Mes: abril 2013

1 de maig, Dia Internacional dels Treballadors

Posted by

0

 

Demà es celebra el Dia Internacional dels Treballadors, la festa reivindicativa del moviment obrer.

Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors té els seus orígens al Congrés Obrer Socialista que es va celebrar a París l’any 1889, on es va decidir, com a homenatge als Màrtirs de Chicago, que el Primer de Maig seria el dia de protesta i de reclamacions obreres.

Amb aquest acte el moviment obrer va començar a prendre consciència dels seus drets i a reivindicar-los, aconseguint amb el pas dels anys i amb molt esforç i sacrifici algunes millores en les condicions laborals.

En aquest programa que us oferim a continuació, Tarasca repassa els orígens de les Comissions Obreres, un moviment sociopolític de treballadors que es va iniciar durant els anys 60.

En aquest reportatge, cinc treballadors de l’empresa Macosa recorden aquells anys de lluita com si fos ahir, quan moltes persones van ser condemnades per haver lluitat per millorar les condicions laborals dels obrers.

La por, la clandestinitat, les detencions, les tortures o els acomiadaments injustos d’un govern franquista repressor només són uns quants elements de la lluita dels protagonistes. Ells i altres persones van aconseguir que els obrers comencessin a prendre consciència dels seus drets. Malgrat les adversitats, no van perdre mai l’esperança. L’esperança que va permetre que les Comissions Obreres, finalment, veiessin la llum.

 

 

 

Nascuts per llegir

Posted by

0

 

 

 

 

 

Amb motiu de la imminència de la diada de Sant Jordi, avui us volem apropar al programa Nascuts per llegir.

Aquest programa neix l’any 2002 de la mà d’un grup de treball de professionals relacionats amb la literatura infantil i les biblioteques arran de la iniciativa que s’havia dut prèviament a Itàlia.

Nascuts per llegir consisteix en establir un vincle afectiu entre adults i infants de 0 a 3 anys al voltant del llibre amb l’objectiu final de promoure la lectura. Es pretén contribuir al desenvolupament intel·lectual i emocional de l’infant prenent la lectura en veu alta com a vehicle fonamental per al seu creixement integral.

Explicar o llegir una història és una activitat que ajuda a millorar la relació entre pares i fills, estimula el plaer d’escoltar, d’imaginar i crear, desenvolupa el gust per aprendre, alhora que esdevé la base per poder establir una relació constant entre el món que envolta el nen i el seu propi món interior que haurà d’anar creixent al llarg de la seva vida.

Una de les raons més convincents del valor de la lectura en el primer any de vida dels infants és l’adquisició de la competència lingüística. El llenguatge verbal és un vehicle important de comunicació, per això llegir en veu alta als nens significa introduir-los en la consciència de l’estructura del llenguatge.

En aquest capítol del programa de Catalunya Ràdio Quaderns de pedagogia, la coordinadora del projecte dóna pautes per a la seva aplicació.

Feliç diada de Sant Jordi 2013!

Any Joana Raspall

Posted by

0

Aquest any 2013 es commemora els 100 anys del naixement de l’escriptora catalana.

Joana Raspall viu des dels tres anys a Sant Feliu de Llobregat. Des de ben jove va mostrar el seu amor per la literatura, portant-la a escriure sempre en català. Les seves primeres publicacions apareixen a revistes locals com El Eco del Llobregat ò Camí Claror. Des d’aquesta última va encapçalar una campanya per demanar una biblioteca infantil a Sant Feliu.

Va estudiar per treballar com a bibliotecària fins al final de la Guerra Civil a la biblioteca de Vilafranca del Penedès, d’on  -amb l’ajuda d’una companya-  va salvar part del fons literari de la destrucció per part dels soldats franquistes; concretament llibres catalans, els quals van portar a la Biblioteca de Catalunya.

Després de la guerra es va casar i va tenir tres fills. Llavors va reprendre la seva carrera literària escrivint i publicant textos en català a espais clandestins o tolerats per la censura: Jocs Florals, concursos literaris i festes populars. D’altra banda, impartia classes particulars de català a casa seva i va començar la creació de les fitxes de mots sinònims, que anys després donarien vida als treballs Diccionari pràctic de Sinònims, el Diccionari de locucions i frases fetes (premi  Marià Aguiló de l’IEC 1986) i el Diccionari d’homònims i parònims.

