Àngel Guimerà

El 18 de juliol de 1924 va morir a Barcelona el dramaturg i poeta Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 – Barcelona, 1924).

L’extensa obra de Guimerà, que unia elements del realisme a una aparença romàntica, el va convertir en un dels autors més importants de la Renaixença o “ressorgiment” de les lletres catalanes a finals del segle XIX.

Va començar la seva carrera literària amb la poesia, però el gènere que més va treballar va ser el teatre. La seva obra va ser decisiva per a la dignificació del teatre català.

L’any 1877 va ser proclamat Mestre en Gai Saber.

La seva primera tragèdia en vers, Gal·la Placídia (1879), se situa dins la tradició del romanticisme històric. Amb Mar i cel (1888) obté un èxit sense precedents: l’obra és traduïda a vuit idiomes, i inicia la projecció internacional de l’autor. S’inaugura, doncs, l’etapa de plenitud de Guimerà, que s’estén fins al 1900, i durant la qual estrena les seves obres més representatives: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), repetidament portades al cinema, i que recullen amb trets realistes la vida de la Catalunya coetània.

El 1889 és elegit president de la Lliga de Catalunya i presideix els Jocs Florals de Barcelona; els seus discursos polítics, pronunciats arreu del país, són recollits en el volum Cants a la pàtria (1906). El 1909, rep un multitudinari homenatge popular. Va ser membre numerari (1911) de l’Institut d’Estudis Catalans.

El següent vídeo fa un repàs a la biografia i obra de Guimerà. Descriu les característiques més destacades de la seva obra poètica i teatral, es mostren breus fragments de diverses representacions i es situa l’autor en el seu context social i literari.

Projecte Viquilletra

 

El treball en xarxa és un element fonamental en la creació de coneixement. Aquest espai col·laboratiu vol ser un referent per al professorat interessat en projectes telemàtics, acostar l’assessorament tècnic i pedagògic i fomentar l’ús de les TIC i la creació de xarxa entre el professorat.

Viquilletra és un projecte col·laboratiu adreçat a l’alumnat de segon cicle d’ESO i de 1r de batxillerat, per treballar la llengua i literatura catalana amb col·laboració amb estudiants d’altres centres educatius catalans.

Aquest projecte disposa d’una metodologia d’ensenyament-aprenentatge pròpia i del suport tècnic i docent de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. L’entorn de treball és la Viquilletra, un espai wiki obert i d’ús molt intuïtiu que permet publicar fàcilment tot tipus de continguts.

A continuació podeu veure en aquest vídeo els trets fonamentals del projecte a partir del treball que van fer aquest any els alumnes de 3r curs de l’ESO des de l’àrea de literatura i llengua catalana de l’escola Manyanet Molins de Molins de Rei (Barcelona) . 
 

 
Trobareu més informació sobre aquest projecte col·laboratiu en aquesta pàgina. Si us ha agradat i semblat interessant, estigueu atents a les inscripcions per a la propera edició.

Fitxes pedagògiques de MAMUT

Bang Ediciones disposa d’una col·lecció de còmics dissenyada i pensada exclusivament per als més petits anomenada MAMUT.

Està dividida per a nens i nenes més grans de 3 anys, que encara no saben llegir, per a més grans de 6 anys, que tot comencen, i per a més grans de 9 anys, lectors ja consolidats.

El que uneix aquesta col·lecció és un dibuix i una narració moderns per a entusiasmar tant als infants com als seus pares.

Doncs bé, Bang Ediciones ofereix a la seva web diverses fitxes pedagògiques sobre els seus llibres de manera completament gratuïta, perquè tota la comunitat educativa i tots aquells que hi estiguin interessats, puguin treure més profit a la lectura d’aquests llibres.

