Història de Catalunya

L’Olimpíada popular del 36

Posted by

0

El 21 de juliol de 1936 es va suspendre l’Olimpíada popular de Barcelona a causa de l’aixecament feixista espanyol i l’inici de la guerra civil espanyola.

L’Olimpíada popular de Barcelona, de caràcter antifeixista, havia de ser un esdeveniment esportiu alternatiu als Jocs Olímpics de Berlín de 1936 amb l’objectiu de reivindicar el veritable esperit olímpic i fomentar els valors de solidaritat i pau entre nacions, ja que els Jocs Olímpics de Berlín suposaven una apologia del nazisme i els seus valor racials i militars.

El 1931, en el moment de designar la ciutat que acolliria les Olimpíades, la convulsa situació política d’Espanya va fer que el Comitè Olímpic Internacional (COI) desestimés Barcelona, una de les favorites després del gran èxit que havia tingut l’Exposició Universal del 1929, en favor de Berlín, ja que en aquell moment Alemanya encara era un país democràtic.

Poc després, l’any 1933 van arribar els nazis al poder i van instaurar el Tercer Reich. Llavors, malgrat les moltes protestes a nivell mundial, el COI va mantenir la celebració dels Jocs Olímpics a Berlín, fet que va originar la idea de celebrar l’Olimpíada popular de Barcelona.

A Barcelona es va començar a treballar per organitzar aquest esdeveniment. Hi van venir esportistes de molts països, com França, els Estats Units o Anglaterra, i per primera vegada es trencava amb la idea de competir exclusivament per estats, obrint diverses formes de participació: nacional, regional i local. També van permetre participar a les dones, que en aquells moments tenien dificultats per accedir a l’esport.

A Barcelona va arribar molta gent de tot arreu i es respirava un ambient festiu marcat pels valors olímpics i republicans, però l’esclat de la guerra el mateix dia va obligar a suspendre l’Olimpíada popular. Llavors, molts esportistes que havien arribat d’altres països per participar en aquest esdeveniment, es van allistar a les milícies republicanes, convertint-se així en els primers voluntaris estrangers, que posteriorment donarien pas a les Brigades Internacionals.

Per saber-ne més sobre l’Olimpíada popular del 36 podeu escoltar aquest capítol del programa de Catalunya Ràdio En guàrdia.

 

 

Nascuts per llegir

Posted by

0

 

 

 

 

 

Amb motiu de la imminència de la diada de Sant Jordi, avui us volem apropar al programa Nascuts per llegir.

Aquest programa neix l’any 2002 de la mà d’un grup de treball de professionals relacionats amb la literatura infantil i les biblioteques arran de la iniciativa que s’havia dut prèviament a Itàlia.

Nascuts per llegir consisteix en establir un vincle afectiu entre adults i infants de 0 a 3 anys al voltant del llibre amb l’objectiu final de promoure la lectura. Es pretén contribuir al desenvolupament intel·lectual i emocional de l’infant prenent la lectura en veu alta com a vehicle fonamental per al seu creixement integral.

Explicar o llegir una història és una activitat que ajuda a millorar la relació entre pares i fills, estimula el plaer d’escoltar, d’imaginar i crear, desenvolupa el gust per aprendre, alhora que esdevé la base per poder establir una relació constant entre el món que envolta el nen i el seu propi món interior que haurà d’anar creixent al llarg de la seva vida.

Una de les raons més convincents del valor de la lectura en el primer any de vida dels infants és l’adquisició de la competència lingüística. El llenguatge verbal és un vehicle important de comunicació, per això llegir en veu alta als nens significa introduir-los en la consciència de l’estructura del llenguatge.

En aquest capítol del programa de Catalunya Ràdio Quaderns de pedagogia, la coordinadora del projecte dóna pautes per a la seva aplicació.

Feliç diada de Sant Jordi 2013!

75 anys del bombardeig de Sant Felip Neri

Posted by

0

El 30 de gener de l’any 1938, durant la Guerra Civil espanyola, l’exèrcit feixista va bombardejar la plaça barcelonina de Sant Felip Neri. Durant l’atac van morir més de quaranta persones, la majoria de les quals eren nens i nenes que s’havien refugiat al soterrani de l’església de Sant Felip Neri.

Per això, en commemoració d’aquest tràgic succés, us recomanem veure el documental La canalla(da) de Sant Felip, el qual mostra els estralls que va provocar l’atac aeri.

A partir de documents històrics i dels testimonis de supervivents es reconstrueix la vida de Barcelona sota els bombardeigs.

 

Per Catalunya! Vida i mort de Lluís Companys

Posted by

0

El 14 d’octubre de 1940 un tribunal militar, en consell sumaríssim de guerra, condemnava Lluís Companys a mort per rebel·lió militar.

La matinada del 15 d’octubre de 1940 Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya (1934-1940) durant la Segona República Espanyola, va ser afusellat al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. Va rebutjar posar-se la bena als ulls i les seves últimes paraules van ser “per Catalunya!“.

