Dia Internacional de la Dona

El 8 de Març es celebra el Dia Internacional de la Dona o Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Durant la revolució industrial al segle XIX, gran part de la població femenina de la classe obrera va començar a incorporar-se al món del treball assalariat. Les precàries condicions laborals de les dones assalariades van portar a l’aparició de moviments de dones amb l’objectiu de reivindicar millores salarials, reduir la jornada laboral o limitar l’edat de treball dels infants, entre d’altres.

A principis del segle XX, el moviment sufragista dels Estats Units (existent des del 1848, quan per primera vegada es va reivindicar el dret al vot de la dona nordamericana) va veure la necessitat d’incorporar les obreres industrials a la campanya sufragista. A partir d’aquí, obreres, sindicalistes i dones de negocis i de professions liberals van començar a col·laborar de cara a obtenir un dret comú: el dret al vot.

Així. el 19 de març de 1911 es va celebrar per primera vegada el Dia Internacional de la Dona a diversos països europeus. Més d’un milió de dones hi van participar públicament per demanar el dret al vot i a ocupar càrrecs públics, el dret al treball i a l’educació, i la fi de la discriminació laboral.

Les Nacions Unides van adherir-se al primer acord internacional (carta de Sant Francisco) que defensava la igualtat de sexes com a dret fonamental i indiscutible l’any 1945 i trenta anys més tard, el 1975, va ser  declarat “Any Internacional de la Dona”.

El 1977, el 8 de març va ser oficialitzat com a Dia de les Nacions Unides per als Drets de la Dona i la Pau Internacional amb l’objectiu d’eliminar tota mena de discriminació contra les dones i els seus drets, per posar en relleu la igualtat entre els gèneres, i promoure el desenvolupament i la pau.

En l’actualitat, aquesta celebració encara està prohibida en alguns països.

La història, escrita sempre per homes, ha deixat de banda el paper de les dones, tot i que elles han estat les que han donat la vida, han educat els infants, han dirigit i administrat la vida domèstica, han curat els malalts i han cuidat els més desvalguts. Aquest capítol de la sèrie de TVC Històries de Catalunya explica aquesta presència silenciada.

 

Vint anys sense Montserrat Roig

Recentment s’han complit vint anys d’ençà de la prematura mort de Montserrat Roig als 45 anys, víctima d’un càncer de mama. Des d’aquí aprofitem la trista efemèrida per reivindicar el record de la seva obra i de la seva carismàtica figura. Per això proposem aquest capítol del programa “Retalls”, que se centra en la cèlebre escriptora i en el seu compromís social, així com en alguns aspectes no tan coneguts de la seva vida.

 
Edu3.cat

Capítol de “Retalls” de TVC

logo Edu3
Equip Edu3.cat

FIRE!! Cinema contra convencions

Aquesta setmana arrenca a Barcelona la 16a Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià que organitza el casal Lambda, rebatejada des de fa algunes edicions amb el nom de FIRE!! com a mostra de la volutat d’apropar-se a un públic més ampli i d’unes energies renovades centrades en combatre els prejudicis homòfobs presents a la nostra societat. El festival d’aquest any es basa en el culte a la feminitat, apel·lant al costat femení que tots portem dins més enllà de quina sigui la nostra identitat i orientació sexual. A la programació hi trobem una àmplia varietat de llargmetratges de tot el món, que combina a la perfecció films d’actualitat amb d’altres més que pertinents per a ser rescatats i projectats en una gran pantalla. A més a més, fruit d’aquesta voluntat divulgativa, el FIRE!! també compta amb un interessant programa educatiu composat de projeccions, conferències i fins i tot concerts amb finalitats didàctiques.


Aquesta nit tindrà lloc la sessió inaugural de la Mostra amb la projecció del film Les amours imaginaires, del jove realitzador canadenc Xavier Dolan (el trailer de la qual es pot veure aquí sobre). Hi podrà assistir de manera gratuïta tothom que ho desitgi, sempre i quan es confirmi assistència abans a l’organització.

logo Edu3
Equip Edu3.cat

La Mostra de Films de Dones ja és aquí

Com ja vam anunciar unes setmanes enrere en aquest mateix bloc, la setmana passada va inaugurar-se la 19a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, que s’allargarà fins el proper diumenge. En l’anterior entrada us feiem cinc cèntims de les novetats més destacades, però avui volem fer un recordatori de tota la variada oferta que aquest festival posa a l’abast dels cinèfils de la capital catalana a través del següent clip de vídeo:

