Història

Memòria històrica

Posted by

0

La memòria històrica és un esforç actual per part de la societat i de les institucions d’un país per recuperar part de la seva història passada, de trobar restes d’un passat que en un moment determinat de la història es va ocultar i que, posteriorment, va ser manipulat per esborrar definitivament la seva petjada.

Aquest esforç és important perquè amb el pas del temps hi ha personatges o fets històrics que poc a poc es van perdent en la memòria de la societat.

Per a la majoria dels joves el franquisme és una època allunyada, per això és important ensenyar-los a recuperar la memòria històrica.

En aquest vídeo que us presentem a continuació, els nois i les noies de quart d’ESO de l’IES Esteve Terrades de Cornellà de Llobregat, mitjançant un crèdit comú, fan una aproximació a fonts escrites i orals i investiguen què va ser el franquisme i què va suposar.

 

XII Festa del Modernisme de la Colònia Güell

Posted by

0

Cada any, la Festa del Modernisme permet conèixer com era la vida a la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. En aquesta festa els veïns de la Colònia Güell recreen teatralment, al carrer, l’ambient i escenes de la vida dels primers anys de la Colònia, a principis el segle XX. Aquesta recreació és tractada amb un context festiu i se situa el marc incomparable de l’arquitectura modernista pròpia de la Colònia. Aquest any, els dies 19, 20 i 21 d’octubre tindrà lloc una nova edició d’aquesta festa , organitzada per l’Associació La Colònia Modernista.

Durant la Festa, i en els caps de setmana posteriors, hi ha exposicions de caràcter històric o cultural en general i, al llarg de l’any, l’Associació La Colònia Modernista programa la visita a la Cripta d’en Gaudí i altres activitats que també trobareu anunciades en aquesta web.

Les Festes del Modernisme pretenen mostrar de la manera més fidel possible a la història, aspectes de la vida social d’aquesta colònia crepuscular, els elements d’arqueologia industrial que conté i la seva arquitectura. Més encara, divulgant el coneixement es pretén contribuir a la preservació de la seva identitat, la conservació del seu patrimoni i la cohesió del seu veïnat.

Us convidem, doncs, a la Festa del Modernisme. Podreu passejar per més de vint racons teatralitzats al llarg i ample de la colònia.

Per obrir boca podeu veure el següent vídeo del programa televisiu Què va passar?, el qual parla de la història d’aquesta colònia i mostra la Festa del Modernisme de la Colònia Güell.

 

 

L’origen rural dels pobladors de la colònia va ser la clau per a la deslocalització de la fàbrica dels Güell de Barcelona i el seu trasllat a Santa Coloma de Cervelló.

L’historiador Josep Padró explica que les causes del trasllat de la fàbrica del Vapor Vell a la Colònia Güell van ser la necessitat d’un creixement industrial i la fugida de les condicions que el moviment obrer imposava. Els Güell només es van endur de la fàbrica de Sants una dotzena de famílies fidels a l’empresa.

Josep Padró es vesteix un cop a l’any d’Eusebi Güell per representar davant del públic la relació amb la seva dona i el director de la fàbrica.

A la colònia hi regnava una relació paternal entre l’amo i els obrers. Entre els serveis que tenia la colònia per facilitar l’accés al treball de les dones hi havia la casa bressol, on unes monges es feien càrrec de les criatures de les mares treballadores. Un servei que es completava amb el mercat, l’escola, la cooperativa i la cripta, ideada per l’arquitecte Antoni Gaudí.

La família Güell va continuar al capdavant de la colònia fins al 1943, any en què va passar a mans del grup Bertran i Serra. Els treballadors van aconseguir la propietat de les cases quaranta anys més tard, poc després de la fi de l’activitat de la fàbrica.

La Colònia Güell està declarada Bé d’Interès Cultural. La conservació de l’espai i de la memòria és una activitat que mantenen viva els veïns. Per això, un cop a l’any, organitzen la Festa del Modernisme.