Aquestes fitxes pedagògiques són una guia, un punt de partida des del qual poder canviar, afegir, suprimir…, en definitiva, fer el què es vulgui. A les fitxes sempre trobareu:

– Una guia de lectura del llibre

– Una proposta d’activitats

– Dibuixos per pintar

– Un glossari de vocabulari

Les fitxes són prou flexibles per poder ser usades amb nens de diverses edats i amb diferents necessitats. Un punt de partida a partir del qual profunditzar en aquells aspectes que siguin més necessaris: logopèdia, plàstica, tractament de la seqüencialitat, lectura… Les possibilitats són infinites!

Podeu trobar les fitxes en aquest enllaç. De moment només n’hi han quatre fitxes disponibles, però n’aniran penjant més.

 

 

XXIX Setmana de la Poesia de Barcelona

Ahir va començar la XXIX Setmana de la Poesia de Barcelona, una setmana plena d’activitats dedicades exclusivament al món de la poesia i els seus protagonistes.
Aquest any està dedicada a Salvador Espriu en el marc de l’Any Espriu en commemoració del centenari del seu naixement.

En paraules dels directors de l’esdeveniment, Sam Abrams i Ernest Farrés, “la programació de la Setmana de la Poesia de Barcelona 2013 s’ha ideat partint del desig de potenciar la interconnexió entre la societat, els seus poetes i el món del llibre. Al llarg de set dies, començant amb els Jocs Florals el 8 de maig i acabant amb el Festival Internacional el dia 14, Barcelona serà l’escenari d’un acurat ventall de recitals, trobades, concerts i conferències que tindran com a protagonistes des dels creadors d’aquí (de totes les generacions i provinents de tots els territoris de parla catalana) fins a destacadíssimes figures internacionals, passant per editors, traductors, crítics literaris, músics o bloguers.”

 

 

Setmana de la Poesia de Barcelona 2013 from Barcelona Cultura on Vimeo.

Des de l’Edu3 us oferim Viu la poesia, una sèrie de vídeos dedicats a diversos poetes catalans de l’actualitat que trobareu en aquest enllaç.

Any Joana Raspall

Aquest any 2013 es commemora els 100 anys del naixement de l’escriptora catalana.

Joana Raspall viu des dels tres anys a Sant Feliu de Llobregat. Des de ben jove va mostrar el seu amor per la literatura, portant-la a escriure sempre en català. Les seves primeres publicacions apareixen a revistes locals com El Eco del Llobregat ò Camí Claror. Des d’aquesta última va encapçalar una campanya per demanar una biblioteca infantil a Sant Feliu.

Va estudiar per treballar com a bibliotecària fins al final de la Guerra Civil a la biblioteca de Vilafranca del Penedès, d’on  -amb l’ajuda d’una companya-  va salvar part del fons literari de la destrucció per part dels soldats franquistes; concretament llibres catalans, els quals van portar a la Biblioteca de Catalunya.

Després de la guerra es va casar i va tenir tres fills. Llavors va reprendre la seva carrera literària escrivint i publicant textos en català a espais clandestins o tolerats per la censura: Jocs Florals, concursos literaris i festes populars. D’altra banda, impartia classes particulars de català a casa seva i va començar la creació de les fitxes de mots sinònims, que anys després donarien vida als treballs Diccionari pràctic de Sinònims, el Diccionari de locucions i frases fetes (premi  Marià Aguiló de l’IEC 1986) i el Diccionari d’homònims i parònims.

Va participar en la creació de la col·lecció de teatre infantil en català a l’editorial Edebé, mitjançant l’escriptura d’una trilogia d’obres teatrals per a infants i joves, una de les quals, L’invent, va rebre el premi Cavall Fort 1969.

L’any 1974 va crear el premi de Poesia Martí Dot, dirigit a poetes i poetesses joves, del qual ha participat com a jurat fins a l’actualitat. També ha col·laborat a diferents revistes de Sant Feliu, com Alba, i amb una secció fixa sobre llengua en la revista Va i ve.

Durant tots aquest anys no ha deixat mai d’escriure poesia i ha participat a tertúlies i actes literaris, visitant escoles i compartint xerrades sobre poesia i literatura amb l’alumnat.

