Reaprofitem l’aigua

Avui us presentem un vídeo sobre com economitzar el consum de l’aigua a través de la recollida de l‘aigua de pluja, que es pot destinar al reg o a les cisternes dels vàters, comporta un gran estalvi. Aquest capítol de “El medi ambient” mostra com funcionen els dipòsits de captació d’aigua instal·lats en diferents habitatges.

En aquest vídeo se’ns mostren diferents maneres de recollir l’aigua, des de la instal·lació de cinc grans dipòsits en una casa de Sant Andreu de Llavaneres, al Maresme, passant per un sistema que recull l’aigua de la pluja a través de la teulada, fins als dipòsits que un veí de Barcelona té al terrat de casa seva per regar les plantes.

Mira aquest vídeo i proposa alternatives per estalviar aigua!!!

Edu3.cat

Web del programa

logo Edu3
Equip Edu3.cat

La revolució russa i la vaga general

Avui us proposem el següent capítol del programa radiofònic En guàrdia! En aquest, el presentador Enric Calpena i el professor d’Història Contemporània de la UAB, Oriol Junqueras, compten amb la presència de la professora d’Història de la UAB, Anna Sallès.

Junts repassen els esdeveniments que varen provocar la vaga general del 1917 a Catalunya, relacionant-la amb el moviment revolucionari que va tenir lloc a Rússia que va acabar amb el tsarisme i va instaurar la Unió de Repúbliques Soviètiques Socialistes (URSS). La influència que aquesta revolució va tenir sobre el moviment obrer va ser molt important al llarg de tot el segle XX.

El programa analitza les causes i conseqüències que aquesta vaga va comportar, sobretot dos anys després amb la vaga general de la Canadenca.

L’Edu3.cat us convida a la reflexió històrica amb el següent programa!

Edu3.cat

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Escriptors i relats

A través de la mirada de cinc estudiants d’Erasmus ens aproparem a la vida i els relats de cinc escriptors que en algun moment de la seva vida i obra van estar vinculats amb una de les ciutats on s’hi troben els estudiants.

Julio Cortázar, “Rayuela” i París, Kafka i Praga, Hamlet i Dinamarca, Pessoa i Lisboa, i Tintín i Bèlgica: la literatura, els autors i els personatges van sovint molt lligats a les seves ciutats o països.

París. Marta Sábado

L’any 1951, l’escriptor Julio Cortázar es va instal·lar a París i, durant els anys següents, va escriure “Rayuela”, una obra mestra publicada l’any 1963, que es va convertir en un llibre de culte durant generacions. Marta Sábado proposa una passejada per alguns dels llocs de la ciutat on passa la història i s’acosta al París que Cortázar va plasmar a “Rayuela”.

Praga. Sibila Estruch

La literatura txeca és onírica, satírica i kafkiana. Milan Kundera, Franz Kafka, Karel Capek, Rainer Maria Rilke… La ciutat de Praga ha acollit a alguns dels autors més originals del darrer segle. Sibila Estruch parla dels efectes de la censura comunista i mostra com Praga i Kafka han acabat sent sinònims antagònics.

Copenhaguen. Cristina Oliver

La tragèdia de Hamlet s’associa directament al Castell de Kronborg, que és el lloc on Shakespeare la va ambientar utilitzant, bàsicament, la seva imaginació. Tant el castell com Helsingor per extensió, reben gran quantitat de visitants que volen endinsar-s’hi i imaginar-se la història dins d’aquests murs. Cristina Oliver visita els escenaris de l’obra teatral “Hamlet”.

Lisboa. Letícia Martín

Lisboa és una ciutat literària. S’ha escrit molt sobre aquesta ciutat, i, passejant-hi, ens trobem amb records i marques literàries, sobretot, les realitzades pel poeta Fernando Pessoa, un dels escriptors més importants de la literatura portuguesa i universal. La ciutat encara guarda records d’aquest escriptor lisboeta, i el reportatge de Letícia Martín els descobreix.