Per Catalunya! Vida i mort de Lluís Companys

Posted by

0

El 14 d’octubre de 1940 un tribunal militar, en consell sumaríssim de guerra, condemnava Lluís Companys a mort per rebel·lió militar.

La matinada del 15 d’octubre de 1940 Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya (1934-1940) durant la Segona República Espanyola, va ser afusellat al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. Va rebutjar posar-se la bena als ulls i les seves últimes paraules van ser “per Catalunya!“.

Així doncs, 72 anys després de la seva mort a mans de l’exèrcit franquista tal dia com avui, recordem la seva figura amb aquest vídeo:

 

 

 

La Cinecittà obre les portes

Posted by

0

Actualment i amb motiu de la celebració del seu 74 aniversari, els mítics estudis cinematogràfics romans de la Cinecittà (la ciutat del cinema, en italià) estan oberts al públic per primer cop des que van ser creats. Aquest estudis, situats a la perifèria de la capital italiana i inaugurats amb el propòsits propagandístics per part del règim feixista de Benito Mussolini, –sota el lema “Il cinema è l’arma più forte” (el cinema és l’arma més forta)– s’han convertit amb els anys en un dels espais més emblemàtics de la història del cinema mundial.

Grans clàssics com la superproducció nord-americana Ben-Hur (dirigida per William Wyler i guanyadora d’onze estatuetes Oscar el 1960) han estat rodats entre els seus decorats. A partir dels anys 50 i especialment a causa de l’èxit de pel·lícules com La Dolce Vita (1960), els estudis van quedar molt associats a la trajectòria cinematogràfica del gran director Federico Fellini. Posteriorment hi han treballat altres directors de renom internacional, com Martin Scorsese o Wes Anderson, entre d’altres. Ara s’ha creat un museu amb records de les produccions més mítiques que hi han tingut lloc, i de manera inèdita els seus platós es poden vistiar, amb guia o sense, fins el 30 de novembre d’aquest any 2011.

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Filmoteca per a les escoles

Posted by

0

La Filmoteca de Catalunya organitza, per segon any consecutiu i com a conseqüència de l’èxit obtingut en el seu primer any de rodatge, un conjunt de sessions matinals de didàctica cinematogràfica emmarcades sota el títol de Filmoteca per a les escoles.  Es tracta d’una proposta destinada a acostar al públic més jove la cultura cinematogràfica abordada des d’aspectes molt diversos. Les projeccions combinen pel·lícules actuals variades amb grans clàssics del cinema, començant per les primeres creacions dels germans Lumiéres i l’auge del cinema mut. A més a més, es complementen els films amb activitats destinades, depenent de la sessió, a alumnes (i professors) de les diferents edats d’escolarització, des d’infantil fins a batxillerat o cicles formatius. Ja pot consultar-se el dossier informatiu de totes les sessions programades, que inclou un complet calendari escolar en el qual es distribueixen  per data i horari, temàtica,  i per la fraja d’edat a què van dedicades, trobareu la informació fent clic aquí o a sobre de la imatge posterior.

cinemaesc

Des d’aquí celebrem aquesta interessant iniciativa que promou la cultura cinematogràfica i audiovisual i l’anirem seguint, aportant la informació pertinent sobre els diferents cicles que es portin a terme. Filmoteca per a les escoles compta amb la col·laboració de Drac Màgic, Modiband i A Bao a Qu/Cinema en curs, i enguany s’hi afegeixen la Federació Catalana de Cineclubs i el col·lectiu El Guionista.

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Un maig de lluites

Posted by

0

El mes de maig de l’any 1968 sempre quedarà associat a una ciutat, París. Aquesta data mítica marca l’inici d’un canvi important en la nostra societat.

Avui, des del bloc de l’Edu3 us presentem aquest vídeo que forma part de la sèrie de documentals “L’Europa rebel” una sèrie que repassa els principals esdeveniments i lluites que varen dur a terme els ciutadans de tota Europa durant la dècada dels anys setanta.

