L’Olimpíada popular del 36

El 21 de juliol de 1936 es va suspendre l’Olimpíada popular de Barcelona a causa de l’aixecament feixista espanyol i l’inici de la guerra civil espanyola.

L’Olimpíada popular de Barcelona, de caràcter antifeixista, havia de ser un esdeveniment esportiu alternatiu als Jocs Olímpics de Berlín de 1936 amb l’objectiu de reivindicar el veritable esperit olímpic i fomentar els valors de solidaritat i pau entre nacions, ja que els Jocs Olímpics de Berlín suposaven una apologia del nazisme i els seus valor racials i militars.

El 1931, en el moment de designar la ciutat que acolliria les Olimpíades, la convulsa situació política d’Espanya va fer que el Comitè Olímpic Internacional (COI) desestimés Barcelona, una de les favorites després del gran èxit que havia tingut l’Exposició Universal del 1929, en favor de Berlín, ja que en aquell moment Alemanya encara era un país democràtic.

Poc després, l’any 1933 van arribar els nazis al poder i van instaurar el Tercer Reich. Llavors, malgrat les moltes protestes a nivell mundial, el COI va mantenir la celebració dels Jocs Olímpics a Berlín, fet que va originar la idea de celebrar l’Olimpíada popular de Barcelona.

A Barcelona es va començar a treballar per organitzar aquest esdeveniment. Hi van venir esportistes de molts països, com França, els Estats Units o Anglaterra, i per primera vegada es trencava amb la idea de competir exclusivament per estats, obrint diverses formes de participació: nacional, regional i local. També van permetre participar a les dones, que en aquells moments tenien dificultats per accedir a l’esport.

A Barcelona va arribar molta gent de tot arreu i es respirava un ambient festiu marcat pels valors olímpics i republicans, però l’esclat de la guerra el mateix dia va obligar a suspendre l’Olimpíada popular. Llavors, molts esportistes que havien arribat d’altres països per participar en aquest esdeveniment, es van allistar a les milícies republicanes, convertint-se així en els primers voluntaris estrangers, que posteriorment donarien pas a les Brigades Internacionals.

Per saber-ne més sobre l’Olimpíada popular del 36 podeu escoltar aquest capítol del programa de Catalunya Ràdio En guàrdia.

 

 

1 de maig, Dia Internacional dels Treballadors

 

Demà es celebra el Dia Internacional dels Treballadors, la festa reivindicativa del moviment obrer.

Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors té els seus orígens al Congrés Obrer Socialista que es va celebrar a París l’any 1889, on es va decidir, com a homenatge als Màrtirs de Chicago, que el Primer de Maig seria el dia de protesta i de reclamacions obreres.

Amb aquest acte el moviment obrer va començar a prendre consciència dels seus drets i a reivindicar-los, aconseguint amb el pas dels anys i amb molt esforç i sacrifici algunes millores en les condicions laborals.

En aquest programa que us oferim a continuació, Tarasca repassa els orígens de les Comissions Obreres, un moviment sociopolític de treballadors que es va iniciar durant els anys 60.

En aquest reportatge, cinc treballadors de l’empresa Macosa recorden aquells anys de lluita com si fos ahir, quan moltes persones van ser condemnades per haver lluitat per millorar les condicions laborals dels obrers.

La por, la clandestinitat, les detencions, les tortures o els acomiadaments injustos d’un govern franquista repressor només són uns quants elements de la lluita dels protagonistes. Ells i altres persones van aconseguir que els obrers comencessin a prendre consciència dels seus drets. Malgrat les adversitats, no van perdre mai l’esperança. L’esperança que va permetre que les Comissions Obreres, finalment, veiessin la llum.

 

 

 

75 anys del bombardeig de Sant Felip Neri

El 30 de gener de l’any 1938, durant la Guerra Civil espanyola, l’exèrcit feixista va bombardejar la plaça barcelonina de Sant Felip Neri. Durant l’atac van morir més de quaranta persones, la majoria de les quals eren nens i nenes que s’havien refugiat al soterrani de l’església de Sant Felip Neri.

Per això, en commemoració d’aquest tràgic succés, us recomanem veure el documental La canalla(da) de Sant Felip, el qual mostra els estralls que va provocar l’atac aeri.

A partir de documents històrics i dels testimonis de supervivents es reconstrueix la vida de Barcelona sota els bombardeigs.

 

Moisès Broggi

El passat 31 de desembre va morir als 104 anys de vida el metge barceloní Moisès Broggi.

Broggi va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona (UB) i es va especialitzar com a cirurgià. Va participar durant la Guerra Civil Espanyola al bàndol republicà, exercint com a cap de l’equip quirúrgic de les Brigades Internacionals i col·laborant en la creació dels primers quiròfans mòbils. Al acabar la guerra, el règim franquista el va destituir de tots els càrrecs públics, obligant-lo a deixar l’Hospital Clínic de Barcelona.

