Nostranau

Catàleg de Messier

Posted by

0

Tal dia com avui de l’any 1764, l’astrònom francès Charles Messier va descobrir la primera nebulosa i la va inscriure al seu catàleg amb el nom M27 o l’Halteri.

Però fins arribar a aquest moment hem de ser conscients de la feina d’altres astrònoms temps enrere. Dos mil anys abans de Crist, els astrònoms mesopotàmics ja tenien el cel dividit en constel·lacions; tenien mapes de tot el firmament, i van arribar a identificar 36 estrelles de referència.

Els grecs van continuar representant el cel des de punts de vista i suports variats. En particular, van estudiar amb molta precisió la geometria dels moviments dels astres.

Més endavant, a l’Edat Mitjana, els àrabs van relacionar i classificar les principals estrelles. Els àrabs van ser, sobretot, grans estudiosos de l’aspecte del firmament.

Després de la invenció del telescopi, molts astrònoms van dedicar-se a fer atles del cel, i catàlegs dels principals astres que hi veien. Però cap catàleg ha arribat a tenir el ressò i a ser tan perdurable com el que va fer el francès Charles Messier, al segle XVIII.

Charles Messier treballava en un petit observatori que hi havia sobre un palauet de Cluny, a París. Messier no era gens aficionat a les matemàtiques, gairebé imprescindibles per treballar en l’astronomia de l’època, per això es va dedicar a l’observació dels astres més que a fer càlculs sobre els seus moviments. Messier prenia nota de les posicions dels astres que tenien un aspecte difós i en feia la descripció de cadascun. Així va anar creant, nit rere nit, la més important de les seves obres: el primer catàleg de cúmuls i nebuloses.

El primer catàleg de Messier, amb 45 nebuloses, va ser publicat el 1771, i les seves descripcions encara són perfectament vàlides avui dia. El seu segon catàleg, amb 103 objectes, és usat pels astrònoms de tot el món. I el número d’ordre amb el que Messier els va identificar ha passat a ser un codi oficial.

A Messier, amb el seu rudimentari telescopi, tot li semblaven nebuloses. Ara sabem que uns quants dels objectes que va anotar són galàxies o nebuloses d’estrelles moribundes o cúmuls oberts d’estrelles. Degut a les reduïdes dimensions del telescopi que tenia Messier, tots els astres que apareixen en el seu catàleg són els astres nebulosos més brillants del cel. Per això ha perdurat la seva obra, i per això és famosa entre molts aficionats a l’astronomia amb telescopis petits.

Aquest vídeo del programa Nostranau tracta sobre el catàleg de Messier.

 

540 aniversari de Copèrnic

Posted by

0

Ahir es va celebrar el 540 aniversari del naixement de Nicolau Copèrnic (Torun, 19 de febrer de 1473 – Frombork, 24 de maig de 1543), un dels astrònoms més importants de la nostra història.

Aquest astrònom polonès va dir per primera vegada que la Terra girava al voltant del Sol i no al revés, tal com es pensava fins a aquell moment. La seva teoria heliocèntrica suposava una ruptura amb la teoria geocèntrica formulada per Aristòtil al segle IV aC i completada per Claudi Ptolomeu el segle II, segons la qual la Terra estava immòbil al centre de l’univers i la resta de planetes, el Sol i les estrelles giraven al seu voltant. Copèrnic pensava en un Univers homogeni i infinit situat al voltant del Sol.

La seva visió de l’univers va obrir nous camins i noves investigacions científiques, convertint-se així en la figura clau de la revolució astronòmica i científica, sovint coneguda com la Revolució copernicana o Revolució de Copèrnic.

Van haver de passar cinquanta anys perquè un altre astrònom, Galileo Galilei, comprovés que Copèrnic tenia raó.

Copèrnic és considerat el fundador de l’astronomia moderna al establir les bases que permetrien a Galileu i Isaac Newton culminar la revolució astronòmica —en passar d’un univers geocèntric a un cosmos heliocèntric— i de capgirar de manera irreversible la visió del cosmos imperant fins aleshores.

D’aquesta forma, va quedar clar que Copèrnic havia estat un revolucionari al camp de l’astronomia i que amb ell s’havia començat a posar les bases de l’astronomia moderna.

En aquest vídeo de la sèrie Nostranau podreu aprofundir més en al figura de Copèrnic.

 

 

Eclipsi total de Sol

Posted by

0

Fa pocs dies es va poder veure un eclipsi total de Sol a Austràlia i part de l’oceà Pacífic.

L’eclipsi total va començar tot just després de la sortida del Sol al nord d’Austràlia, per tant, es va poder veure una doble sortida del Sol, com si es fes de dia dos vegades en un matí.

Aquest eclipsi és el primer que es pot veure des d’Austràlia en una dècada i també serà el darrer que es vegi des de qualsevol part del món fins l’any 2015.

Avui en dia, gràcies a les explicacions astronòmiques, considerem els eclipsis solars totals com a fenòmens naturals, però a l’antiguitat eren atribuïts a causes sobrenaturals.

Un eclipsi solar es produeix quan la Lluna, durant la fase de lluna nova, es situa entre el Sol i la Terra, ocultant una part o tota la superfície de la Terra, és a dir, quan el Sol i la Lluna estan en conjunció mirant des de la Terra.

Per entendre millor i aprofundir en aquest tema, us animem a veure el capítol Eclipsi total de la sèrie Nostranau:

 

 

Alfa Centauri

Posted by

0

El telescopi de l’Observatori Europeu del Sud, situat a la localitat xilena de La Silla, ha descobert a Alfa Centauri, que és el sistema estel·lar més proper al nostre sistema solar, l’existència d’un planeta que gira entorn d’una estrella similar al Sol i que es troba a només 4 anys llum, una distància considerada curta en termes astronòmics. Aquest planeta situat fora del Sistema Solar és el més proper i semblant a la Terra de tots els planetes que coneixem fins ara.

Una fita i una gran descoberta si tenim en compte que fins ara havíem descobert una gran quantitat d’exoplanetes i cosos similars a la Terra sempre en sistemes estel·lars llunyans.

Alfa Centauri es el sistema estel·lar més proper al Sol; es troba a uns 41,3 bilions de quilòmetres de distància. Des de l’antiguitat ha estat considerada com una única estrella i amb gran importància mitològica (Centaure). És la més brillant de la constel·lació de Centaure, fet que podem observar sense ajuda de telescopi. Tot i que, en realitat, és la superposició de dos estrelles brillants d’un possible sistema de tres. Va ser l’astrònom francés Nicolas Louis de Lacaille qui va descobrir l’any 1752 que Alfa Centauri era una estrella binària.

Per ampliar els vostres coneixements sobre el sistema estel·lar Alfa Centauri us recomanem veure aquest capítol de la sèrie Nostranau:

Centaure