Per als estudiants de tot Europa, l’any 1968 va marcar tota una època. Els titulars dels diaris parlaven de manifestacions violentes i de batalles als carrers entre els estudiants i la policia. Però què va ser exactament el que va fer que els joves europeus prenguessin els carrers la primavera del 1968?

En aquest documental, alguns dels líders d’aquella època visiten els llocs on va passar tot i recorden la importància d’aquelles revoltes.

Edu3.cat

logo Edu3
Equip Edu3.cat

L’arquitectura d’Al-Andalus

Posted by

0

Avui us presentem una sèrie que ens apropa a la història a través de l’arquitectura, “L’oblit del passat”. En aquesta ocasió us proposem el següent capítol dedicat al patrimoni artístic que es conserva del regne musulmà d’Al-Andalus, amb exponents interessants a Sevilla, Granada i Còrdova.

La debilitat de l’herència grecoromana a l’àrea de la Mediterrània va afavorir la ràpida penetració de l’islam. A partir de l’any 660, les tropes àrabs van recórrer el nord d’Àfrica, van travessar l’estret de Gibraltar i van arribar a la Península Ibèrica. Van deixar com a herència un patrimoni cultural sense precedents en tota aquesta àrea, per exemple la mesquita de Kairouan, a Tunísia.

Després de la conquesta de la Península, al segle VIII, Còrdova es va convertir en la capital d’Al-Andalus i, al segle X, Abderraman III va proclamar el califat independent. Una de les obres cabdals de l’arquitectura islàmica és la mesquita de Còrdova, aixecada l’any 785 sobre una basílica visigòtica.

Sevilla conserva un altre monument islàmic d’interès, la Giralda, del segle XII, que té un minaret de dues torres. L’edifici de la mesquita va ser transformat en catedral catòlica. Té un interior fastuós, on es guarden les despulles de Cristòfol Colom. També cal destacar els Reials Alcàssers, amb una interessant barreja d’estils.

Després de la conquesta de Sevilla, Granada va esdevenir l’últim reducte de la civilització musulmana a la Península. L’any 1238 es va començar a construir l’Alhambra, que vol dir “castell vermell”. L’entrada, l’any 1492, dels Reis Catòlics a Granada només va deixar dos opcions als musulmans: l’assimilació o l’exili al nord d’Àfrica.

L’Edu3 us ofereix aquest recorregut per l’arquitectura musulmana al territori cristià medieval!!!
Edu3.cat

logo Edu3
Equip Edu3.cat

+activitats

Alfons X el Savi, el rei científic

Posted by

0

Avui us proposem el següent vídeo que forma part de la sèrie Nostranau i tracta sobre la figura del rei Alfons X el Savi, qui gràcies a les seves inquietuds científiques va permetre preservar els coneixements científics de l’antiguitat.

Després dels grecs, els coneixements científics van caure en un oblit gairebé absolut arreu del món. Els àrabs, primer, i Alfons X el Savi, més endavant, van preservar-los.

Els grecs van elaborar un model de l’Univers que va durar segles: la Terra estava al centre; el Sol, la Lluna, els planetes giraven al voltant seu, i les estrelles estaven fixes sobre un sostre esfèric.

Els àrabs van fer un ús sobretot pràctic dels llibres de l’Almagest ja que una part important d’aquests llibres eren unes taules per calcular els moviments del Sol, la Lluna i el planetes.

Bona part de les obres àrabs sobre aritmètica, geometria i astronomia, va ser traduïda al llatí pels monjos del monestir benedictí de Ripoll. Durant la segona meitat del segle XI, un important grup d’astrònoms, a Toledo, van elaborar unes taules molt precises sobre els moviments planetaris.

L’actuació més rellevant a favor de la preservació de l’astronomia antiga la va encapçalar un rei de Lleó i Castella, Alfons X, conegut com el Savi, al segle XIII. qui va organitzar una cinquantena d’astrònoms, i els va proveir amb els recursos necessaris per dedicar-se a l’estudi dels astres, sobre la base dels coneixements antics.