Així doncs, 72 anys després de la seva mort a mans de l’exèrcit franquista tal dia com avui, recordem la seva figura amb aquest vídeo:

 

 

 

Terra de Castells

Posted by

0

A inicis de l’Edat Mitjana, Catalunya es va convertir en terra de castells, per això es creu que “Catalunya” vol dir, precisament, “terra de castells”. En aquesta ocasió l’Edu3.cat us proposa un vídeo en què es parla sobre aquestes construccions, els castells, les edificacions defensives construïdes des de l’època romana fins al segle XVIII.

Els castells, units a les necessitats defensives, són fortificacions que ja van aixecar els romans i els visigots. La invasió islàmica pel sud i la reacció carolíngia pel nord van establir una frontera, al segle IX, marcada pels rius Llobregat i Cardener i per la serra del Boumort.

A la línia fronterera es va fer servir la fórmula dels castells termenats, confiats a un representant comtal: el vicari. Al segle X es densifica el territori fronterer, amb assentaments al voltant dels castells. L’ocupació de les terres musulmanes al segle XI requereix el mateix sistema de defensa i es refan antigues fortificacions islàmiques.

Més endavant, els castells esdevenen una peça clau en la Catalunya baixmedieval, fragmentada en dominis senyorials. També és el moment de les viles fortificades, temoroses davant les agressions externes. Els segles moderns recullen tota aquesta herència i assumeixen nous reptes militars. Les noves necessitats defensives requereixen nous recintes, com els de Montjuïc o Figueres, del segle XVIII. Entre els segles XIX i XX es restauren molts castells amb una llarga història.

Edu3.cat

+vídeos

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Visca la constitució!

Posted by

0

Des de l’Edu3.cat us convidem a veure aquest capítol de dibuixos animats del programa “Història de Catalunya” on en Dragui en fa passar una bona estona, aprendre i passar-t’ho d’allò millor.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/Ha_cat/001_783157.rm" width="352" height="288"/]

Després de la retirada de les tropes napoleòniques, Ferran VII va tornar a Espanya com a rei. Els seus canvis constants d’orientació política van originar crisis importants, tal com destaca en Dragui en aquest capítol de la sèrie de dibuixos animats “Història de Catalunya”.

L’any 1812, a Cadis, les Corts van proclamar la primera constitució espanyola. La tasca desenvolupada per les corts de Cadis va donar a la monarquia un caràcter social i polític diferent al que havia tingut durant gairebé sis segles.

El març de 1814, mentre les tropes napoleòniques vençudes s’anaven retirant cap a França, va entrar a Espanya el rei Ferran VII, que no va voler acatar la Constitució. El rei va voler tornar a l’antic règim, amb tots els beneficis i prerrogatives que això comportava per a determinades classes socials, i va reprimir els liberals i els afrancesats.

Mentrestant s’anaven independintzant les colònies d’Espanya a Amèrica: l’Argentina, Colòmbia, el Paraguai, Veneçuela, Xile, l’Uruguai, el Perú, l’Equador, Bolívia… Només quedaven Cuba i Puerto Rico.

El general Riego es va aixecar a favor de la Constitució i contra Ferran VII, que va acabar acatant-la, fet que va donar pas al Trienni Liberal, entre els anys 1820 i 1823, i a la supressió de la Inquisció.

El rei, però, va canviar d’opinió i va demanar ajuda a la Santa Aliança europea. El rei de França, Lluís XVIII, va enviar a Espanya, amb l’ajuda econòmica dels altres estats de l’Aliança, un gran exèrcit, els Cent Mil Fills de Sant Lluís. Així es va posar fi al liberalisme.

El rei Ferran VII es va posar malalt i va assumir el govern la seva quarta esposa, Maria Cristina de les Dues Sicílies, que va concedir l’amnistia.

L’any 1833, Ferran VII va morir. La seva filla gran, Isabel, només tenia tres anys i el país es va dividir per un problema de successió. Van sorgir els partidaris de la reina, de tendència liberal, i els carlins, tradicionalistes i partidaris del germà de Ferran VII, al qual van anomenar Carles V. Els dos bàndols van lluitar durant set anys. Hi va destacar el general Ramon Cabrera, anomenat el Tigre del Maestrat.

L’any 1835 va accedir al poder el nou govern liberal de Juan Álvarez Mendizábal, però les lluites van continuar fins al 1839. El general Espartero, pels liberals, i Maroto, pels carlins, van firmar la pau en l’anomenat conveni de Bergara, rubricat amb l’abraçada de tots dos, l'”Abrazo de Vergara”.

Espartero no va solucionar els problemes i a Barcelona s’hi va produir una revolta. Espartero es va presentar personalment a la ciutat i va actuar sense contemplacions. Des del castell de Montjuïc va bombardejar la ciutat, que es va rendir el 2 de desembre de 1842. Però cada vegada hi havia més amotinaments i Espartero es va veure obligat a exiliar-se.

L’any 1843 es va formar un govern moderat presidit pel general Narváez.

Aprofita l’Edu 3 i comparteix aquesta proposta amb els teus amics i amigues!

Equip Edu3