Pop lletrat. Lletres sentides

 

 

 

 

Pop lletrat. Lletres sentides és un projecte audiovisual que pretén demostrar que les cançons són la manera més eficaç i influent de la cultura de masses per garantir la riquesa i l’evolució de la llengua. Amb aquest objectiu, Màrius Serra conversa amb Cris Juanico, Feliu Ventura, Quim Vila, Carles Sanjosé (Sanjosex) i Xarim Aresté (Very Pomelo) sobre l’ús de la llengua a les seves cançons; aquestes cinc converses es poden veure en cinc vídeos.

Cris Juanico

Feliu Ventura

Sanjosex

Quim Vila

Xarim Aresté

Aquesta iniciativa del Grup Enderrock s’emmarca en la celebració de l’Any de la Paraula Viva, impulsat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans amb motiu de la celebració del seu centenari. El projecte ha rebut la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, del TERMCAT, de Linguamón, del Departament d’Ensenyament i d’Òmnium Cultural.

Vint anys sense Montserrat Roig

Recentment s’han complit vint anys d’ençà de la prematura mort de Montserrat Roig als 45 anys, víctima d’un càncer de mama. Des d’aquí aprofitem la trista efemèrida per reivindicar el record de la seva obra i de la seva carismàtica figura. Per això proposem aquest capítol del programa “Retalls”, que se centra en la cèlebre escriptora i en el seu compromís social, així com en alguns aspectes no tan coneguts de la seva vida.

 
Edu3.cat

Capítol de “Retalls” de TVC

logo Edu3
Equip Edu3.cat

La Viquipèdia fa 10 anys

10-love cmyk catalan 1.svg

El passat 15 de gener, la Wikipèdia va fer 10 anys i dos mesos més tard, celebrem els 10 anys del a Viquipèdia en català.

La Vikipedia en català va ser creada el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya, i durant dos mesos va ser l’única amb articles en llengua no anglesa.

Així  s’ha convertit en una institució que comparteix el mateix objectiu que les institucions culturals: difondre el coneixement, i en aquest cas utilitzant la llengua catalana.

Per celebrar aquest aniversari, a més de les activitats organitzades des de la Wikimedia Foundation arreu del món, la Viquipèdia ha realitzat una sèrie d’actes durant aquest mes de març per tots els Països Catalans.

Una de les activitats més destacades per celebrar aquest aniversari és aconseguir arribar als 2.000 editors en un sol dia, fet que suposaria un nou rècord d’edició, doncs normalment hi editen un 300 editors, que sumats farien uns 1.300 editors al mes.

Animeu-vos a celebrar aquest aniversari!!!

Per saber-ne més:

ButlleTIC

XTEC

Coneguem l’Alguer, la pervivència d’una llengua

A través d’aquest capítol de la sèrie “Tarasca” farem un seguiment de l’evolució de la llengua catalana a l’Alguer a través dels segles. El següent vídeo repassa els esdeveniments més recents, analitza per què encara s’hi parla el català i quin pot ser el futur d’aquesta llengua.

L’Alguer és una ciutat de 40.000 habitants de la costa nord-occidental de Sardenya, on encara es parla una variant del català. L’Alguer, amb un territori de 25.000 hectàrees, va passar a formar part, l’any 1720, a la casa dels Savoia d’Itàlia. Des d’aleshores, la llengua oficial és l’italià. Després del 1950, una forta immigració, que no parlava ni entenia la llengua de l’Alguer, ha transformat la ciutat urbanísticament i culturalment.

El català és present a l’Alguer des del segle XIV. Va formar part dels territoris de la Corona catalano-aragonesa des de l’any 1296, quan el papa Bonifaci VIII va concedir Sardenya a Jaume II. L’any 1354, el seu nét, Pere el Cerimoniós, en va prendre possessió efectiva conquerint l’Alguer.

Des d’aleshores, la llengua oficial de l’illa va ser el català. Davant la població rebel de la ciutat, el rei Pere va foragitar tots els seus habitants i va manar repoblar l’Alguer amb catalans. Després de més de sis segles, la llengua catalana resisteix a l’Alguer contra tot pronòstic.

Avui en dia, però, amb la llengua italiana present en tots els estrats de la societat, l’alguerès pateix un fort retrocés. A finals del 1999, el senat italià va promulgar la llei de minories lingüístiques. Malgrat les dificultats, i el fet que sigui opcional, el català s’ensenya ara a l’escola, una hora a la setmana, als nens de 3 a 10 anys. Així mateix, també es fan cursos de català per a adults.

L’alguerès és un dialecte del català. Es tracta d’una variant molt interessant, ja que ha mantingut termes arcaics, termes medievals, que s’han perdut en el català estàndard. L’alguerès, però, també ha integrat termes sards, italians i, en una part mínima, castellans.

Edu3.cat

Descobreix l’Alguer amb l’Edu3!!!

logo Edu3
Equip Edu3.cat

La Llengua Catalana a Internet

Avui us presentem la iniciativa que s’està duent a terme entre la Biblioteca de Catalunya i Google a través d’un capítol de la sèrie “L’Internauta”.

En aquesta ocasió visita el programa la Sra. Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca Nacional que va ser notícia perquè amb quatre biblioteques més es va signar un conveni amb Google per digitalitzar bona part de l’obra literària en català, lliure de drets.

Es tracta doncs, de publicar a Internet aquelles obres en català escrites per personess que ja no cobren pels seus llibres. Per altra banda, el lingüista Lluís de Yzaguierre ens presenta el seu servidor ortològicde la llengua catalana i del seu interès per posar Internet i la llengua en comú.

Edu3.cat

Descobriu el català a Internet amb l’Edu3!!!!

+ Web del programa

Joan Solà

Ahir, dia 27 d’Octubre va morir el filòleg i lingüista, Joan Solà. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 2009 i vice-president de l’Institut d’Estudis Catalans va morir ahir a la nit víctima d’un càncer.

Joan Solà ha publicat més de quaranta llibres i ha dedicat tota la seva vida i la seva carrera acadèmica a l’estudi i la divulgació de la llengua. El juny de l’any passat va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que Òmnium Cultural atorga per reconèixer una persona que ha contribuït a la vida cultural de Catalunya.

Nascut a Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell) el 1940, va estudiar Magisteri a Lleida i el 1965 va rebre el títol de Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, on va fer el doctorat en Filologia Catalana.

Des del 1966 ensenyava lingüística catalana a la UB i en unes quantes institucions, com la UAB, l’Escola de Mestres Rosa Sensat, la Universitat d’Estiu de Prada, la Càtedra Ramon Llull de Mallorca, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Girona. Va escriure una quarantena de llibres sobre llengua i va dur a terme una extensa tasca divulgativa als mitjans de comunicació.
Desde l’Edu3 el recuperem amb el següent vídeo del programa “Caçadors de paraules” on parla sobre la importància de la normalització del català mitjançant el futbol, gràcies a les transmissions de Joaquim Maria Puyal.

(Font: Vilaweb)

Edu3.cat

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Més paraules: Estiu

L’estiu ja és aquí, però l’estiu és més que una estació, és una paraula, que Anton M. Espadaler ens explica al programa “Més paraules”, per què li agrada.

Anton M. Espadaler diu que li agrada el mot “estiu” perquè, a més de designar l’època de l’any, té un so molt especial. També recorda la dita “a l’estiu, tota cuca viu“.

Edu3.cat