compressió. Baixar la qualitat sempre és possible, però augmentar-la, no.

7. Finalment, deixar córrer la creativitat i passar-ho bé!

 

Concurs Mobile Learning Awards

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Fundació Barcelona Mobile World Capital amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona convoca el primer Concurs Mobile Learning Awards.

La convocatòria s’adreça a l’alumnat de Catalunya, en aquestes quatre categories:

– Educació infantil i primària

– Educació secundària obligatòria

– Batxillerat

– Ensenyaments artístics i Formació professional

Per poder participar al concurs heu d’enviar, a través del vostre centre educatiu, enregistraments vídeo amb les següents característiques:

  • Temàtica. El tema del concurs és “Aprenent amb el mòbil”.  El vostre vídeo ha de mostrar com faciliten l’estudi i l’aprenentatge els dispositius mòbils (telèfons mòbils, tauletes i netbooks).
  • Treball col·laboratiu. La producció ha de ser un treball en equip, format per un màxim de 4 alumnes del centre.
  • Durada. El contingut del vídeo ha d’estar realitzat amb un dispositiu mòbil en un pla d’un minut de durada amb una única presa.

Els vídeos s’hauran de lliurar al vostre centre educatiu d’acord amb les instruccions que es donen a les bases del concurs. Posteriorment el vostre centre haurà de seleccionar els tres vídeos que presentarà al Mobile Learning Awards.

Els vídeos guanyadors s’anunciaran a finals del mes de febrer de 2013. Els premis es lliuraran el dia 28 de febrer en el marc de la jornada Mobilitat i Educació dins la Mobile World Conference.

 

18ª edició del MINIPUT

Aquest dissabte 1 de desembre el Centre de Cultura Contemporània (CCCB) acollirà de nou el MINIPUT, la 18ª Mostra de TV de Qualitat.

El MINIPUT no és un festival, ni un mercat, són unes sessions que consten de projeccions i debats amb els responsables dels programes de la televisió més innovadors, provocadors, educatius i amb vocació de servei públic de l’any i se celebra a Barcelona cada mes de desembre des del 1994.

El MINIPUT posa a l’abast de tots els professionals, estudiants, professors, investigadors i interessats en la televisió un model de televisió de qualitat viu, mostrant:

– D’una banda, programes arriscats, innovadors i de servei públic de les televisions d’arreu del món amb una selecció del millor que s’ha pogut veure en l’última edició de l’INPUT (International Public Television Screening Conference), una conferència internacional sobre televisions públiques que se celebra un cop a l’any des del 1978 i que reuneix professionals i estudiosos de tot el món vinculats al món de la televisió.

– En segon lloc, es pot veure un tast dels programes més destacats de les cadenes locals i autonòmiques. aquells programes que el comitè de selecció, format per representants de les institucions que co-organitzen la mostra, ha escollit d’entre la programació televisiva de TVE, les cadenes autonòmiques i les locals.

– I, finalment, es mostrarà una secció dedicada als “pilots”. La crisi ha fet que un gran feix de producció audiovisual quedi a la pedrera; per aquest motiu, enguany el MINIPUT torna a incorporar la sessió dedicada a “pilots” més arriscats, compromesos i innovadors, ja siguin professionals o amateurs, en un espai fix dins la mostra, tots aquells programes que, per algun motiu, no han estat emesos per televisió i s’han quedat al calaix esperant trobar la seva oportunitat. Tots els programes que no s’han emès per motius econòmics o estructurals formen part d’aquesta “televisió invisible” que cal portar a la llum, són part de la història no explicada de la televisió de la nostra època.

En definitiva, els programes que es projecten són aquells més adients per a induir a la reflexió, pel seu plantejament innovador o experimental, perquè proposen un nou format televisiu, perquè fan ús de les noves tecnologies o perquè han generat polèmica en el seu país d’origen.