Carl Sagan i la divulgació científica

Una de les qüestions que més inquieten a la humanitat és l’existència o no d’altres civilitzacions intel·ligents a l’Univers.

Tot i que no s’han trobat proves de la seva presència, varis autors han mantingut posicions optimistes sobre el tema. La Paradoxa de Fermi planteja la contradicció que existeix entre l’absència d’evidències en les nostres observacions i els càlculs científics que demostren tot el contrari.

Diversos autors han especulat que els esdeveniments que van donar lloc a la vida a la Terra han esdevingut en milers de milions de llocs més. Un dels autors més preocupats per aquest tema va ser Carl Sagan, que acollint-se a l’equació de Drake de 1961 per establir una aproximació sobre el nombre de galàxies que hi ha a l’Univers, defensà que hi ha diferents especies intel·ligents tecnològicament avançades a la nostra galàxia.

 

Acostar la ciència i l’astronomia al públic ha estat sempre un repte, però per a una generació completa, Carl Sagan és sinònim de ciència. Amb una extensa carrera com a astrònom i la seva vinculació als programes espacials Viking i Voyager, Sagan va dedicar la major part de la seva vida a divulgar les ciències. Va publicar nombrosos llibres i articles i va utilitzar el mitjà de comunicació més atraient i massiu per divulgar la cosmologia, la història i l’astronomia: la televisió.

El seu treball més recordat és la mítica sèrie televisiva “Cosmos” de 1980, que en tretze episodis va apropar l’astronomia, la cerca de vida extraterrestre i la investigació espacial al públic. “Cosmos” va guanyar diversos premis Emmy i Peabody i es va convertir en la sèrie científica de més èxit de la televisió.

Altres programes com Nostranau. Cosmos també han apostat per apropar la ciència i l’astronomia a tots els públics. Agrupats per temàtiques, els episodis descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions i les galàxies amb imatges provinents de l’observació i recreacions realitzades per ordinador d’acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns.

Edu3.cat

 

Viure i investigar a l’espai

Avui us presentem un nou capítol de la sèrie Nostranau que tracta sobre un dels projectes d’exploració de l’espai més notables, l’Estació Espacial Internacional. Es tracta d’un satèl·lit artificial, habitat permanentment, destinat a la recerca científica i tecnològica no militar.

El 20 de novembre de 1998, un coet rus Proton va posar en òrbita el primer mòdul de l’Estació: el Zarya.

El Zarya és un cilindre de 13 metres de llarg, 4 de diàmetre, i un pes d’unes vint tones. Era l’habitacle per acollir els primers astronautes responsables de muntar els elements de l’Estació que arribarien a continuació. En arribar al seu destí, el Zarya va estendre els seus grans plafons fotovoltaics per captar l’energia del Sol.

Dues setmanes després, els Estats Units van enviar-hi, mitjançant el transbordador Endeavour, un mecanisme per permetre l’acoblament de les naus que van i vénen de la Terra.

El juliol del 2000, un coet rus va traslladar-hi un nou mòdul: el Zvezda. I al novembre, el transbordador nord-americà hi va enviar un altre mòdul fotovoltaic amb més plafons solars. Des d’aleshores, l’estació disposa de l’energia elèctrica per mantenir l’habitacle en condicions.

A 400 quilòmetres d’alçada sobre la Terra, els astronautes de l’Estació treballen en recerques químiques i biològiques, en estudis astronòmics, en experiments sobre el comportament del cos humà en l’espai… També observen i estudien la Terra, i intenten esbrinar els canvis que s’hi produiran, a curt i a llarg termini.

A l’Estació hi poden viure permanentment un mínim de set persones, en estades de 3 a 6 mesos de durada. Fins el gener del 2002, l’han habitat un total de 79 astronautes, 68 homes i 11 dones, entre residents i viatgers ocasionals. La majoria han estat nord-americans, però han conviscut amb 15 russos, 3 canadencs, 1 francès, 1 italià i 1 japonès.

Des de Catalunya, l’Estació Espacial Internacional es pot contemplar en el cel una mitjana de tres vegades cada 10 dies. És com una estrella molt brillant que es desplaça, a poc a poc, fins que s’amaga dins l’ombra de la Terra.

Edu3.cat

Si voleu continuar descobrint més coses sobre l’Univers us convidem a disfrutar l’espectacle de l’Univers amb la sèrie de Nostranau!

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Ió, un satèl·lit de Júpiter

Avui us proposem que dirigiu les vostres mirades cap al cel per observar les estrelles. Durant les fresques nits d’estiu és molt agradable fer un volt o seure a observar el cel estrellat, per aixó avui us convidem a que agafeu el telescopi i descobriu un dels satèl·lits del planeta Júpiter:.

Ió és un dels satèl·lits que ha estat objecte d’especial atenció de la sonda Galileu que estudia Júpiter i el seu entorn.

La Galileu va ser llançada el 18 d’octubre de 1989. Actualment, una part de la seva instrumentació està destruïda a causa, segurament, de la intensa radiació natural de Júpiter, però, tot i així, continua enviant informació valuosa. El 6 d’agost del 2002 va arribar a acostar-se a només 200 quilòmetres d’Ió, on va detectar la presència de camp magnètic, propi d’un astre amb l’interior fluid, com la Terra.

En aquest vídeo que es troba dins de la sèrie “Nostranau. Els planetes” us mostrem aquest satèl·lit que es pot observar amb uns binocles o amb un telescopi.

Edu3.cat

Obre els ulls al cel amb l’Edu3!!!

logo Edu3
Equip Edu3.cat

El protagonista de l’estiu: El Sol

Avui a l’Edu3 recuperem la sèrie Méteo K i us proposem el capítol que dediquen al Sol.  En aquesta ocasió descobrirem tots els secrets del Sol, l’estrella més pròxima a la Terra.

Ricard Cases, de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell ens desvetlla les veritats i les mentides respecte al Sol, doncs és cert que el Sol surti a tot el món per l’est i es pongui per l’Oest?

A més, es descriuen les característiques físiques d’aquesta estrella i les reaccions dels seus raigs sobre la pell.

Descobreix tots els secrets del Sol amb l’Edu3!!!


Edu3.cat

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Estrena:Eyes on the skies

Ara fa 400 anys es va inventar el telescopi i per celebrar-ho estrenem la producció “Eyes on the Skies”.

Aquesta pel·pel·lícula és una producció IMAX realitzada i produïda per l’Agència Espacial Europea en col·laboració amb el Departament d’Astronomia de la Facultat de Ciències Físiques de la Universitat de Barcelona.Aquesta proposta està disponible en 42 idiomes i inclou subtítols en català.

El telescopi ha estat un dels invents més revolucionaris de la Història de la Humanitat. Durant molts anys els astrònoms només van tenir els seus ulls per descobrir els misteris de l’Univers, però amb l’arribada del telescopi les mirades cap al cel van canviar i van permetre avançar acceleradament en el coneixement dels cossos de l’espai.

La sèrie “Eyes on the skies” explora les múltiples facetes del telescopi – la seva evolució històrica, la rellevància científica, els avenços tecnològics, els protagonistes, els triomfs i fracassos, etc…

Edu3.cat

Us convidem a veure aquest document amb les darreres descobertes i tenir els “Ulls envers el cel”!

+info

logo Edu3
Equip Edu3.cat