Ciències

Cocociència

Posted by

0

Cocociència

 

Cocociència és un nou blog de divulgació científica en català creat per un grup de joves d’entre 17 i 22 anys de diversos indrets de Catalunya.

Van crear el blog fa poc més d’un mes amb la intenció d’impulsar la divulgació de la ciència en català, i la iniciativa ja ha estat ben rebuda per part d’investigadors i apassionats de la ciència.

En aquest blog trobareu entrades sobre diverses categories: Astronomia, Biologia, Física, Informàtica, Matemàtiques, Medi ambient, Química, Salut i Tecnologia.

El tret distintitu d’aquest blog és la possibilitat de participar activament en la creació de continguts, ja que disposa d’un formulari on podeu enviar les vostres entrades per tal de ser publicades.

Així que ja sabeu, si voleu llegir sobre ciència en català aquest és el vostre blog!

 

Frederick Banting i la insulina

Posted by

0

El 27 de juliol de 1921 investigadors de la Universitat de Toronto, amb Frederick Banting al cap, van anunciar el descobriment de l’hormona insulina. Aquest descobriment va significar un gran avenç a la ciència i la medicina, ja que significava el primer pas per al tractament de la diabetis.

Frederick Banting va iniciar la seva recerca a la Universitat de Toronto, i sota la supervisió del professor John Macleod, l’ajuda de Charles Best i l’assessorament del químic James Collip, van aconseguir aïllar la secreció interna del pàncrees, el pas crucial per al tractament eficaç de la diabetis.

Per aquest descobriment, Banting i MacLeod, van ser guardonats l’any 1923 amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia.

La insulina és una hormona produïda pel pàncrees que regula el nivell de glucosa a la sang, tenint gran impacte sobre el nostre metabolisme. Quan ingerim aliments el nostre cos obté un sucre anomenat glucosa, el qual constitueix la principal font d’energia de l’organisme. Una vegada dins el cos, la glucosa necessita la insulina per aconseguir passar de la sang a les cèl·lules, on es crema i produeix energia.

Si el pàncrees no produeix prou insulina o el cos no la pot aprofitar, la glucosa no penetra a les cèl·lules i s’acumula a la sang. És el que es coneix com a diabetis, una malaltia crònica que pot sorgir en qualsevol edat i es caracteritza perquè hi ha un excés de glucosa a la sang.

La diabetis exigeix un gran control per part del pacient i si no es manté a ratlla pot arribar a causar problemes circulatoris i neurològics greus.

Es calcula que entre un 6 i un 10% de la població mundial pateix aquesta malaltia, però hi ha molta gent que encara no sap que la té, ja que no acostuma a donar símptomes fins que ja està avançada.

En aquests vídeos podeu saber-ne més sobre la diabetis:

Diabetis: quan el dolç amarga

Prevenir la diabetis i les seves complicacions

 

 

Catàleg de Messier

Posted by

0

Tal dia com avui de l’any 1764, l’astrònom francès Charles Messier va descobrir la primera nebulosa i la va inscriure al seu catàleg amb el nom M27 o l’Halteri.

Però fins arribar a aquest moment hem de ser conscients de la feina d’altres astrònoms temps enrere. Dos mil anys abans de Crist, els astrònoms mesopotàmics ja tenien el cel dividit en constel·lacions; tenien mapes de tot el firmament, i van arribar a identificar 36 estrelles de referència.

Els grecs van continuar representant el cel des de punts de vista i suports variats. En particular, van estudiar amb molta precisió la geometria dels moviments dels astres.

Més endavant, a l’Edat Mitjana, els àrabs van relacionar i classificar les principals estrelles. Els àrabs van ser, sobretot, grans estudiosos de l’aspecte del firmament.

Després de la invenció del telescopi, molts astrònoms van dedicar-se a fer atles del cel, i catàlegs dels principals astres que hi veien. Però cap catàleg ha arribat a tenir el ressò i a ser tan perdurable com el que va fer el francès Charles Messier, al segle XVIII.

Charles Messier treballava en un petit observatori que hi havia sobre un palauet de Cluny, a París. Messier no era gens aficionat a les matemàtiques, gairebé imprescindibles per treballar en l’astronomia de l’època, per això es va dedicar a l’observació dels astres més que a fer càlculs sobre els seus moviments. Messier prenia nota de les posicions dels astres que tenien un aspecte difós i en feia la descripció de cadascun. Així va anar creant, nit rere nit, la més important de les seves obres: el primer catàleg de cúmuls i nebuloses.

El primer catàleg de Messier, amb 45 nebuloses, va ser publicat el 1771, i les seves descripcions encara són perfectament vàlides avui dia. El seu segon catàleg, amb 103 objectes, és usat pels astrònoms de tot el món. I el número d’ordre amb el que Messier els va identificar ha passat a ser un codi oficial.

