Mes: octubre 2010

Celebrem la Castanyada!

Posted by

0

Aquest cap de setmana celebrem la Castanyada!!! El dia 31 a la nit i durant el dia 1 de novembre té lloc la festivitat de Tots Sants, on l’estrella de les pastisseries són els panellets i a casa tothom torra castanyes!!!

Avui l’Edu3 us ofereix dos vídeos que ens parlen d’una banda sobre la Castanyada i d’una altra sobre com fer panallets.

El primer vídeo parla sobre com es celebra la Castanyada a Arbúcies a través de la visita al museu etnològic del Montseny.

Edu3.cat

Quan arriba la festivitat de Tots Sants, l’estrella de les pastisseries són els panellets amb la sèrie  “Dolça Catalunya” descobrirem els secrets de la seva elaboració.

La presentadora del programa, Elisabet Carnicé, visita l’obrador de la pastisseria Mas, a Barcelona. Allà, el pastisser Joan Mas elabora panellets tradicionals i també d’innovadors.

Per fer tots aquests panellets, primer cal preparar el massapà amb pols d’ametlla, ous i sucre de llustre. Després, els ingredients varien segons el tipus de panellets: pinyons, taronja confitada, codonyat, confitura de fruites, coco ratllat, festucs, avellanes, gerds en pols… També es poden aromatitzar amb curri, cardamom, coriandre, te verd, nou moscada, anís estrellat, canyella en pols, vainilla, cafè soluble, cacau en pols…

D’altra banda, al programa també es parla d’altres receptes que es fan en altres països, coincidint també amb la festivitat de Tots Sants, amb tres persones procedents d’Anglaterra, Mèxic i el Japó.

Finalment, Jordi Pla parla del tipus de panellets que poden menjar les persones que tenen necessitats especials en la seva dieta, especialment les que tenen problemes amb el sucre.

Edu3.cat

Celebra la Castanyada amb l’Edu3!!!

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Joan Solà

Posted by

0

Ahir, dia 27 d’Octubre va morir el filòleg i lingüista, Joan Solà. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 2009 i vice-president de l’Institut d’Estudis Catalans va morir ahir a la nit víctima d’un càncer.

Joan Solà ha publicat més de quaranta llibres i ha dedicat tota la seva vida i la seva carrera acadèmica a l’estudi i la divulgació de la llengua. El juny de l’any passat va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que Òmnium Cultural atorga per reconèixer una persona que ha contribuït a la vida cultural de Catalunya.

Nascut a Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell) el 1940, va estudiar Magisteri a Lleida i el 1965 va rebre el títol de Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, on va fer el doctorat en Filologia Catalana.

Des del 1966 ensenyava lingüística catalana a la UB i en unes quantes institucions, com la UAB, l’Escola de Mestres Rosa Sensat, la Universitat d’Estiu de Prada, la Càtedra Ramon Llull de Mallorca, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Girona. Va escriure una quarantena de llibres sobre llengua i va dur a terme una extensa tasca divulgativa als mitjans de comunicació.
Desde l’Edu3 el recuperem amb el següent vídeo del programa “Caçadors de paraules” on parla sobre la importància de la normalització del català mitjançant el futbol, gràcies a les transmissions de Joaquim Maria Puyal.

(Font: Vilaweb)

Edu3.cat

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Marró: la vida secreta de la bellesa

Posted by

0

Avui us oferim un capítol de l’espai “Colors en sèrie” que parla del color marró, el color que caracteritza l’època de l’any en què es trobem, però alhora és el color més despreciat i molt poques persones el destaquen com el seu color favorit.

El marró és, sens dubte, el color més comú, el que es troba més fàcilment, i per això és poc apreciat. Cal mirar-lo a fons i molt de prop per trobar-hi la bellesa. Trobem el color marró als ulls i als cabells, i també és el color del cartró i dels excrements humans i animals.

El marró és un color primitiu que no ven, per això molts productes marrons es vesteixen amb embolcalls i logos d’altres colors. Fins al segle XX, el color marró no tenia nom per designar-lo. L’origen de la paraula “marró” el trobem en el mot “marron”, que en francès denomina un tipus de castanya.

El marró és el color de la pobresa. Històricament, els camperols, els criats i els pidolaires es vestien amb roba sense tenyir. Actualment, el marró és un color no apropiat per vestir en els actes oficials de les cases reials.

El marró és el color de la terra i també és el color natural amb més matisos, és el color dels deserts, de la fusta, de la fruita seca, de la majoria d’espècies de mamífers i dels camps de conreu.

Edu3.cat

Descobreix els secrets dels colors amb l’Edu3!!!

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Superherois amb energia

Posted by

0

En el capítol que us proposem avui que forma part del programa “Energi K” es relacionen les diferents fonts d’energia amb els poders de superherois com ara Hulk, Spiderman o Superman.