Magrat que sovint no en som conscients, n’hi ha prou amb una mirada mínimament crítica  per entendre que els films de dones s’han vist relegats a una postura secundària a la història del cinema. Per això, des d’aquí celebrem una iniciativa com aquesta, que ajuda a donar visibilitat a directores independents d’actualitat, com Renate Costa o Céline Danhier; però que a la vegada no s’oblida de reivindicar directores de gran prestigi, absolutament consagrades però mai prou reconegudes, com l’alemanya Ulrike Ottinger o la italiana Cecilia Mangini, que als seus gairebé 84 anys ha concedit als assistents el privilegi de poder gaudir de la seva presència en una de les activitats paral·leles de l’esdeveniment. A més a més, en els propers dies encara teniu l’oportunitat de veure News from home de la belga Chantal Akerman, el particular homenatge de la nord-americana Barbara Hammer a la gran Maya Deren, o Genplin, l’últim llargmetratge de la japonesa Naomi Kawase entre moltes altres propostes interessants.

Consulteu aquí la programació completa per aquesta setmana.

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Mostra de Films de Dones de Barcelona

El 26 de maig comença la 19a Mostra de Films de Dones de Barcelona. En aquesta edició, La Mostra s’associa amb tres dels festivals de cinema més a l’alça de la ciutat per oferir el millor cinema documental i de ficció fet per dones, repartit en tres espais principals, el CCCB, La Filmoteca de Catalunya i l’Espai Francesca Bonnemaison. A més, aquest any s’inaugura amb la projecció gratuïta a l’aire lliure, a la plaça de la Virreina de Gràcia, d’un documental de la mítica banda electroclash nord-americana Le Tigre. Conjuntament amb el festival de cinema documental musical In-edit, s’ofereix aquest film dirigit per Kerthy Fix sota el títol Who Took the Bomp? Le Tigre: On Tour, basat en l’última gira (l’any 2004) d’un dels grups de tendència queer feminista més aclamats de tots els temps en l’àmbit electro punk.

En aliança amb el nou D’A Festival Internacional de Cinema d’Autor, portaran Meek’s Cutoff, l’inusual “western femení” de Kelly Reichardt que ja li ha suposat diversos premis en Festivals Internacionals. L’última de les peces clau que destaquem, presentada amb el suport de FIRE!!, La Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià de Barcelona, és el film !Women Art Revolution: a Secret History de Lynn Hershman Leeson. Una pel·lícula on noms destacats del panorama artístic nord-americà dels anys 70 i 80 com Judy Chicago, Miriam Shapiro, The Guerrilla Girls, Nanci Spero, entre d’altres, diuen la seva sobre les idees que van definir l’art feminista.

Però la Mostra no s’acaba aquí, ni molt menys. A la seva pàgina web us podeu descarregar la programació completa, on hi trobareu pel·lícules aclamades a tot el món que en alguns casos no s’han estrenat al nostre país o que són imposibles de veure en pantalla gran ara mateix, com la turca-alemanya Die Fremde o la producció catalana Elisa K.

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Què és el feminisme?

Definició del diccionari en mà, el feminisme és el “moviment que promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres”, per tant, qualsevol persona que defensi la igualtat hi hauria de donar suport. Amb tot i amb això, la paraula “feminisme” té un significat encara envoltat de certs prejudicis que fan que alguns homes i dones hi sentin certa adversió. Aprofitant que aquesta setmana hem celebrat del dia de la dona, és interessant recordar els origen d’aquest moviment i les motivacions que encara en fan una causa oberta.

Edu3.cat

N’és un bon exemple el capítol de L’Europa Rebel titulat “La meva vida com a feminista“, un homenatge a una generació de dones que van lluitar per uns drets que avui considerem imprescindibles, i que també demostra els entrebancs a què van haver-se d’enfrontar, alguns vigents avui.

A casa nostra, és important reivindicar en aquest sentit figures com Maria Aurèlia Capmany o, posteriorment, Maria-Mercè Marçal. Dos exemples d’artistes i activistes de generacions diferents, conscienciades de la necessitat de replantejar el paper de la dona a la societat.