L’any 2004, l’Associació de dones Casal de la Dona va crear el Concurs de relats breus per a dones Joana Raspall, unint d’aquesta manera les dues vessants del personatge, el d’escriptora i el de defensora dels valors de la dona.

En la seva àmplia obra literària destaca la poesia i, en concret, la poesia infantil i juvenil, tot i que també ha contribuït en el camp de la narrativa, la novel·la, el teatre i la lingüística, així com ha col·laborat en articles de premsa i llibres diversos.

Si voleu participar en les activitats que es duen a terme en el marc de l’Any Joana Raspall, en aquesta pàgina de la XTEC trobareu més informació i continguts.

 

 

10 anys de la mort de Terenci Moix


Avui recordem la figura de Terenci Moix, genial escriptor català que va morir tal dia com avui fa 10 anys.

Terenci Moix (Barcelona, 5 de gener de 1942 – 2 d’abril de 2003) va ser un novel·lista que va escriure en català i en castellà. La seva figura està lligada, evidentment, a la literatura però també al cinema, ja que va ser articulista especialitzat en cinema i també dramaturg.

La seva obra navega entre la crítica i la mitificació de la cultura catalana, els valors de l’època franquista, l’educació religiosa i el sexe i una incommensurable devoció per la història d’Egipte imbuint-se de ple en el món del cinema. Per aquest fet les seves novel·les més cèlebres es basen en amors i desamors durant l’imperi faraònic.

L’any 1967 guanya el Premi Víctor Català pel recull de contes La torre dels vicis capitals, el 1968 el Josep Pla de narrativa per Onades sobre una roca deserta i la novel·la El dia que va morir Marilyn rep el Premi Crítica Serra d’Or de novel·la (1970). El 1974 publica l’obra de teatre Tartan dels micos contra l’estreta de l’Ensanxe. Descontent amb el seu entorn, però, i concentrat en altres afers literaris, no torna a publicar una novel·la fins al 1983, i ho fa en castellà: Nuestro virgen de los mártires. Les últimes dues dècades de la seva vida publica en castellà, sobretot, amb gran èxit de lectors. El 1986 rep el Premi Planeta, per No digas que fue un sueño, novel·la d’abast popular incalculable. El 1992 apareix la seva última novel·la en català, El sexe dels àngels -guanyadora del Premi Ramon Llull-, autèntic vademècum de la societat i la cultura catalana del moment.

Conocerme es quererme“. Així és com Terenci Moix es “ven” en una de les entrevistes que es recullen al capítol que li va dedicar el programa televisiu Retalls. Aquest capítol repassa la seva trajectòria vital des dels vessants més remarcables, com ara la infantesa o les aficions més conegudes: el cinema i Egipte.

El seu arxiu filmogràfic casolà (amb centenars de pel·lícules i fotografies dels seus mites de Hollywood), fotografies poc conegudes de la seva joventut, i una visita a la seva casa de Ventalló (on passava llargues temporades escrivint) són alguns dels atractius que ofereix el capítol per saber, una mica més, qui era i com vivia Terenci Moix.

 

Vicent Andrés Estellés

Ahir es va commemorar el 20è aniversari de la mort del poeta i periodista valencià Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993), considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània i el millor poeta valencià des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat, és a dir, des de l´època d’Ausiàs March i Joan Roís de Corella.

L’obra d’Estellés, per volum, per riquesa estètica i per diversitat temàtica, ocupa un lloc d’honor en el panorama de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX.

Dels seus llibres de poesia, destaca el segon volum de l’Obra Completa, Les pedres de l’àmfora, el qual va rebre els premis Lletra d’Or (1974) i Crítica Serra d’Or (1975). També s’han de destacar dos poemaris que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià. Va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984).

Diversos cantants han posat música als seus poemes, entre els quals destaca Ovidi Montllor amb Coral romput.

Va ser membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Us deixem un programa de ràdio elaborat per Ràdio Escairats i Ràdio Esparreguera dedicat a la figura del poeta valencià.