Des que la humanitat busca explicacions sobre els fenòmens que succeeixen al seu voltant, les fonts d’energia estan representades en forma de déus i herois en la mitologia i les llegendes populars. Així, civilitzacions tan antigues com la dels maies afirmaven que el seu emperador era fill del Sol.

Els Aquests déus i herois de la mitologia clàssica tenen molts paral·lelismes amb personatges literaris posteriors i superherois de còmic. Tot i les semblances entre els uns i els altres, els poders dels personatges literaris a partir del segle XVIII els provoca més la ciència que no pas cap divinitat. El dibuixant Ramon F. Bachs aclareix que hi ha un gran grup de superherois que tenen molt a veure amb la ciència. Hi ha superherois que han estat científics i que han provat en si mateixos els seus experiments. D’altres són fruit d’un accident provocat per altres científics. Frankenstein va rebre vida gràcies a l’energia elèctrica i l’energia nuclear ha donat poders a superherois com ara Hulk o Spiderman. Superman, per la seva banda, és el primer superheroi sostenible, ja que els seus poders provenen del Sol.

Edu3.cat

Endinsa’t en el món de la ciència a través del còmic!!!

+ Web del programa

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Viure i investigar a l’espai

Posted by

0

Avui us presentem un nou capítol de la sèrie Nostranau que tracta sobre un dels projectes d’exploració de l’espai més notables, l’Estació Espacial Internacional. Es tracta d’un satèl·lit artificial, habitat permanentment, destinat a la recerca científica i tecnològica no militar.

El 20 de novembre de 1998, un coet rus Proton va posar en òrbita el primer mòdul de l’Estació: el Zarya.

El Zarya és un cilindre de 13 metres de llarg, 4 de diàmetre, i un pes d’unes vint tones. Era l’habitacle per acollir els primers astronautes responsables de muntar els elements de l’Estació que arribarien a continuació. En arribar al seu destí, el Zarya va estendre els seus grans plafons fotovoltaics per captar l’energia del Sol.

Dues setmanes després, els Estats Units van enviar-hi, mitjançant el transbordador Endeavour, un mecanisme per permetre l’acoblament de les naus que van i vénen de la Terra.

El juliol del 2000, un coet rus va traslladar-hi un nou mòdul: el Zvezda. I al novembre, el transbordador nord-americà hi va enviar un altre mòdul fotovoltaic amb més plafons solars. Des d’aleshores, l’estació disposa de l’energia elèctrica per mantenir l’habitacle en condicions.

A 400 quilòmetres d’alçada sobre la Terra, els astronautes de l’Estació treballen en recerques químiques i biològiques, en estudis astronòmics, en experiments sobre el comportament del cos humà en l’espai… També observen i estudien la Terra, i intenten esbrinar els canvis que s’hi produiran, a curt i a llarg termini.

A l’Estació hi poden viure permanentment un mínim de set persones, en estades de 3 a 6 mesos de durada. Fins el gener del 2002, l’han habitat un total de 79 astronautes, 68 homes i 11 dones, entre residents i viatgers ocasionals. La majoria han estat nord-americans, però han conviscut amb 15 russos, 3 canadencs, 1 francès, 1 italià i 1 japonès.

Des de Catalunya, l’Estació Espacial Internacional es pot contemplar en el cel una mitjana de tres vegades cada 10 dies. És com una estrella molt brillant que es desplaça, a poc a poc, fins que s’amaga dins l’ombra de la Terra.

Edu3.cat

Si voleu continuar descobrint més coses sobre l’Univers us convidem a disfrutar l’espectacle de l’Univers amb la sèrie de Nostranau!

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Juli Capella i la Mediateca de Sendai

Posted by

0

Avui us apropem a l’arquitectura a través d’un programa de la sèrie “Arquitectures”. En aquest capítol l’arquitecte Juli Capella comenta els detalls de la Mediateca de Sendai, obra de l’arquitecte japonès Toyo Ito.

L’arquitecte Juli Capella explica que coneix l’obra de Toyo Ito i que ha visitat alguna de les seves construccions a Tòquio. Capella pensa que l’avantguarda de l’arquitectura en aquest inici del segle XXI mira cap al Japó.

Juli Capella comenta que l’arquitectura de Toyo Ito té tots els ingredients necessaris: es desfà de l’ordre, té accés lliure i és flexible. També pensa que la Mediateca de Sendai, al Japó, és el paradigma de la desaparició: la columna no existeix, sinó que explota, i la paret com a estructura queda descartada.

Edu3.cat

Gaudiu de l’art amb l’Edu3!!!

logo Edu3
Equip Edu3.cat

+Web del programa

Evitem els refredats!!!

Posted by

0

Avui us proposem un programa de la sèrie “Salut!” que ens oferirà una sèrie de consells sobre com evitar els refredats en aquests dies en què els canvis de temperatura es converteixen en organismes més vulnerables.

Però en aquest capítol es parla també d’altres tipus d’infeccions respiratòries com la grip, la legionel·la, la síndrome de Reye o la tuberculosi, i dóna consells per prevenir-les.