Bèlgica. Maria Diumaró

Bèlgica va ser un país colonitzador durant molt de temps. Això, però, no és massa conegut pels joves d’aquest país: per a ells és una “història passada”. Georges Remi, més conegut com Hergé, creador de Tintín i les seves aventures, va viure i va crear la seva obra durant aquests temps; una època on les diferències socials i racials eren el pa de cada dia. Per això ell mostrava el que sabia, el que coneixia. Però avui en dia, aquestes expressions segueixen a les seves tires. Maria Diumaró esbrina què en pensen els més grans i els més joves.

Edu3.cat

Descobriu Europa amb l’Edu3.cat!!!

+info

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Alfons X el Savi, el rei científic

Avui us proposem el següent vídeo que forma part de la sèrie Nostranau i tracta sobre la figura del rei Alfons X el Savi, qui gràcies a les seves inquietuds científiques va permetre preservar els coneixements científics de l’antiguitat.

Després dels grecs, els coneixements científics van caure en un oblit gairebé absolut arreu del món. Els àrabs, primer, i Alfons X el Savi, més endavant, van preservar-los.

Els grecs van elaborar un model de l’Univers que va durar segles: la Terra estava al centre; el Sol, la Lluna, els planetes giraven al voltant seu, i les estrelles estaven fixes sobre un sostre esfèric.

Els àrabs van fer un ús sobretot pràctic dels llibres de l’Almagest ja que una part important d’aquests llibres eren unes taules per calcular els moviments del Sol, la Lluna i el planetes.

Bona part de les obres àrabs sobre aritmètica, geometria i astronomia, va ser traduïda al llatí pels monjos del monestir benedictí de Ripoll. Durant la segona meitat del segle XI, un important grup d’astrònoms, a Toledo, van elaborar unes taules molt precises sobre els moviments planetaris.

L’actuació més rellevant a favor de la preservació de l’astronomia antiga la va encapçalar un rei de Lleó i Castella, Alfons X, conegut com el Savi, al segle XIII. qui va organitzar una cinquantena d’astrònoms, i els va proveir amb els recursos necessaris per dedicar-se a l’estudi dels astres, sobre la base dels coneixements antics.

Gràcies a aquell mecenatge, el grup va produir diversos documents, entre ells uns llibres amb descripcions cosmològiques. El més notable va ser les detallades explicacions per a la construcció d’instruments d’observació i de mesura del temps: astrolabis, esferes armil·lars, rellotges de sol, rellotges d’aigua -les clepsidres-… En total, van produir quinze llibres, coneguts com Llibres del Saber de l’Astronomia d’Alfons X.

Alfons X el Savi i la seva cort d’astrònoms i traductors, van fer possible, en definitiva, el trànsit de l’astronomia grega a la del Renaixement.

L’Edu3.cat us convida a descobrir i a disfrutar l’espectacle de l’Univers a través d’aquest capítol de la sèrie Nostranau la que ofereix un conjunt d’episodis que permet una introducció variada i assequible a l’astronomia.

Edu3.cat

logo Edu3
Equip Edu3.cat

El Portal de la Cultura Catalana

Avui us presentem un nou recurs que trobareu a l’apartat “Recursos Audiovisuals” dins de la pàgina de l’Edu3.cat, es tracta del portal “culturcat”.

Els continguts d’aquest web es presenten en cinc idiomes —català, occità (aranès), castellà, anglès i francès— i estan formats per 500 articles, 180 documents audiovisuals, 2.000 imatges i una selecció d’enllaços a webs externs (documents audiovisuals de TV3 a la Carta,documents digitalitzats del Museu d’Arts Escèniques, articles de Lletra, etc.). Els articles i els audiovisuals són de nova creació i han estat elaborats amb l’assessorament d’especialistes en els diferents temes.

culturcat


Culturcat ofereix una visió global de tots els àmbits de la cultura catalana i en contempla 12: Literatura, Arts visuals, Gastronomia, Arts escèniques, Llengua, Història, Cultura popular, Ciència, Cinema, Pensament, Música i Mitjans de comunicació. El portal s’adreça al públic en general, a la comunitat educativa i a persones interessades en la cultura catalana de dins i fora del país.