Va participar en la creació de la col·lecció de teatre infantil en català a l’editorial Edebé, mitjançant l’escriptura d’una trilogia d’obres teatrals per a infants i joves, una de les quals, L’invent, va rebre el premi Cavall Fort 1969.

L’any 1974 va crear el premi de Poesia Martí Dot, dirigit a poetes i poetesses joves, del qual ha participat com a jurat fins a l’actualitat. També ha col·laborat a diferents revistes de Sant Feliu, com Alba, i amb una secció fixa sobre llengua en la revista Va i ve.

Durant tots aquest anys no ha deixat mai d’escriure poesia i ha participat a tertúlies i actes literaris, visitant escoles i compartint xerrades sobre poesia i literatura amb l’alumnat.

L’any 2004, l’Associació de dones Casal de la Dona va crear el Concurs de relats breus per a dones Joana Raspall, unint d’aquesta manera les dues vessants del personatge, el d’escriptora i el de defensora dels valors de la dona.

En la seva àmplia obra literària destaca la poesia i, en concret, la poesia infantil i juvenil, tot i que també ha contribuït en el camp de la narrativa, la novel·la, el teatre i la lingüística, així com ha col·laborat en articles de premsa i llibres diversos.

Si voleu participar en les activitats que es duen a terme en el marc de l’Any Joana Raspall, en aquesta pàgina de la XTEC trobareu més informació i continguts.

 

 

Montserrat Caballé fa 80 anys

Posted by

0

Avui, 12 d’abril del 2013, la soprano i cantant d’òpera catalana Montserrat Caballé fa 80 anys.

Montserrat Caballé, una de les sopranos d’òpera més grans de la segona meitat del segle XX, ha estat molt elogiada per la seva tècnica i les seves interpretacions dels grans papers del bel canto de Rossini, Bellini i Donizetti.

Montserrat Caballé ha cantat més de vuitanta papers operístics, des de l’òpera barroca fins a Verdi, Wagner i Puccini, incloent obres de Richard Strauss. També ha cantat cançons populars espanyoles. La seva veu és notable per la seva puresa, pel seu control precís i per la seva potència, i és caracteritza per una tècnica superba, matisació vocal i els seus exquisits pianissimos.

Caballé sempre serà recordada pel seu memorable duet amb Freddie Mercury,  ja que d’aquesta col·laboració va sorgir la cançó Barcelona, la qual es convertiria en l’himne oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 .

Us animem a escoltar aquest programa de la sèrie Històries de l’òpera dedicat a la soprano catalana.

40 anys sense Picasso

Posted by

0

Recordem la figura del pintor Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 25 d’octubre de 1881 – Mogins, 8 d’abril de 1973) en el 40è aniversari de la seva mort.

Picasso ha estat un dels pintors més importants del s.XX. La seva obra encara continua vigent avui en dia influenciant l’art contemporani.

La seva vida va estar marcada per un frenesí creatiu que el va portar a produir milers d’obres i per les seves passions amoroses.

Picasso va començar a pintar als 14 anys, quan va entrar a estudiar a l’Escola d’Arts de Barcelona, on el seu pare ensenyava dibuix. Durant aquests anys a Barcelona es va relacionar amb artistes catalans que s’aplegaven al voltant del bar modernista Els Quatre Gats.

Més tard va estudiar a l’escola de Madrid, on va començar a destacar.

A principis del segle XX es va traslladar al bohemi barri de Montmartre, a París, on va començar a pintar obres dominades per la gama cromàtica del blau (període blau, 1901-1904) i posteriorment va seguir el període rosa (1905-1907), on va pintar saltimbanquis, artistes del circ, gitanos i marginats, entre d’altres. Durant aquests anys va travar amistat amb Max Jacob i Henri Matisse, entre d’altres.

Una de les seves obres més importants que el van consagrar com a artista va ser Les Senyoretes d’Avinyó (1907), una obra influenciada per l’art africà amb la qual va trencar amb el Realisme per catapultar el Cubisme.

