L’Olimpíada popular del 36

El 21 de juliol de 1936 es va suspendre l’Olimpíada popular de Barcelona a causa de l’aixecament feixista espanyol i l’inici de la guerra civil espanyola.

L’Olimpíada popular de Barcelona, de caràcter antifeixista, havia de ser un esdeveniment esportiu alternatiu als Jocs Olímpics de Berlín de 1936 amb l’objectiu de reivindicar el veritable esperit olímpic i fomentar els valors de solidaritat i pau entre nacions, ja que els Jocs Olímpics de Berlín suposaven una apologia del nazisme i els seus valor racials i militars.

El 1931, en el moment de designar la ciutat que acolliria les Olimpíades, la convulsa situació política d’Espanya va fer que el Comitè Olímpic Internacional (COI) desestimés Barcelona, una de les favorites després del gran èxit que havia tingut l’Exposició Universal del 1929, en favor de Berlín, ja que en aquell moment Alemanya encara era un país democràtic.

Poc després, l’any 1933 van arribar els nazis al poder i van instaurar el Tercer Reich. Llavors, malgrat les moltes protestes a nivell mundial, el COI va mantenir la celebració dels Jocs Olímpics a Berlín, fet que va originar la idea de celebrar l’Olimpíada popular de Barcelona.

A Barcelona es va començar a treballar per organitzar aquest esdeveniment. Hi van venir esportistes de molts països, com França, els Estats Units o Anglaterra, i per primera vegada es trencava amb la idea de competir exclusivament per estats, obrint diverses formes de participació: nacional, regional i local. També van permetre participar a les dones, que en aquells moments tenien dificultats per accedir a l’esport.

A Barcelona va arribar molta gent de tot arreu i es respirava un ambient festiu marcat pels valors olímpics i republicans, però l’esclat de la guerra el mateix dia va obligar a suspendre l’Olimpíada popular. Llavors, molts esportistes que havien arribat d’altres països per participar en aquest esdeveniment, es van allistar a les milícies republicanes, convertint-se així en els primers voluntaris estrangers, que posteriorment donarien pas a les Brigades Internacionals.

Per saber-ne més sobre l’Olimpíada popular del 36 podeu escoltar aquest capítol del programa de Catalunya Ràdio En guàrdia.

 

 

35 anys del salt perfecte

Ahir va fer 35 anys que Nadia Comaneci va aconseguir per primera vegada a la història dels jocs olímpics la màxima puntuació en una prova de gimnàstica. A Montreal 1976, l’esportista romanesa va passar a la història amb només 14 anys en aconseguir tres medalles d’or (general individual, barra d’equilibri i paral·leles asimètriques), una de plata (general per equips) i una de bronze (en terra), però sobretot perquè la seva actuació perfecta la va convertir en la primera gimnasta que va obtenir un 10 en aquesta  competició, una puntuació per a la qual ni tan sols els sistemes de puntuació estaven adaptats (els panells són recordats a nivell anècdòtic perquè en lloc del 10 s’hi podia llegir “1.0” ja que el sistema contava només amb un espai per a un nombre enter i un nombre decimal).

 

Aquest és el moment històric que va deixar admirat el món i un jurat olímpic.

Comaneci va establir un precedent inèdit fins al moment que ella mateixa va igualar repetidament. Actualment, als seus 49 anys continua vinculada al món de la gimnàstica i juntament amb el seu marit participa en nombroses iniciatives vinculades al món de l’esport i la solidaritat internacional que poden consultar-se al seu lloc web oficial. Continua essent recordada com una de les millors atletes de tots els temps.


logo Edu3
Equip Edu3.cat