Les infeccions respiratòries són molt freqüents i cada any afecten un gran nombre de persones de totes les edats. Les més comunes són la grip i el refredat, unes malalties que són lleus per a la majoria de gent, que no necessiten tractament, però que són molt molestes. S’agafen quan es tenen baixes les defenses de l’organisme, i obliguen a frenar el ritme de vida habitual. Altres malalties respiratòries són molt més greus i alguna, com la tuberculosi, tenen una incidència cada vegada més gran. Però moltes d’aquestes afeccions es poden prevenir i per fer-ho cal conèixer quins són els factors de risc i com protegir-se’n.

Alguns dels consells més importants per prevenir les infeccions respiratòries són mantenir les defenses en forma, tapar-se la boca i el nas en tossir o esternudar, rentar-se les mans sovint, fer servir mocadors de paper, ventilar l’habitació on hi ha algú malalt, vacunar-se anualment de la grip si hi ha un risc elevat de complicacions o de transmetre-la i, en cas de patir-la, no fer us d’antibiòtics perquè són ineficaços davant dels virus.

Edu3.cat

Aprèn a cuidar-te amb l’Edu3!!!

+Web del programa

L’inici del cinema a Catalunya

Posted by

0

Aquest capítol del programa radiofònic “En guàrdia!” presenta els orígens del cinema i l’impacte social que va representar aquest invent.

La periodista Dolors Genovés, professora de la Universitat Ramon LLull, ens ofereix la seva mirada especialitzada sobre aquest període intens.

El dia dels Sants Innocents de l’any 1895 es va presentar a París per primera vegada al públic, un invent que revolucionaria els costums de milions de persones: el cinema. Un any després el desembre de 1896 el cinema arribava a Catalunya.

L’any 1891 Thomas A. Edison havia presentat un projector d’imatges: el kinetoscopi. Tot i que va patentar l’invent als EUA no ho va patentar a Europa.

L’any 1895 els germans Lumière van projectar per primera vegada una filmació en públic. Els Lumière provinents d’una família burgesa de Lió van començar amb filmacions familiars.

El cinema, el seu impacte sobre la societat i la seves implicacions en la vida quotidiana són els temes sobre els que gira aquest programa presentat per Enric Calpena i acompanyat per l’historiador del programa Oriol Junqueras.

Descobreix l’inici del cinema amb l’Edu3!!!

Edu3.cat

Web del programa

logo Edu3
Equip Edu3.cat

La música als inicis de la ràdio.

Posted by

0

Avui us presentem un programa de la sèrie radiofònica “Vistes al mar” on farem un repàs pels inicis de la música a la ràdio. Aquesta sèrie radiofònica ens apropa amb tots els seus capítols a la història de la música catalana presentant-nos els seus protagonistes, les seves obres i les principals característiques de cada moment històric de la música.

En aquest capítol ens parlen de la importància de la música clàssica als inicis de la ràdio, als anys 20. Què sonava en aquella època?, quines preferències tenien els oients? Parlem d’una època en que no existia la música enregistrada, ni els cassetes, ni els compactes,… era l’època en que la música s’havia d’escoltar només per la ràdio o en directe.

Descobriu la màgia de la ràdio amb l’Edu3!!!

Edu3.cat

+Web del programa

L’animació digital

Posted by

0

Avui us presentem un vídeo que forma part de la sèrie “Dígits”, es tracta del capítol dedicat a l’animació digital.

L’ordinador ha aconseguit posar en moviment tota mena d’imatges, amb un exponent ben visible en el món del cinema. Aquest capítol de “Dígits” parla de l’aplicació de l’animació digital en diversos àmbits.

Tot va començar quan un estudiant de la Universitat de Utah, Ivan Sutherland, va programar un ordinador perquè tracés unes ratlles en una pantalla. De seguida es van començar a produir imatges en moviment amb aquesta tècnica, però visualment eren molt limitades. Un altre animador pioner va ser Charles Csuri. Els investigadors van treballar per donar als dibuixos un aspecte real. En van fer desaparèixer les línies i després van cobrir els objectes amb cares i superfícies. Tot seguit, els van il·luminar i els van crear les ombres corresponents. També els van donar color i textura. Un altre pas va ser donar moviment als objectes. Per fer-ho hi ha diverses tècniques, com la interpolació. Es donen les posicions inicial i final de la seqüència, i l’ordinador en calcula les intermèdies.

Els programes d’animació tenen diverses aplicacions. Es fan servir, per exemple, en l’arquitectura, l’enginyeria, la genètica o l’art. L’aplicació més espectacular de l’animació digital és el cinema. El primer curtmetratge per ordinador va ser “Fam”, de Peter Foldes, i el primer llargmetratge amb una part significativa realitzada per ordinador va ser “Tron”, de Steven Lisberger.

Descobreix els origens del cinema d’animació amb l’Edu3.

Edu3.cat

+info

+programes

logo Edu3
Equip Edu3.cat