 

Josep Maria Benet i Jornet, 45 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Josep Maria Benet i Jornet, dramaturg i guionista català, ha estat guardonat amb el 45 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, una distinció que atorga Òmnium Cultural.

Josep M. Benet i Jornet (Barcelona, 1940), fascinat pel teatre ja des de ben jove, ha convertit el món escènic en la seva gran passió. Als vint-i-tres anys s’estrenà com a autor dramàtic amb Una vella, coneguda olor (1963), a la qual han seguit fins avui una quarantena de peces teatrals, que li han valgut nombrosos guardons.

La seva producció, caracteritzada al principi pel to realista i la problemàtica col·lectiva –Berenàveu a les fosques (1973), La desaparició de Wendy (1971), Revolta de bruixes (1975), ha anat evolucionant cap a temàtiques més íntimes i existencials. En aquesta línia cal destacar les obres Desig (1989), Fugaç (1992) i Testament (1993). Algunes de les seves produccions han estat adaptades al cinema. També ha conreat el teatre infantil i juvenil. Des dels anys setanta col·labora amb la televisió, on ha demostrat la seva capacitat d’adaptar-se amb encert al gran públic amb sèries de llarga durada com Poble Nou (1992-95), Laberint d’ombres (1998-99) i Ventdelplà (2005-06).

En aquest capítol de la sèrie Veus literàries farem un repàs a la seva trajectòria.

 

2n premi de poesia infantil Pissiganya.cat

Pissiganya.cat, la revista de poesia per a xiquets i xiquetes de 0 a 100 anys, convoca el 2n premi de poesia infantil Pissiganya.cat.

La convocatòria s’adreça a les escoles de primària de tots els territoris de parla catalana, i el termini per presentar-se acaba el 16 d’abril de 2013.

Quin és el premi?
El premi consisteix en un lot de llibres cortesia de Tàndem Edicions per als guanyadors, així com una entrada conjunta al Museu de la vida rural, de l’Espluga de Francolí, per a tots els premiats i els seus pares. Afanyeu-vos!

Què és Pissiganya?
Us en fem cinc cèntims:

Pissiganya.cat és una revista digital destinada a difondre les creacions poètiques dels nens de primària, així com a promoure la didàctica de la poesia entre els docents. Fins a la data hi ha més de 300 mestres registrats que ens envien les produccions poètiques dels seus alumnes.

Any Espriu

Ahir va arrencar la commemoració del centenari del naixement de l’escriptor català Salvador Espriu i Castelló (1913, Santa Coloma de Farners).

Al llarg d’aquest any, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, municipis  i institucions d’arreu del país duran a terme iniciatives en diferents poblacions pràcticament cada dia de l’any. Totes aquestes activitats les podeu consultar al web www.anyespriu.cat .

D’altra banda, amb motiu de l’Any Espriu, en aquesta pàgina de la XTEC es recolliran diversos materials didàctics publicats pel Departament d’Ensenyament, propostes didàctiques de centres tant de primària com de secundària que tinguin com a eix la figura i l’obra de l’autor de Sinera, propostes de formació per al professorat, propostes de rutes literàries per a l’alumnat, propostes d’obres de teatre, propostes musicals sobre l’obra espriuana, les frases més significatives que va escriure el nostre autor… En definitiva, un espai on el professional de l’ensenyament podrà trobar eines per acostar al seu alumnat l’obra d’un dels autors cabdals de la literatura catalana del segle xx.

Per anar obrint boca, a través dels seus familiars, el programa televisiu El meu avi, ressegueix episodis que van marcar la vida de Salvador Espriu i descobreix com, més enllà de la cara pública, hi ha un altre Espriu irònic i gran conversador.

 

 

D’altra banda, també podeu escoltar el poema La pell de brau (1960), on el poeta expressa un somni de futur en llibertat, de convivència i de pau per als pobles d’Espanya.

 

 

I un altre poema famossísim, Assaig de càntic en el temple, extret del llibre El caminant i el mur, el qual reflecteix les tensions del poeta amb el seu poble.