Ombres xineses

Malgrat el seu nom, les ombres xineses van néixer a l’illa de Java, aproximadament uns cinc mil anys abans de la nostra era. Constitueixen un dels primers esforços per materialitzar l’afany humà ancestral de reproduir el moviment sobre una pantalla, i en aquest sentit es poden concebre com un antecedent remot del cinema.

Concebudes originalment com a joc infantil, les ombres xineses van donar vida al teatre d’ombres que, procedent d’Orient, es va popularitzar a Alemanya i França, i posteriorment a tot el món.

La forma més bàsica i senzilla d’aquest joc popular consisteix a col·locar les mans entre una font de llum i una pantalla o paret, de manera que la posició i el moviment de les mans projecta a la pantalla ombres que representen diferents éssers en moviment. Per representar els diferents personatges de la funció també es poden utilitzar titelles i figures de cartolina entre d’altres.

Si esteu interessats, la Fundació Palau ha programat per aquest proper diumenge 4 de novembre una activitat gratuïta de teatre d’ombres recomanada per a famílies amb nens i nenes a partir de 3 anys.

D’altra banda, us proposem veure una experiència d’ombres xineses a l’aula. Des de les aules d’acollida de tres centres de primària de Martorell es desenvolupa un projecte conjunt en el qual es treballen contes d’arreu del món utilitzant la tècnica de les ombres xineses. Els alumnes i les alumnes analitzen els contes, elaboren diàlegs, enregistren les veus, realitzen figures i decorats i fan les representacions. Finalment, els treballs es comparteixen en una jornada d’intercanvi.  El projecte té com a objectius el treball de tres eixos bàsics: la llengua, la interculturalitat i la cohesió social.

 

 

 

Preservació d’imatges digitals RAW

La preservació de la informació a l’era digital és un tema important del qual ja ens hem fet ressó en aquest bloc. Pel que fa al cas concret de la imatge digital, hi ha un sector cada cop més gran dels professionals del sector que promouen la conservació d’imatges RAW, en el format que, a diferència d’altres com el JPG, no comprimeix la informació de la imatge. El RAW es considera l’equivalent del negatiu analògic, ja que no és per ell mateix una imatge sinó que necessita ser processada per programes específics, però conté tota la informació per crear-la. De fet raw en anglès significa cru, i és d’aquí d’on agafa el nom. L’emmagatzament RAW es considera més fidel a la captació original de la càmera, i per això s’han creat iniciatives com OpenRAW, amb la intenció de potenciar la preservació de la informació digital en documentació oberta. Aquesta plataforma ofereix als usuaris informació gratuïta i d’allò més interessant sobre les diferents varietats d’aquest format.

Edu3.cat

El vídeo mostra el procés elemental del funcionament de la imatge digital.

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Estiu d’educació en comunicació

En el marc de la VI Escola d’estiu d’educació en comunicació, AulaMèdia organitza el Seminari d’Educació en Comunicació, que vol reflexionar sobre diferents propostes d’organització, continguts i d’estratègies pedagògiques a l’hora de implementar l’educació en comunicació audiovisual a les aules de secundària. Es tracta d’un seminari els objectius del qual giren entorn a la reflexió sobre la necessitat d’educar en comunicació en la societat del coneixement, en la societat de les pantalles, però que combina aquesta reflexió teòrica amb propostes didàctiques per desenvolupar-la en diferents àrees i matèries curriculars, i dóna a conèixer diferents materials didàctics (com el vídeo que apareix sota aquestes paraules) i experiències de referència.

El programa del seminari inclou aspectes tan importants com la  instrucció en la lectura de la imatge o l’estudi de la importància de la publicitat i del sexisme que sovint se’n desprèn. A més a més, també es tractarà la importància social i els valors de les telesèries, la construcció de la realitat mitjançant els informatius o la importància el cinema com a recurs i objecte d’estudi. Les inscripcions estan obertes a la pàgina web per les dues edicions:

– del 4 al 8 de juliol de 2011, en horari de tarda
-de l’11 al 15 de juliol de 2011, en horari de matí

logo Edu3
Equip Edu3.cat

L’animació digital

Avui us presentem un vídeo que forma part de la sèrie “Dígits”, es tracta del capítol dedicat a l’animació digital.

L’ordinador ha aconseguit posar en moviment tota mena d’imatges, amb un exponent ben visible en el món del cinema. Aquest capítol de “Dígits” parla de l’aplicació de l’animació digital en diversos àmbits.

Tot va començar quan un estudiant de la Universitat de Utah, Ivan Sutherland, va programar un ordinador perquè tracés unes ratlles en una pantalla. De seguida es van començar a produir imatges en moviment amb aquesta tècnica, però visualment eren molt limitades. Un altre animador pioner va ser Charles Csuri. Els investigadors van treballar per donar als dibuixos un aspecte real. En van fer desaparèixer les línies i després van cobrir els objectes amb cares i superfícies. Tot seguit, els van il·luminar i els van crear les ombres corresponents. També els van donar color i textura. Un altre pas va ser donar moviment als objectes. Per fer-ho hi ha diverses tècniques, com la interpolació. Es donen les posicions inicial i final de la seqüència, i l’ordinador en calcula les intermèdies.

Els programes d’animació tenen diverses aplicacions. Es fan servir, per exemple, en l’arquitectura, l’enginyeria, la genètica o l’art. L’aplicació més espectacular de l’animació digital és el cinema. El primer curtmetratge per ordinador va ser “Fam”, de Peter Foldes, i el primer llargmetratge amb una part significativa realitzada per ordinador va ser “Tron”, de Steven Lisberger.

Descobreix els origens del cinema d’animació amb l’Edu3.

Edu3.cat

+info

+programes

logo Edu3
Equip Edu3.cat