Edu3.cat

logo Edu3
Equip Edu3.cat

El dia de les dones

Avui, 8 de març, és el Dia Internacional de la Dona, conegut també com el dia de la Dona Treballadora. Aquest any es tracta d’una data especial perquè es compleixen 100 anys des que va celebrar-se per primera vegada, cosa que propicia la reflexió sobre si és o no adient encara avui dia aquesta commemoració. Només cal mirar enrere per entendre que la situació de la dona al món laboral ha millorat, però amb un mínim d’esperit crític també es fa evident que encara queda molta feina per fer.

desenfocamengenere

Un dels factors imprescindibles per copsar la situació de la dona a casa nostra és sens dubte l’anàlisi de la seva representació en els mitjans de comunicació, un dels àmbits més significatius pel que fa a la ideologia d’una societat. Per això s’ha creat el documental “Desenfocament de gènere”, una mostra de la falta de presència i la repetició d’estereotips en el tractament de les dones als mitjans, que perpetua la discriminació i impedeix la transformació de la visió social que es té de les dones. La pel·lícula no oblida que aquesta situació s’agreuja encara quan parlem de la representació de les dones del països del Sud.

El documental, presentat sota el lema “Sabíeu que de cada 10 protagonistes de les notícies que veiem, llegim i escoltem cada dia, només 2 són dones?” dura 28 minuts  i ha estat produït per Quepo i Ajuda en Acció. Compta amb la participació de personatges reconeguts com Tona Gusi, periodista de la xarxa internacional de periodistes amb visió de gènere; Gemma Lienas, escriptora; Amanda Alexanian, consultora de gènere d’Indera; Elvira Altés, investigadora en comunicació i gènere; Montse Santolino, comunicadora a la federació catalana d’ONGD; Francesc de Dalmases, president d’Igman – acció solidària; Verónica Chelotti, comunicadora social; Rita Marzoa, periodista i a Marta Macias i Quesada, directora d’Ajuda en Acció de Catalunya i Illes Balears. El podreu veure avui al Canal 33 (TVC) a les 20:20h i a les 00:55 hores. Així com a diversos canals de televisions locals de Catalunya (XTVL).

logo Edu3
Equip Edu3.cat

La meva vida com a feminista

Avui us oferim un reportatge que forma part de la sèrie “L’Europa Rebel” en el que s’explica la història d’un grup de dones de Suècia que van aconseguir forçar els poders públics a canviar completament els seus objectius polítics. La seva lluita va ser un gran pas per a la igualtat entre homes i dones, tot i que, vist en perspectiva, el resultat final pot generar algun dubte.

Normalment, es considera que Suècia és un país capdavanter pel que fa a la igualtat entre homes i dones. A aquesta situació s’hi va arribar durant la dècada del 1970, quan la posició de les dones es va reforçar mitjançant una sèrie de reformes polítiques. Entre altres coses, es va augmentar el nombre de guarderies, es van instaurar els permisos de baixa paternal i es van millorar les condicions per a les mares solteres. La dependència de les dones respecte als marits, a l’hora de pujar la família, va disminuir en gran mesura.

Però el famós “model suec” no es va dur a terme gràcies a la devoció dels polítics (gairebé tots homes) per la qüestió de la igualtat de drets. L’espurna va ser el descontentament de vuit noies joves d’Estocolm que estaven cansades de la situació injusta en què vivien i van emprendre la lluita contra la “trampa de la mestressa de casa”, i contra el que eren, segons la seva opinió, condicions d’esclavatge en l’existència de les dones.

Gràcies a tota una sèrie d’accions espectaculars als carrers, van aconseguir que desenes de milers de dones que se sentien com elles s’afegissin al moviment. Es van fer dir Grup de les Vuit i, en molt poc temps, es van convertir en un fenomen de masses arreu del país. Al cap de poc temps, eren tantes i feien tant de soroll que l'”establishment” polític va començar a considerar-les una autèntica amenaça i es va veure obligat a prendre’s la qüestió de la igualtat seriosament. Al cap de pocs anys, totes les exigències del Grup de les Vuit s’havien fet realitat.

Gunilla Thorgren va ser una de les membres fundadores del Grup de les Vuit. Actualment té 59 anys i és escriptora. En el reportatge recorda amb alegria i orgull els anys emocionants de començaments de la dècada dels setanta, però també mostra una certa preocupació en veure en què ha desembocat el seu moviment.

Quina és la situació de les seves filles, avui dia? Potser ella ha contribuït involuntàriament a posar un doble pes en la vida de les dones? Potser actualment s’espera que les dones tinguin una vida professional d’èxit i alhora que s’ocupin de la família? En una obra de teatre de la Gunilla, “Gardenroben”, una filla ja gran diu a la seva mare: “la veritat de la teva famosa lluita és que ara les dones han de treballar com els homes, i alhora han de ser sensuals i també dolces”.

Actualment el moviment feminista suec continua, tot i que les joves feministes d’avui dia lluiten amb mitjans diferents i se centren en problemàtiques diferents de les dels anys 70.

Edu3.cat

Descobreix la Història amb l’Edu3!!!

logo Edu3
Equip Edu3.cat