A més, el web compta amb un cercador intel·ligent, que mostra el resultat de la cerca conjuntament amb altres possibles informacions d’interès per la seva proximitat temàtica, cronològica, geogràfica o conceptual, així com també el podeu trobar a les xarxes socials a través de Facebook, Twitter i altres blocs culturals.

Entreu a www.culturcat.cat i endinseu-vos en la cultura!


logo Edu3
Equip Edu3.cat

Estètica i gastronomia a Europa

El vídeo d’avui pertany a la sèrie  Blog Europa un programa que ens apropa a la vida quotidiana de diferents ciutats europees a través del punt de vista d‘estudiants catalans que es troben d’Erasmus.

En aquest capítol ens parlen del disseny i de la gastronmia. Concretament del disseny danès a Copenhaguen, dels artistes holandesos de Haarlem, i de la moda -Bread & Butter- de Berlín, així com dels aliments: les botigues de queviures de Lisboa i la xocolata suïssa de Lugano.

Copenhaguen. Avui en dia, l’herència d’aquest disseny segueix present a tots els racons de Copenhaguen. Les definicions del disseny danès han omplert diversos llibres i una gran quantitat d’articles en els diaris durant les últimes dècades, però la seva essència és la seva eterna simplicitat, la qualitat dels materials i la seva funcionalitat.

Lisboa. Passegem pel centre i a cada carrer ens trobem alguna “merciaria”, aquelles petites botigues de queviures que fa molts anys també nosaltres teníem a cada cantonada. Aquí, malgrat tot, encara sobreviuen, i entrar en moltes és ben bé igual que retrocedir 40 anys en el temps.

Haarlem. Llibertat, igualtat, comunicació i art impregnen Ruigoord, una comunitat “hippy” que encara perviu des dels anys 70 a Amsterdam, com un oasi enmig d’un entorn industrial.

Berlín. La Bread & Butter és una fira internacional de moda, original d’Alemanya, que es va fer durant vuit temporades a Barcelona i que fa poc ha tornat a Berlín. L’històric aeroport de Tempelhof acull durant tres dies compradors i comerciants de les marques més importants de la moda urbana i la ciutat s’omple de personatges pintorescos d’allò més fashion.

Lugano. La xocolata suïssa és famosa arreu del món. Tot i així, aquesta visió difereix molt de la que la Marta ha viscut en aquest reportatge. Viure a Suïssa vol dir que la xocolata et persegueix per totes les cantonades… i acaba sent aquell aliment –o aquell regal- que entra bé a totes hores.

Edu3.cat

Web del programa

Terra de Castells

A inicis de l’Edat Mitjana, Catalunya es va convertir en terra de castells, per això es creu que “Catalunya” vol dir, precisament, “terra de castells”. En aquesta ocasió l’Edu3.cat us proposa un vídeo en què es parla sobre aquestes construccions, els castells, les edificacions defensives construïdes des de l’època romana fins al segle XVIII.

Els castells, units a les necessitats defensives, són fortificacions que ja van aixecar els romans i els visigots. La invasió islàmica pel sud i la reacció carolíngia pel nord van establir una frontera, al segle IX, marcada pels rius Llobregat i Cardener i per la serra del Boumort.

A la línia fronterera es va fer servir la fórmula dels castells termenats, confiats a un representant comtal: el vicari. Al segle X es densifica el territori fronterer, amb assentaments al voltant dels castells. L’ocupació de les terres musulmanes al segle XI requereix el mateix sistema de defensa i es refan antigues fortificacions islàmiques.

Més endavant, els castells esdevenen una peça clau en la Catalunya baixmedieval, fragmentada en dominis senyorials. També és el moment de les viles fortificades, temoroses davant les agressions externes. Els segles moderns recullen tota aquesta herència i assumeixen nous reptes militars. Les noves necessitats defensives requereixen nous recintes, com els de Montjuïc o Figueres, del segle XVIII. Entre els segles XIX i XX es restauren molts castells amb una llarga història.

Edu3.cat

+vídeos

logo Edu3
Equip Edu3.cat

A bots i barrals!