A Messier, amb el seu rudimentari telescopi, tot li semblaven nebuloses. Ara sabem que uns quants dels objectes que va anotar són galàxies o nebuloses d’estrelles moribundes o cúmuls oberts d’estrelles. Degut a les reduïdes dimensions del telescopi que tenia Messier, tots els astres que apareixen en el seu catàleg són els astres nebulosos més brillants del cel. Per això ha perdurat la seva obra, i per això és famosa entre molts aficionats a l’astronomia amb telescopis petits.

Aquest vídeo del programa Nostranau tracta sobre el catàleg de Messier.

 

540 aniversari de Copèrnic

Posted by

0

Ahir es va celebrar el 540 aniversari del naixement de Nicolau Copèrnic (Torun, 19 de febrer de 1473 – Frombork, 24 de maig de 1543), un dels astrònoms més importants de la nostra història.

Aquest astrònom polonès va dir per primera vegada que la Terra girava al voltant del Sol i no al revés, tal com es pensava fins a aquell moment. La seva teoria heliocèntrica suposava una ruptura amb la teoria geocèntrica formulada per Aristòtil al segle IV aC i completada per Claudi Ptolomeu el segle II, segons la qual la Terra estava immòbil al centre de l’univers i la resta de planetes, el Sol i les estrelles giraven al seu voltant. Copèrnic pensava en un Univers homogeni i infinit situat al voltant del Sol.

La seva visió de l’univers va obrir nous camins i noves investigacions científiques, convertint-se així en la figura clau de la revolució astronòmica i científica, sovint coneguda com la Revolució copernicana o Revolució de Copèrnic.

Van haver de passar cinquanta anys perquè un altre astrònom, Galileo Galilei, comprovés que Copèrnic tenia raó.

Copèrnic és considerat el fundador de l’astronomia moderna al establir les bases que permetrien a Galileu i Isaac Newton culminar la revolució astronòmica —en passar d’un univers geocèntric a un cosmos heliocèntric— i de capgirar de manera irreversible la visió del cosmos imperant fins aleshores.

D’aquesta forma, va quedar clar que Copèrnic havia estat un revolucionari al camp de l’astronomia i que amb ell s’havia començat a posar les bases de l’astronomia moderna.

En aquest vídeo de la sèrie Nostranau podreu aprofundir més en al figura de Copèrnic.

 

 

Neo

Posted by

0

Avui us presentem un vídeo elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) pertanyent a la sèrie Neo.

Aquesta sèrie consta de programes relacionats amb la investigació i la recerca dins del camp científic.

Aquest programa, Un centre de recerca per a Angola, el podeu veure en tres idiomes: català, castellà i anglès.

Veurem que la UAB, a través del Centre Especial de Recerca Planta de Tecnologia dels Aliments i la Facultat de Veterinària, juntament amb la Universitat José Eduardo dos Santos posen en marxa a Angola un centre tecnològic de recerca i de transferència agroalimentària. Es tracta d’un projecte de cooperació interuniversitària que compta amb el suport de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament i de la Fundació Autònoma Solidària.

 

Les Machines de l’île

Posted by

0

 

 

 

 

 

 

Si us agraden els mons inventats de les novel·les de Jules Verne, l’univers mecànic de Leonardo da Vinci i viatjar, us recomanem visitar el parc temàtic Les Machines de l’île, un projecte artístic totalment inèdit situat a les antigues drassanes de Nantes, fruit de la imaginació de François Delarozière y Pierre Orefice.

Unes sorprenents màquines han vingut a poblar l’Illa de Nantes. Després del Gran Elefant, li toca a la Manta Ratlla, a la Serp dels Mars i a tota mena d’embarcacions increïbles prendre possessió de les ribes del riu Loira. Aquestes extraordinàries màquines neixen de les mans dels constructors de la companyia La Machine i cobren vida entre les altres Machines de l’île, a la vista del públic.

Les seves anades i tornades entre el taller de construcció i la Galeria impulsen el moviment al cor de les antigues naus Dubigeon, donant-li a aquesta illa una realitat misteriosa, com en aquells temps en què es botaven vaixells per a tots els viatges del món.

Ambdós dissenyadors també han apostat per mostrar tot el procés de creació, des dels primers dissenys de François Delarozière. Les matèries són primeres i els mecanismes aparents. Els gestos dels constructors estan visibles a totes les escultures, de ferro o de fusta. La visió del taller de la companyia La Machine en activitat complementa aquesta visita-espectacle inèdita de dimensió lúdica i pedagògica.

Els maquinistes estan al servei de les Màquines, a les quals posen en funcionament i donen vida, mentre expliquen el seu funcionament i la seva història. La visita-espectacle està compassada per aquest despertar de les Màquines que es transformen en animals o en monstres.

Per aquesta raó, l’univers de les Màquines es idoni per a totes les generacions i es presta perfectament a les sortides familiars i en grup. No hi ha separació entre el món dels adults i el dels nens. Els pares no són només acompanyants, preocupats per estimular els seus fills; comparteixen el seu viatge i, darrere l’animal, descobreixen la màquina en moviment.