Gràcies a aquell mecenatge, el grup va produir diversos documents, entre ells uns llibres amb descripcions cosmològiques. El més notable va ser les detallades explicacions per a la construcció d’instruments d’observació i de mesura del temps: astrolabis, esferes armil·lars, rellotges de sol, rellotges d’aigua -les clepsidres-… En total, van produir quinze llibres, coneguts com Llibres del Saber de l’Astronomia d’Alfons X.

Alfons X el Savi i la seva cort d’astrònoms i traductors, van fer possible, en definitiva, el trànsit de l’astronomia grega a la del Renaixement.

L’Edu3.cat us convida a descobrir i a disfrutar l’espectacle de l’Univers a través d’aquest capítol de la sèrie Nostranau la que ofereix un conjunt d’episodis que permet una introducció variada i assequible a l’astronomia.

Edu3.cat

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Terra de Castells

Posted by

0

A inicis de l’Edat Mitjana, Catalunya es va convertir en terra de castells, per això es creu que “Catalunya” vol dir, precisament, “terra de castells”. En aquesta ocasió l’Edu3.cat us proposa un vídeo en què es parla sobre aquestes construccions, els castells, les edificacions defensives construïdes des de l’època romana fins al segle XVIII.

Els castells, units a les necessitats defensives, són fortificacions que ja van aixecar els romans i els visigots. La invasió islàmica pel sud i la reacció carolíngia pel nord van establir una frontera, al segle IX, marcada pels rius Llobregat i Cardener i per la serra del Boumort.

A la línia fronterera es va fer servir la fórmula dels castells termenats, confiats a un representant comtal: el vicari. Al segle X es densifica el territori fronterer, amb assentaments al voltant dels castells. L’ocupació de les terres musulmanes al segle XI requereix el mateix sistema de defensa i es refan antigues fortificacions islàmiques.

Més endavant, els castells esdevenen una peça clau en la Catalunya baixmedieval, fragmentada en dominis senyorials. També és el moment de les viles fortificades, temoroses davant les agressions externes. Els segles moderns recullen tota aquesta herència i assumeixen nous reptes militars. Les noves necessitats defensives requereixen nous recintes, com els de Montjuïc o Figueres, del segle XVIII. Entre els segles XIX i XX es restauren molts castells amb una llarga història.

Edu3.cat

+vídeos

logo Edu3
Equip Edu3.cat

2500 anys de la Marató

Posted by

0

Ahir dia 12 de Setembre es celebrà els 2500 anys de la batalla de Marató, que va tenir lloc al segle V aC durant la Primera Guerra Mèdica i que ha donat lloc a una de les proves esportives més conegudes.

Les Guerres Mèdiques són els dos conflictes que van enfrontar les polis gregues contra l’Imperi Aquemènida, a inicis del segle V aC, va ser la culminació del primer intent del rei Darius I de Pèrsia de conquerir la resta dels grecs i afegir-los al seu Imperi, assegurant la regió més feble de la seva frontera occidental.

És durant la primera de les dues guerres que té lloc la batalla de Marató, on el rei persa envià a la badia de Marató 600 naus de les que desembarcaren 20.000 soldats que foren derrotats per 11.000 hoplites, soldats d’infanteria. Milcíades, el general grec, derrota els perses malgrat la seva superioritat numèrica, amb una estratègia que resulta nova per l’època: envoltar l’enemic pels flancs i cedir-li el centre, i els perses cauen a la trampa.

Per tal de fer arribar la notícia de la gran victòria grega a Atenes, un corredor grec anomenat Filípides va ser enviat a Atenes. Però just quan arribà i anuncià la notícia va caure mort d’esgotament. El corredor grec va fer 40 quilòmetres i en honor seu es va crear la prova esportiva de la marató en els primers Jocs Olímpics moderns, l’any 1896.

L’Edu3 us proposa que escolteu el següent capítol del programa “En Guàrdia!”: Els Perses, on es fa una aproximació a les guerres Mèdiques.

Edu3.cat

Gaudeix de la Història amb l’Edu3!!!