La seva carrera professional va continuar a Terrassa i a diversos centres de Barcelona, essent reconegut pels seus estudis en anatomia quirúrgica i per ser un dels impulsors de la bioètica a Catalunya. Va innovar al camp de la medicina i la cirurgia amb els seus estudis de tractament de ferides i fractures i amb l’anestèsia amb respiració controlada, que permet fer llargues operacions. Va treballar amb metges de renom com els germans Trias i Pujol i Josep Trueta.

Broggi va rebre nombrosos guardons durant la seva extensa carrera professional, com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2008). Va ser nombrat president de la Comisió de Deontología del Col·legi de Metges, també va ser membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona des de 1966, i va ser nomenat president l’any 1980. També va ser membre fundador de l’Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW), on Broggi i metges de tot el món van firmar un manifest en contra de la cursa armamentística l’any 1982. Per aquest manifest, el IPPNW va rebre el Premi Nobel de la Pau l’any 1985.

Durant els darrers anys de vida es va implicar activament en política, en la defensa del catalanisme i en la independència.

Podeu veure també aquest capítol del programa “(S)avis“, on Moisès Broggi parla, entre altres temes, de la seva experiència com a metge durant la Guerra Civil Espanyola i fa un repàs de gairebé un segle de vida: la dictadura de Primo de Rivera, la República i les diverses guerres que van sotragar el segle XX europeu.

 

La Wikipedra

pedra1

 

 

 

Avui us presentem la Wikipedra, un espai web desenvolupat per l’Observatori del Paisatge que recull totes les barraques i cabanes de pedra seca de Catalunya.

En aquest espai podeu consultar totes les construccions, barraques o cabanes que existeixen arreu del paisatge de Catalunya i a cada municipi a través de mapes, fitxes, fotografies i croquis. A més, podeu anar afegint noves construccions de pedra seca que conegueu i que no estiguin recollides encara i, posteriorment, seran validades per l’associació Drac Verd.

Aquesta web oberta a tothom consta de les següents parts:

Cercador: permet situar el mapa del municipi o paisatge i consultar les barraques o cabanes que s’hi troben al voltant.

Informació: situant-vos sobre cada punt marcat en el mapa obtindreu tota la informació relativa a la construcció de pedra seca (característiques, fotografies, croquis, etc.)

Mapes temàtics: podeu obtenir mapes segons seleccioneu el filtre de municipi o paisatges, d’aquesta manera podreu obtenir la representació d’aquestes construccions segons la seva distribució geogràfica.

I tu? Coneixes alguna barraca o cabana de pedra seca que no es trobi en aquesta Wikipedra? Anima’t a col·laborar i construir aquesta Wikipedra!!!

Memòria històrica

La memòria històrica és un esforç actual per part de la societat i de les institucions d’un país per recuperar part de la seva història passada, de trobar restes d’un passat que en un moment determinat de la història es va ocultar i que, posteriorment, va ser manipulat per esborrar definitivament la seva petjada.

Aquest esforç és important perquè amb el pas del temps hi ha personatges o fets històrics que poc a poc es van perdent en la memòria de la societat.

Per a la majoria dels joves el franquisme és una època allunyada, per això és important ensenyar-los a recuperar la memòria històrica.

En aquest vídeo que us presentem a continuació, els nois i les noies de quart d’ESO de l’IES Esteve Terrades de Cornellà de Llobregat, mitjançant un crèdit comú, fan una aproximació a fonts escrites i orals i investiguen què va ser el franquisme i què va suposar.

 

XII Festa del Modernisme de la Colònia Güell

Cada any, la Festa del Modernisme permet conèixer com era la vida a la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. En aquesta festa els veïns de la Colònia Güell recreen teatralment, al carrer, l’ambient i escenes de la vida dels primers anys de la Colònia, a principis el segle XX. Aquesta recreació és tractada amb un context festiu i se situa el marc incomparable de l’arquitectura modernista pròpia de la Colònia. Aquest any, els dies 19, 20 i 21 d’octubre tindrà lloc una nova edició d’aquesta festa , organitzada per l’Associació La Colònia Modernista.

Durant la Festa, i en els caps de setmana posteriors, hi ha exposicions de caràcter històric o cultural en general i, al llarg de l’any, l’Associació La Colònia Modernista programa la visita a la Cripta d’en Gaudí i altres activitats que també trobareu anunciades en aquesta web.