 

Nature publicarà sota llicència Creative Commons-Atribució

Posted by

0

Nature Publishing Group introdueix la llicència CC-BY 3.0 a les seves 19 publicacions.

La cap de comunicació corporativa de Nature Publishing Group ha anunciat que els autors que així ho desitgin podran publicar a les 19 revistes del grup editorial sota llicència Creative Commons 3.0 Atribució (CC-BY). Així mateix, tots els treballs que rebin fons de Wellcome Trust o dels consells britànics d’investigació (RCUK) hauran de fer-ho obligatòriament a partir de l’1 d’abril de l’any 2013.

Aquesta iniciativa es va posar en marxa després d’un llarg debat sobre la reutilització comercial dels articles, i va començar a implementar-se a  ‘scientific reports’ (la publicació oberta de Nature) l’1 de juliol d’aquest mateix any. Ara es tracta d’oferir la possibilitat de fer servir llicències lliures a totes les publicacions del seu grup editorial.

D’aquesta manera, Nature, una de les més antigues i famoses revistes científiques  -la seva primera publicació data de l’any 1869- , s’afegeix a una nombrosa llista de publicacions científiques d’accés obert, o bé, sota llicència lliure. El llistat pot consultar-se al Directory of Open Access Journals (DOAL).

Tots els articles publicats sota la llicència Creative Commons 3.0 Atribución seran d’accés obert i podran ser copiats, redistribuïts, i es podrà crear obra derivada fins i tot amb fins comercials a condició de que s’atribueixi l’autoria.

A més, aquests continguts es podran fer servir a tots els projectes Wikimedia, entre els quals, la Wikipedia, que és compatible amb les llicències CC-Atribució i CC-Atribució-Compartir igual (CC-BY-SA).

És molt bona noticia veure iniciatives que contribueixen al coneixement lliure, sobretot per als usuaris dels projectes de Wikipedia, que a partir d’ara disposaran de fonts i continguts de gran fiabilitat i qualitat sense necessitat de subscripció.

 

Eclipsi total de Sol

Posted by

0

Fa pocs dies es va poder veure un eclipsi total de Sol a Austràlia i part de l’oceà Pacífic.

L’eclipsi total va començar tot just després de la sortida del Sol al nord d’Austràlia, per tant, es va poder veure una doble sortida del Sol, com si es fes de dia dos vegades en un matí.

Aquest eclipsi és el primer que es pot veure des d’Austràlia en una dècada i també serà el darrer que es vegi des de qualsevol part del món fins l’any 2015.

Avui en dia, gràcies a les explicacions astronòmiques, considerem els eclipsis solars totals com a fenòmens naturals, però a l’antiguitat eren atribuïts a causes sobrenaturals.

Un eclipsi solar es produeix quan la Lluna, durant la fase de lluna nova, es situa entre el Sol i la Terra, ocultant una part o tota la superfície de la Terra, és a dir, quan el Sol i la Lluna estan en conjunció mirant des de la Terra.

Per entendre millor i aprofundir en aquest tema, us animem a veure el capítol Eclipsi total de la sèrie Nostranau:

 

 

Carl Sagan i la divulgació científica

Posted by

0

Una de les qüestions que més inquieten a la humanitat és l’existència o no d’altres civilitzacions intel·ligents a l’Univers.

Tot i que no s’han trobat proves de la seva presència, varis autors han mantingut posicions optimistes sobre el tema. La Paradoxa de Fermi planteja la contradicció que existeix entre l’absència d’evidències en les nostres observacions i els càlculs científics que demostren tot el contrari.

Diversos autors han especulat que els esdeveniments que van donar lloc a la vida a la Terra han esdevingut en milers de milions de llocs més. Un dels autors més preocupats per aquest tema va ser Carl Sagan, que acollint-se a l’equació de Drake de 1961 per establir una aproximació sobre el nombre de galàxies que hi ha a l’Univers, defensà que hi ha diferents especies intel·ligents tecnològicament avançades a la nostra galàxia.

 

Acostar la ciència i l’astronomia al públic ha estat sempre un repte, però per a una generació completa, Carl Sagan és sinònim de ciència. Amb una extensa carrera com a astrònom i la seva vinculació als programes espacials Viking i Voyager, Sagan va dedicar la major part de la seva vida a divulgar les ciències. Va publicar nombrosos llibres i articles i va utilitzar el mitjà de comunicació més atraient i massiu per divulgar la cosmologia, la història i l’astronomia: la televisió.

El seu treball més recordat és la mítica sèrie televisiva “Cosmos” de 1980, que en tretze episodis va apropar l’astronomia, la cerca de vida extraterrestre i la investigació espacial al públic. “Cosmos” va guanyar diversos premis Emmy i Peabody i es va convertir en la sèrie científica de més èxit de la televisió.

Altres programes com Nostranau. Cosmos també han apostat per apropar la ciència i l’astronomia a tots els públics. Agrupats per temàtiques, els episodis descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions i les galàxies amb imatges provinents de l’observació i recreacions realitzades per ordinador d’acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns.

Edu3.cat