El passat divendres va ploure a bots i barrals, tant, que a Catalunya s’hi va activar la fase d’alerta del Pla Especial per a Inundacions a Catalunya, l’Inuncat, per la possibilitat de fortes pluges.

Per aquest motiu avui, l’Edu3.cat us proposa el següent vídeo on veurem com s’analitza el risc d’inundacions, la manera de prevenir-les i evitar-les, i de l’impacte de l’activitat humana en les inundacions.

A l’antic Egipte, els poblats se situaven a la vora del riu, perquè l’aigua els era vital. Les crescudes del riu eren molt esperades. Actualment, però, les crescudes dels rius ja no són tan ben rebudes, i, fins i tot, un dels refranys de la saviesa popular catalana diu: A la vora del riu no t’hi facis el niu.

Així doncs, aquest capítol de la sèrie Conviure amb el risc recorda amb imatges tràgiques quins són els perills de les rieres i rius quan es descontrolen. El desbordament del Segre i el Llobregat (novembre 1982), l’esfondrament del pont de la N2 a Esparreguera i les inundacions a Montserrat (juny 2000) , o les inundacions a Castelldefels (octubre 2002), etc., són alguns dels exemples de catàstrofes naturals que han provocat diversos danys materials, i algunes, fins i tot personals i irreparables.

Edu3.cat

+info

Web del programa

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Transports de cinema

Anar al cinema és una de les millors opcions per passar una bona estona durant el cap de setmana.  Avui divendres, per anar fent boca de cara al cap de setmana, us proposem el següent vídeo que parla dels transports als cinema.

Ja en la primera pel·lícula que els germans Lumière fer va aparèixer un tren. Els mitjans de transport han circulat per tot tipus de pel·lícules fins a arribar a tenir-hi, en molts casos, un paper protagonista. El programa “Transfer” fa un repàs d’algunes d’aquestes pel·lícules.

Els cotxes acostumen a ser el vehicles que més protagonisme tenen en les pel·lícules actuals, l’agent especial 007 estrena un cotxe espectacular en cada pel·lícula i els seus favorits són els Aston Martin. Altres cotxes que han passat a la història del cinema són els dels superherois dels còmics, com el Batmòbil, els cotxes de la pel·lícula “Grease” o els de la pel·lícula de dibuixos animats “Cars”.

A més, en aquest vídeo veurem com Roger Salvany, actor especialista, parla de la seva feina com a doble de cinema especialitzat en conducció, ja que condueix els cotxes en les escenes de risc de les pel·lícules.

A més a més, trobem d’altres transports com ara el tren que és el mitjà de transport amb més simbologia en el món del cinema. En canvi, l’avió, en el cinema, ha estat escenari d’intrigues, mentre que en les pel·lícules de pirates, els vaixells són els protagonistes, sense oblidar les naus espacials en les pel·lícules de l’espai.

Edu3.cat

Gaudeix del cinema amb l’Edu3.cat!!!

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Jocs d’Enginy

Així com l’esport ens permet mantenir la forma física, la gimnàstica mental també és important per excercitar el nostre cervell. L’Edu3.cat avui us proposa tres activitats d’enginy per continuar amb l’entrenament mental.

Els jocs d’enginy desafien la nostra curiositat innata són fonamentals per al creixement perquè, ens permet reaccionar davant noves situacions. És molt gratificant, perquè ens posa davant un repte, i si encertem l’enigma del joc, s’amplia el nostre ànim.

A més a més, aquests jocs exerciten el cervell i estimulen una sèrie d’habilitats que configuren la intel·ligència: la curiositat mental, la cerca d’alternatives, les estratègies mentals, la creativitat, la imaginació, la memòria, la concentració…

Us proposem els següents vídeos de la sèrie “Enginy” perquè comenceu a exercitar la ment.
Edu3.cat

Després de ressoldre aquest jeroglífic, contineu amb el següent repte,

Edu3.cat

I ara, us ‘atreviu amb aquest?

Edu3.cat


Troba més jocs a l’Edu3.cat!!!
logo Edu3
Equip Edu3.cat