Les Festes del Modernisme pretenen mostrar de la manera més fidel possible a la història, aspectes de la vida social d’aquesta colònia crepuscular, els elements d’arqueologia industrial que conté i la seva arquitectura. Més encara, divulgant el coneixement es pretén contribuir a la preservació de la seva identitat, la conservació del seu patrimoni i la cohesió del seu veïnat.

Us convidem, doncs, a la Festa del Modernisme. Podreu passejar per més de vint racons teatralitzats al llarg i ample de la colònia.

Per obrir boca podeu veure el següent vídeo del programa televisiu Què va passar?, el qual parla de la història d’aquesta colònia i mostra la Festa del Modernisme de la Colònia Güell.

 

 

L’origen rural dels pobladors de la colònia va ser la clau per a la deslocalització de la fàbrica dels Güell de Barcelona i el seu trasllat a Santa Coloma de Cervelló.

L’historiador Josep Padró explica que les causes del trasllat de la fàbrica del Vapor Vell a la Colònia Güell van ser la necessitat d’un creixement industrial i la fugida de les condicions que el moviment obrer imposava. Els Güell només es van endur de la fàbrica de Sants una dotzena de famílies fidels a l’empresa.

Josep Padró es vesteix un cop a l’any d’Eusebi Güell per representar davant del públic la relació amb la seva dona i el director de la fàbrica.

A la colònia hi regnava una relació paternal entre l’amo i els obrers. Entre els serveis que tenia la colònia per facilitar l’accés al treball de les dones hi havia la casa bressol, on unes monges es feien càrrec de les criatures de les mares treballadores. Un servei que es completava amb el mercat, l’escola, la cooperativa i la cripta, ideada per l’arquitecte Antoni Gaudí.

La família Güell va continuar al capdavant de la colònia fins al 1943, any en què va passar a mans del grup Bertran i Serra. Els treballadors van aconseguir la propietat de les cases quaranta anys més tard, poc després de la fi de l’activitat de la fàbrica.

La Colònia Güell està declarada Bé d’Interès Cultural. La conservació de l’espai i de la memòria és una activitat que mantenen viva els veïns. Per això, un cop a l’any, organitzen la Festa del Modernisme.

Per Catalunya! Vida i mort de Lluís Companys

El 14 d’octubre de 1940 un tribunal militar, en consell sumaríssim de guerra, condemnava Lluís Companys a mort per rebel·lió militar.

La matinada del 15 d’octubre de 1940 Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya (1934-1940) durant la Segona República Espanyola, va ser afusellat al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. Va rebutjar posar-se la bena als ulls i les seves últimes paraules van ser “per Catalunya!“.

Així doncs, 72 anys després de la seva mort a mans de l’exèrcit franquista tal dia com avui, recordem la seva figura amb aquest vídeo:

 

 

 

Preservació d’imatges digitals RAW

La preservació de la informació a l’era digital és un tema important del qual ja ens hem fet ressó en aquest bloc. Pel que fa al cas concret de la imatge digital, hi ha un sector cada cop més gran dels professionals del sector que promouen la conservació d’imatges RAW, en el format que, a diferència d’altres com el JPG, no comprimeix la informació de la imatge. El RAW es considera l’equivalent del negatiu analògic, ja que no és per ell mateix una imatge sinó que necessita ser processada per programes específics, però conté tota la informació per crear-la. De fet raw en anglès significa cru, i és d’aquí d’on agafa el nom. L’emmagatzament RAW es considera més fidel a la captació original de la càmera, i per això s’han creat iniciatives com OpenRAW, amb la intenció de potenciar la preservació de la informació digital en documentació oberta. Aquesta plataforma ofereix als usuaris informació gratuïta i d’allò més interessant sobre les diferents varietats d’aquest format.

Edu3.cat

El vídeo mostra el procés elemental del funcionament de la imatge digital.

logo Edu3
Equip Edu3.cat

El foc i la revetlla de Sant Joan

Avui 23 de juny és la nit de Sant Joan, sens dubte una de les nits més especials de l’any, carregada a la nostra cultura d’una gran simbologia. A la revetlla de Sant Joan, en què tradicionalment se celebra el solstici d’estiu, un dels protagonistes principals és el foc –tant que en algun àmbit també és coneguda com la nit del foc–.

Les fogueres, els petardos o els focs artificials són elements bàsics de la tradició catalana que solen ser convidats d’honor en moltes festes populars, però és important ser conscients que la seva bellesa porta implícit un cert risc. Per això, en un dia tan senyalat com avui, us deixem amb aquest capítol del programa “Tarrasca“que explica la importància del foc en la tradició festiva i fins i tot en el desenvolupament humà, però que també fa incís en la seva força destructora i en la necessitat de ser previsors per evitar els possibles accidents.

Edu3.cat

Bona revetlla a tothom!

logo Edu3
Equip Edu3.cat