També destaca el Guernica (1937), icona artística del segle XX inspirada en el brutal bombardeig sobre la localitat de Guernica durant la Guerra Civil Espanyola. Aquesta obra suposa una síntesi entre Cubisme, Expressionisme i Surrealisme.

Durant la seva prolífica vida artística, Picasso va treballar altres disciplines com la ceràmica, l’escultura amb bronze i el collage.

A continuació us recomanem veure aquest vídeo que fa un recorregut als seus inicis en el món de la pintura a través de les seves passes per la ciutat de Barcelona.

 

El Petit Príncep fa 70 anys

Posted by

0

El 6 d’abril de l’any 1943 es va publicar a Nova York per primera vegada El Petit Príncep.

Aquest fantàstic llibre, escrit per Antoine de Saint-Exupéry, va esdevenir un gran èxit editorial fins arribar a ser tot un clàssic de la literatura universal.

El Petit Príncep és un conte per a nens i nenes i també per als més grans; un relat filosòfic sota l’aparença d’un conte per a infants.

Narra la història d’un aviador atrapat al desert perquè se li ha espatllat l’avió i les converses que manté amb un nen, El Petit Príncep. Amb aquestes converses, el Petit Príncep fa replantejar-se la vida a l’aviador a través de les seves reflexions sobre la lògica absurda del món adult.

Escrit d’una manera clara i senzilla, amb un llenguatge planer perquè els nens i nenes el puguin entendre sense cap dificultat, El Petit Príncep també es caracteritza per les seves il·lustracions, fetes pel propi Saint-Exupéry, les quals han esdevingut tan famoses o més que el propi llibre.

Per a aquells que encara no han tingut l’oportunitat de llegir-lo o per a aquells que el volen tornar a llegir, us deixem un enllaç al llibre perquè el pugueu llegir des de la web.

10 anys de la mort de Terenci Moix

Posted by

0


Avui recordem la figura de Terenci Moix, genial escriptor català que va morir tal dia com avui fa 10 anys.

Terenci Moix (Barcelona, 5 de gener de 1942 – 2 d’abril de 2003) va ser un novel·lista que va escriure en català i en castellà. La seva figura està lligada, evidentment, a la literatura però també al cinema, ja que va ser articulista especialitzat en cinema i també dramaturg.

La seva obra navega entre la crítica i la mitificació de la cultura catalana, els valors de l’època franquista, l’educació religiosa i el sexe i una incommensurable devoció per la història d’Egipte imbuint-se de ple en el món del cinema. Per aquest fet les seves novel·les més cèlebres es basen en amors i desamors durant l’imperi faraònic.

L’any 1967 guanya el Premi Víctor Català pel recull de contes La torre dels vicis capitals, el 1968 el Josep Pla de narrativa per Onades sobre una roca deserta i la novel·la El dia que va morir Marilyn rep el Premi Crítica Serra d’Or de novel·la (1970). El 1974 publica l’obra de teatre Tartan dels micos contra l’estreta de l’Ensanxe. Descontent amb el seu entorn, però, i concentrat en altres afers literaris, no torna a publicar una novel·la fins al 1983, i ho fa en castellà: Nuestro virgen de los mártires. Les últimes dues dècades de la seva vida publica en castellà, sobretot, amb gran èxit de lectors. El 1986 rep el Premi Planeta, per No digas que fue un sueño, novel·la d’abast popular incalculable. El 1992 apareix la seva última novel·la en català, El sexe dels àngels -guanyadora del Premi Ramon Llull-, autèntic vademècum de la societat i la cultura catalana del moment.

“Conocerme es quererme“. Així és com Terenci Moix es “ven” en una de les entrevistes que es recullen al capítol que li va dedicar el programa televisiu Retalls. Aquest capítol repassa la seva trajectòria vital des dels vessants més remarcables, com ara la infantesa o les aficions més conegudes: el cinema i Egipte.

El seu arxiu filmogràfic casolà (amb centenars de pel·lícules i fotografies dels seus mites de Hollywood), fotografies poc conegudes de la seva joventut, i una visita a la seva casa de Ventalló (on passava llargues temporades escrivint) són alguns dels atractius que ofereix el capítol per saber, una mica més, qui era i com vivia Terenci Moix.